L’anàlisi de la normativa vigent i de la jurisprudència fixada pel Tribunal Suprem indica que l’existència de topònims il·legals, mal anomenats «oficials no normatius«, és una situació anòmala des del punt de vista jurídic que el Govern té l’obligació de corregir.

A continuació detallem els fonaments jurídics que sustenten aquesta conclusió:

1. El mandat imperatiu de la Llei de política lingüística. L’article 18.1 de la Llei 1/1998 estableix un mandat clar i sense excepcions (més enllà de l’aranès a la Vall d’Aran): els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, i aquesta ha d’ajustar-se a la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). En conseqüència, qualsevol forma oficial que no coincideixi amb la normativa de l’IEC contravé directament el text de la llei.

2. Jurisprudència del Tribunal Suprem (STS 6918/2001). La sentència del Tribunal Suprem, tot i referir-se al cas de «A Coruña», fixa una doctrina plenament aplicable a Catalunya per analogia fonamental:

-Competència exclusiva: El Tribunal ratifica que la determinació dels topònims és una competència d’execució en matèria de règim local que correspon a les comunitats autònomes amb llengua pròpia.

-Prevalença de la normalització lingüística: La sentència estableix que la normalització de la llengua cooficial afecta de manera prioritària els interessos de la Comunitat Autònoma, la qual té la competència específica.

-Vinculació dels ens locals: El Suprem determina que el compliment de la normativa lingüística de la Comunitat Autònoma vincula també els ens locals. Això significa que un ajuntament no pot invocar la seva autonomia local per mantenir una grafia que incompleixi la llei de política lingüística o la normativa de l’IEC.

-L’oficialitat és única: El Tribunal avala que el Govern autonòmic pot i ha de fixar les formes legals a tots els efectes d’acord amb la realitat lingüística i històrica.

3. La naturalesa de la «toponímia oficial no normativa».

-Segons la descripció de l’Optimot aquests noms són «oficials» però «no normatius» perquè no segueixen les regles de l’Institut d’Estudis Catalans.

-Manca de fonament per mantenir-la: No hi ha cap norma de rang superior a la Llei 1/1998 que permeti al Govern o a un Ajuntament ignorar la normativa de l’IEC.

-Obligació de correcció: L’Administració està sotmesa al principi de legalitat. Si la llei diu que l’única forma oficial és la normativa de l’IEC, el Govern de la Generalitat té el deure d’ofici d’adequar la toponímia oficial a la legalitat vigent.

4. Conclusió.

D’acord amb la jurisprudència del Tribunal Suprem, el Govern té la cobertura jurídica (i l’obligació) per imposar la forma normativa de l’IEC per damunt de les resistències locals. La categoria de «topònim oficial no normatiu» és una contradicció jurídica que vulnera la Llei 1/1998, i el Govern està jurídicament obligat a corregir aquestes grafies per garantir que la toponímia oficial s’ajusti a la normativa de l’Institut d’Estudis Catalans.

Si continua el desacatament de la llei i de la jurisprudència del Tribunal Suprem, s’obrirà la porta a denunciar a la Fiscalia Superior de Catalunya els alts càrrecs i funcionaris responsables de negar-se a complir la norma.

Aquest resum a x.com

El Decret 397/2004, de 5 d’octubre, pel qual es denega el canvi de nom del municipi de Josa i Tuixén pel de Josa i Tuixent, i l’ACORD GOV/72/2016, de 7 de juny, pel qual es denega el canvi de nom del municipi de la Torre de Cabdella pel de la Torre de Capdella, no deixen cap marge al dubte. Ambdós deneguen els canvis de grafia oficial dels topònims per «Josa i Tuixent» i «la Torre de Capdella», sol·licitats pels seus ajuntaments, perquè la pretensió «vulnera el contingut de l’article 18 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, segons el qual els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans». La denegació es fa, en ambdós casos, «d’acord amb l’informe de l’Institut d’Estudis Catalans».

En canvi, l’informe jurídic JU94_K400_006_23, emès per l’Assessoria Jurídica de la Secretaria General del Departament de Cultura, afirma que «els informes que emet l’Institut són preceptius, però en cap cas, vinculants», i això ho fa després d’amagar l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de Política Lingüística, als fonaments de dret que li permeten arribar a aquesta conclusió espúria.

En concordança amb aquest informe, el Director General d’Administració, per indicació del Conseller de la Presidència, sosté en una comunicació d’11 de juliol de 2025 que els topònims inscrits al Registre del sector públic local de Catalunya sense seguir la normativa lingüística de l’IEC en la seva forma no són «topònims il·legals per contradir l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, sinó que es tracta de topònims oficials no normatius, que malgrat no seguir la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans o la tradició toponomàstica tenen caràcter oficial». Aquesta afirmació entra en col·lisió directa amb els fonaments de dret del Decret 397/2004 i l’ACORD GOV/72/2016 per denegar els canvis de grafia a Josa i Tuixén i la Torre de Cabdella per, justament, vulnerar l’article 18.1 de la Llei 1/1998.

