El 29 de setembre de 2022 vam enviar una instància genèrica a l’Ajutnament de Cabacés per la que li exposàvem les vulneracions de Dret i els perjudicis que causa el fet que la forma oficial del topònim d’aquest municipi sigui la deturpació “Cabacés” en comptes de la forma normativa, Cabassers. Exposàvem que això és contrari a l’art. 18.1 de la Llei 1/1998, de Política Lingüística. També, que vulnera, pels efectes que produeix, els articles 9, 14 i 15 de la Constitució i l’art. 20 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea. I per tant, li demanàvem que per a acabar les vulneracions i perjudicis denunciats que complís l’art. 18.1 de la Llei 1/1998 i que oficialitzés la forma normativa del topònim, mitjançant el procediment previst a la legislació de règim local (arts. 30.1 i 31 del Decret Legislatiu 2/2003 i arts. 2 i 14 del Decret 139/2007).

La resposta va venir per un Decret d’alcaldia de 21 d’octubre de 2022, que desestimava la sol·licitud de 29/09/2022 “en els termes que es formula, atès que el supòsit plantejat no correspon a un procediment de canvi de denominació del municipi, sinó a una rectificació de nom del municipi”, i que traslladaven la instància a la Direcció General d’Administració Local “als efectes previstos a la normativa citada als fonaments jurídics d’aquesta resolució, d’acord amb el marc competencial que s’hi estableix.” Això tot i haver afirmat en una comunicació anterior, de 6 d’octubre de 2022, que “la majoria dels membres del ple consideren que la decisió de modificar la grafia del topònim del poble, tot i correspondre al propi ple, hauria d’efectuar-se amb el recolzament dels veïns del municipi a través d’un procés de participació ciutadana”. La manera d’impugnar l’acord era mitjançant un recurs contenciós administratiu davant del Jutjat Contenciós Administatiu de Tarragona, o un recurs potestatiu de reposició.

Vam optar pel recurs de reposició, presentat el 25 d’octubre de 2022. Traslladaven l’assumpte a la Direcció General d’Administració Local pel que preveu l’article 30.2 del Decret Legislatiu 2/2003, amb desenvolupament reglamentari de la norma als articles 5 i 6 del Decret 139/2007, que regulen una facultat potestativa del Govern, que “pot proposar als municipis les rectificacions de nom que consideri convenients” (art. 5.1). L’ajuntament, per majoria absoluta (art. 5.2), pot acceptar la proposta amb un acord favorable (art. 6.1) o denegar-la mitjançant un acord desfavorable o silenci (arts. 6.2 i 6.3). Per tant, i segons es desprèn de la pròpia norma, la potestat de dur a terme una rectificació de nom és de l’ajuntament, i el Govern, en els supòsits dels arts. 5 i 6 del Decret 139/2007, només pot proposar rectificacions i no ordenar-les. Per tant, enteníem que l’Ajuntament era competent per a resoldre el que sol·licitàvem a l’escrit de 29/09/2022, i també estava obligat al compliment de l’art. 18.1 de la Llei 1/1998, mitjançant els procediments que estableix la legislació de règim local (art. 18.2 de la Llei 1/1998). També vam al·legar que la diferència que pretenien establir entre procediment de canvi i rectificació de nom és inexistent. La Resolució GRI/2935/2012, de 27 de desembre, per la qual es dona conformitat al canvi de nom del municipi de Roda de Barà, que passa a denominar-se Roda de Berà, és un procediment de rectificació de nom de municipi fet a instància del seu ajuntament, i diu literalment al primer paràgraf: “El dia 21 de maig de 2012, l’Ajuntament de Roda de Barà va iniciar un expedient de canvi de nom del municipi de Roda de Barà pel de Roda de Berà. Aquest canvi de denominació té per objecte adequar la denominació del municipi a la normativa lingüística i a la tradició toponomàstica catalana.” La mateixa resolució es fonamenta en els arts. 30 a 32 del Decret Legislatiu 2/2003 i en els arts. 2 a 4 del Decret 139/2007, que són els mateixos que regulen el canvi de denominació d’un municipi. Això prova que la diferència de procediment que pretenien establir entre el de canvi de denominació i la rectificació de nom és inexistent quan aquest procediment es fa a iniciativa de l’ajuntament, i a ell li adreçàvem la sol·licitud e 29/09/2022 que havia desestimat. Per tot això, demanàvem que revoquessin mitjançant nul·litat o subsidiàriament anul·labilitat la resolució del decret recorregut, i que estimessin totalment la nostra sol·licitud de 29/09/2022.

