Una de les situacions més esperpèntiques que ha generat el circ del topònim franquista «Cabacés» es va produirel 18 de març de 2024. Aquell dia ERC Priorat va presentar al Consell Comarcal del Priorat una moció que reconeixia la inseguretat jurídica causada pel decret que regula el procediment de canvi i rectificació de nom dels municipis, el Decret 139/2007, que contradiu la Llei de Política Lingüística. La moció d’ERC Priorat demanava al Govern d’ERC de la Generalitat de Catalunya que dugués a terme una reforma normativa per obligar ERC «Cabacés» a oficialitzar el nom català del municipi en substitució de la versió franquista. Podeu veure la moció a la pàgina 70 de l’acta de la sessió.

El mateix dia i a la mateixa hora ERC «Cabacés» s’atrinxerava votant en un ple extraordinari que no volia complir la Llei de Política Lingüística i no volia corregir el topònim franquista «Cabacés». Aquí hi trobareu l’acta d’aquella sessió de l’Ajuntament de Cabassers. I el problema amb què s’ha trobat el govern municipal de Cabassers és que ha cavat la trinxera tan fonda que l’ha convertit en una fossa d’on no pot sortir.

No cal dir que el Govern d’ERC no va fer absolutament res per eliminar la toponímia franquista i la cosa es va quedar en un foc d’encenalls que només va servir per evidenciar la nul·la voluntat de l’administració catalana d’eliminar la inseguretat jurídica de la seva pròpia normativa.

Tot aquest despropòsit ha fet cap als Tribunals i la sentència s’espera per aquest 2026.

L’alcalde de Cabassers, Jaume-Josep Pujals Pujals (ERC), va prometre el 15 juliol de 2024 una consulta popular perquè els veïns decidissin si l’Ajuntament havia de tramitar l’expedient per complir la Llei de Política Lingüística. Aquesta maniobra impossible trencava el pacte a què havia arribat amb Junts per Catalunya deu dies abans per corregir el topònim oficial de Cabassers, encara en castellà per imposició franquista (Cabacés). El 26 d’agost de 2024, en declaracions al diari Ara, va tornar a dir que «vam fer una reunió amb els veïns i ho volen votar, i així ho farem perquè no es canviarà el nom perquè ho digui un senyor que ens acusa de franquistes» afegint que «a mi no m’ha votat Pompeu Fabra». Encara el 13 de novembre de 2024 va tornar a dir a Ràdio Móra d’Ebre que «el poble és qui ha de decidir si l’Ajuntament ha de fer aquest pas de correcció».

Aquest discurs populista es va acabar en sec a primers de gener de 2025, amb l’admissió a tràmit per part del Jutjat del Contenciós Administratiu de Tarragona d’un recurs de Junts per Catalunya contra l’ajuntament per l’incompliment la Llei de Política Lingüística a la toponímia oficial.

En una nova reunió el 28 de març de 2025 l’alcalde va canviar el discurs, assetjat per la realitat, i va renegar de la promesa de la consulta popular dient que només volien fer una «enquesta anònima» sobre l’assumpte. Aquesta reunió del 28 de març és interessant perquè mostra la inconsistència dels arguments dels pocs que van sortir a defensar públicament el topònim imposat pel franquisme: que «tota la vida ha sigut Cabacés», que «el 1980 es va votar com s’havia d’escriure el nom del poble» i que «abans de Franco ja s’escrivia Cabacés». No cal perdre el temps intentant fer-los entendre res perquè els qui defensen aquesta posició ho fan per caprici, i no seran mai convençuts de res diferent del que creuen, perquè el seu posicionament no és racional. L’única solució és la que ja s’ha iniciat al Jutjat: la imposició del compliment de la Llei. Per això l’alcalde, que sap perfectament que la Justícia l’obligarà a acatar la norma, ja no parla de consultes populars fraudulentes i ara diu que l’ajuntament sempre ha volgut fer una enquesta. Remenaven la idea de la consulta des del desembre de 2021. I és que el govern municipal es pensava que podria repetir l’atzagaiada de 1980 i 1985, quan sí que van fer votar l’ortografia al bar del poble; a mà alçada, a crits, sense avisar a tota la població i sense cap control en el recompte. Han passat quaranta anys i la legislació ha avançat, i avui en dia impedeix aquelles tronadures ridícules.

Fins ara estàvem acostumats a veure com la toponímia es judicialitzava a Galícia i al País Valencià, territoris amb moltes tensions pels noms oficials dels municipis i la llengua en què estan expressats. En el cas de Galícia la Justícia obligà l’ajuntament de A Coruña a usar el topònim gallec i no l’espanyol, «La Coruña». Al País Valencià recórrer als jutjats per qüestions de toponímia és fins i tot habitual. El cas més recent és el de Castelló (la Ribera), on una sentència del TSJCV ha anul·lat el canvi de denominaicó d’aquest municipi i, per tant, torna automàticament a l’anterior, Villanueva de Castellón. Això ha passat perquè aquell ajuntament, amb un conflicte de quaranta anys a l’esquena i diverses resolucions judicials, va voler buscar un consens amb la denominació Castelló per acabar la polèmica entre Villanueva de Castellón, Vilanova de Castelló i Castelló de la Ribera.

A Catalunya el primer cas de judicialització d’un topònim és el de Cabassers, oficialment encara conegut amb la denominació en espanyol «Cabacés», imposada pel franquisme el 1939. L’ajuntament, governat per Esquerra Republicana, va votar en un ple el 18 de març de 2024 en contra d’acatar la Llei de Política Lingüística i va negar-se a oficialitzar el nom català del municipi, Cabassers, aprovat ja per la Generalitat el 1933. Al juliol de 2024, però, el mateix ajuntament va emetre un comunicat on reconeixia «l’obligació i la urgència d’iniciar l’expedient per a fer oficial la forma legal del topònim Cabassers», però va ser tot una comèdia que va acabar en no res, per intentar convocar una consulta ridícula on la població decidís si volia el topònim ben escrit o amb faltes ortogràfiques. La consulta, com era d’esperar, ni s’ha fet ni es farà perquè no és legal preguntar a la població si vol que es compleixi la llei.

La negativa rotunda i absurda d’aquest ajuntament governat per ERC a oficialitzar el nom català del municipi va provocar que el grup municipal de Junts el portés, el gener passat, al jutjat contenciós administratiu demanant a la Justícia que el forci a complir la Llei de Política Lingüística.

L’Ajuntament de «Cabacés», doncs, ja té dues fites vergonyants: és l’últim de Catalunya que encara té el seu nom oficial en espanyol i el primer de Catalunya en ser portat a un jutjat perquè no vol oficialitzar el nom català del poble. El Govern de la Generalitat tampoc no s’escapa de la vergonya, ja que és el primer a tenir un Departament de Política Lingüística i, tot i així, desisteix de les seves funcions i es mira l’espectacle sense fer absolutament res per resoldre’l.