El dia que ERC Priorat va demanar al Govern d’ERC de la Generalitat que fes complir la llei a ERC “Cabacés”

Una de les situacions més esperpèntiques que ha generat el circ del topònim franquista “Cabacés” es va produirel 18 de març de 2024. Aquell dia ERC Priorat va presentar al Consell Comarcal del Priorat una moció que reconeixia la inseguretat jurídica causada pel decret que regula el procediment de canvi i rectificació de nom dels municipis, el Decret 139/2007, que contradiu la Llei de Política Lingüística. La moció d’ERC Priorat demanava al Govern d’ERC de la Generalitat de Catalunya que dugués a terme una reforma normativa per obligar ERC “Cabacés” a oficialitzar el nom català del municipi en substitució de la versió franquista. Podeu veure la moció a la pàgina 70 de l’acta de la sessió.

El mateix dia i a la mateixa hora ERC “Cabacés” s’atrinxerava votant en un ple extraordinari que no volia complir la Llei de Política Lingüística i no volia corregir el topònim franquista “Cabacés”. Aquí hi trobareu l’acta d’aquella sessió de l’Ajuntament de Cabassers. I el problema amb què s’ha trobat el govern municipal de Cabassers és que ha cavat la trinxera tan fonda que l’ha convertit en una fossa d’on no pot sortir.

No cal dir que el Govern d’ERC no va fer absolutament res per eliminar la toponímia franquista i la cosa es va quedar en un foc d’encenalls que només va servir per evidenciar la nul·la voluntat de l’administració catalana d’eliminar la inseguretat jurídica de la seva pròpia normativa.

Tot aquest despropòsit ha fet cap als Tribunals i la sentència s’espera per aquest 2026.

image_pdfPDFimage_printImpressió

La resolució de les al·legacions al canvi de topònim de l’Ajuntament de València

L’Ajuntament de València ha resolt les al·legacions a la proposta de canvi de denominació oficial per Valencia/Valéncia desestimant-les totes excepte una, que estima parcialment, i referent a l’ordre de la denominació del municipi, en el sentit que la versió en català ha d’anteposar-se a la versió en castellà, d’acord amb l’article 4.2.a del Decret 69/2017. És a dir, la proposta que acorda finalment fixa el topònim bilingüe com Valéncia/Valencia.

La posició de l’accent es justifica per “un estudi tècnic, subscrit per un expert en lingüística, sense perjudici del dictamen preceptiu de l’AVL, que en cap cas se substituïx [art. 7.1.a del Decret 69/2017]”. Tanmateix, el document afirma que “este Ajuntament reconeix que l’AVL ostenta funcions determinants en matèria de normativa lingüística i toponímia, de manera que el seu informe és preceptiu quan el canvi de denominació requerisca la fixació o validació de la forma oficial en valencià. Este informe serà emés per l’AVL a sol·licitud de la direcció general competent en matèria d’Administració local, una vegada l’Ajuntament envie l’expedient a la Generalitat [art. 11.2.a del Decret 69/2017]”. És a dir, tot i desestimar les al·legacions presentades a la proposta de canvi, el document reconeix que depèn de l’informe de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. I l’AVL ja va fer un informe el 2016 amb la conclusió següent: «[…] encara que la pronunciació recomanada per als valencians és amb e tancada, la grafia adequada des del punt de vista històric i lingüístic del topònim és València». La mateixa AVL va emetre un comunicat el 03/04/2025 afirmant que el seu posicionament no ha variat respecte l’informe de 2016.

En conclusió: el canvi de València per Valéncia/Valencia no prosperarà.

Podeu descarregar aquí la resolució de les al·legacions a la proposta de canvi de topònim de l’Ajuntament de València (document de 145 pàgines)

image_pdfPDFimage_printImpressió

La Generalitat de Catalunya obliga a usar topònims il·legals

«Els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans». Això tan clar és el que diu l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de Política Lingüística. S’entén meridianament bé i no necessita de cap interpretació jurídica. Doncs això tan clar hi ha alguns ajuntaments que no ho volen complir, amb la complicitat del Govern de la Generalitat, que promou activament l’incompliment de la Llei.

Catalunya és l’únic país del món on el Govern obliga a escriure topònims plens de faltes d’ortografia en la llengua pròpia, anomenant-los amb un oxímoron: “topònims oficials no normatius”. La llei deixa clar que si no estan ben escrits no poden ser oficials, però tanmateix el Govern afirma que aquelles formes deturpades i il·legals són “oficials” i d’ús obligatori.

