Denunciem els governs espanyol i català i els ajuntametns que mantenen topònims franquistes a l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans

Hem presentat una denúncia al Relator Especial de les Nacions Unides per la Promoció de la Veritat, la Justícial la Reparació i les Garanties de No-Repetició contra els governs espanyol i català, i contra els ajuntaments de Cabacés, Campany, Lladó i Rialp pel manteniment de toponímia deturpada per la repressió de la dictadura franquista com a eina d’humiliació.

L’escrit enviat a l’ONU recorda que l’any 1933 la Generalitat de Catalunya va oficialitzar les formes normatives basades en els criteris de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). En aquell moment, Cabassers, Campmany, Lledó d’Empordà i Rialb es van oficialitzar amb la seva grafia correcta.

Aquesta legalitat democràtica, però, va ser esclafada per la Llei de 5 d’abril de 1938 del règim franquista. La dictadura no només va ocupar el territori, sinó que va imposar una castellanització sistemàtica dels noms de lloc per desmantellar la identitat catalana. Aquest procés és equiparable a les campanyes de germanització toponímica dutes a terme pel Tercer Reich. Tot i que després de la dictadura la immensa majoria de municipis de Catalunya van recuperar la grafia normativa aprovada ja el 1933, Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp s’hi van negar rotundament i continuen tenint com a grafia oficial dels seus noms les deturpacions imposades pel franquisme.

La denúncia argumenta que la persistència d’aquests noms no és una qüestió menor d’ortografia, sinó una violació de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea i dels principis de la Justícia Transicional. Mantenir oficialment un nom imposat per humiliar els derrotats d’una guerra és un atac a la integritat moral de les víctimes de la repressió.

Acusem d’inacció i inaplicació dels principis de Justícia Transicional tant als governs espanyol i català com als ajuntaments de Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp, davant la inaplicació/desacatament de la Llei 1/1998 de Política Lingüística i la Llei 20/2022 de Memòria Democràtica.

La petició sol·licita al Relator Especial que insti els governs espanyol i català a:

  1. Eliminar immediatament els topònims imposats (Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp).
  2. Restaurar l’oficialitat de les formes correctes: Cabassers, Campmany, Lledó d’Empordà i Rialb.
  3. Incloure el concepte de «repressió cultural» en els futurs informes sobre memòria i garanties de no repetició a l’Estat espanyol.

Podeu consultar l’informe jurídic complet a la secció especial a transitional.cabassers.org i podeu llegir la denúncia presentada a l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans aquí:

Informem a tots els membres del Parlament Europeu del manteniment de toponímia franquista a Catalunya

Hem enviat una carta a tots els membres del Parlament Europeu informant-los de la situació anòmala que permeten els governs espanyol i català amb la toponímia de Catalunya, on les denominacions de quatre municipis encara tenen com a grafia oficial les detupracions imposades pel franquisme el 1939, en el seu programa de repressió contra la llengua i al cultura catalanes.

Aquesta situació s’hauria hagut de resoldre el 1998, amb la promulgació al Parlament de Catalunya de la Llei de Politica Lingüística. En canvi, l’anomalia va continuar, i el Decret 139/2007 va introduir un frau de llei per evitar al Govern enfrontar-se directament als ajuntaments infractors. Aquest Decret 139/2007 contradiu frontalment l’article 18.1 de la Llei 1/1998 de Política Lingüística, genera inseguretat jurídica i és el que usen tant el Govern com els ajuntaments rebels per mantenir les imposicions de la dictadura a la toponímia.

La promulgació al Congrés espanyol de la Llei de Memòria Democràtica el 2022, que reconeix la llengua i la cultura catalanes com a víctimes del franquisme i n’ordena la reparació, també hauria hagut de fer acabar aquesta injustícia, però l’Administració de l’Estat ni la de la Generalitat no han fet cap pas per obligar els ajuntaments infractors a acatar la norma i oficialitzar els seus topònims amb la correcta ortografia i sense les deturpacions imposades pel feixisme.

Hem posat tots aquests fets en coneixement dels membres del Parlament Europeu, i els hem instat que demanin a la Comissió Europea que es posicioni sobre la violació de la Carta de Drets Fonamentals de la UE, de la Carta Europea per les Llengües Regionals o Minoritàries i per la vulneració de l’Estat de Dret a Catalunya i Espanya que suposa aquesta situació de persistència de la repressió franquista sobre la toponímia.

La contradicció de l’Ajuntament de Cabassers: reconeix que la grafia Cabacés és il·legal però contracta un advocat per defensar-la als tribunals

El 5 de juliol de 2024 l’Ajuntament de Cabassers va emetre un comunicat on afirmava que «l’Ajuntament sencer reconeix que l’única forma correcta del topònim és la de l’ortografia estrictament catalana: Cabassers, i que s’ha d’oficialitzar en compliment de la Llei 1/1998 de Política Lingüística i la de Memòria Democràtica, i per això assumei l’obligació i la urgència d’iniciar l’expedient per a fer oficial la forma legal del topònim Cabassers».

Tanmateix, al cap de pocs dies, el govern municipal es va negar a complir aquest compromís, i Junts per Catalunya en va reclamar l’execució mitjançant una sol·licitud registrada el 31 de juliol del mateix any. Quan aquesta petició va entrar en silenci administratiu, Junts va presentar un recurs al contenciós administratiu el desembre de 2024 per tal de forçar l’Ajuntament a executar el compromís de legalitat que havia manifestat sobre el topònim mesos abans.