En lloc d’això van desestimar el recurs de reposició el 7 de desembre de 2022 amb les mateixes raons que al Decret de 21/10/2022, traslladant també aquesta resolució desestimatòria i la documentació de la que portava causa de nou a la Direcció Genreal d’Administació Local, i advertint que la manera d’impugnar aquell acord, que esgotava la via administrativa, era un recurs contenciós administratiu davant del Jutjat Contenciós Administatiu de Tarragona.

El 23 de desembre de 2023 vam presentar una sol·licitud d’accés a la informació pública davant de la Direcció Genreal d’Administració Local, a l’empara de l’art. 18.1 de la Llei 19/2014, per a demanar si l’Ajuntament de Cabacés els havia traslladat la documentació referida i saber si la Direcció General d’Administació Local havia seguit el procediment, quines gestions havia fet i quina resposta havia donat a l’Ajuntament de Cabacés i en quins termes.

El 23 de gener de 2023 la Direcció General d’Administació Local va respondre la sol·licitud d’informació del 23/12/2022, informant que l’Ajuntament de Cabacés els havia tramès la documentació el 7 de desembre de 2022, però que “a la data de la present Resolució la Direcció General d’Administració Local no ha dut a terme cap actuació en relació amb la denominació del topònim de Cabacés. En aquest sentit, d’acord amb el que disposa el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, és competència dels ens locals aprovar el canvis de denominació i de rectificació del seu nom.” Just el que dèiem al nostre recurs de 25/10/2022, i potser, doncs, indicatiu de què pot passar en un recurs contenciós administratiu.

En conclusió: l’Ajuntament de Cabacés, interpretant la legislació de règim local, diu que qui ha de proposar la rectificació de nom és el Govern i envia l’assumpte a la Direcció General d’Administració Local. I aquesta, també interpretant la mateixa legislació de règim local, diu que aprovar els canvis de denominació i de rectificació de nom és competència dels ens locals.

Això passa perquè la legislació de règim local que regula la toponímia és contradictòria per herència de disposicions porugues de 1982 encara traslladades a la legislació vigent el 2007, que fan que els ajuntaments que no volen complir la Llei de Política Lingüística a la toponímia puguin trobar excuses en les incoherències internes de la norma.

El cas de l’Ajuntament de Cabacés, que es nega a oficialitzar la forma normativa del topònim, Cabassers, que és la que compleix el que disposa l’art. 18.1 de la Llei 1/1998 de Política Lingüística, mostra de manera il·lustrativa, amb un exemple pràctic i recent, la contradicció legislativa aprofitada per tots aquests ajuntaments recalcitrants que pretenen mantenir formes errònies dels seus propis noms. Els errors de la norma els permeten passar la pilota a l’administració de la Generalitat, i també li permeten a aquesta tornar-los-la, en un joc on ningú no vol la responsabilitat. I això s’acaba de dues maneres: portant als jutjats aquests ajuntaments per a fer-los complir la Llei de Política Lingüística (com les seves mateixes resolucions indiquen com a manera de ser recorregudes), o corregint la legislació de règim local per a eliminar-ne la incoherència i no deixar cap excusa per a no complir l’art. 18.1 d’aquella Llei. Els ajuntaments incomplidors han fet tot el que han pogut i continuaran fent tot el que puguin per no complir la Llei de Política Lingüística a la toponímia; són incapaços d’entendre que el topònim no és seu, sinó de la comunitat lingüística sencera, i que la seva forma oficial està regulada per la normativa lingüística i per la legislació, i no pel seu caprici o la seva voluntat arbitrària.

El 23 de gener de 2023 vam exposar aquesta situació al Govern de la Generalitat, i li vam demanar que modifiqui la legislació de règim local per a fer acabar la contradicció que genera. Amb aquest canvi, s’eliminarà la toponímia oficial no normativa d’una vegada per totes, sense que pugui haver-hi cap classe d’excusa per a no fer-ho, com passa des de fa dècades. Corregir la legislació que permet aquest equívoc deshonest és necessari per a garantir la integritat de l’administració publica.

Article relacionat:
Hem demanat la modificació de la legislació de règim local per garantir el compliment de la Llei de Política Lingüística a la toponímia 

En data 23 de gener de 2023 hem demanat al Govern de la Generalitat de Catalunya que es revisin i es modifiquin o suprimeixin les parts que calgui dels articles 30 i 31 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i també dels articles 2, 3, 4, 5, 6, 14 i 15 del Decret 139/2007, de 26 de juny, pel qual es regulen la denominació, els símbols i el registre d’ens locals de Catalunya, amb l’objectiu que la legislació de règim local garanteixi el compliment de l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de Política Lingüística. Aquest article diu literalment:

Els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans, excepte els de la Vall d’Aran, que tenen l’aranesa.

