Al nucli de l’Estartit, del municipi de Torroella de Montgrí, hi ha dues tapes de claveguera amb la toponímia franquista del nucli inscrita, «Ayuntamiento / de / Torroella de Montgrí / Saneamiento de Estartit».

Això contravé els següents FONAMENTS DE DRET:

a) L’art. 35.2 de la Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica, il·legalitza la simbologia franquista, inclosos els topònims relacionats amb la dictadura.

b) L’art. 3.6 reconeix la comunitat, la cultura i la llengua catalanes com a víctimes del franquisme.

c) L’art. 4.4 reconeix la política de repressió i persecució contra la llengua i la cultura catalanes durant la guerra civil i la dictadura.

d) L’art. 30.1 diu que les víctimes definides per aquesta llei tenen dret al reconeixement i a la reparació integral, en les dimensions individuals i col·lectiva, i el 30.1 que l’Administració General de l’Estat desenvoluparà un conjunt de mesures de restitució, rehabilitació i satisfacció, orientades al restabliment dels drets de les víctimes en les seves dimensions individuals i col·lectiva.

Cal entendre, doncs, que les tapes de claveguera de l’Estartit amb la toponímia franquista del nucli vulnera l’art. 35.2 de la Llei 20/2022, a la vegada que és una expressió i producte de la repressió que patí la llengua catalana, reconeguda a l’art. 4.4. La llengua, la cultura i la comunitat catalanes, reconegudes com a víctimes del franquisme per l’art. 3.6, tenen dret a la restitució, rehabilitació i satisfacció orientades als restabliments dels seus drets que reconeix l’art. 30. Per tant, no és procedent que les tapes amb aquesta toponímia inscrita hagin de continuar a l’espai públic, ja que refereixen a la dictadura i a la seva repressió lingüística i cultural.

En aquest sentit, el Cens de Simbologia Franquista de Memorial Democràtic ja inclou peces d’aquest estil, amb la toponímia franquista inscrita de diversos municipis.

Per això hem sol·licitat que s’incloguin al Cens de Simbologia Franquista de Memorial Democràtic dues tapes de claveguera del nucli de l’Estartit, al municpi de Torroella de Montgrí.

El 25/07/2023 Memorial Democràtic respon dient que «pel fet que el topònim sigui en castellà a la tapa de la claveguera no és condició suficient per a la seva inclusió automàtica al Cens de Simbologia Franquista de Catalunya».

[26/06/2023]

Al municipi del Lloar, a la conjunció de la carretera T-711 i el carrer Nou [vegeu el punt a Google Maps] hi ha un monument franquista, consistent en una creu sobre un pedestal d’obra que, a la seva part posterior, hi té la següent inscripció: «LLOA A SUS CAI[D]OS / MCMXXXVI – XXXIX», en memòria dels combatents morts lluitant amb l’exèrcit sublevat franquista, i contenint també la denominació franquista del municipi, «Lloá».

L’art. 35 de la Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica, il·legalitza la simbologia franquista, inclosos els topònims relacionats amb la dictadura.

L’art. 35.3 diu que les administracions públiques adoptaran les mesures necessàries per a la retirada d’aquests elements.

Per això, hem sol·licitat a la Direcció General de Memòria Democràtica del Departament de Justícia de la Genrealitat de Catalunya que s’inclogui aquest element al Cens de Simbologia Franquista de Memorial Democràtic. També hem sol·licitat a la Secretaría de Estado de Memoria Democrática que inclogui aquest element al cens d’elements contraris a la memòria democràtica que crea la Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica, i que n’ordeni la retirada.

El 25/07/2023 s’incorpora el monument al Cens de Simbologia Franquista amb la referència Monument 4010.

[11/06/2023]

La Sra. Patrícia Plaja, Portaveu del Govern, difon uns vídeos on respon preguntes que li fan els ciutadans. El 7 de juny de 2023 responia aquesta pregunta:

«Quan s’obligarà els ajuntaments que encara escriuen topònims com durant el franquisme a respectar els drets lingüístics?»

