Després de l’eliminació de la forma Castell-Platja d’Aro com a nom oficial del municipi que ha passat a anomenar-se Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, Optimot l’ha retirat de la llista de la vergonya, ja que ara compleix la Llei de Política Lingüística a la seva denominació. També ha actualitzat el primer paràgraf de la fitxa, afegint-hi el ressaltat en negreta respecte la versió anterior:
“A Catalunya hi ha nou noms de municipis que presenten una denominació que no segueix la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans o la tradició toponomàstica, però, en canvi, té caràcter oficial.”
La fitxa 6625, que recull els topònims que són oficials il·legalment en no complir la Llei de Política Lingüística, va ser actualitzada el 20/11/2023 i ja només hi queden nou municipis. D’aquests nou, quatre tenen com a nom oficial topònims amb formes prenormatives imposades pel franquisme (Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp), i els altres cinc tenen noms amb faltes ortogràfiques (Figaró-Montmany) o construïts impròpiament per ser acrònims (Forallac, Torrelavit) o no reflectir correctament la seva etimologia (Massanes, Navàs).
Aquesta llista ha d’acabar desapareixent, ja que és impropi de cap país civilitzat que els seus noms de lloc estiguin escrits de forma bàrbara, sense respectar les normes de l’idioma. A Catalunya no hi ha d’haver cap nom de lloc que presenti una denominació oficial que no segueixi la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans.
El 17/11/2023 vam comparèixer a la Comissió de Justícia del Parlament de Catalunya, Ponència de la proposició de llei de memòria democràtica de Catalunya, per explicar la necessitat que la nova norma faci retirar la toponímia franquista. Vam exposar els fets històrics que van portar la Generalitat republicana el 1933 a oficialitzar els noms dels municipis de Catalunya fixats per l’Institut d’Estudis Catalans, seguin la normativa lingüística. Vam repassar com el franquisme, a partir de 1939 i havent derogat il·legalment la legislació republicana va imposar com a nom oficial dels municipis les grafies anteriors a la normalització de 1933. I vam veure també com la Llei 20/2022, de Memòria Democràtica, aprovada pel Congreso espanyol reconeix la llengua i la cultura catalanes com a víctimes del franquisme i n’ordena la reparació, per explicar que la futura llei catalana ha de fer el mateix, i també que ha d’evitar que les deturpacions imposades el 1939 als topònims catalans puguin ser la denominació oficial de cap municipi. Podreu veure la nostra intervenció en aquest enllaç, a partir del minut 18:38.
Feta la compareixença, tots els grups presents a la comissió (PSC, Junts, CUP, ECP i ERC) van coincidir a considerar que la nova llei ha de fer retirar les formes prefabrianes que encara són la denominació oficial de quatre municipis: Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp. El diputat del PSC, Ferran Pedret, va manifestar que és pertinent que la llei que faci el Parlament de Catalunya “vegi quines són les millors fórmules per a les reparacions en allò que és possible i sens dubte en allò que és menester, com pugui ser en aquest cas relatiu a la toponímia”. Per la seva part, la diputada de Junts, Aurora Madaula, va afirmar que “mantenir aquests topònims significa una manera, una forma d’enaltiment del franquisme i del feixisme que hauria de ser esborrada dels nostres carrers d’una vegada per totes, i que no ens vinguin a dir alcaldes o ajuntaments que hi ha hagut una votació popular i que això ho ha tombat o ho ha tirat enrere la població; el franquisme no pot ser consultat i no pot ser votat”. La diputada de la CUP Montserrat Vinyets va afirmar que “també, com no, ha de tenir la condició de víctima la llengua i la cultura, i seria molt greu que la llei de memòria democràtica aprovada l’octubre de 2022 per part del govern espanyol precisament reconegués aquesta condició i la llei que estem tramitant en aquest Parlament s’oblidés d’una circumstància tan greu; per tant crec que tots els que estem aquí, des dels diferents grups parlamentaris, ens encarregarem que tot això també s’introdueixi al text”. La diputada d’ECP, Núria Lozano, va dir que “pensem que és molt rellevant tot el que té a veure amb la toponímia i efectivament guarda relació amb les problemàtiques de la retirada de la simbologia dels espais públics, que potser no hauria de ser una qüestió de reflexió veïnal sinó d’aplicació de la normativa, que està per ser aplicada igual com succeeix amb qualsevol altra matèria, i per tant en prenem nota”. Maria Jesús Viña, diputada d’ERC i presidenta de la ponència, va afirmar que “en quant a la toponímia certament això ho podem vincular també, com deien els companys, amb tota la simbologia franquista que encara s’ha de retirar dels nostres espais”.