Demanem aquesta modificació perquè la legislació de règim local obligui a corregir els topònims oficials que no respecten la Llei de Política Lingüística. A la pràctica, actualment, les incoherències internes d’aquesta legislació de règim local provoquen que diversos ajuntaments incompleixin la Llei de Política Lingüística a la toponímia oficial, i que mantinguin com a denominacions de municipis, nuclis i disseminats topònims impropis, amb faltes ortogràfiques i fins i tot imposats pel franquisme. Això genera els anomenats “topònims oficials no normatius”, oxímoron per a definir la situació d’inseguretat jurídica que genera aquest fet: és a dir, topònims que són oficials tot i no poder-ho ser per no complir els requisits que estableix la Llei de Política Lingüśitica.

El Govern no ha de permetre que alguns ajuntaments, amb actituds impròpies d’administracions democràtiques, continuïn escudant-se darrere d’una legislació de règim local contradictòria per a esquivar el compliment de la Llei de Política Lingüística i imposar voluntats particulars i arbitràries a les denominacions oficials de municipis i entitats de població.

Article relacionat:
Un cas pràctic que mostra per què el Govern ha de corregir la legislació de règim local

L’ajuntament de la Torre de Cabdella, per acord del Ple de 18 d’abril de 2013, va iniciar un procediment de canvi de denominació dels nuclis de Cabdella, Central de Cabdella, Envall, Guiró, Oveix i la capital, que té el mateix nom que el municipi, la Torre de Cabdella. Durant el tràmit d’informació pública de l’expedient, es va formular una al·legació relativa a la denominació del nucli d’Envall, aportant un informe de l’Institut d’Estudis Catalans i sol·licitant que no fos deturpat, i això va fer que a la sessió del Ple de 4 de novembre de 2013 l’Ajuntament de la Torre de Cabdella desistís de deturpar el nom d’aquest nucli. Tanmateix, totes les deturpacions proposades al Ple del 18 d`abril de 2013 foren acceptades per la Generalitat, que aprovà la pretensió d’aquell ajuntament i va inscriure com a oficials les formes incorrectes dels topònims: Capdella, Central de Capdella, Aguiró, Obeix i la Torre de Capdella per al nom de la capital (tot i que el municipi té com a nom oficial la forma normativa d’aquest topònim, la Torre de Cabdella).

Tanmateix, al Registre del sector públic local de Catalunya, a la llista d’entitats de població de la Torre de Cabdella, Envall hi consta amb la forma deturpada que proposà l’ajuntament d’aquell municpi el 2013, Emball. El 29 de desembre de 2022, i mitjançant una sol·licitud d’accés a la informació pública, vam demanar a la Direcció General d’Administació Local que aclarís la situació d’aquest topònim, ja que al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya hi consta amb la seva forma normativa. El 23 de gener de 2023, la Direcció General d’Administració Local ha respost mitjançant una Resolució on comunica que “per error, consta en el Registre del sector públic local de Catalunya la denominació
d’Emball quan la denominació oficial és la d’Envall, motiu pel qual es procedirà d’ofici a la seva correcció.”

[L’autor de la imatge d’Envall que il·lustra aquest article és Gustau Erill i Pinyol, feta per a la Viquipèdia, i es pot usar sota llicència Creative Commons 3.0]

La nota de premsa que va difondre el Govern el 27 de maig de 2019, quan va aprovar l’actualtizació del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, descriu així la tasca de la Comissió de Toponímia:

Adscrita al Departament de Cultura des de 2012, la Comissió de Toponímia va ser creada l’any 2001 pel Govern per vetllar per la toponímia de Catalunya i és l’òrgan d’assessorament, consulta i proposta en matèria de fixació oficial dels topònims de Catalunya, sempre d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Institut d’Estudis Aranesi. Els topònims són part del patrimoni lingüístic i cultural de Catalunya, per això la Comissió de Toponímia també és l’encarregada d’adoptar les mesures pertinents per tal de difondre la toponímia oficial i els estudis de toponímia en general que es duguin a terme.

El Decret 133/2020, de 17 de novembre, sobre l’establiment i l’ús de la toponímia i sobre la Comissió de Toponímia, reforça aquesta voluntat de protecció de la toponímia, i al preàmbul afirma:

La IX Conferència de les Nacions Unides sobre la normalització dels noms geogràfics (2007), en la Resolució IX/4, considera que els topònims formen part del patrimoni cultural immaterial de la humanitat, i que s’han d’inventariar, protegir i promoure d’acord amb la Convenció de la UNESCO per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, de 17 d’octubre de 2003.

