Tant Google Maps com el visor de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya mostren que el municipi d’Alfara de Carles té un carrer anomenat Soler Morey. Les imatges registrades per Google Street View el 2009 també mostren que al mateix hi havia encara, quan es van prendre aquelles imatges, una placa ceràmica amb la inscripció “Calle Soler Morey”, com es pot veure en aquest enllaç.

Aquesta és una captura de Google Maps on es mostra una via amb el nom Soler Morey a Alfara de Carles:

La web de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya també mostra un carrer Soler Morey a Alfara de Carles, però més curt i amb el nom “Carrer de la Carretera” al tram fins a la cruïlla amb el carrer de Sant Julià:

En canvi, la cartografia del Cadastre mostra el carrer que als altres mapes hi apareix com a Soler Morey amb el nom de “Carrer Carretera”:

Antonio Soler Morey va ser una figura prominent del franquisme a les comarques tarragonines: fou president de la Diputació de Tarragona de 1962 a 1965¹ i procurador a les Cortes Españolas de 1961 a 1964² i de 1964 a 1965³. Sota la seva presidència, la Diputació de Tarragona va promoure la construcció del monument d’exaltació feixista que encara es troba al riu Ebre, a la ciutat de Tortosa⁴.

Hem demanat a l’Ajuntament d’Alfara de Carles saber si “Soler Morey” és encara el nom d’algun carrer del municipi o si aquest ja va ser canviat, i també si es conserva a l’espai públic la placa amb la inscripció “Calle Soler Morey” que apareix a les captures de Google Street View de 2009. En cas que aquesta placa es conservés, li hem demanat que la retiri per l’art. 35 de la Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica.

El 17/04/2023 l’Ajuntament d’Alfara de Carles confirmà mitjançant que el nom de Soler Morey va ser retirat el 22/08/1984 del nomenclàtor, i que la via s’anomena actualment Carrer Carretera, tot i que encara apareix amb el nom antic als mapes de Google Maps i de l’l’Institut Cartografic i Geològic de Catalunya. Per la seva banda, en la mateixa dat al’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya va obrir un tiquet intern per a corregir l’error a la seva cartografia.

1Boletín Oficial de la Provincia de Tarragona núm. 2, 03/01/1962, pàg. 2, inseció núm. 5322.

2Nomenament BOCE núm. 721, pàgina 15207, baixa a l’última sessió de la legislatura BOCE núm. 845. Jurament BOCE núm. 721, pàgina 15207.

3Alta a la de constitució de legislatura BOCE núm. 846, pàgina 18026. Baixa per cessament BOCE núm. 887, pàgina 18919.

4http://hemeroteca.canal21ebre.com/noticia/La_Diputacio_Tortosa_i_els_ajuntaments_van_pagar_el_monument/4824

La pàgina web de la Generalitat de Catalunya incorpora, entre la legislació lingüística, la Declaració Univesal de Drets Lingüístics. Aquesta declaració fou adoptada el 1996 a Barcelona per la Conferència Mundial de Drets Lingüístics, organitzada per 66 ONG, 41 centres PEN i 40 experts en drets lingüístics amb el suport moral i tècnic de la UNESCO. La Declaració fou aprovada el 6 de juny de 1996 al Paranimf de la Universitat de Barcelona. Si bé aquesta declaració és simbòlica i no té força de Llei, i per tant no pot ser invocada com a fonament de Dret. Tanmateix, la Generalitat de Catalunya, considerant-la part de la legislació lingüística, l’honora i, en principi, n’hauria de respectar el contingut.

Aquesta Declaració té en compte la protecció que ha de rebre la toponímia, com a part que és de cada llengua:

Article 32

1. Tota comunitat lingüística té el dret de fer ús dels topònims en la llengua pròpia del territori, en
   els usos orals i escrits, i en els àmbits privats, públics i oficials.
2. Tota comunitat lingüística té el dret d’establir, preservar i revisar la toponímia autòctona. Aquesta no pot ser suprimida, alterada o adaptada arbitràriament, com tampoc no pot ser substituïda en cas de canvis de cojuntures polítiques o d’altre tipus.