La Generalitat de Catalunya esdevé còmplice necessària dels ajuntaments que no volen complir la Llei de Política Lingüística, emetent informes jurídics que contradiuen la Llei per evitar que aquesta es compleixi. Per si no n’hi havia prou, coneix la inseguretat jurídica que causa el Decret 139/2007, que regula la rectificació i canvi de nom dels municipis i sota el que s’amaguen tots aquest ajuntaments que continuen fent escriure el seu nom com si la nostra llengua no tingués normes. Però el Govern no fa res per corregir aquest decret corromput, tot i que li hem demanat explícitament en diverses ocasions que compleixi el seu deure i depuri la norma. L’intent més recent l’hem fet mitjançant el Parlament de Catalunya i encara està pendent de resolució. S’escuden en l’autonomia municipal, ignorant volgudament que aquesta té el límit del marc de la Llei, que els municipis no tenen competències lingüístiques per decidir com s’escriu cap topònim i que la jurisprudència del Tribunal Suprem deixa clar que la normativa lingüística autonòmica vinclula els ens locals i que l’han de complir.

Si tot això no era prou vergonyós, quatre de les deturpacions il·legals tingudes per oficials són l’efecte de la repressió franquista contra la llengua i la cultura catalanes. El Govern té l’obligació de corregir l’infame Decret 139/2007 i de portar als jutjats del contenciós-administratius els ajuntaments que es neguin a complir la Llei de Política Lingüística, però no ho fa i esdevé col·laborador necessari d’aquesta il·legalitat anomenada “toponímia oficial no normativa”. Haver creat un Departament de Política Lingüística el 2024 no ha servit per res més que per empitjorar la situació, ja que la Generalitat, tot i tenir un departament específic per vetllar pel compliment d’aquesta norma, no fa res i encara resulta més insultant que promogui l’incompliment de la legislació lingüística mentre tota la premsa se’n fa ressò. A Europa hi ha molts conflictes per la llengua dels topònims (a Catalunya del Nord, a la Bretanya, a Occitània, a Sardenya, etc), però només a Catalunya el govern accepta conscientment deturpacions com a noms oficials quan té una llei específica, suficient autonomia i tota la jurisprudència a favor per evitar que passi això.

Vegem què diu Optimot, el servei de consultes lingüístiques del Departament de Política Lingüística, sobre la toponímia il·legal, amb definicions que resulten ridícules sabent què diu la Llei de Política Lingüística sobre la toponímia oficial:

image_pdfPDFimage_printImpressió

Demanem a la Comissió de Toponímia que corregeixi el nom dels túnels “El Figaró”, a la C-17


A la carretera C-17 hi ha uns túnels anomenats “El Figaró”, al límit dels termes municipals del Figueró i Montmany i la Garriga. La denominació “El Figaró” conté una incorrecció lingüística, com manifesta el manual d’Ortografia Catalana editat per l’Institut d’Estudis Catalans el 2017, amb ISBN 9788499653563: a la pàgina 76, que menciona la grafia “Figaró” com a exemple de falta d’ortografia i especifica que s’escriu “Figueró”. La titularitat de la carretera C-17 és de la Generalitat de Catalunya.

L’article 18.1 de la Llei 1/1998 de Política Lingüística, diu que “els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans.
Per l’art. 1.2 del Decret 133/2020 sobre l’establiment i l’ús de la toponímia i sobre la Comissió de Toponímia (d’aquí endavant, Decret 133/2020), la denominació de les vies interurbanes és competència de la Generalitat de Catalunya. Per l’art. 9.1 del Decret 133/2020 el procediment per a modificar els topònims que són competència de la Generalitat l’inicia d’ofici la Comissió de Toponímia.

Per tant hem sol·licitat formalment a la Comissió de Toponímia que iniciï d’ofici el procediment per a modificar el nom dels túnels anomenats “El Figaró” per substituir-lo per la forma normativa catalana “El Figueró”, i complir així el que disposa l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de Política Lingüística.

Resposta de la Comissió de Toponímia del 19 de novembre de 2025.

image_pdfPDFimage_printImpressió

L’oxímoron jurídic dels topònims oficials no normatius

Tenim l’únic govern del món que en lloc de corregir les faltes ortogràfiques que hi ha als topònims els fa escrirue oficialment malament, tot i que és il·legal. Són els mal anomenats “topònims oficials no normatius”. Aquesta situació és un oxímoron jurídic, ja que la Llei de Política Lingüística deixa clar que els topònims tenen com a única forma oficial la normativa. Per tant, si no són normatius no poden ser oficials.

Això ho contravé absolutament tot. Fins i tot la Llei de règim jurídic i procediment de les administracions públiques de Catalunya, que deixa ben clar que han d’actuar “amb submissió plena a la llei i al dret”. I en lloc d’axiò fan una llista per avisar que és obligatori usar topònims il·legals:

image_pdfPDFimage_printImpressió

Demanem al Parlament que insti el Govern a modificar l’antijurídic Decret 139/2007 i a complir la Llei de Política Lingüística a la toponímia

El 29/07/2025 vam formular una sol·licitud davant la Comissió de Peticions perquè el Parlament  insti el Govern de la Generalitat a modificar el Decret 139/2007 de 26 de juny, pel qual es regulen la denominació, els símbols i el registre d’ens locals de Catalunya, perquè la correcció dels topònims inscrits al Registre del sector públic local de Catalunya amb incorreccions lingüístiques la faci d’ofici l’Administració de la Generalitat de Catalunya.

image_pdfPDFimage_printImpressió