No hi ha cap contradicció més gran amb els objectius de la Comissió de Toponímia i de la legislació lingüística que regula els noms de lloc que l’existència dels anomenats “topònims oficials no normatius“. Són topònims que no respecten les normes de la llengua, i que són oficials exclusivament per motius polítics, i en diversos casos com a herència directa del franquisme.

El mateix preàmbul del Decret 133/2020 també afirma que la Generalitat té la competència exculsiva sobre l’organització territorial, que inclou els topònims, d’acord amb l’article 151.b) de l’Estatut d’autonomia. No pot haver-hi cap excusa, doncs, per a no fer les modificacions que calgui a la legislació de règim local per tal que els ajuntaments tinguin l’obligació inequívoca d’eliminar l’aberració dels topònims oficials no normatius. Si els topònims són part del patrimoni lingüístic i cultural de Catalunya i part del patrimoni cultural immaterial de la humanitat han de ser tractats, tots, com a tal, i no tenir-ne uns quants abandonats al caprici de ningú.

Com sabeu, a Catalunya encara hi ha diversos municipis que mantenen com a nom oficial formes toponímiques incorrectes, impròpies i fins i tot imposades pel franquisme. Són Cabacés, Capmany, Castell-Platja d’Aro, Figaró-Montmany, Forallac, Lladó, Massanes, Navàs, Rialp i Torrelavit. Els seus ajuntaments rebutgen complir l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de Política Lingüística, que fixa que els topònims oficials de Catalunya han de seguir la normativa lingüística de l’IEC.

A banda, hi ha 74 ajuntaments més que també incompleixen la llei de Política Lingüística a les denominacions de diversos nuclis i entitats de població. Els casos més flagrants són els dels ajuntaments de Josa i Tuixén i la Torre de Cabdella, que han fet malbé en temps recents topònims que ja estaven oficialitzats amb la seva forma normativa. Trobareu la llista completa d’ajuntaments irrespectuosos amb la llei de Política Lingüística a rebels.cabassers.org

No pot ser que la mania i el gust d’uns quants, d’escriure malament determinats noms de lloc, sigui oficial contra la llei i s’imposi a tota la comunitat lingüística. Aquestes actituds, pròpies del caciquisme i no d’institucions democràtiques, ja haurien d’estar superades de fa dècades.

Enguany es compleixen 110 anys que l’IEC aprovà les Normes Ortogràfiques de la llengua catalana, el 1913. Aquestes són les eines que van permetre al català, llengua nacional, equipar-se a les altres llengües nacionals. Tenir faltes ortogràfiques als noms de lloc és un greuge contra l’idioma. Per això el franquisme va revertir la normalització toponímica que va fer la Generalitat el 1933, i va tornar a les formes prenormatives dels noms de lloc catalans, per a desprestigiar l’obra normalitzadora de les institucions democràtiques. D’aquella època fosca encara queden com a oficials les deturpacions Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp, que tècnicament és el mateix que si les formes Serchs, Vich, Figueras o Sardañola encara fossin les oficials i les que utilitzés l’administració en tota classe de registres.

Us demanem que garantiu que les candidatures del vostre partit que es presentin a les eleccions municipals en aquests municipis es comprometin a respectar la Llei de Política Lingüística. I per tant, que es comprometin a corregir immediatament les deformacions que pateixen tots aquest topònims si governen o formen part dels governs locals. I si en aquests municipis ja hi governen candidatures vostres, us demanem que els exigiu respecte per la llengua i l’oficialització immediata de les formes normatives i legals dels noms de lloc.

Les institucions han de ser les primeres a respectar la llengua catalana i a complir la legislació lingüística. Per això, confiem que el vostre partit voldrà defensar el prestigi de la llengua en un camp de tanta importància com els noms de lloc. Com afirmà Pompeu Fabra: “si la llengua falla, fallarà tot”.

Cabassers, 18 de gener de 2023

Informació relacionada:
Procediments polítics

A la toponímia oficial hi ha un problema d’inseguretat jurídica, per un concepte equivocat i que ha anat passant de norma a norma, de 1982 fins avui. La por que hi havia a principis de la dècada de 1980 a la resistència d’alguns ajuntaments a desfer-se de les formes toponímiques imposades per la dictadura, també va provocar que altres deficiències toponímiques quedessin fixades com a denominacions oficials, tot i estar plenes de faltes o ser contràries a la tradició toponímica catalana.