Si els ajuntaments de “Cabacés”, “Capmany, “Lladó” i “Rialp” continuen insistint a mantenir aquestes deturpacions com a nom oficial dels seus municipis no només faran el ridícul, sinó que estaran mantenint conscientment una imposició de la dictadura franquista i un instrument de repressió d’aquell règim contra la llengua i la cultura catalanes. És urgent que corregeixin la seva actitud deplorable i antidemocràtica immediatament.
Vídeo de la sessió amb les intervencions relacionades compactades:
La sessió del Ple del 9 de juliol de 1981 del llavors encara Ajuntament de “Torrelavid” aprovà per cinc vots a favor i quatre en contra aquest acord:
“No formular reparo ni objeción alguna al nombre de TERRASSOLA I LAVIT que, para este Municipio, figura en la propuesta del Parlament de Catalunya”.
En canvi, la llista dels noms oficials dels municipis de Catalunya, publicada el 1983 al DOGC 303, d’11/02/1983, el municipi hi apareixia com “Torrelavit”.
En el cas de l’Ajuntament de Cabassers, un dels que actualment són més reaccionaris i recalcitrants a voler conservar la forma toponímica imposada pel franquisme (Cabacés) com si fos oficial, els llibres d’actes de l’ajuntament republicà demostren que el 1934 s’acceptà sense cap reticència la forma normativitzada per l’IEC del topònim, Cabassers. Així es pot veure que a l’acta del Ple del 29 d’abril de 1934 ja s’usà la forma normativa, Cabassers (Llibre d’actes de 30/04/1933 a 15/09/1935, fol. 22v).
Al cap de cinc mesos de la seva oficializació pel BOGC de 14/11/1933 l’Ajuntament ja feia anar la forma Cabassers amb tota normalitat. I no seria proscrita fins a l’ocupació franquista del municipi, el gener de 1939. A partir d’aquella data l’ajuntament feixista recuperà immediatament la forma castellana, Cabacés.
Aquest exemple il·lustra la repressió del franquisme sobre la toponímia catalana, a la vegada que mostra un cas estrany (idèntic als casos de Capmany, Lladó i Rialp) de pervivència d’aquesta imposició disfressada de tradició pel caciquisme local, que encara és considerada la forma oficial del topònim tot i que tota la legislació, tant lingüística com de memòria democràtica, obliga a fer-la desaparèixer.
Les credencials dels regidors del primer consistori de Cabassers elegit democràticament després del franquisme, el 1979, tenen el topònim correctament escrit a màquina en català. L’Ajuntament recuperà en aquestes credencials la forma oficialitzada per la Generalitat republicana el 1933. Contrasta amb el tampó, en castellà, encara de l’ajuntament franquista i també amb el topònim en castellà:
Però al cap de poc més d’un any, l’octubre de 1980, hi va haver un gir radical i l’Ajuntament demanava que es mantingués el topònim en castellà, tal com l’havia imposat el franquisme des de 1939:
Com es pot explicar aquest canvi? Els detalls de tot això seran difícils d’aclarir, perquè els protagonistes d’aquesta història ja són tots morts, però aparentment sembla que l’ajuntament hagués estat sotmès a algun tipus de pressió perquè no oficialitzés el topònim català. És evident que si l’alcalde democràtic signà credencials on s’usava la forma catalana del topònim del municipi és perquè estava d’acord a recuperar-la. Qui pressionà els càrrecs electes per a fer-los mantenir una postura absolutament desfasada? A Terrassola i Lavit i al Figueró i Montmany també hi ha casos documentats de pressions perquè els consistoris no oficialitzessin les formes genuïnes catalanes dels seus topònims. A Cabassers, a la vista de l’evidència, segurament hi va passar el mateix.