Als Països Catalans, malauradament, el que estipula l’article 32 no es compleix ni tan sols a Andorra, que és l’únic territori de parla catalana amb estat propi. Fins i tot allí hi ha deturpacions toponímiques. On més es vulnera l’article 32 és a la Catalunya del Nord i a la Franja de Ponent, on la minorització lingüística ha portat a, respectivament, un afrancesament i castellanització extrems dels topònims. Al País Valencià la situació tampoc no és bona, amb dobles denominacions bilingües en català i en castellà per a molts municipis, i molts d’altres amb el nom oficial en castellà. A les Illes és on gaudeixen d’una millor situació, ja que la legislació insular reserva al Govern i a la Universitat de les Illes Balears la potestat exclusiva de fixació gràfica i canvis toponímics. Al Principat els residus del caciquisme van aconseguir que se’ls generessin errors a mida a la legislació de règim local per a mirar d’evitar el compliment de la Llei de Política Lingüística als topònims d’alguns municipis. D’aquesta manera, i si el Govern no corregeix aquesta legislació, l’única forma de fer complir la Llei és portar als tribunals els ajuntaments infractors.

Pel que fa a la toponímia, la Declaració Universal de Drets Lingüístics és molt lluny de ser una realitat, i no passa d’una simple expressió de bona voluntat vulnerada pel mateix Govern de la Generalitat de Catalunya, que la incorpora al corpus de legislació lingüística que diu que té en compte, però que després tolera que uns quants ajuntaments incompleixin, fins i tot, la Llei de Política Lingüística (i aquesta sí que té força legal).

A l’expedient de canvi de nom oficail de Rialb per Rialp, fet per aquell ajuntament entre 1981 i 1982 per a demanar a la Generalitat que li mantingués com a oficial la deturpació Rialp hi ha un document del “Instituto de Estudios Ilerdenses” de 1960. S’aporta com a justificació de la grafia “Rialp”. Com no pot ser d’altra manera, l’informe és un despropòsit sense cap mena de base, que arriba a l’extrem de fer aquesta afirmació: “la palabra Ri-alp, se ha formado del latín ribus = río, y del celta alp = peña escarpada, significando: río de la peña escarpada o peña escarpada del o en el río, o algo así“. No cal res més per a fer una valoració d’aquest “informe”, però tanmateix del document se’n desprèn una notícia interessant: l’Instituto Nacional de Estadística va voler canviar la grafia de “Rialp” per la que fixà l’IEC i aprovà la Generalita tel 1933: Rialb de Noguera.

No consten els motius d’aquesta intenció, ni n’hem trobat cap altra referència que pugui aclarir-ho, però crida l’atenció. És l’únic cas que coneixem en què una institució de la dictadura va intentar oficialitzar un topònim català escrit d’acord amb el criteri de l’Institut d’Estudis Catalans. Potser creava confusió amb la Baronia de Rialb (aleshores escrita Baronia de Rialp), o amb el riu del mateix nom (també escrit llavors Rialp), citats també al text del Instituto de Estudios Ilerdenses. El cas és que sense cap mena de base científica, aquell Instituto de Estudios Ilerdenses va emetre un informe que desaconsellava el canvi, en un paper ben galdós, acientífic i ridícul que va fer. I el topònim es va quedar esguerrat, com encara està.

TRANSCRIPCIÓ DELS DOCUMENTS:

Atendiendo a su solicitud me complezco en adjuntarle informe emitido por esta Secretaría General del Instituto de Estudios Ilerdenses sobre el cambio de denominación del municipio de Rialp.

Dios guarde a V.S. muchos años.

Lérida, 25 de junio de 1960

EL SECRETARIO GENERAL:
Fdo. José. A. Tarragó Pleyán

Vº Bº EL PRESIDENTE
Fdo. Víctor Hellín

Sr. Alcalde Presidente del Ayuntamiento de RIALP

Continua l’informe mencionat:

INFORME AL AYUNAMIENTO DE RIALP SOBRE EL CAMBIO DE DICHO NOMBRE POR EL DE RIALB DE NOGUERA

En cuanto al nombre de Rialp

1º.- Según el Diccionario General Mofológico de la Lengua Española, por Roque Baran, Alpes (montes) y Alp (pueblo de la Cerdaña, provincia de Gerona) vienen del céltico y del griego “alp”, que significa roca escarpada. Si es así, la palabra Ri-alp, se ha formado del latín ribus = río, y del celta alp = peña escarpada, significando: río de la peña escarpada o peña escarpada del o en el río, o algo así.

2º.- En el acta de consagración de la Catedral de Seo de Urgel (a. 839) el nombre Rialp figura con el de Rialbo (latín) que significa: Río balndo.

3º.- En el testamento del Vizconde de Castellbó (a. 1141) Rialp se expresa así: rivo dalb, con significado de río blanqueado (dealbatious) o río de blanco (de albo), si no es de río de la peña escarpada (ri-alp).

