Després de l’eliminació de la forma Castell-Platja d’Aro com a nom oficial del municipi que ha passat a anomenar-se Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, Optimot l’ha retirat de la llista de la vergonya, ja que ara compleix la Llei de Política Lingüística a la seva denominació. També ha actualitzat el primer paràgraf de la fitxa, afegint-hi el ressaltat en negreta respecte la versió anterior:

“A Catalunya hi ha nou noms de municipis que presenten una denominació que no segueix la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans o la tradició toponomàstica, però, en canvi, té caràcter oficial.”

La fitxa 6625, que recull els topònims que són oficials il·legalment en no complir la Llei de Política Lingüística, va ser actualitzada el 20/11/2023 i ja només hi queden nou municipis. D’aquests nou, quatre tenen com a nom oficial topònims amb formes prenormatives imposades pel franquisme (Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp), i els altres cinc tenen noms amb faltes ortogràfiques (Figaró-Montmany) o construïts impròpiament per ser acrònims (Forallac, Torrelavit) o no reflectir correctament la seva etimologia (Massanes, Navàs).

Aquesta llista ha d’acabar desapareixent, ja que és impropi de cap país civilitzat que els seus noms de lloc estiguin escrits de forma bàrbara, sense respectar les normes de l’idioma. A Catalunya no hi ha d’haver cap nom de lloc que presenti una denominació oficial que no segueixi la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans.

[21/11/2023]

El Salt de la Reina Mora és una sortida al precipici que cau des del castell de Siurana a la vall del riu del mateix nom, i apareix recollit al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya. Rep aquest nom perquè, segons una llegenda, la reina Abdel Assia (personatge llegendari, no històric) es llençà al buit amb el seu cavall en aquest punt per evitar caure presonera dels exèrcits cristians que prengueren la fortalesa de Siurana, al segle XII. Joan Amades recull així la llegenda a Les cent millors llegendes populars (1953, p. 79):

El salt de la reina mora

Un rei moro s’havia fet fort a l’inexpugnable castell de Siurana i no parava de fer guerra contra els cristians, que ja eren amos de tota la rodalia. La seva muller, anomenada Abdel Assia, era d’una bellesa sense parió, ornada amb totes les gràcies i tots els encants. En certa ocasió en què les forces mores estaven lluitant amb les del cristià Amat de Claramunt, senyor de Tarragona, la reina mora, que estava seguríssima que el seu castell era inexpugnable, donava un esplèndid banquet als seus cortesans i gent notable. La lluita era tan propera al castell, que des de la taula se sentia perfectament la fressa. En començar a trincar, una fletxa cristiana va caure enmig de la taula i produí un pànic terrible, puix que es van adonar que els cristians havien pres el castell. Tots van prendre les armes, però ja era tard, car els cristians ja eren al pati.

La reina fou prou llesta per a muntar al seu cavall. Enmig de la confusió va escapar-se i es dirigí cap a la timba, seguida dels soldats cristians, els quals, en veure que la reina els fugia, corregueren per prendre-la. La reina, veient-se perduda i que anava a caure presonera, encarà el cavall devers l’abisme i es llançà daltabaix. Fou tal l’embranzida presa per la bèstia en escometre l’abisme, que deixà marcada a la roca viva de la vora la seva potada, que encara avui la gent del país ensenya.

No hi ha cap dubte, doncs, de la genuïnitat del topònim sencer, “el Salt de la Reina Mora”. Tanmateix, apareix retallat com a “Salt de la Reina” a l’agenda escolar 2023-2024 que ha editat el Parc Natural de la Serra de Montsant. Això contravé el que disposa el Decret 133/2020, de 17 de novembre, sobre l’establiment i l’ús de la toponímia i sobre la Comissió de Toponímia, que a l’article 8.1 diu que les publicacions destinades a l’ensenyament han de fer constar els topònims de Catalunya en la forma oficial. I la forma oficial d’aquest topònim, ja ho hem vist abans, és “el Salt de la Reina Mora”, no “el Salt de la Reina”. Els editors no dubten a ignorar la disposició legal per a promoure un topònim mutilat, no oficial, que tampoc no aconsegueix amagar que la reina era mora, ja que l’explicació que el text d’acompanyament fa de la llegenda ho diu ben clar. En canvi, els mateixos editors segur que deuen remetre al mateix decret que contravenen per a justificar l’ús a la mateixa agenda de la forma deturpada “Cabacés” per a referir-se al municipi de Cabassers (també dintre del parc natural), sota el pretext que la forma castellana és l’oficial. Aquesta forma “Cabacés” fou imposada per la dictadura franquista per a substituir i amagar la grafia catalana del topònim, Cabassers. I aquesta imposició continua encara avui en dia, amb el seu ajuntament negant-se a eliminar la rèmora perquè “tota la vida ha sigut així” (tota la vida = de 1939 ençà). I tot fet amb la passivitat d’un Govern de la Generalitat que li permet la cacicada a l’ajuntament reaccionari i, pel que es veu, també tolera la mutilació de la Reina, que potser fa nosa que sigui Mora.

La paraula “moro” prové del llatí “mauri” i era el gentilici dels habitants de la província romana de Mauritània. A l’edat mitjana es conegué amb aquesta denominació els berebers i altres pobles procedents del Nord d’Àfrica. Amagar aquest adjectiu per a la reina que la llegenda diu que va saltar al buit a Siurana és fer malbé la toponímia, la tradició i les arrels andalusines de la nostra terra.

