Hem presentat una denúncia al Relator Especial de les Nacions Unides per la Promoció de la Veritat, la Justícial la Reparació i les Garanties de No-Repetició contra els governs espanyol i català, i contra els ajuntaments de Cabacés, Campany, Lladó i Rialp pel manteniment de toponímia deturpada per la repressió de la dictadura franquista com a eina d’humiliació.

L’escrit enviat a l’ONU recorda que l’any 1933 la Generalitat de Catalunya va oficialitzar les formes normatives basades en els criteris de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). En aquell moment, Cabassers, Campmany, Lledó d’Empordà i Rialb es van oficialitzar amb la seva grafia correcta.

Aquesta legalitat democràtica, però, va ser esclafada per la Llei de 5 d’abril de 1938 del règim franquista. La dictadura no només va ocupar el territori, sinó que va imposar una castellanització sistemàtica dels noms de lloc per desmantellar la identitat catalana. Aquest procés és equiparable a les campanyes de germanització toponímica dutes a terme pel Tercer Reich. Tot i que després de la dictadura la immensa majoria de municipis de Catalunya van recuperar la grafia normativa aprovada ja el 1933, Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp s’hi van negar rotundament i continuen tenint com a grafia oficial dels seus noms les deturpacions imposades pel franquisme.

La denúncia argumenta que la persistència d’aquests noms no és una qüestió menor d’ortografia, sinó una violació de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea i dels principis de la Justícia Transicional. Mantenir oficialment un nom imposat per humiliar els derrotats d’una guerra és un atac a la integritat moral de les víctimes de la repressió.

Acusem d’inacció i inaplicació dels principis de Justícia Transicional tant als governs espanyol i català com als ajuntaments de Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp, davant la inaplicació/desacatament de la Llei 1/1998 de Política Lingüística i la Llei 20/2022 de Memòria Democràtica.

La petició sol·licita al Relator Especial que insti els governs espanyol i català a:

1. Eliminar immediatament els topònims imposats (Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp).
2. Restaurar l’oficialitat de les formes correctes: Cabassers, Campmany, Lledó d’Empordà i Rialb.
3. Incloure el concepte de «repressió cultural» en els futurs informes sobre memòria i garanties de no repetició a l’Estat espanyol.

Podeu consultar l’informe jurídic complet a la secció especial a transitional.cabassers.org i podeu llegir la denúncia presentada a l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans aquí:

Hem enviat una carta a tots els membres del Parlament Europeu informant-los de la situació anòmala que permeten els governs espanyol i català amb la toponímia de Catalunya, on les denominacions de quatre municipis encara tenen com a grafia oficial les detupracions imposades pel franquisme el 1939, en el seu programa de repressió contra la llengua i al cultura catalanes.

Aquesta situació s’hauria hagut de resoldre el 1998, amb la promulgació al Parlament de Catalunya de la Llei de Politica Lingüística. En canvi, l’anomalia va continuar, i el Decret 139/2007 va introduir un frau de llei per evitar al Govern enfrontar-se directament als ajuntaments infractors. Aquest Decret 139/2007 contradiu frontalment l’article 18.1 de la Llei 1/1998 de Política Lingüística, genera inseguretat jurídica i és el que usen tant el Govern com els ajuntaments rebels per mantenir les imposicions de la dictadura a la toponímia.

La promulgació al Congrés espanyol de la Llei de Memòria Democràtica el 2022, que reconeix la llengua i la cultura catalanes com a víctimes del franquisme i n’ordena la reparació, també hauria hagut de fer acabar aquesta injustícia, però l’Administració de l’Estat ni la de la Generalitat no han fet cap pas per obligar els ajuntaments infractors a acatar la norma i oficialitzar els seus topònims amb la correcta ortografia i sense les deturpacions imposades pel feixisme.

Hem posat tots aquests fets en coneixement dels membres del Parlament Europeu, i els hem instat que demanin a la Comissió Europea que es posicioni sobre la violació de la Carta de Drets Fonamentals de la UE, de la Carta Europea per les Llengües Regionals o Minoritàries i per la vulneració de l’Estat de Dret a Catalunya i Espanya que suposa aquesta situació de persistència de la repressió franquista sobre la toponímia.