S’observa clarament com les dubitacions i les pors de l’article 4 de la Llei 12/1982, que deixava, en definitiva, la correcció dels topònims al camp de la voluntat dels ajuntaments (perquè uns quants poguessin mantenir les grafies franquistes), es va traslladant a totes les normes posteriors fins arribar a la que és vigent ara, el Decret 139/2007. Aquest decret continua deixant al camp de la voluntat dels ajuntaments la rectificació dels topònims (art. 6 pels municipis, i 15 pels nuclis i entitats de població), si bé ho fa en fals. I diem que és en fals perquè això contradiu el que disposa l’art. 18.1 de la Llei 1/1998, que estableix que la única forma oficial dels topònims és la catalana i d’acord amb les normes lingüístiques de l’IEC (i a l’Aran, l’aranesa). Fins la Llei 1/1998, era el Govern de la Generalitat qui determinava els noms dels nuclis de població (Llei 7/1983, art. 12.1) però transferí aquesta facultat als ajuntaments (Llei 1/1998, art. 18.3).

Aquella norma de 1982, que permetia als ajuntaments determinar l’ortografia dels seus noms, es pot entendre si tenim en compte que només feia set anys de la mort del dictador Franco. De fet, els únics municipis que van abusar de la laxitud d’aquella llei foren els que aconseguiren que les deturpacions imposades pel franquisme als seus noms continuessin vigents: Cabacés, Capmany, Lladó, Rialp i Roda de Barà. També serví per a evitar que Castell-Platja d’Aro, Figaró-Montmany, Massanes, Navàs, Torrelavit i Forallac haguessin d’adoptar les formes correctes dels seus topònims. I encara, en temps recents (2004 i 2015) aquella herència s’ha usat per a fer malbé els topònims de nuclis, que estaven normativitzats, i que han quedat, després de l’abús, escrits bàrbarament amb aquestes formes: Tuixent, Capdella, Central de Capdella, la Torre de Capdella, Aguiró i Obeix.

El que no es pot entendre és que al Decret 139/2007, vint-i-cinc anys després d’aquella llei poc valenta de 1982, encara s’hi contempli la possibilitat de tenir topònims incorrectes, manifestament contrària al que disposa l’art. 18.1 de la Llei 1/1998, que deixa clar que els topònims oficials han de ser catalans i respectar la norma de l’IEC. Sorprèn encara més que aquest decret de 2007 es promulgués sota el govern tripartit d’esquerres, format pel PSC, ERC i IC-V. La norma perpetua les imposicions franquistes a la toponímia que la poruga Llei 12/1982 tolerava. Li passa com els casos de llibres i pel·lícules censurades pel franquisme, que encara s’editen i s’emeten censurades, perquè ningú no ha restablert les parts que suprimí la dictadura. A les Illes, per contra, feren la llei més valenta en aquest sentit de tots els Països Catalans: la 3/1986. L’article 14 deixa clar que no estan per comèdies: el Govern, amb l’assessorament de la Universitat de les Illes Balears, determina tota la toponímia excepte els noms dels carrers, tasca que es reserva als ajuntaments.

Al Principat, però, i lamentablement, les coses van d’una manera molt diferent, i el Decret 139/2007 contradiu als articles 5, 6 i 15 l’article 18.1 de la Llei 1/1998, i tot perquè el Decret 139/2007 incorpora encara l’essència de l’article 4 de la Llei 12/1982. Resumit: que la norma que regula actualment la rectificació de nom de municipis i nuclis, diu que els ajuntaments poden incomplir la Llei de Política Lingüística i continuar amb topònims erronis. Això fa que el procediment administratiu per a eliminar aquests topònims erronis (inclosos els d’imposició franquista) entri en un bucle que només pot resoldre una sentència judicial, i d’aquí la inseguretat jurídica generada. Per a eliminar el bucle i la inseguretat que causa, cal la modificació del Decret 139/2007, i transformar en obligació de correcció el que ara és una proposta que pot fer el Govern als municipis perquè corregeixin topònims incorrectes, i que aquests poden desoïr.

A continuació, transcrivim la legislació històrica i vigent que ha regulat i regula els canvis i rectificació dels topònims de Catalunya i l’Aran:

LLEI 12/1982, de 8 d’octubre, per la qual es regula el procediment per al canvi de nom dels municipis de Catalunya.

Article 2
L’acord de la corporació municipal serà adoptat, previ un període d’informació pública d’un mes, en una sessió extraordinària convocada amb aquest fi i caldrà, perquè sigui vàlid, el vot favorable de les dues terceres parts del regidors presents. En tot cas, el nombre de vots favorables no podrà ésser inferior al de la majoria absoluta del nombre legal de membres del consistori. Aquest acord municipal ha d’ésser tramès al Departament de Governació en el termini de sis dies a comptar a partir de l’endemà d’haver estat adoptat.