El Decret i l’Acord citats evidencien un greuge comparatiu i una aplicació desigual de la llei, i mostren una possible prevaricació administrativa o, com a mínim, una vulneració flagrant del principi d’igualtat davant la llei. L’Administració sap perfectament com aplicar la llei (com va fer a Josa i Tuixén i a la Torre de Cabdella), però en el cas dels topònims inscrits al Registre del sector públic local de Catalunya amb formes que no compleixein la Llei de Política Lingüística ha decidit deliberadament no fer-ho. Per tant, la conducta de la Generalitat està creant una situació de desigualtat, on uns municipis estan obligats a complir la llei i altres en són exempts sense cap causa justificada en dret. Si aquí hi afegim la jurisprudència del Tribunal Suprem, que determina que el compliment de la legislació lingüística autonòmica vincula també els ens locals, i que l’aplicació d’ofici per part de l’Administració autonòmica d’aquesta legislació als topònims no és cap vulneració de l’autonomia municipal, la situació dels mal anomenats «topònims oficials no normatius» esdevé insostenible, perquè són il·legals. I la seguretat jurídica de les autoritats i alts càrrecs que s’entesten a protegir aquesta il·legalitat queda seriosament compromesa, perquè s’apropa de manera molt perillosa a la prevaricació.

Hem formulat una sol·licitud al Departament de Cultura en aquests termes:

Sol·licitud de revisió d’ofici i emissió d’addenda rectificativa de la nota jurídica amb referència JU94_K400_006_23, per omissió de normativa imperativa de rang legal.

PRIMER. Que, mitjançant l’exercici del dret d’accés a la informació pública, he tingut coneixement del contingut de la nota jurídica emesa per aquesta Assessoria Jurídica amb referència JU94_K400_006_23, titulada «Nota relativa a la consulta plantejada per la Secretaria de Política Lingüística en relació amb la denominació de 10 topònims que no segueixen la normativa lingüística de l’IEC»i que adjunto a aquesta sol·licitud.

SEGON. Que l’esmentat informe analitza la legalitat de la denominació de deu municipis catalans (Cabacés, Capmany, Castell-Platja d’Aro, Figaró-Montmany, Lladó, Massanes, Navàs, Rialp, Torrelavit i Forallac) que, segons reconeix el propi text, incompleixen la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

TERCER. Que, tot i que l’informe cita la Llei 1/1998, de 7 de gener, de Política Lingüística, s’ha detectat una omissió documental i jurídica de caràcter essencial: el text de l’informe obvia i no analitza l’article 18.1 d’aquesta llei.

QUART. Que l’article 18.1 de la Llei 1/1998 determina de forma taxativa i imperativa que: «Els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans, excepte els de la Vall d’Aran, que tenen l’aranesa».

CINQUÈ.Que la manca de consideració d’aquest precepte legal condueix l’informe a una conclusió errònia en dret, segons la qual aquestes denominacions són oficials malgrat incomplir la normativa de l’IEC. Aquesta conclusió vulnera el principi de jerarquia normativa i el de submissió plena de l’Administració a la llei i al dret (art. 103 CE i art. 4.1.a LOAC).

SISÈ. Que l’informe sosté que els informes de l’IEC són «preceptius però no vinculants», una afirmació que ignora la naturalesa reglada de l’oficialitat toponímica establerta per l’esmentat article 18.1, la qual no deixa marge d’arbitrarietat a l’Administració local ni a la de la Generalitat per oficialitzar grafies que incompleixin la normativa lingüística.

SOL·LICITO:

PRIMER. Que es procedeixi a la revisió formal de la nota jurídica JU94_K400_006_23 per tal d’esmenar l’omissió de l’article 18.1 de la Llei 1/1998.

SEGON. Que s’emeti una addenda rectificativa o un nou informe jurídic que contempli la plena aplicació de l’article 18.1 de la Llei 1/1998 en relació amb els topònims que tot i no seguir la normativa lingüística de l’IEC són tinguts per oficials i consten al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya.

TERCER. Que, a la llum d’aquesta normativa, es reconsideri la conclusió sobre l’oficialitat d’unes grafies que la pròpia llei sectorial catalana prohibeix que siguin tingudes per oficials si no s’adeqüen a la normativa de l’IEC.

QUART. Que se m’informi de la resolució d’aquesta sol·licitud i de qualsevol canvi en la doctrina jurídica del Departament derivat d’aquesta revisió.

