El Govern finalment ha respost el 15 de setembre a la sol·licitud que li vam formular el 23 de gener de 2023 perquè corregís la inseguretat jurídica que provoquen els errors de la legislació en matèria de toponímia. Aquesta es produeix perquè hi ha contradiccions internes de les normes, que poden acabar abocant els càrrecs electes a cometre delicte de prevaricació si segueixen el que preveu un Decret que, a la pràctica, diu que es pot vulnerar una Llei, la qual cosa genera una situació antijurídica.

La resposta del Govern a aquella sol·licitud, mitjançant la Direcció General d’Administració Local, contràriament al que es podria esperar, no és la correcció dels errors legislatius que provoquen la situació anteriorment descrita, sinó «iniciar una campanya adreçada a aquells municipis que presenten una denominació oficial no normativa als efectes que procedeixin a la seva rectificació, en el benentès que correspondria finalment als ajuntaments afectats la seva aprovació».

Responent -també el mateix 15 de setembre- a una altra sol·licitud formulada el 10 de febrer de 2023 perquè es declarin nuls de ple dret els procediments de canvi de nom de diversos nuclis dels municipis de Josa i Tuixén i de la Torre de Cabdella, la Direcció General d’Administració Local torna a insistir en la idea: «el Departament de la Presidència té previst iniciar una campanya adreçada a aquells municipis que presenten denominacions oficials no normatives, ja siguin del municipi o de les seves entitats i nuclis de població, als efectes que procedeixin a la seva rectificació».

No considerem adequat que el govern pretengui que hagin de ser els mateixos ajuntaments que incompleixen la Llei de Política Lingüística a la toponímia oficial els qui hagin de corregir-la seguint el procediment que fixa en aquests casos el Decret 139/2007, defectuós i generador d’inseguretat jurídica, que pot fins i tot abocar càrrecs electes i funcionaris a cometre prevaricació per rebutjar el compliment d’aquella Llei seguint el que disposa aquest mateix Decret. Considerem que la via adequada per a fer-ho és la modificació legislativa que ja vam demanar el 23 de gener, per tal d’eliminar les contradiccions internes de la norma, i que sigui el Govern qui d’ofici corregeixi la toponímia oficial que no compleix la Llei de Política Lingüística. No és acceptable, com preveu actualment el Decret 139/2007, que el Govern pugui proposar a ajuntaments amb topònims que continguin incorreccions lingüístiques que els rectifiquin i que aquests s’hi puguin negar, perquè en el fons al que es negarien seria al compliment de la Llei de Política Lingüística i per tant cometrien delicte de prevaricació.

[17/09/2023]

El gener de 2022 parlàvem dels efectes que la toponímia il·legal té sobre els noms de carrers, quan algun municipi dedica una via a algun altre municipi dels que encara tenen topònims que no compleixen la Llei de Política Lingüística. Aquesta mena d’intromissió té una altra derivada: els topònims amb grafies il·legals, imposades com si fossin oficials per ajuntaments populistes i recalcitrants, afecten els noms dels termes municipals veïns. Així, l’acció d’aquests ajuntaments que no volen acatar la llei de Política Lingüística i escriure correctament el seu nom fa que toponímia propera i fora del seu àmbit jurisdiccional també acabi feta malbé. Ho veurem amb el cas de Cabassers, on l’ajuntament -amb la complicitat de la Generalitat- continua imposant el nom en castellà del municipi, «Cabacés» (fruit de la repressió franquista el 1939), i això afecta a la denominació de llocs dels termes municipals veïns:

Al Lloar hi ha dos indrets anomenats «Coll de Cabassers» i «Portell de Cabassers». Als mapes de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya hi apareixen com a «Coll de Cabacés» i «Portell de Cabacés«.

A la Torre de l’Espanyol hi ha el «Camí de Vinebre a Cabassers» i el «Camí vell de Cabassers», que apareixen a la cartografia oficial com «Camí de Vinebre a Cabacés» i «Camí vell de Cabacés«.

