15
abr., 2023

Caçà de Pelràs

Al municipi de Corçà, al Baix Empordà, hi ha el nucli de Caçà de Pelràs. Com Caçà de la Selva, aquest topònim deriva de l’ètimon romà Cattianum, amb el nom propi Cattius, com prova Coromines (On. Cat. Vol. III, 172, col. a lín. 18). Aebischer va creure erròniament que derivava del nom propi romà Cassianu, però el cert és que la primera menció documental , del 1159, diu S. Martinus de Cachan, i el 1163 un document menciona l’alodium de Cattiano.

La grafia correcta per a representar el so fricatiu alveolar sord en posició intervocàlica d’una paraula que ha arribat al català actual directament del llatí és la «c» o «ç» segons la norma d’ús. Tanmateix, en el cas de Caçà de la Selva, l’Institut d’Estudis Catalans, responsable de la fixació gràfica oficial dels topònims per l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de Política Lingüística, va decidir acceptar la grafia Cassà de la Selva per un motiu que avui en dia ja no és vàlid: durant la dècada de 1980 els sistemes informàtics no reproduïen la ç, i el topònim hi apareixia amb la forma malsonant Caca de la Selva. La informàtica actual ja no té aquest problema, i per tant la mesura de l’IEC ja no té sentit. Si Caçà de Pelràs manté la ç des que la Generalitat recuperà les competències sobre toponímia, Caçà (Cassà) de la Selva també l’hauria de mantenir.

Caçà de Pelràs apareix correctament grafiat a l’ORDRE de 20 de desembre de 1988, per la qual es fa pública la llista dels noms oficials dels municipis de Catalunya, de les seves unitats de població i de les entitats municipals descentralitzades (DOGC 1102, 02/02/1989, pàg. 540). Aquest era el primer cop que el DOGC publicava la llista de noms oficials dels nuclis de població, a més dels de municipis. També consta amb l’ortografia correcta a la llista d’entitats que formen l’ens Ajuntament de Corçà al registre públic de Municat. Tanmateix, al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya hi apareix amb la grafia incorrecta «Cassà de Pelràs», potser per influència del «Cassà de la Selva», amb la grafia en «ss» impròpiament acceptada per l’IEC. Als indicadors de les carreteres i al de l’entrada del nucli també hi consta grafiat com «Cassà de Pelràs (captures de Google Street View de l’agost de 2013).

[15/04/2023]

El dia que això passi a Tarrasa, Sardañola o Lérida tot seran plors

El municipi de Josa i Tuixén es diu així de forma oficial. El topònim és normatiu, i anomena els dos nuclis que formen el municipi: Josa de Cadí i Tuixén. Tanmateix, l’ajuntament usa arbitràriament la forma irregular «Josa i Tuixent». Ho fa perquè el 2004 va aconseguir que la Generalitat oficialitzés la deturpació «Tuixent» com a nom oficial del nucli de Tuixén, ignorant la Llei de Política Lingüística. Aquell canvi va ser il·legal i ja hem demanat a la Direcció General d’Administració Local que sigui revertit, juntament amb els d’altres nuclis del municipi de la Torre de Cabdella, al Pallars Jussà. Allí van fer malbé diversos topònims, entre ells el del nucli capital del municipi, «la Torre de Capdella». Així, als mapes, el lloc apareix amb doble denominació: la Torre de Capdella, deturpat, per al nucli i, entre parèntes, el nom normatiu del municipi, «la Torre de Cabdella». Exactament igual com si fos un d’aquells casos de doble denominació ignominiosa tan habitual al País Valencià i que fa tan mal efecte de veure, com «Borriana/Burriana» o «Alboraia/Alboraya». Tal com passa a Josa i Tuixén, l’ajuntament de la Torre de Cabdella tampoc no respecta la legislació lingüística en matèria de toponímia i fa anar la forma «la Torre de Capdella» com si fos el nom oficial del municipi (que, recordem-ho, no ho és: el topònim municipal oficial és correcte, amb B, mentre que el del nucli està desgraciat, amb P). A sobre aquell ajuntament se’n vanta i presumeix que sempre ho ha fet així. I què passa? No res. Per això hem demanat a la Direcció General d’Administració Local que posi ordre i acabi aquesta insubordinació i que, si cal, porti als tribunals aquests ajuntaments per a fer-los respectar el principi de legalitat. No pot ser que no passi res perquè el problema el causen dos municipis petits que poca gent sap ubicar; si això mai passa a qualsevol ciutat una mica gran no es tolerarà. Doncs a qualsevol altre lloc, tampoc.