Ampliació 3 de maig de 2026: Traslladem la STS 6918/2001 al Departament de Cultura perquè revisi la nota jurídica sobre la correcció d’ofici dels topònims il·legals

Hem formulat una sol·licitud d’accés a la informació pública al Departament de Cultura en aquests termes:

Mitjançant sol·licitud d’accés a la informació pública resolta per l’expedient PLG_2024_EXP_SIP001SOL2_00010872 vaig obtenir còpia de l’informe amb referència JU94_K400_006_23, que adjunto, titulat «Nota relativa a la consulta plantejada per la Secretaria de Política Lingüística en relació amb la denominació de 10 topònims que no segueixen la normativa lingüística de l’IEC».

Aquest informe cita la Llei 1/1998, de 7 de gener, de Política Lingüística, però obvia l’article 18.1 de la mateixa llei, que diu literalment: «Els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans, excepte els de la Vall d’Aran, que tenen l’aranesa».

El text arriba a la conclusió que «En el cas que ens ocupa, es constata que el nom dels 10 municipis està inclòs tant en el Registre d’ens locals de Catalunya com en el Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, amb la qual cosa, el nom d’aquests 10 municipis, tot i que incompleixin

la normativa lingüística de l’IEC, és l’oficial.» També afirma que «els informes que emet l’Institut són preceptius, però en cap cas, vinculants».

A la vista d’aquestes deficiències en l’anàlisi jurídica, sol·licito:

Identitat i càrrec de la persona o persones que van redactar i validar la nota JU94_K400_006_23

Còpia de qualsevol instrucció, acta de reunió o correu electrònic on s’indiqués la metodologia de l’informe o els criteris per excloure l’aplicació de l’article 18.1 de la Llei 1/1998 en les seves conclusions.

Còpia de qualsevol informe posterior, esmena o diligència que hagi rectificat o complementat la nota JU94_K400_006_23 per tal d’adequar-la al mandat de l’article 18.1 de la Llei 1/1998.

Còpia de qualsevol informe emès pel Departament de Cultura o l’Assessoria Jurídica o qualsevol altre departament o organisme de la Generalita tde Catalunya que contempli la jerarquia de l’article 18.1 de la Llei 1/1998 respecte els topònims que no segueixen la normativa lingüística de l’IEC però, malgrat això, són tinguts per oficials i consten al Nomeclàtor oficial de toponímia major de Catalunya.

Còpia de l’escrit de consulta tramès per la Secretaria de Política Lingüística el 17 de febrer de 2023 que va originar aquesta nota, per verificar els termes exactes en què es va plantejar la qüestió.

Hem formulat una sol·licitud d’accés a la informació pública al Departament de la Presidència en aquests termes:

La fitxa 6625/4 d’Optimot, el servei de consultes lingüístiques del Departament de Política Lingüística, diu que «A Catalunya hi ha nou noms de municipis que presenten una denominació que no segueix la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans o la tradició toponomàstica, però, en canvi, té caràcter oficial. Es pot consultar en aquest enllaç:

https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=top%F2nims+oficials+no+normatius+&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14649&idHit=14649&tipusFont=Fitxes+de+l%27Optimot&numeroResultat=1&databases_avansada=&categories_avansada=&clickLink=detall&titol=Top%F2nims+oficials+no+normatius&tematica=&tipusCerca=cerca.fitxes

El 17/07/2025 el Director General d’Administració Local, Sr. Francisco José Belver Vallès, em va adreçar un escrit, per indicació del Conseller de la Presidència, on manifestava que «s’ha de posar de manifest que en el cas de les denominacions de topònims a les que fa esment en el seu escrit, no ens trobem davant topònims il·legals per contradir l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, sinó que es tracta de topònims oficials no normatius, que malgrat no seguir la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans o la tradició toponomàstica tenen caràcter oficial.» S’adjunta còpia d’aquest escrit.

Tanmateix, l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de Política Lingüística, determina que «Els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans, excepte els de la Vall d’Aran, que tenen l’aranesa».

Segons la llei citada els topònims només són oficials si són normatius, i en canvi tant Optimot com el Director General d’Administració Local parlen de «topònims oficials no normatius», la qual cosa sembla un oxímoron jurídic, perquè la llei estableix que per a ser oficial un topònim s’ha d’escriure segons la normativa lingüística de l’IEC; és a dir, ha de ser normatiu.

Atesa la contradicció existent entre l’article 18.1 de la Llei 1/1998 -que vincula l’oficialitat exclusivament a la normativa de l’IEC- i l’afirmació del Director General d’Administració Local, que reconeix l’oficialitat de formes no normatives, sol·licito:

1. Còpia dels informes jurídics o dictàmens que serveixen de base legal per a la creació o el manteniment de la categoria jurídica de «topònim oficial no normatiu».

2. Identificació del precepte legal concret (article i llei) que, per sobre de l’art. 18.1 de la Llei 1/1998, permeti que una grafia que incompleix la normativa lingüística de l’IEC pugui mantenir el caràcter d’oficial en el Registre del sector públic local de Catalunya.