La resposta de la Portaveu va ser evasiva: «Tots els noms dels municipis o símbols que fan apologia del franquisme han de desaparèixer, s’han de retirar obligatòriament. A més, amb l’aprovació de la futura llei catalana de Memòria Democràtica els ajuntaments ho hauran de fer en un termini màxim de dos anys. No és així en el cas dels municipis que escriuen el seu nom amb una normativa diferent de la catalana però no fan apologia explícita del franquisme.»

La Portaveu dirigeix la seva resposta al context d’una llei que encara no existeix, la de Memòria Democràtica de Catalunya, i diu que aquesta no farà retirar les deturpacions imposades pel franquisme que encara són oficials (Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp; per a entendre ràpid que tot això és efecte del franquisme, vegeu aquest enllaç). No menciona dos fets:

1- Que la Ley 20/2022, de Memoria Democrática, aprovada pel Congreso sí que fa retirar les deturpacions toponímiques imposades pel franquisme, en tant que reconeix la llengua i cultura catalanes com a víctimes de la dictadura i el seu sistema repressiu i ordena la reparació del mal fet. Els fonaments historiogràfics i de dret per a aquesta reparació s’expliquen detalladament aquí. Permetre que aquests topònims continuessin essent oficials amb les formes prenormatives imposades per la dictadura seria permetre la continuïtat dels efectes de la repressió franquista sobre la llengua i la cultura catalanes.

2- Que l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de Política Lingüística, diu literalment que “els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans”. Per tant, els «municipis que escriuen el seu nom amb una normativa diferent de la catalana», en paraules de la Portaveu, estan fora llei. Tampoc no diu la Portaveu que el Govern no respon una sol·licitud que li hem enviat perquè corregeixi els errors que hem detectat i provat a la legislació de règim local i que fan que només es pugui exigir el compliment de la Llei de Política Lingüística per la via judicial.

La resposta de la Portaveu és esbiaixada, perquè obvia els efectes de la Ley 20/2022, de Memoria Democrática, i els de la Llei 1/1998, de Política Lingüística, sobre els topònims pels que pregunten. La resposta més honesta seria la que el Director de l’Oficina de Comunicació i Estratègia del President, Sergi Sabrià, ens va fer arribar: que el Govern no pensa fer res perquè la futura Llei de Memòria Democràtica de Catalunya elimini la toponímia franquista [perquè ja ho fa la llei de Memòria Democràtica espanyola i la de Política Lingüística si una sentència judicial la fa complir als ajuntaments infractors]. Els claudàtors són nostres, perquè evidentment aquesta part no consta a la resposta de Sabrià, però també és evident que no pot ser d’altra manera.

[08/06/2023]

El Govern no té cap intenció de fer res per a eliminar els topònims amb les grafies prenormatives imposades pel franquisme que encara són oficials a Catalunya. El 7 de març vam enviar un text als diputats de la CUP, ECP, ERC, Junts i el PSC demanant que aprofitessin la tramitació parlamentària de la nova llei de memòria democràtica de Catalunya per a garantir la retirada dels topònims amb grafies d’imposició franquista. Entre els destinataris hi hagué el MHP Pere Aragonès. El 2 de maig de 2023 el Director de l’Oficina de Comunicació i Estratègia del President, Sergi Sabrià, va respondre aquell text, dient que la llei que prepara el Parlament no podrà fer retirar els topònims franquistes perquè «no pot fixar en quins termes ha de quedar establerta la nova denominació que subsitueix l’anterior» i que, en tot cas, el canvi de denominació d’un municipi es regeix pel Decret 139/2007 (justament el que conté contradiccions que causen inseguretat jurídica i que hem demanat al Govern que es corregeixin, sense que ni tan sols no hagi respost dintre del període legal per a fer-ho, que expirava el 24 d’abril de 2023). Segons la interpretació que fan del projecte de llei de memòria democràtica de Catalunya, aquesta no podria ni fer retirar el nom franquista d’un carrer, com preveu el text, perquè en cap cas no disposa quina ha de ser la nova denominació que la substitueixi. L’argument no té fonament de cap classe i no s’aguanta per enlloc.

