Toponímia franquista: Mora de Ebro

Al municipi de Móra d’Ebre hi ha vint-i-quatre tapes de claveguera amb la toponímia franquista del municipi inscrita, “Mora de Ebro”.

Això contravé els següents FONAMENTS DE DRET:

a) L’art. 35.2 de la Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica, il·legalitza la simbologia franquista, inclosos els topònims relacionats amb la dictadura.

b) L’art. 3.6 reconeix la comunitat, la cultura i la llengua catalanes com a víctimes del franquisme.

c) L’art. 4.4 reconeix la política de repressió i persecució contra la llengua i la cultura catalanes durant la guerra civil i la dictadura.

d) L’art. 30.1 diu que les víctimes definides per aquesta llei tenen dret al reconeixement i a la reparació integral, en les dimensions individuals i col·lectiva, i el 30.1 que l’Administració General de l’Estat desenvoluparà un conjunt de mesures de restitució, rehabilitació i satisfacció, orientades al restabliment dels drets de les víctimes en les seves dimensions individuals i col·lectiva.

Cal entendre, doncs, que les tapes de claveguera de Móra d’Ebre amb la toponímia franquista del municipi vulneren l’art. 35.2 de la Llei 20/2022, a la vegada que són una expressió i producte de la repressió que patí la llengua catalana, reconeguda a l’art. 4.4. La llengua, la cultura i la comunitat catalanes, reconegudes com a víctimes del franquisme per l’art. 3.6, tenen dret a la restitució, rehabilitació i satisfacció orientades als restabliments dels seus drets que reconeix l’art. 30. Per tant, no és procedent que les tapes amb aquesta toponímia inscrita hagin de continuar a l’espai públic, ja que refereixen a la dictadura i a la seva repressió lingüística i cultural.

En aquest sentit, el Cens de Simbologia Franquista de Memorial Democràtic ja inclou peces d’aquest estil, amb la toponímia franquista inscrita de diversos municipis.

Per això hem sol·licitat que s’incloguin al Cens de Simbologia Franquista de Memorial Democràtic vint-i-quatre tapes de claveguera del municipi de Móra d’Ebre:

Raval del Sol s/n
Raval del Sol s/n
Carrer General Manso s/n
Carrer General Manso s/n
Carrer del General Manso, 9
Carrer del General Manso, 9
Carrer del General Manso, 9
Plaça de Sant Joan, 2
Carrer de la Palma, 3
Carrer de la Palma, 6
Carrer de la Palma, 5
Carrer Sant Gregori, 16
Carrer de la Concòrdia s(n
Carrer de la Concòrdia s/n
Carrer Sant Gregori, 14
Carrer de la Magdalena s/n
Carrer de l’Aldea s/n
Carrer de l’Aldea s/n
Carrer de l’Aldea, 12
Carrer Magdalena, 16
Carrer Aldea s/n
Carrer de la Concòrdia, 17
Carrer de la Concòrdia, 11
Carrer de la Concòrdia, 4
Carrer de la Llibertat, 8

Podeu col·laborar en la retirada de la toponímia franquista que encara queda a l’espai públic comunicant l’existència d’elements contraris a la memòria democràtica.

[01/04/2023]

1
abr., 2023

Toponímia franquista: Torre del Español

Al municipi de la Torre de l’Espanyol hi ha quatre tapes de claveguera amb la toponímia franquista del municipi inscrita, «Torre del Español».

Això contravé els següents FONAMENTS DE DRET:

a) L’art. 35.2 de la Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica, il·legalitza la simbologia franquista, inclosos els topònims relacionats amb la dictadura.

b) L’art. 3.6 reconeix la comunitat, la cultura i la llengua catalanes com a víctimes del franquisme.

c) L’art. 4.4 reconeix la política de repressió i persecució contra la llengua i la cultura catalanes durant la guerra civil i la dictadura.

d) L’art. 30.1 diu que les víctimes definides per aquesta llei tenen dret al reconeixement i a la reparació integral, en les dimensions individuals i col·lectiva, i el 30.1 que l’Administració General de l’Estat desenvoluparà un conjunt de mesures de restitució, rehabilitació i satisfacció, orientades al restabliment dels drets de les víctimes en les seves dimensions individuals i col·lectiva.

Cal entendre, doncs, que les tapes de claveguera de la Torre de l’Espanyol amb la toponímia franquista del municipi vulneren l’art. 35.2 de la Llei 20/2022, a la vegada que són una expressió i producte de la repressió que patí la llengua catalana, reconeguda a l’art. 4.4. La llengua, la cultura i la comunitat catalanes, reconegudes com a víctimes del franquisme per l’art. 3.6, tenen dret a la restitució, rehabilitació i satisfacció orientades als restabliments dels seus drets que reconeix l’art. 30. Per tant, no és procedent que les tapes amb aquesta toponímia inscrita hagin de continuar a l’espai públic, ja que refereixen a la dictadura i a la seva repressió lingüística i cultural.

