Hem adreçat una carta al President de la Generalitat i a tots els membres del Consell Executiu oferint la nostra col·laboració per a resoldre el greuge de la toponímia oficial no normativa. Hem sol·licitat una reunió amb les conselleries de Presidència i Política Lingüística, així com amb el mateix President de la Generalitat de Catalunya, per posar a la seva disposició la nostra experiència i plantejar una solució al problema.

Aquest és el text de la carta que hem adreçat al Govern:

Molt Honorable President i Honorables Consellers,

La Llei 1/1998, de 7 de gener, de Política Lingüística, estableix a l’article 18.1 que els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans. Per contra existeixen uns topònims anomenats “oficials no normatius”; és a dir, noms de lloc que no compleixen la Llei de Política Lingüística però que són tinguts per oficials.

Aquesta situació afecta nou ajuntaments: Cabacés, Capmany, Figaró-Montmany, Lladó, Massanes, Navàs, Rialp, Torrelavit i Forallac. L’Institut d’Estudis Catalans fixa els seus topònims com Cabassers, Campmany, el Figueró i Montmany, Lledó d’Empordà, Maçanes, Navars, Rialb, Terrassola i Lavit i Vulpellac, Fonteta i Peratallada. Quatre d’aquests noms de lloc (Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp) són encara oficials amb les deturpacions que els imposà el franquisme com a part del seu sistema repressiu, efecte reconegut per la Llei 20/2022 de Memòria Democràtica.

En un estat de dret la Llei s’ha de complir i l’Administració ha de ser la primera a fer-ho, per donar exemple. Us demanem que feu valdre els principis constitucionalment reconeguts d’igualtat davant la Llei i d’interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics, i que feu complir la Llei de Política Lingüística a la toponímia als ajuntaments que s’hi resisteixen. No és acceptable que mentre 938 dels 947 municipis catalans compleixen la norma nou no ho facin ni ho vulguin fer.

Restem a la vostra disposició per col·laborar a resoldre aquesta situació injusta, que coneixem en profunditat, i ens agradaria poder coordinar una reunió amb la Conselleria de Presidència, la de Política Lingüística i amb el mateix President de la Generalitat de Catalunya per plantejar una solució a aquest greuge.

Cabassers, 15 d’agost de 2024.

El 12 d’agost de 2024 la fins llavors Secretaria de Política Lingüística es va convertir en la Conselleria de Política Lingüística. Entre les seves competències hi ha la implementació de la política lingüística que estableix el Govern, la coordinació de les accions i mesures dels diversos departaments i garantir l´ús del català a les institucions. És, doncs, la Conselleria encarregada d’eliminar l’antijurídica toponímia “oficial no normativa” que contradiu l’article 18.1 de la Llei 1/1998 de Política Lingüística. Aquest article estableix que els topònims són oficials únicament en català i amb la seva forma normativa, per tant aquesta toponímia “oficial no normativa” és un oxímoron condemnat a desaparèixer, ja que els topònims no normatius no són oficials.

Per eliminar aquesta rèmora cal modificar una llei, un decret legislatiu i dos decrets, tot respectant el que estableix la Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local:

·LLEI 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística.
·DECRET LEGISLATIU 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.
·DECRET 139/2007, de 26 de juny, pel qual es regulen la denominació, els símbols i el registre d’ens locals de Catalunya.
·DECRET 133/2020, de 17 de novembre, sobre l’establiment i l’ús de la toponímia i sobre la Comissió de Toponímia

En aquest article expliquem amb detall la reforma legislativa necessària perquè sigui la Generalitat qui faci les correccions d’ofici i no calgui acudir a la via del contenciós administratiu:

Qui ha d’eliminar la toponímia oficial no normativa?

Atès que entre les competències de la Conselleria de Política Lingüística hi ha la de coordinar les accions i mesures dels diversos departaments per a implementar la política lingüística del govern (la definida a la Llei 1/1998) correspon a aquesta Conselleria coordinar-se amb la de la Presidència, de qui depèn la Direcció General d’Administració Local, per a implementar la reforma legislativa necessària que garanteixi el compliment de l’article 18.1 de la Llei 1/1998 a l’administració local catalana.

Ens posem a la plena disposició del Conseller de Política Lingüística per col·laborar en la resolució d’aquest problema que fa massa anys que dura. Les administracions, totes, han de complir les lleis, com tothom. Forçar els ciutadans a usar topònims escrits arbitràriament és una vulneració dels drets lingüístics i també dels drets fonamentals, en tant que constitueix una humiliació i un tracte degradant. Tan degradant és que el franquisme usà les deturpacions toponímiques com a instrument de repressió per a menystenir l’idioma i humiliar els parlants. Cal fer acabar aquesta injustícia i ha arribat l’hora de fer-ho.