Article 3
-1 A proposta del Conseller de Governació, el Consell Executiu de la Generalitat resoldrà sobre l’acord municipal en un termini de tres mesos. La resolució del Consell Executiu podrà ratificar l’acord municipal o bé anul·lar-lo, però no, en cap cas, modificar-lo. En cas d’anul·lació haurà de fer-ho d’acord amb el que especifiquen els apartats 2 i 3 d’aquest mateix article.
-2 Dins els quinze dies següents d’haver-li estat comunicat l’acord, el Departament de Governació podrà decretar-ne, mitjançant una resolució motivada, la suspensió només si considera que la nova denominació acordada per l’Ajuntament és susceptible d’ésser confosa amb la d’algun altre municipi, o que conté incorreccions lingüístiques o que no s’adiu amb la toponímia catalana.
-3 Si es decreta la suspensió a què es refereix l’apartat anterior, l’expedient haurà d’ésser resolt pel Consell Executiu de la Generalitat, previ informe de les institucions científiques idònies i audiència dels ajuntaments afectats.
-4 Si la Conselleria de Governació o el Consell Executiu de la Generalitat no exerceixen en els terminis previstos les accions o no prenen les resolucions regulades en aquest article, l’acord municipal serà vàlid i eficaç a tots els efectes.

Article 4
-1 El Consell Executiu, a proposta del Conseller de Governació, podrà proposar als municipis les rectificacions de noms que consideri convenients.
-2 A proposta del Consell Executiu i per tal de diferenciar cada localitat de les seves homònimes a Catalunya, el ple de l’Ajuntament corresponent haurà d’aprovar un signe complementari al nom del municipi.
-3 El ple de l’Ajuntament haurà de pronunciar-se en un termini màxim de tres mesos sobre les propostes de rectificació que li faci el Consell Executiu de la Generalitat. En aquests casos s’haurà d’aplicar el procediment establert en els articles 2 i 3 d’aquesta Llei.

[Derogada per la LLEI 5/2017, Annex A, 15.]

LLEI 7/1983, de 18 d’abril, de normalització lingüística a Catalunya.

Article 12
1. Els topònims de Catalunya, excepte els de la Vall d’Aran, tenen com a única forma oficial la catalana.
2. D’acord amb els procediments legals establerts, correspon al Consell Executiu de la Generalitat la determinació dels noms oficials dels territoris, dels nuclis de població, de les vies de comunicació interurbanes dependents de la Generalitat i dels toponímics de Catalunya. El nom de les vies urbanes ha d’ésser determinat per l’ajuntament corresponent.
3. Aquestes denominacions són les legals de tots els efectes dins del territori català i la retolació s’hi ha d’acordar. El Consell Executiu de la Generalitat ha de reglamentar la normalització de la retolació pública, respectant en tots els casos les normes internacionals que l’Estat ha fet seves.

[SUBSTITUïDA PER LA LLEI 1/1998]

LLEI 8/1987, de 15 d’abril, Municipal i de Règim Local de Catalunya.

Article 29
-1 La denominació d’un municipi només es pot canviar si així ho acorda el seu ajuntament i per mitjà del procediment establert per l’article 30.
-2 El Govern de la Generalitat, a proposta del Conseller de Governació, pot proposar als municipis les rectificacions de nom que consideri convenients.

Article 30
-1 L’acord de canvi de denominació d’un municipi ha d’ésser adoptat pel ple de l’ajuntament i requereix el vot favorable de les dues terceres parts del nombre de fet i, en tots els casos, de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació. Abans de l’adopció de l’acord municipal, s’ha d’obrir informació pública per un termini mínim de trenta dies.
-2 L’acord municipal ha d’ésser tramès al Departament de Governació.
-3 Quan la nova denominació acordada per l’ajuntament és susceptible d’ésser confosa amb la d’un altre municipi o conté incorreccions lingüístiques o no s’adiu amb la toponímia catalana, correspon al Govern de la Generalitat, a proposta del Departament de Governació, la resolució definitiva sobre el canvi de nom, amb informe previ de les institucions científiques idònies i l’audiència prèvia del municipi interessat.
-4 Si en el termini de tres mesos el Govern de la Generalitat no hi formula oposició, l’acord municipal s’ha de considerar com a definitiu i executiu.

[Refosa pel DECRET LEGISLATIU 2/2003. Derogada per la LLEI 5/2017, Annex A, 59.]

LLEI 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística.