En aquest sentit, el Cens de Simbologia Franquista de Memorial Democràtic ja inclou peces d’aquest estil, amb la toponímia franquista inscrita de diversos municipis.

Per això hem sol·licitat que s’incloguin al Cens de Simbologia Franquista de Memorial Democràtic quatre tapes de claveguera del municipi de la Torre de l’Espanyol:

Carrer de Montsant 1
Carrer de Montsant, 1
Carrer Balmes, 9
Carrer Balmes, 7
Carrer Balmes, 18

Podeu col·laborar en la retirada de la toponímia franquista que encara queda a l’espai públic comunicant l’existència d’elements contraris a la memòria democràtica.

31
març, 2023

Demanem a l’Ajuntament de Tarragona que canviï el nom del passatge Soler Morey

La ciutat de Tarragona té un passatge anomenat Soler Morey, marcat amb el codi 3020 al vialer. Antonio Soler Morey va ser una figura prominent del franquisme a les comarques tarragonines: fou president de la Diputació de Tarragona de 1962 a 19651 i procurador a les Cortes Españolas de 1961 a 19642 i de 1964 a 19653. Sota la seva presidència, la Diputació de Tarragona va promoure la construcció del monument d’exaltació feixista que encara es troba al riu Ebre, a la ciutat de Tortosa4.

Això contravé els següents fonaments de dret:

L’art. 35.2 de la Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica diu que es consideren elements contraris a la memòria democràtica les referències realitzades al nomenclàtor de carrers a dirigents de la dictadura. L’art. 35.3 de la mateixa Llei estableix que les administracions públiques, en l’exercici de les seves competències, adoptaran les mesures pertinents per a la retirada d’aquests elements.

Per tot això, hem demanat a l’Ajuntament de Tarragona que canviï el nom del passatge Soler Morey per una altra denominació que no vulneri el que disposa l’art. 35 de la Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica.

1Boletín Oficial de la Provincia de Tarragona núm. 2, 03/01/1962, pàg. 2, inseció núm. 5322.

2Nomenament BOCE núm. 721, pàgina 15207, baixa a l’última sessió de la legislatura BOCE núm. 845. Jurament BOCE núm. 721, pàgina 15207.

3Alta a la de constitució de legislatura BOCE núm. 846, pàgina 18026. Baixa per cessament BOCE núm. 887, pàgina 18919.

4http://hemeroteca.canal21ebre.com/noticia/La_Diputacio_Tortosa_i_els_ajuntaments_van_pagar_el_monument/4824

31
març, 2023

Hem preguntat a l’Ajuntament d’Alfara de Carles si al municipi encara hi existeix el carrer Soler Morey

Tant Google Maps com el visor de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya mostren que el municipi d’Alfara de Carles té un carrer anomenat Soler Morey. Les imatges registrades per Google Street View el 2009 també mostren que al mateix hi havia encara, quan es van prendre aquelles imatges, una placa ceràmica amb la inscripció «Calle Soler Morey», com es pot veure en aquest enllaç.

Aquesta és una captura de Google Maps on es mostra una via amb el nom Soler Morey a Alfara de Carles:


La web de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya també mostra un carrer Soler Morey a Alfara de Carles, però més curt i amb el nom «Carrer de la Carretera» al tram fins a la cruïlla amb el carrer de Sant Julià:


En canvi, la cartografia del Cadastre mostra el carrer que als altres mapes hi apareix com a Soler Morey amb el nom de «Carrer Carretera»:


Antonio Soler Morey va ser una figura prominent del franquisme a les comarques tarragonines: fou president de la Diputació de Tarragona de 1962 a 19651 i procurador a les Cortes Españolas de 1961 a 19642 i de 1964 a 19653. Sota la seva presidència, la Diputació de Tarragona va promoure la construcció del monument d’exaltació feixista que encara es troba al riu Ebre, a la ciutat de Tortosa4.

Hem demanat a l’Ajuntament d’Alfara de Carles saber si «Soler Morey» és encara el nom d’algun carrer del municipi o si aquest ja va ser canviat, i també si es conserva a l’espai públic la placa amb la inscripció «Calle Soler Morey» que apareix a les captures de Google Street View de 2009. En cas que aquesta placa es conservés, li hem demanat que la retiri per l’art. 35 de la Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica.