Quan l’Ajuntament de Cabassers va rebre la notificació de la demanda, en lloc d’aplanar-se i complir immediatament allò que havia reconegut públicament que tenia l’obligació de fer, va contractar per 3.267€ un advocat per tal de defensar la grafia «Cabacés» als tribunals.

Aquí hi veiem, com a mínim, una gestió negligent dels diners dels contribuents.

Demanem la inclusió al Cens de simbologia franquista de l’Avinguda de l’Exèrcit de Lleida

Hem demanat a la Direcció General de Memòria Democràtica que inclogui el nom de l’Avinguda de l’Exèrcit de Lleida al cens de simbologia franquista. El fonament per a la sol·licitud és l’article 35.2 de la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de Memoria Democrática, que considera contràries a la memòria democràtica les referències a les unitats militars que van participar al cop d’estat del 18 de juliol de 1936 realtizades al nomenclàtor de carrers. Aquesta avinguda, segons es desprèn de la documentació de la Comisión de Estadística de la Paeria de Lleida, fou anomenada el 1958 així per honorar «al Ejército que nos trajo la victoria»; és a dir, a l’exèrcit colpista que protagonitzà el cop d’estat contra la República.

També hem demanat a la Dirección General de Promoción de la Memoria Democrática del Ministerio de Política Territorial y Memoria Democrática la inclusió del nom de l’avinguda al Catálogo de elementos y símbolos contarios a la Memoria Democrática.

Aquesta sol·licitud la fem després de comprovar que la Paeria de Lleida encara no ha retirat aquesta denominació del seu viari, com vam demanar-li el 2023.

Demanem a Memorial Democràtic que inclogui els topònims Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp al Cens de simbologia franquista

Hem demanat formalment al Memorial Democràtic del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya que inclogui els topònims Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp al Cens de simbologia franquista.

Aquest cens ja incorpora tres topònims franquistes inscrits sobre tapes de claveguera: Marsá, Molá (tapa 1, tapa 2, tapa 3 i tapa 4) i Vilella Baja. La descripció d’aquestes peces, segons consta al Cens, és taxativa: «Tapa metàl·lica circular del clavegueram, amb una inscripció en relleu amb la toponímia franquista del municipi». És a dir, Memorial Democàtic ja reconeix com a símbols franquistes les deturpacions toponímiques imposades per la dictadura el 1939, i per tant li demanem que incorpori al cens les que encara tenen caràcter oficial i es troben en ús a l’Administració. No incloure-les seria una arbitrarietat.

El 1933 la Generalitat de Catalunya va oficialitzar els topònims del país correctament ortografiats en llengua catalana. El 1939 el franquisme va tornar a modificar l’ortografia dels topònims per raons ideològiques, tornant a les formes castellanitzades que havien estat oficials abans de 1933. Actualment encara queden quatre d’aquelles deturpacions imposades que són considerades oficials: Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp.

Resum a Twitter

No corregir a temps el nom de Cabassers costarà molts diners

Carles Prats

Un dels arguments del lobby que vol mantenir el topònim deturpat «Cabacés» és que «canviar el nom del poble» (sempre diuen canviar, quan en realitat és corregir faltes ortogràfiques) costaria molts diners. I és just el contrari: el que costarà molts diners serà no corregir-lo a temps. De moment l’Ajuntament ja ha malbaratat 3.267€ contractant un advocat perquè defensi als tribunals l’incompliment de la Llei de Política Lingüística davant el contenciós-administratiu interposat per Junts. Perquè el que voldria continuar fent l’Ajuntament de «Cabacés» és precisament això: incomplir eternament la Llei de Política Lingüística, com si Catalunya fos quelcom abstracte i llunyà que no els vincula més enllà de demanar-li subvencions. I això, evidentment, és impossible, perquè la jurisprudència del Tribunal Suprem diu dues coses:

a) Que «no hi ha un interès general superior, a l’ordre constitucional, que la llei es compleixi» (STS 1206/2021).
b) Que «la normativa lingüística autonòmica vincula in genere els ens locals» (STS 6918/2001).

Per tant és clar que una sentència judicial obligarà l’Ajuntament de «Cabacés» a complir la llei i a dir-se Ajuntament de Cabassers, com fa 40 anys que ja hauria d’haver fet en lloc de resistir-se rebecament a la correcció. El que no està clar és si aquesta sentència serà en primera instància, en apel·lació al TSJC o en cassació al Suprem. Perquè, que es desenganyin; si la jurisprudència del Suprem diu que els ajuntaments han de complir les lleis de política lingüística autonòmiques, les han de complir i punt, sense discussió possible. I això afecta de ple els topònims, perquè aquesta normativa lingüística autonòmica els regula explícitament.

Si el cas va escalant a causa dels recursos, els costos també pujaran per a les dues parts, i finalment els pagarà qui perdi. I una cosa està clara: la jurisprudència del Suprem ja marca el camí.

La temeritat de no voler corregir a temps el nom oficial de Cabassers pot acabar costant molts milers d’euros. I ja van tard, perquè el 2024 van anunciar que ho farien i tot seguit s’hi van negar en rodó. Tot per la tossuderia d’un ajuntament influït per un lobby de nostàlgics que volen intentar mantenir les faltes ortogràfiques al nom del poble al preu que sigui. Preu i caprici que paguem tots.