4º.- En el libro Feudorum Baroniae Montis Catali (s. XIV), se lee “el terme Duliana e de Rialp”.

5º.- El Dr. D. Joaquín Rey y Rey, natural de Montuy (Lérida) rector que fué de la Universidad de Barcelona, en Oratiumculae habitea ad academiam cervariensem etc.” latiniza el apellido Rialp con la grafía Rialpius, y no Rialbius o Rialbus; si bien Pericot y García en La Civilización Megalítica Catalana y la Cultura Pirenaica, dice Rialb por Rialp.

Considerando que, por ley general, la toponimia preromana prevalece a la romana, a pesar de las grafías de los núms. 2º y 3º que anteceden, en las cuales parecen apoyarse el Instituto Nacional de Estadística para el cambio propuesto, y el Dr. Pericot en el uso de Rialb por Rialp, creemos que debe continuarse con la grafía Rialp.

En cuanto al nombre compuesto Rialb de Noguera.

Considerando que el nombre de Rialp figura en geografía leridana para designar:

a) Un río procedente de los montes de Gabarra que riega el valle o baronía de Rialp, afluente del Segre en el lugar llamado “Sole del Riu” más abajo de Tiurana y sobre Gualter (Geografía General de Cataluña, Ceferino Rocafort, tomo Lérdia, pág. 30).

b) El predicho valle o baronía de Rialp, nombre que no corresponde a ninguna entidad de población determinada, y comprende las entidades de: Bellfort, Gualter, Politg, S. Cristófol, La Serra, La Torre Vilaplana y los caseríos La Donzell, La Guardia, La Oliva, Palau, Peracolls, Pallerols y Puy: (Geografía General de Cataluña, Ceferino Rocafort, tomo Lérida, pág. 585) y

c) El Rialp de la consulta, no puede confundirse con otro nombre de población homónimo. Por lo cual creemos innecesario el determinativo de “Noguera” que se propone por el Instituto Nacional de Estadística.

Resumiendo: A nuestro juicio no es aconsejable el citado cambio.

Lérdia, 5 de enero de 1960.

ERC ha de garantir els valors republicans de la seva llista a l’Ajuntament de Cabassers, i això inclou usar la grafia catalana del topònim d’un municipi que encara arrossega una imposició franquista com a nom oficial. Aquest fet ha estat fins i tot motiu perquè el Senat hagi requerit l’Ajuntament a complir la Llei de Memòria Democràtica, que fa retirar les restes de la dictadura franquista, inclosos els topònims imposats per aquell règim. No és acceptable que al nom de la candidatura s’hi usi la forma “Cabacés”. Si volen fer creïble el que en privat manifesten -que si governen corregiran el topònim oficial durant el proper estiu- n’han de donar mostres clares.

No és vàlida l’excusa que “Cabacés” és encara la forma oficial del topònim per a voler mantenir aquesta deturpació a la denominació de la llista electoral; al nom de la candidatura no hi ha cap obligació d’usar-hi una grafia que, per molt oficial que sigui, és imposada pel franquisme i no compleix la legislació vigent (per exemple, podem citar el cas de CUP el Figueró, que usa la grafia normativa del seu municipi a les llistes electorals i no la deturpació Figaró, que encara és oficial).

Si aquesta candidatura realment vol, com afirma ara, corregir el topònim durant l’estiu, ha de donar mostres de credibilitat, i cap mostra no és millor que trencar el tabú i usar la forma correcta del nom del municipi a la seva pròpia denominació, als materials electorals i a les butlletes.

En definitiva, li demanem a ERC que exigeixi a la llista que presenta a Cabassers sota el seu paraigua que accepti i defensi els valors republicans, que inclouen l’eliminació de qualsevol rèmora del franquisme i el caciquisme, començant pel nom del municipi. Si aquesta candidatura es compromet de forma inequívoca amb la correcció toponímica, cabassers.org li donarà suport públicament i sense reserves, com fem amb totes les altres llistes que assumeixen corregir el problema de la toponímia oficial no normativa.

Informació relacionada:
Procediments polítics

El batlle de l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro, Il·lim Sr. Maurici Jiménez, ha anunciat mitjançant el seu perfil a Facebook que el municipi corregeix el seu nom i adopta la forma normativa, avalada per l’Institut d’Estudis Catalans i en ple compliment de la Llei de Política Lingüística, de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró. El consistori és governat per PSC, ECP i ERC. El batlle ha comunicat la decisió amb aquest missatge, on també explica que l’ajuntament oficialitza un escut municipal que s’ajusta a la normativa heràldica:

La Generalitat de Catalunya ens comunicava any rere any que el nostre escut municipal no s’ajustava a la normativa heràldica. Un conjunt de normes que ajuden a entendre i comprendre els escuts d’armes, és a dir, el conjunt de regles que permeten representar i descriure correctament aquests emblemes.