El 17/04/2023 l’Ajuntament d’Alfara de Carles confirmà mitjançant que el nom de Soler Morey va ser retirat el 22/08/1984 del nomenclàtor, i que la via s’anomena actualment Carrer Carretera, tot i que encara apareix amb el nom antic als mapes de Google Maps i de l’l’Institut Cartografic i Geològic de Catalunya. Per la seva banda, en la mateixa dat al’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya va obrir un tiquet intern per a corregir l’error a la seva cartografia.

1Boletín Oficial de la Provincia de Tarragona núm. 2, 03/01/1962, pàg. 2, inseció núm. 5322.

2Nomenament BOCE núm. 721, pàgina 15207, baixa a l’última sessió de la legislatura BOCE núm. 845. Jurament BOCE núm. 721, pàgina 15207.

3Alta a la de constitució de legislatura BOCE núm. 846, pàgina 18026. Baixa per cessament BOCE núm. 887, pàgina 18919.

4http://hemeroteca.canal21ebre.com/noticia/La_Diputacio_Tortosa_i_els_ajuntaments_van_pagar_el_monument/4824

30
març, 2023

La Declaració Universal de Drets Lingüístics

La pàgina web de la Generalitat de Catalunya incorpora, entre la legislació lingüística, la Declaració Univesal de Drets Lingüístics. Aquesta declaració fou adoptada el 1996 a Barcelona per la Conferència Mundial de Drets Lingüístics, organitzada per 66 ONG, 41 centres PEN i 40 experts en drets lingüístics amb el suport moral i tècnic de la UNESCO. La Declaració fou aprovada el 6 de juny de 1996 al Paranimf de la Universitat de Barcelona. Si bé aquesta declaració és simbòlica i no té força de Llei, i per tant no pot ser invocada com a fonament de Dret. Tanmateix, la Generalitat de Catalunya, considerant-la part de la legislació lingüística, l’honora i, en principi, n’hauria de respectar el contingut.

Aquesta Declaració té en compte la protecció que ha de rebre la toponímia, com a part que és de cada llengua:

Article 32

  1. Tota comunitat lingüística té el dret de fer ús dels topònims en la llengua pròpia del territori, en
    els usos orals i escrits, i en els àmbits privats, públics i oficials.
  2. Tota comunitat lingüística té el dret d’establir, preservar i revisar la toponímia autòctona. Aquesta no pot ser suprimida, alterada o adaptada arbitràriament, com tampoc no pot ser substituïda en cas de canvis de cojuntures polítiques o d’altre tipus.

Als Països Catalans, malauradament, el que estipula l’article 32 no es compleix ni tan sols a Andorra, que és l’únic territori de parla catalana amb estat propi. Fins i tot allí hi ha deturpacions toponímiques. On més es vulnera l’article 32 és a la Catalunya del Nord i a la Franja de Ponent, on la minorització lingüística ha portat a, respectivament, un afrancesament i castellanització extrems dels topònims. Al País Valencià la situació tampoc no és bona, amb dobles denominacions bilingües en català i en castellà per a molts municipis, i molts d’altres amb el nom oficial en castellà. A les Illes és on gaudeixen d’una millor situació, ja que la legislació insular reserva al Govern i a la Universitat de les Illes Balears la potestat exclusiva de fixació gràfica i canvis toponímics. Al Principat els residus del caciquisme van aconseguir que se’ls generessin errors a mida a la legislació de règim local per a mirar d’evitar el compliment de la Llei de Política Lingüística als topònims d’alguns municipis. D’aquesta manera, i si el Govern no corregeix aquesta legislació, l’única forma de fer complir la Llei és portar als tribunals els ajuntaments infractors.

Pel que fa a la toponímia, la Declaració Universal de Drets Lingüístics és molt lluny de ser una realitat, i no passa d’una simple expressió de bona voluntat vulnerada pel mateix Govern de la Generalitat de Catalunya, que la incorpora al corpus de legislació lingüística que diu que té en compte, però que després tolera que uns quants ajuntaments incompleixin, fins i tot, la Llei de Política Lingüística (i aquesta sí que té força legal).

30
març, 2023

Un intent fallit de corregir el nom de Rialb el 1960

A l’expedient de canvi de nom oficail de Rialb per Rialp, fet per aquell ajuntament entre 1981 i 1982 per a demanar a la Generalitat que li mantingués com a oficial la deturpació Rialp hi ha un document del «Instituto de Estudios Ilerdenses» de 1960. S’aporta com a justificació de la grafia «Rialp». Com no pot ser d’altra manera, l’informe és un despropòsit sense cap mena de base, que arriba a l’extrem de fer aquesta afirmació: «la palabra Ri-alp, se ha formado del latín ribus = río, y del celta alp = peña escarpada, significando: río de la peña escarpada o peña escarpada del o en el río, o algo así«. No cal res més per a fer una valoració d’aquest «informe», però tanmateix del document se’n desprèn una notícia interessant: l’Instituto Nacional de Estadística va voler canviar la grafia de «Rialp» per la que fixà l’IEC i aprovà la Generalita tel 1933: Rialb de Noguera.

