El 30 d’agost de 2022 Memorial Democràtic va incloure al Cens de simbologia franquista, a sol·licitud nostra, quatre tapes de claveguera del Molar amb la toponímia franquista del municipi inscrita, “Molá”.
Podeu col·laborar en la retirada de la toponímia franquista que encara queda a l’espai públic comunicant l’existència d’elements contraris a la memòria democràtica.
[01/04/2023]
El 30 d’agost de 2022 Memorial Democràtic va incloure al Cens de simbologia franquista, a sol·licitud nostra, una tapa de claveguera de la Vilella Baixa amb la toponímia franquista del municipi inscrita, “Vilella Baja”.
Podeu col·laborar en la retirada de la toponímia franquista que encara queda a l’espai públic comunicant l’existència d’elements contraris a la memòria democràtica.
[01/04/2023]
El 30 d’agost de 2022 Memorial Democràtic va incloure al Cens de simbologia franquista, a sol·licitud nostra, dues tapes de clavegueres de Marçà amb la toponímia franquista del municipi inscrita, “Marsá”.
Podeu col·laborar en la retirada de la toponímia franquista que encara queda a l’espai públic comunicant l’existència d’elements contraris a la memòria democràtica.
[01/04/2023]
Al municipi de Móra d’Ebre hi ha vint-i-quatre tapes de claveguera amb la toponímia franquista del municipi inscrita, “Mora de Ebro”.
Això contravé els següents FONAMENTS DE DRET:
a) L’art. 35.2 de la Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica, il·legalitza la simbologia franquista, inclosos els topònims relacionats amb la dictadura.
b) L’art. 3.6 reconeix la comunitat, la cultura i la llengua catalanes com a víctimes del franquisme.
c) L’art. 4.4 reconeix la política de repressió i persecució contra la llengua i la cultura catalanes durant la guerra civil i la dictadura.
d) L’art. 30.1 diu que les víctimes definides per aquesta llei tenen dret al reconeixement i a la reparació integral, en les dimensions individuals i col·lectiva, i el 30.1 que l’Administració General de l’Estat desenvoluparà un conjunt de mesures de restitució, rehabilitació i satisfacció, orientades al restabliment dels drets de les víctimes en les seves dimensions individuals i col·lectiva.
Cal entendre, doncs, que les tapes de claveguera de Móra d’Ebre amb la toponímia franquista del municipi vulneren l’art. 35.2 de la Llei 20/2022, a la vegada que són una expressió i producte de la repressió que patí la llengua catalana, reconeguda a l’art. 4.4. La llengua, la cultura i la comunitat catalanes, reconegudes com a víctimes del franquisme per l’art. 3.6, tenen dret a la restitució, rehabilitació i satisfacció orientades als restabliments dels seus drets que reconeix l’art. 30. Per tant, no és procedent que les tapes amb aquesta toponímia inscrita hagin de continuar a l’espai públic, ja que refereixen a la dictadura i a la seva repressió lingüística i cultural.
En aquest sentit, el Cens de Simbologia Franquista de Memorial Democràtic ja inclou peces d’aquest estil, amb la toponímia franquista inscrita de diversos municipis.
Per això hem sol·licitat que s’incloguin al Cens de Simbologia Franquista de Memorial Democràtic vint-i-quatre tapes de claveguera del municipi de Móra d’Ebre:
Podeu col·laborar en la retirada de la toponímia franquista que encara queda a l’espai públic comunicant l’existència d’elements contraris a la memòria democràtica.
[01/04/2023]
Al municipi de la Torre de l’Espanyol hi ha quatre tapes de claveguera amb la toponímia franquista del municipi inscrita, “Torre del Español”.
Això contravé els següents FONAMENTS DE DRET:
a) L’art. 35.2 de la Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica, il·legalitza la simbologia franquista, inclosos els topònims relacionats amb la dictadura.
b) L’art. 3.6 reconeix la comunitat, la cultura i la llengua catalanes com a víctimes del franquisme.
c) L’art. 4.4 reconeix la política de repressió i persecució contra la llengua i la cultura catalanes durant la guerra civil i la dictadura.
d) L’art. 30.1 diu que les víctimes definides per aquesta llei tenen dret al reconeixement i a la reparació integral, en les dimensions individuals i col·lectiva, i el 30.1 que l’Administració General de l’Estat desenvoluparà un conjunt de mesures de restitució, rehabilitació i satisfacció, orientades al restabliment dels drets de les víctimes en les seves dimensions individuals i col·lectiva.
Cal entendre, doncs, que les tapes de claveguera de la Torre de l’Espanyol amb la toponímia franquista del municipi vulneren l’art. 35.2 de la Llei 20/2022, a la vegada que són una expressió i producte de la repressió que patí la llengua catalana, reconeguda a l’art. 4.4. La llengua, la cultura i la comunitat catalanes, reconegudes com a víctimes del franquisme per l’art. 3.6, tenen dret a la restitució, rehabilitació i satisfacció orientades als restabliments dels seus drets que reconeix l’art. 30. Per tant, no és procedent que les tapes amb aquesta toponímia inscrita hagin de continuar a l’espai públic, ja que refereixen a la dictadura i a la seva repressió lingüística i cultural.
En aquest sentit, el Cens de Simbologia Franquista de Memorial Democràtic ja inclou peces d’aquest estil, amb la toponímia franquista inscrita de diversos municipis.
Per això hem sol·licitat que s’incloguin al Cens de Simbologia Franquista de Memorial Democràtic quatre tapes de claveguera del municipi de la Torre de l’Espanyol:
Podeu col·laborar en la retirada de la toponímia franquista que encara queda a l’espai públic comunicant l’existència d’elements contraris a la memòria democràtica.
La ciutat de Tarragona té un passatge anomenat Soler Morey, marcat amb el codi 3020 al vialer. Antonio Soler Morey va ser una figura prominent del franquisme a les comarques tarragonines: fou president de la Diputació de Tarragona de 1962 a 19651 i procurador a les Cortes Españolas de 1961 a 19642 i de 1964 a 19653. Sota la seva presidència, la Diputació de Tarragona va promoure la construcció del monument d’exaltació feixista que encara es troba al riu Ebre, a la ciutat de Tortosa4.
Això contravé els següents fonaments de dret:
L’art. 35.2 de la Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica diu que es consideren elements contraris a la memòria democràtica les referències realitzades al nomenclàtor de carrers a dirigents de la dictadura. L’art. 35.3 de la mateixa Llei estableix que les administracions públiques, en l’exercici de les seves competències, adoptaran les mesures pertinents per a la retirada d’aquests elements.
Per tot això, hem demanat a l’Ajuntament de Tarragona que canviï el nom del passatge Soler Morey per una altra denominació que no vulneri el que disposa l’art. 35 de la Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica.
1Boletín Oficial de la Provincia de Tarragona núm. 2, 03/01/1962, pàg. 2, inseció núm. 5322.
2Nomenament BOCE núm. 721, pàgina 15207, baixa a l’última sessió de la legislatura BOCE núm. 845. Jurament BOCE núm. 721, pàgina 15207.
3Alta a la de constitució de legislatura BOCE núm. 846, pàgina 18026. Baixa per cessament BOCE núm. 887, pàgina 18919.
4http://hemeroteca.canal21ebre.com/noticia/La_Diputacio_Tortosa_i_els_ajuntaments_van_pagar_el_monument/4824