Article 18

1. Els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans, excepte els de la Vall d’Aran, que tenen l’aranesa.
2. La determinació de la denominació dels municipis i les comarques es regeix per la legislació de règim local.
3. La determinació del nom de les vies urbanes i els nuclis de població de tota mena correspon als ajuntaments, i la dels altres topònims de Catalunya correspon al Govern de la Generalitat, incloses les vies interurbanes, sigui quina en sigui la dependència.
4. Les denominacions a què es refereixen els apartats 2 i 3 són les legals a tots els efectes i la retolació s’hi ha d’acordar. Correspon al Govern de la Generalitat de reglamentar la normalització de la retolació pública, respectant en tots els casos les normes internacionals que han passat a formar part del dret intern.

[VIGENT]

DECRET LEGISLATIU 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

Article 30

30.1  La denominació d’un municipi només es pot canviar si així ho acorda el seu ajuntament i per mitjà del procediment establert per l’article 31.

30.2  El Govern de la Generalitat, a proposta del conseller o consellera de Governació i Relacions Institucionals, pot proposar als municipis les rectificacions de nom que consideri convenients.

Article 31

31.1  L’acord de canvi de denominació d’un municipi ha d’ésser adoptat pel ple de l’ajuntament i requereix el vot favorable de les dues terceres parts del nombre de fet i, en tots els casos, de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació. Abans de l’adopció de l’acord municipal, s’ha d’obrir informació pública per un termini mínim de trenta dies.

31.2  L’acord municipal ha d’ésser tramès al Departament de Governació i Relacions Institucionals.

31.3  Quan la nova denominació acordada per l’ajuntament és susceptible d’ésser confosa amb la d’un altre municipi o conté incorreccions lingüístiques o no s’adiu amb la toponímia catalana, correspon al Govern de la Generalitat, a proposta del Departament de Governació i Relacions Institucionals, la resolució definitiva sobre el canvi de nom, amb informe previ de les institucions científiques idònies i l’audiència prèvia del municipi interessat.

31.4  Si en el termini de tres mesos el Govern de la Generalitat no hi formula oposició, l’acord municipal s’ha de considerar com a definitiu i executiu.

[VIGENT]

DECRET 139/2007, de 26 de juny, pel qual es regulen la denominació, els símbols i el registre d’ens locals de Catalunya.

Els municipis

Article 1

Denominació oficial

El nom oficial dels municipis de Catalunya és el que figura inscrit en el Registre d’ens locals de Catalunya.

Article 2

Canvi de denominació

2.1 La denominació d’un municipi només es pot canviar si així ho acorda el seu ajuntament mitjançant el procediment establert a l’article 31 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, que desenvolupa aquest Decret.

2.2 L’Institut d’Estudis Catalans ha de prestar als ajuntaments interessats que ho sol·licitin en cada cas l’assistència i la col·laboració necessàries per tal d’elaborar la proposta de nova denominació.

2.3 L’acord de canvi de denominació d’un municipi ha de ser adoptat pel ple de l’ajuntament amb el quòrum de la majoria absoluta del nombre legal dels seus membres, prèvia informació pública de l’acord per un termini de 30 dies.

2.4 En el termini de 15 dies comptats des de l’endemà de la seva adopció, l’acord s’ha de trametre al Departament de Governació i Administracions Públiques.

Article 3

Informe de l’Institut d’Estudis Catalans

3.1 El Departament de Governació i Administracions Públiques ha de trametre l’acord municipal a l’Institut d’Estudis Catalans per tal que emeti informe, en el termini de dos mesos, sobre la denominació proposada per l’ajuntament.

3.2 L’Institut d’Estudis Catalans s’ha de pronunciar sobre si la nova denominació s’adiu amb la toponímia catalana, hi ha incorreccions lingüístiques o pot haver-hi confusió amb la denominació d’un altre municipi. Si en el termini assenyalat no ha estat emès l’informe, aquest s’ha d’entendre en sentit favorable i es poden prosseguir les actuacions.

3.3 Aquest informe no és preceptiu quan la proposta de nova denominació acordada per l’ajuntament s’adeqüi al criteri expressat per l’Institut d’Estudis Catalans en un informe anterior.

Article 4

Resolució

4.1 L’acord municipal s’ha d’entendre definitiu i executiu si l’informe emès per l’Institut d’Estudis Catalans és favorable a la denominació acordada per l’ajuntament, o aquest no ha estat emès dins de termini. En aquests casos el conseller o consellera de Governació i Administracions Públiques dictarà una resolució que acreditarà el canvi de nom del municipi.

4.2 Si l’informe emès per l’Institut d’Estudis Catalans és desfavorable a la denominació acordada per l’ajuntament, el Departament de Governació i Administracions Públiques l’ha de fer arribar al municipi interessat per tal que es pronunciï sobre la proposta en el termini de tres mesos.