Que tot això passi en una agenda escolar per als més menuts ho fa encara més greu: fer malbé el topònim del Salt de la Reina Mora és fer malbé la tradició de la terra on es fan grans. I acostumar-los a veure la grafia “Cabacés” és inculcar-los una mania acientífica, simplement perquè un ajuntament reaccionari es nega a complir la Llei de Política Lingüística i imposa a la nació sencera una forma absurda d’escriure un topònim, heretada de la repressió franquista. Tot fet amb la passivitat del Govern de la Generalitat, incapaç de portar als tribunals els ajuntaments que, com el de Cabassers, desacaten la legislació lingüística del Parlament de Catalunya.

Tot plegat és un circ on diferents àmbits de l’Administració Pública incompleixen la seva pròpia legislació i ningú no hi posa ordre

[05/10/2023]

El Govern finalment ha respost el 15 de setembre a la sol·licitud que li vam formular el 23 de gener de 2023 perquè corregís la inseguretat jurídica que provoquen els errors de la legislació en matèria de toponímia. Aquesta es produeix perquè hi ha contradiccions internes de les normes, que poden acabar abocant els càrrecs electes a cometre delicte de prevaricació si segueixen el que preveu un Decret que, a la pràctica, diu que es pot vulnerar una Llei, la qual cosa genera una situació antijurídica.

La resposta del Govern a aquella sol·licitud, mitjançant la Direcció General d’Administració Local, contràriament al que es podria esperar, no és la correcció dels errors legislatius que provoquen la situació anteriorment descrita, sinó “iniciar una campanya adreçada a aquells municipis que presenten una denominació oficial no normativa als efectes que procedeixin a la seva rectificació, en el benentès que correspondria finalment als ajuntaments afectats la seva aprovació”.

Responent -també el mateix 15 de setembre- a una altra sol·licitud formulada el 10 de febrer de 2023 perquè es declarin nuls de ple dret els procediments de canvi de nom de diversos nuclis dels municipis de Josa i Tuixén i de la Torre de Cabdella, la Direcció General d’Administració Local torna a insistir en la idea: “el Departament de la Presidència té previst iniciar una campanya adreçada a aquells municipis que presenten denominacions oficials no normatives, ja siguin del municipi o de les seves entitats i nuclis de població, als efectes que procedeixin a la seva rectificació”.

No considerem adequat que el govern pretengui que hagin de ser els mateixos ajuntaments que incompleixen la Llei de Política Lingüística a la toponímia oficial els qui hagin de corregir-la seguint el procediment que fixa en aquests casos el Decret 139/2007, defectuós i generador d’inseguretat jurídica, que pot fins i tot abocar càrrecs electes i funcionaris a cometre prevaricació per rebutjar el compliment d’aquella Llei seguint el que disposa aquest mateix Decret. Considerem que la via adequada per a fer-ho és la modificació legislativa que ja vam demanar el 23 de gener, per tal d’eliminar les contradiccions internes de la norma, i que sigui el Govern qui d’ofici corregeixi la toponímia oficial que no compleix la Llei de Política Lingüística. No és acceptable, com preveu actualment el Decret 139/2007, que el Govern pugui proposar a ajuntaments amb topònims que continguin incorreccions lingüístiques que els rectifiquin i que aquests s’hi puguin negar, perquè en el fons al que es negarien seria al compliment de la Llei de Política Lingüística i per tant cometrien delicte de prevaricació.

[17/09/2023]

El gener de 2022 parlàvem dels efectes que la toponímia il·legal té sobre els noms de carrers, quan algun municipi dedica una via a algun altre municipi dels que encara tenen topònims que no compleixen la Llei de Política Lingüística. Aquesta mena d’intromissió té una altra derivada: els topònims amb grafies il·legals, imposades com si fossin oficials per ajuntaments populistes i recalcitrants, afecten els noms dels termes municipals veïns. Així, l’acció d’aquests ajuntaments que no volen acatar la llei de Política Lingüística i escriure correctament el seu nom fa que toponímia propera i fora del seu àmbit jurisdiccional també acabi feta malbé. Ho veurem amb el cas de Cabassers, on l’ajuntament -amb la complicitat de la Generalitat- continua imposant el nom en castellà del municipi, “Cabacés” (fruit de la repressió franquista el 1939), i això afecta a la denominació de llocs dels termes municipals veïns:

Al Lloar hi ha dos indrets anomenats “Coll de Cabassers” i “Portell de Cabassers”. Als mapes de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya hi apareixen com a “Coll de Cabacés” i “Portell de Cabacés“.

A la Torre de l’Espanyol hi ha el “Camí de Vinebre a Cabassers” i el “Camí vell de Cabassers”, que apareixen a la cartografia oficial com “Camí de Vinebre a Cabacés” i “Camí vell de Cabacés“.

Finalment, a la Vilella Baixa hi ha el “Camí ral de Cabassers”, que als mapes hi surt com “Camí ral de Cabacés“.

És a dir, l’Ajuntament de “Cabacés” exporta la seva mania als ajuntaments veïns, i els obliga a tenir topònims oficials dintre dels seus termes municipals escrits segons aquella arbitrarietat i no com determinen la raó, la llei i la ciència. Si ja és inacceptable que aquest ajuntament vulgui fer escriure el nom del municipi contra la llei, resulta intolerable que, a sobre, imposi aquesta mania a altres ajuntaments. Jurídicament, els ajuntaments del Lloar, la Torre de l’Espanyol i la Vilella Baixa veuen com un ajuntament veí i desfasat els imposa la manera d’escriure alguns topònims dels seus termes municipals.

Això és un argument més que posa en evidència els greuges que causa tolerar que uns quants municipis incompleixin la Llei de Política Lingüística a la toponímia i que imposin com si poguessin ser oficials topònims escrits segons capricis, manies, cacicades o herències del franquisme.

La imposició d’aquests topònims il·legals no només ridiculitza els municipis que la pateixen, sinó que també empastifa la toponímia dels altres.

[20/08/2023]