El nostre estimat historiador local Pere Barreda ha treballat durant molt de temps en una proposta que finalment heràldica de la Generalitat de Catalunya informa favorablement. Una proposta que recull el fet de ser un poble (menys de 20.000 habitants), els orígens del nostre municipi a Castell d’Aro i Fanals de Munt, el nexe d’unió dels nostres nuclis amb el Riu Ridaura i l’Agaró, i les quatre barres.

Un nou escut que s’acompanya de l’aprovació del nou topònim municipal (que també es trobava fora de norma), i es que ara el nostre municipi no serà anomenat Castell-Platja d’Aro, des de la seva aprovació definitiva el nom del nostre poble passarà a ser Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró.

Des de Cabassers.org felicitem el batlle i el govern de l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró per aquesta decisió històrica i encertada, que converteix el seu municipi en exemple pels que encara mantenen topònims oficials que no respecten la norma.

Informació relacionada:
Procediments polítics

El 21 de març de 2023 un cartell que havien substituït a l’autovia A2 indicava, a la sortida 517, “Cervera-Norte”. Tant ERC com Junts van reclamar al Govern espanyol que es corregís l’indicador amb l’expressió catalana, i l’endemà el cartell ja estava substituït per un altre que diu “Cervera-Nord”. Vint-i-quatre hores va tardar el Ministerio de Fomento a complir el Decreto Legislativo 2/2009, de 25 de agosto, por el que se aprueba el Texto refundido de la Ley de carreteras, que a l’article 42 diu que “sin perjuicio de la normativa general aplicable en la materia, los indicadores de señalización de la circulación en las carreteras de Cataluña deben ser, al menos, en catalán”.

L’article 18.1 de la Llei 1/1998, de Política Lingüística, estableix que “els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans”. El Parlament de Catalunya va aprovar aquesta Llei el 7 de gener de 1998, i encara és hora que es compleixi amb el nom de deu municipis i el de més de cent nuclis. Els ajuntaments que la incompleixen al nom municipal són Cabacés, Capmany, Castell-Platja d’Aro, Figaró-Montmany, Lladó, Massanes, Navàs, Rialp, Torrelavit i Forallac. D’aquests, quatre encara aguanten les grafies prenormatives imposades per la dictadura franquista: Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp. Entre els noms dels nuclis que tampoc no compleixen la llei de fa vint-i-cinc anys n’hi ha com Royal Park, Tourist Club, Monterrey Park, Alella Park, Begues Park, Miami platja, Júnior Park i un etcètera llarguíssim, fins a més de cent, amb faltes, expressions estrafolàries o noms impropis. Tot això amb la col·laboració necessària de tots els governs de la Generalitat, que han mantingut la cacicada, tolerant-la amb legislació de règim local mal feta a posta, que ve a dir que no passa res si aquests ajuntaments continuen vulnerant la Llei de Política Lingüística. Compte amb el disbarat, que repetim perquè quedi clar i s’entengui bé: la legislació de règim local diu que els ajuntaments que tinguin topònims deformats i esguerrats (fins i tot els que va esguerrar el franquisme per a humiliar l’idioma) poden rebutjar complir la Llei de Política Lingüística en matèria de toponímia i es poden negar a corregir-los. Això, evidentment, no aguantaria en cap jutjat, perquè és una vergonya jurídica de primera magnitud. Si voleu aprofundir en aquesta salvatjada la trobareu ben detallada en aquest article. Aquesta situació no és homologable a l’entorn de l’Europa Occidental, i no és acceptable que la llei es faci a la mida dels interessos d’una minoria i no per a l’interès general. El 23 de gener vam demanar al Govern que ho corregeixi, després de demostrar-li amb un cas pràctic que, si no es corregeix la incoherència de la legislació de règim local, l’única manera de fer que els ajuntaments recalcitrants respectin la Llei de Política Lingüística és que els ho ordeni una sentència judicial.

La Generalitat ha permès i emparat durant dècades que uns quants ajuntaments no compleixin la Llei de Política Lingüística a la toponímia mentre tots els altres sí que ho fan. Riure les gràcies als infractors i generar-los errors legislatius a mida, en lloc d’obligar-los a corregir, amb els tribunals si cal, és un greuge per als qui compleixen i una devaluació inacceptable de l’ordenament jurídic català.