4.3 El nou acord municipal s’adoptarà per majoria absoluta i requerirà la informació pública prèvia per un termini de 30 dies. Aquest acord s’ha de trametre al Departament de Governació i Administracions Públiques en el termini de 15 dies a comptar de l’endemà de la seva adopció.

4.4 En cas que el municipi no es pronunciï dins del termini legalment establert s’entén que l’ajuntament desisteix del procediment i el Departament de Governació i Administracions Públiques ha d’arxivar l’expedient.

4.5 Si el nou acord municipal s’adiu amb el pronunciament de l’informe de l’Institut d’Estudis Catalans, cal entendre que aquest acord és definitiu i executiu, i es dictarà la resolució acreditativa a què fa referència l’apartat 1 d’aquest article.

4.6 Si el nou acord municipal no s’adiu amb el pronunciament de l’Institut d’Estudis Catalans, el Govern de la Generalitat, a proposta del conseller o la consellera de Governació i Administracions Públiques, ha d’adoptar la resolució definitiva de l’expedient, amb l’audiència prèvia del municipi interessat, en el termini de tres mesos a comptar de l’endemà de la recepció de l’esmentat acord. Transcorregut aquest termini sense que s’hagi dictat la resolució, l’acord municipal de canvi de nom esdevindrà definitiu.

Article 5

Rectificació de nom

5.1 El Govern, a proposta del conseller o la consellera de Governació i Administracions Públiques i amb l’informe previ favorable de l’Institut d’Estudis Catalans, pot proposar als municipis les rectificacions de nom que consideri convenients, quan la denominació del municipi no s’adigui amb la toponímia catalana, hi hagi incorreccions lingüístiques o pugui haver-hi confusió amb la denominació d’un altre municipi.

5.2 El municipi, dins el termini màxim de tres mesos, ha de sotmetre la proposta de rectificació a informació pública per un termini de 30 dies i s’ha de pronunciar sobre aquesta, mitjançant l’adopció d’un acord per majoria absoluta del nombre legal dels seus membres.

5.3 Aquest acord s’ha de trametre al Departament de Governació i Administracions Públiques en el termini de 15 dies a comptar de l’endemà de la seva adopció.

Article 6

Acord municipal sobre la rectificació del nom

6.1 En el cas que l’acord municipal sigui favorable a la proposta de canvi de nom realitzada, el conseller o la consellera de Governació i Administracions Públiques ha de dictar una resolució que acrediti el canvi de nom.

6.2 En el supòsit que, efectuat el tràmit d’informació pública que preveu l’article anterior, transcorri el termini de tres mesos sense que l’ajuntament adopti cap acord exprés, s’ha d’entendre denegada la proposta de rectificació de nom.

6.3 En el supòsit que l’ajuntament adopti un acord desfavorable o no es pronunciï dins el termini establert en l’apartat anterior el Departament de Governació i Administracions Públiques ha d’arxivar l’expedient.

[…]

Article 14

Denominació

14.1 La determinació de la denominació de les entitats i dels nuclis de població correspon a l’ajuntament del seu municipi.

14.2 El procediment per a la determinació i per al canvi de denominació de les entitats i dels nuclis de població s’inicia per un decret de l’alcaldia, amb la redacció prèvia d’una memòria que justifiqui la proposta. L’expedient s’ha de sotmetre a informació pública per un termini de 30 dies i posteriorment s’ha de demanar informe a l’Institut d’Estudis Catalans sobre la correcció lingüística de la proposta. Aquest dictamen s’ha d’emetre en el termini de dos mesos.

14.3 El ple de l’ajuntament ha de pronunciar-se en el termini de tres mesos, a comptar de la data d’iniciació, per majoria simple dels membres presents. L’acord que s’adopti s’ha de notificar al Departament de Governació i Administracions Públiques. En el cas que no es pronunciï dins d’aquest termini, s’ha d’arxivar l’expedient.

Article 15

Rectificació dels noms

15.1 El Departament de Governació i Administracions Públiques, amb el dictamen favorable de l’Institut d’Estudis Catalans, pot proposar als municipis el canvi de la denominació de les seves entitats i dels seus nuclis de població per tal que s’adeqüin a la toponímia catalana.

15.2 L’ajuntament ha de sotmetre la proposta a informació pública per un termini de 30 dies i posteriorment el ple ha de pronunciar-se sobre la proposta per majoria simple dels membres presents, en el termini de tres mesos a comptar de la data d’entrada de la proposta en el registre general de l’ajuntament. En el cas que no es pronunciï dins d’aquest termini, s’ha d’arxivar l’expedient.

15.3 L’acord adoptat pel ple s’ha de comunicar al Departament de Governació i Administracions Públiques en el termini de 15 dies.

[VIGENT]