[13/04/2023]

Demanem a ERC que la seva llista al Figueró i Montmany es comprometi a corregir el topònim municipal

El municipi del Figueró i Montmany encara té com a forma oficial del seu topònim la deturpació Figaró-Montmany, contrària a l’article 18.1 de la Llei 1/1998 de Política Lingüística. Tot i que a principis de la dècada de 1980 el consistori acceptà oficialitzar la forma correcta, per pressions de «ciutadans de renombrada influència econòmica i política, així com algun altre reaccionari”, com els descriu la documentació de l’època, s’imposà la forma deturpada del topònim Montmany-Figaró, amb l’ordre dels nuclis canviat el 1994 per Figaró-Momtmany.

El caciquisme i les accions reaccionàries no han de trobar cap defensa en una força política republicana com la vostra, que promou la transformació social i democràtica. El respecte per la Llei de Política Lingüística és també un puntal del republicanisme i de qualsevol força democràtica: la nostra llengua està sotmesa a atacs constants des de 1714, i l’últim que necessita és tenir topònims escrits de forma acientífica, sense seguir les normes de l’idioma. Per això us demanem que garantiu que la vostra llista electoral al Figueró i Montmany es comprometi públicament a corregir el topònim oficial del municipi, acatant plenament la Llei de Política Lingüística.

Si aquesta candidatura es compromet de forma inequívoca i pública amb la correcció toponímica, cabassers.org li donarà suport sense reserves, com fem amb totes les altres llistes que es presenten en municipis amb topònims il·legals i que assumeixen corregir el problema de la toponímia oficial no normativa.

Informació relacionada:
Procediments polítics

[06/04/2023]

27
març, 2023

Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró pren la iniciativa i corregeix el topònim oficial

El batlle de l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro, Il·lim Sr. Maurici Jiménez, ha anunciat mitjançant el seu perfil a Facebook que el municipi corregeix el seu nom i adopta la forma normativa, avalada per l’Institut d’Estudis Catalans i en ple compliment de la Llei de Política Lingüística, de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró. El consistori és governat per PSC, ECP i ERC. El batlle ha comunicat la decisió amb aquest missatge, on també explica que l’ajuntament oficialitza un escut municipal que s’ajusta a la normativa heràldica:

La Generalitat de Catalunya ens comunicava any rere any que el nostre escut municipal no s’ajustava a la normativa heràldica. Un conjunt de normes que ajuden a entendre i comprendre els escuts d’armes, és a dir, el conjunt de regles que permeten representar i descriure correctament aquests emblemes.

El nostre estimat historiador local Pere Barreda ha treballat durant molt de temps en una proposta que finalment heràldica de la Generalitat de Catalunya informa favorablement. Una proposta que recull el fet de ser un poble (menys de 20.000 habitants), els orígens del nostre municipi a Castell d’Aro i Fanals de Munt, el nexe d’unió dels nostres nuclis amb el Riu Ridaura i l’Agaró, i les quatre barres.

Un nou escut que s’acompanya de l’aprovació del nou topònim municipal (que també es trobava fora de norma), i es que ara el nostre municipi no serà anomenat Castell-Platja d’Aro, des de la seva aprovació definitiva el nom del nostre poble passarà a ser Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró.

Des de Cabassers.org felicitem el batlle i el govern de l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró per aquesta decisió històrica i encertada, que converteix el seu municipi en exemple pels que encara mantenen topònims oficials que no respecten la norma.

Informació relacionada:
Procediments polítics

24
març, 2023

Demanem a la Direcció General d’Administració Local que faci complir la legislació en matèria de toponímia als ajuntaments de la Torre de Cabdella i Josa i Tuixén

El 2012, l’Ajuntament de la Torre de Cabdella va sol·licitar un canvi de nom oficial del municipi, pel de «la Torre de Capdella». Aquesta pretensió li va ser denegada per l’ACORD GOV/72/2016, de 7 de juny, pel qual es denega el canvi de nom del municipi de la Torre de Cabdella pel de la Torre de Capdella. El nom oficial d’aquest municipi és «la Torre de Cabdella», com consta al Registre del sector públic local de Catalunya. L’Ajuntament de la Torre de Cabdella usa com a nom del municipi una forma que no és oficial i que és la que li fou denegada per l’ACORD GOV/72/2016: «la Torre de Capdella». Aquest ús es pot observar accedint a la pàgina web del municipi, torredecapdella.org i també a les pàgines vallfosca.net i museuhidroelectricdecapdella.cat, propietat del mateix Ajuntament. També es pot veure l’ús de la forma «la Torre de Capdella» a les actes dels plens publicades a la seu electrònica de l’Ajuntament, a l’encapçalament de la mateixa seu electròncia (https://torredecapdella.eadministracio.cat/), a les insercions que realitza al Butlletí Oficial de la Província de Lleida, i en alguns continguts de la web de la Diputació de Lleida.