Finalment, a la Vilella Baixa hi ha el «Camí ral de Cabassers», que als mapes hi surt com «Camí ral de Cabacés«.

És a dir, l’Ajuntament de «Cabacés» exporta la seva mania als ajuntaments veïns, i els obliga a tenir topònims oficials dintre dels seus termes municipals escrits segons aquella arbitrarietat i no com determinen la raó, la llei i la ciència. Si ja és inacceptable que aquest ajuntament vulgui fer escriure el nom del municipi contra la llei, resulta intolerable que, a sobre, imposi aquesta mania a altres ajuntaments. Jurídicament, els ajuntaments del Lloar, la Torre de l’Espanyol i la Vilella Baixa veuen com un ajuntament veí i desfasat els imposa la manera d’escriure alguns topònims dels seus termes municipals.

Això és un argument més que posa en evidència els greuges que causa tolerar que uns quants municipis incompleixin la Llei de Política Lingüística a la toponímia i que imposin com si poguessin ser oficials topònims escrits segons capricis, manies, cacicades o herències del franquisme.

La imposició d’aquests topònims il·legals no només ridiculitza els municipis que la pateixen, sinó que també empastifa la toponímia dels altres.

[20/08/2023]

El municipi del Figueró i Montmany encara té com a forma oficial del seu topònim la deturpació Figaró-Montmany, contrària a l’article 18.1 de la Llei 1/1998 de Política Lingüística. Tot i que a principis de la dècada de 1980 el consistori acceptà oficialitzar la forma correcta, per pressions de «ciutadans de renombrada influència econòmica i política, així com algun altre reaccionari”, com els descriu la documentació de l’època, s’imposà la forma deturpada del topònim Montmany-Figaró, amb l’ordre dels nuclis canviat el 1994 per Figaró-Momtmany.

El caciquisme i les accions reaccionàries no han de trobar cap defensa en una força política republicana com la vostra, que promou la transformació social i democràtica. El respecte per la Llei de Política Lingüística és també un puntal del republicanisme i de qualsevol força democràtica: la nostra llengua està sotmesa a atacs constants des de 1714, i l’últim que necessita és tenir topònims escrits de forma acientífica, sense seguir les normes de l’idioma. Per això us demanem que garantiu que la vostra llista electoral al Figueró i Montmany es comprometi públicament a corregir el topònim oficial del municipi, acatant plenament la Llei de Política Lingüística.

Si aquesta candidatura es compromet de forma inequívoca i pública amb la correcció toponímica, cabassers.org li donarà suport sense reserves, com fem amb totes les altres llistes que es presenten en municipis amb topònims il·legals i que assumeixen corregir el problema de la toponímia oficial no normativa.

Informació relacionada:
Procediments polítics

[06/04/2023]

El 23 de desembre de 2022 vam sol·licitar a la Direcció General d’Administració Local còpia de l’expedient de canvi de nom de Torrefeta i Florejacs. El 23/01/2023 una Resolució del Director General d’Administració Local estimava la sol·licitud en aquests termes:

1. Estimar parcialment la sol·licitud d’accés a informació pública presentada en data 23/12/2022 per la persona sol·licitant.
2. Subministrar la informació en el format que es va demanar que consta a l’annex d’aquesta resolució.

El 23/03/2023, davant el fet que l’administració encara no havia complert el que va resoldre i no havia facilitat la informació sol·licitada, la vam reclamar davant de la mateixa Direcció General d’Administració Local. Havent-hi, tot i així, manca de resposta, el 06/04/2023 vam presentar una queixa al Síndic de Greuges per l’incompliment de la resolució del 23/01/2023 que aprovava facilitar la informació sol·licitada el 23/12/2022.

Atenent al fet que el termini per a reclamar davant de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública havia caducat el 23/02/2023 (caduca passat el termini d’un mes des que s’ha esgotat el termini de 30 dies per fer efectiu el lliurament material de la informació), el 6 d’abril de 2023 presentem una nova sol·licitud demanant la mateixa informació ja sol·licitada anteriorment, a l’empara de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

[06/04/2023]