Per altra banda, la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de Memoria Democrática del Congreso espanyol sí que fa retirar la toponímia franquista, i els topònims Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp són des del 13 de desembre de 2022 al catàleg d’elements contraris a la memòria democràtica que crea aquesta llei i que es publicarà enguany. Un cop publicat, la Secretaría de Estado para la Memoria Democrática ordenarà la retirada dels elements que encara no s’hagin fet desaparèixer, topònims inclosos, i incoarà d’ofici els expedients per a fer-ho, amb multes i privació de subvencions als ens que s’hi resisteixin. La premsa ho avisa des del novembre de 2022. De fet, el Senat espanyol ja ha requerit als quatre ajuntaments infractors que acatin la norma i corregeixin els topònims, i com que no ho han fet el següent pas serà aplicar-los la legislació de memòria del Congreso.

[30/05/2023]

La ciutat de Lleida té una avinguda anomenada «de l’Exèrcit». El 17 d’abril de 2023 vam demanar a l’Ajuntament de Lleida, per una petició d’accés a la informació pública, conèixer per què aquesta avinguda té aquest nom i en quina data fou anomenada així. El 25 d’abril de 2023 l’Alcalde de l’Ajuntament de Lleida, dintre de l’expedient núm. G02030601/2023/0029, dictà una resolució estimant la petició formulada i informant que «el dit carrer fou aprovat per la Comissió Permanent de l’Ajuntament de Lleida en data de 18 de juny de 1958 i que aquest es dedicà a l’exèrcit nacional”. Van adjuntar els documents de la Comisión de Estadística que ho proven.

Vistos els antecedents, resulta que el fet que aquesta avinguda s’anomeni «de l’Exèrcit», en homenatge a l’exèrcit nacional franquista, vulnera l’art. 35.2 de la Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica, que diu que es consideren elements contraris a la memòria democràtica les referències realitzades al nomenclàtor de carrers «de la sublevació militar i de la Dictadura, dels seus dirigents, participants en el sistema repressiu o de les organitzacions que van donar suport a la dictadura». L’art. 35.3 de la mateixa Llei estableix que les administracions públiques, en l’exercici de les seves competències, adoptaran les mesures pertinents per a la retirada d’aquests elements.

Per tot això hem sol·licitat a l’Ajuntament de Lleida que canviï el nom de l’avinguda de l’Exèrcit per una altra denominació que no vulneri el que disposa l’art. 35.2 de la Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica.

El 28 d’abril de 2023 el Paer en Cap ha acollit la sol·licitud formulada:

En data 27 d’abril de 2023 ha tingut entrada la vostra proposta de canvi de nom de l’Avinguda de l’Exèrcit, en compliment de la Llei 20/2022, de Memòria Democràtica; us escric per posar-vos en coneixement que el Ple de l’Ajuntament de Lleida, en la sessió de data 27 de gener de 2023, va adoptar l’acord d’aprovar inicialment el Reglament del procediment per a l’assignació de denominacions de vies urbanes i espais públics de la ciutat de Lleida.

En el Ple de 28 d’abril de 2023 de l’Ajuntament de Lleida està prevista l’aprovació definitiva del Reglament.

Així mateix, volem agrair-vos la vostra proposta i expressar la voluntat de la Corporació de recollir totes les sol·licituds i una vegada tinguem aprovat definitivament el reglament,
valorar-les en el Consell Tècnic i la Comissió del Consell de la Ciutat.

[27/04/2023]