És absurd i ridícul que 43 anys després d’aquells fets el municipi encara arrossegui la rèmora del nom franquista, sobretot perquè tota la legislació vigent actualment ho prohibeix. No és normal que aquelles cacicades fetes fa més de quaranta anys encara tinguin efectes.
Aquestes credencials de 1979 desmunten el relat dels qui afirmen, intentant defensar que “Cabacés” pugui ser la forma oficial del topònim, que “això sempre ha sigut així” (com si això fos un argument). No. No sempre ha sigut així. Ni de lluny. Ni ho pot continuar essent. Ja s’ha fet el ridícul durant massa anys.
La Llei 1/1998, de Política Lingúística, diu a l’article 18.1 que “els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans”. Tanmateix, hi ha 9 municipis que no compleixen la llei, i la seva denominació oficial és incorrecta. Això s’ha definit com “toponímia oficial no normativa“, un oxímoron per a explicar que són oficials incomplint la Llei de Política Lingüśitica.
El DECRET 133/2020, de 17 de novembre, sobre l’establiment i l’ús de la toponímia i sobre la Comissió de Toponímia obliga a usar la forma oficial dels topònims, però en el cas dels topònims oficials no normatius genera frau de llei, ja que obliga a usar uns topònims oficials que ho són il·legalment.
Els ajuntaments infractors es defensen dient que el DECRET 139/2007, de 26 de juny, pel qual es regulen la denominació, els símbols i el registre d’ens locals de Catalunya, els empara. Diuen que només el Govern pot suggerir-los que rectifiquin els seus topònims il·legals i que ells no ho poden fer per sí sols. Els casos de Roda de Berà i de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró desmenteixen aquesta pretensió. Tots dos municipis tenien denominacions oficials que no complien la Llei de Política Lingüística i tots dos les van corregir per la seva pròpia iniciativa, sense que el Govern els demanés res. Els ajuntaments tenen l’obligació de complir la llei.
Els mitjans de comunicació usen les formes oficials i incorrectes d’aquests topònims, perquè ningú no s’espera que en cap país civilitzat els noms de lloc puguin tenir faltes ortogràfiques a la seva forma oficial. En canvi grafies que consten com a exemples de faltes ortogràfiques al manual d’ortografia catalana de l’Institut d’Estudis Catalans són les formes oficials dels noms de diversos llocs. Les denominacions en qüestió són aquestes:
Denominació oficial (i il·legal)
Denominació normativa
Cabacés
Cabassers
Capmany
Campmany
Figaró-Montmany
el Figueró i Montmany
Lladó
Lledó d’Empordà
Massanes
Maçanes
Navàs
Navars
Rialp
Rialb
Torrelavit
Terrassola i Lavit
Forallac
Vulpellac, Fonteta i Peratallada
Fem una crida a la defensa dels drets lingüístics i demanem als mitjans de comunicació que utilitzin les denominacions normatives d’aquests municipis en lloc de les oficials, imposades contra llei i contra ciència. No contribuïu al desprestigi de la llengua catalana. Continuar usant les formes incorrectes dels noms d’aquests llocs és continuar acostumant a la població a veure’ls escrits com si l’idioma no tingués normes, de manera arbitrària, ridícula i humiliant.
[14/10/2023]
Tots els drets reservats. Copyright 2021 - 2025 Cabassers.org