No consten els motius d’aquesta intenció, ni n’hem trobat cap altra referència que pugui aclarir-ho, però crida l’atenció. És l’únic cas que coneixem en què una institució de la dictadura va intentar oficialitzar un topònim català escrit d’acord amb el criteri de l’Institut d’Estudis Catalans. Potser creava confusió amb la Baronia de Rialb (aleshores escrita Baronia de Rialp), o amb el riu del mateix nom (també escrit llavors Rialp), citats també al text del Instituto de Estudios Ilerdenses. El cas és que sense cap mena de base científica, aquell Instituto de Estudios Ilerdenses va emetre un informe que desaconsellava el canvi, en un paper ben galdós, acientífic i ridícul que va fer. I el topònim es va quedar esguerrat, com encara està.

TRANSCRIPCIÓ DELS DOCUMENTS:

Atendiendo a su solicitud me complezco en adjuntarle informe emitido por esta Secretaría General del Instituto de Estudios Ilerdenses sobre el cambio de denominación del municipio de Rialp.

Dios guarde a V.S. muchos años.

Lérida, 25 de junio de 1960

EL SECRETARIO GENERAL:
Fdo. José. A. Tarragó Pleyán

Vº Bº EL PRESIDENTE
Fdo. Víctor Hellín

Sr. Alcalde Presidente del Ayuntamiento de RIALP

Continua l’informe mencionat:

INFORME AL AYUNAMIENTO DE RIALP SOBRE EL CAMBIO DE DICHO NOMBRE POR EL DE RIALB DE NOGUERA

En cuanto al nombre de Rialp

1º.- Según el Diccionario General Mofológico de la Lengua Española, por Roque Baran, Alpes (montes) y Alp (pueblo de la Cerdaña, provincia de Gerona) vienen del céltico y del griego «alp», que significa roca escarpada. Si es así, la palabra Ri-alp, se ha formado del latín ribus = río, y del celta alp = peña escarpada, significando: río de la peña escarpada o peña escarpada del o en el río, o algo así.

2º.- En el acta de consagración de la Catedral de Seo de Urgel (a. 839) el nombre Rialp figura con el de Rialbo (latín) que significa: Río balndo.

3º.- En el testamento del Vizconde de Castellbó (a. 1141) Rialp se expresa así: rivo dalb, con significado de río blanqueado (dealbatious) o río de blanco (de albo), si no es de río de la peña escarpada (ri-alp).

4º.- En el libro Feudorum Baroniae Montis Catali (s. XIV), se lee «el terme Duliana e de Rialp».

5º.- El Dr. D. Joaquín Rey y Rey, natural de Montuy (Lérida) rector que fué de la Universidad de Barcelona, en Oratiumculae habitea ad academiam cervariensem etc.» latiniza el apellido Rialp con la grafía Rialpius, y no Rialbius o Rialbus; si bien Pericot y García en La Civilización Megalítica Catalana y la Cultura Pirenaica, dice Rialb por Rialp.

Considerando que, por ley general, la toponimia preromana prevalece a la romana, a pesar de las grafías de los núms. 2º y 3º que anteceden, en las cuales parecen apoyarse el Instituto Nacional de Estadística para el cambio propuesto, y el Dr. Pericot en el uso de Rialb por Rialp, creemos que debe continuarse con la grafía Rialp.

En cuanto al nombre compuesto Rialb de Noguera.

Considerando que el nombre de Rialp figura en geografía leridana para designar:

a) Un río procedente de los montes de Gabarra que riega el valle o baronía de Rialp, afluente del Segre en el lugar llamado «Sole del Riu» más abajo de Tiurana y sobre Gualter (Geografía General de Cataluña, Ceferino Rocafort, tomo Lérdia, pág. 30).

b) El predicho valle o baronía de Rialp, nombre que no corresponde a ninguna entidad de población determinada, y comprende las entidades de: Bellfort, Gualter, Politg, S. Cristófol, La Serra, La Torre Vilaplana y los caseríos La Donzell, La Guardia, La Oliva, Palau, Peracolls, Pallerols y Puy: (Geografía General de Cataluña, Ceferino Rocafort, tomo Lérida, pág. 585) y

c) El Rialp de la consulta, no puede confundirse con otro nombre de población homónimo. Por lo cual creemos innecesario el determinativo de «Noguera» que se propone por el Instituto Nacional de Estadística.

Resumiendo: A nuestro juicio no es aconsejable el citado cambio.

Lérdia, 5 de enero de 1960.