El 2004 l’Ajuntament de Josa i Tuixén va sol·licitar el canvi de nom oficial del municipi pel de «Josa i Tuixent», cosa que li fou denegada pel DECRET 397/2004, de 5 d’octubre, pel qual es denega el canvi de nom del municipi de Josa i Tuixén pel de Josa i Tuixent. El nom oficial d’aquest municipi és «Josa i Tuixén», com consta al Registre del sector públic local de Catalunya. L’Ajuntament de Josa i Tuixén usa com a nom del municipi una forma que no és oficial i que és la que li fou denegada pel DECRET 397/2004: «Josa i Tuixent». Aquest ús es pot observar accedint a la pàgina web del municipi, josaituixent.cat i també a les insercions que realitza al Butlletí Oficial de la Província de Lleida.

Als fets anteriors són d’aplicació els següents fonaments de Dret:

1- L’article 18.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de Política Lingüística, diu que «els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans».

2- El DECRET 133/2020, de 17 de novembre, sobre l’establiment i l’ús de la toponímia i sobre la Comissió de Toponímia, diu a l’article 4.1 que «Els topònims de Catalunya s’utilitzen en la seva forma oficial i, sempre que sigui possible, en la seva forma íntegra». I a l’article 5.1: «Els topònims de Catalunya han de constar en la forma oficial en tots els sistemes d’informació i de comunicació interns o externs, seus i portals d’administració electrònica, recursos i aplicacions informàtiques i altres elements anàlegs, així com també en impresos, capçaleres de tota classe de papers, segells i mata-segells, premsa, publicitat, en qualsevol suport físic o digital, per al seu ús i difusió a Catalunya.»

Per tot l’exposat, resulta de les proves de domini públic vistes anteriorment, que els ajuntaments de la Torre de Cabdella i Josa i Tuixén incompleixen la legislació en matèria de toponímia i actuen arbitràriament i sense respectar el principi de legalitat.

Per tot això, i posant en coneixement de la Direcció General d’Administració Local les infraccions descrites, li hem demanat que dugui a terme les accions administratives i legals necessàries per tal de garantir que els ajuntaments de Josa i Tuixén i la Torre de Cabdella actuïn amb submissió plena a la Llei i al Dret i, per tant, que compleixin la legislació lingüística en matèria de toponímia, que s’abstinguin d’usar formes toponímiques que no són les oficials i que usin exclusivament les que són oficials en tota la documentació en paper i electrònica, cartells i senyals de qualsevol tipus, i a tot arreu on la legislació hi obligui.

23
març, 2023

Demanem la rectificació de diversos cartells de la carretera N-340 al seu pas per Roda de Berà

A la rotonda de la carretera N-340 que la uneix amb la TV-2041 hi ha uns cartells, abans d’arribar a la rotonda, que indiquen la població de Roda de Berà amb una grafia del topònim que no és oficial, «Roda de Bará». A la mateixa rotonda, just a la sortida cap a la carretera TV-2041, un altre indicador conté l’expressió «Roda de Bará».

A la mateixa carretera N-340, al quilòmetre 270 hi ha un altre indicador en sentit nord que senyala erròniament «Arc de Barà» i no Arc de Berà. El mateix passa amb l’indicador en sentit sud.

El Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya indica que la denominació oficial del municipi és Roda de Berà, i que també es grafia Berà el nucli que pertany a aquell terme municipal i del qual pren el nom l’Arc de Berà:

https://www.icgc.cat/bd/pubs/nomenclator/tarragones/roda_bera.pdf

La carretera N-340 pertany a la Red de Carretaras del Estado i és competència del Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana.

L’article 42.6 del Decreto Legislativo 2/2009, de 25 de agosto, por el que se aprueba el Texto refundido de la Ley de carreteras diu que als indicadors de les carreteres de Catalunya «la toponimia debe figurar en catalán o en aranés, de acuerdo con la normativa de la Generalidad de Cataluña».

L’article 6.1 del DECRET 133/2020, de 17 de novembre, sobre l’establiment i l’ús de la toponímia i sobre la Comissió de Toponímia diu que «La retolació a totes les vies urbanes i interurbanes dins el territori de Catalunya ha de fer constar els topònims de Catalunya exclusivament en la seva forma oficial.»

Per tot això hem sol·licitat al Departament de Territori que en l’exercici de les seves competències demani al Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana que es corregeixin els indicadors anomenats anteriorment, substituint-se l’expressió del municipi «Roda de Barà» i «Roda de Bará» per Roda de Berà; i «Arc de Barà» per Arc de Berà.