[13/08/2024]

a) La defensa de deturpacions és una qüestió d’ideologia o de fe, no de raó. No es basa en l’evidència, i per tant un defensor de deturpacions no serà convençut mai de res diferent del que creu, perquè el seu posicionament no és racional.

b) Defensar deturpacions és fora dels límits del debat. Negar evidències etimològiques i qüestionar l’aplicació de les normes ortogràfiques a determinats topònims és absurd. Debatre això equivaldria a debatre el resultat d’una suma.

c) El debat oferiria falsa legitimitat als defensors de deturpacions. Un debat dona la imatge de l’existència de dos punts de vista legítims. Debatre amb defensors de deturpacions suggereix que el seu punt de vista pot ser igual de legítim que el científic, i no ho és.

d) Dona als defensors de deturpacions el ressò que cerquen. La raó de la correcta toponímia no necessita cap debat, perquè es basa en evidències etimològiques i en les normes d’ortografia, que són una convenció acceptada per la comunitat científica i la societat.

Per aquests motius no debatem mai amb defensors de deturpacions toponímiques, i per això mateix no hem intervingut mai, ni intervindrem, en cap acte públic o privat on es discuteixin obvietats sobre toponímia. És una simple qüestió de legitimitat.

[05/08/2024]

El 12 de juliol es va celebrar la jornada ImpliCAT, 1a Trobada de Municipis Actius pel Català, organitzada per Plataforma per la Llengua i la Universitat Pompeu Fabra. A l’apartat sobre la normalització del paisatge lingüístic es va tractar la toponímia, i s’usà com a exemple el cas de “Cabacés”, com a mostra d’incompliment de la Llei 1/1998 de Política Lingüística.

Podeu recuperar l’enregistrament de la sessió en aquest enllaç, concretament des del punt on es parla de toponímia.

[18/07/2024]

ERC Cabacés va arribar el 5 de juliol a un consens amb Junts Cabassers per a corregir el topònim oficial de “Cabacés”, imposat pel franquisme el 1939 en la seva forma castellana després que el 1933 s’oficialitzés la Catalana. L’Ajuntament va distribuir un comunicat amb els termes de l’acord, on s’afirmava que “l’Ajuntament sencer reconeix que l’única forma correcta del topònim és la de l’ortografia estrictament catalana: Cabassers, i que s’ha d’oficialitzar en compliment de la Llei 1/1998 de Política Lingüística i de la de Memòria Democràtica, i per això assumeix l’obligació i la urgència d’iniciar l’expedient per a fer oficial la forma legal del topònim Cabassers, amb l’objectiu de preservar la nostra identitat i la seva rica herència cultural catalana.”

En una reunió informativa celebrada el 12 de juliol, amb la participació de l’Institut d’Estudis Catalans i la Direcció General d’Administració Local (DGAL), alguns assistents van demanar votar la qüestió. Es va informar reiteradament que no es pot votar ni l’ortografia ni si l’Ajuntament ha de complir o no la llei, però al final l’alcalde va recollir la idea i va assegurar que “com a administració ens toca seguir la llei i defensar la llengua catalana” concloent que els membres de l’Ajuntament havien de fer una jornada de reflexió “i això també ens ho hem de parlar”, en referència a la idea de votar que havia estat descartada a la sala pel representant de la DGAL.

El mitjà Reus Digital publicava el 15/07/2024 una notícia que recollia unes declaracions de l’alcalde, posteriors a la reunió, on afirma que “la intenció de l’Ajuntament de Cabacés és fer una consulta popular no vinculant per si l’ens municipal ha de tramitar l’expedient de correcció del nom del poble i nomenar-se Cabassers”. Junts Cabassers va emetre un comunicat l’endemà mateix, 16 de juliol, on assegura que la decisió de l’alcalde de convocar una consulta és unilateral, no forma part del consens a què van arribar el 5 de juliol i que ERC ha trencat el pacte per a corregir el topònim.

Durant la reunió el representant de la DGAL va afirmar que la Llei de Política Lingüística que fa corregir el topònim és d’obligat compliment, i el mateix comunicat de l’Ajuntament del dia 5 de juliol reconeixia “l’obligació i la urgència d’iniciar l’expedient per a fer oficial la forma legal del topònim Cabassers“. Si el mateix ajuntament reconeix que iniciar l’expedient és una obligació, això exclou que es convoqui cap consulta popular per a decidir quelcom que l’Ajuntament està obligat a fer. A banda, Cabacés és oficial perquè el franquisme va imposar aquesta grafia el 1939 i tots els ajuntaments de 1979 ençà han rebutjat recuperar la grafia catalana aprovada el 1933 per la Generalitat. Per tant Cabacés és fruit d’una imposició del franquisme, i no es pot fer votar si s’ha de mantenir o no un efecte de la dictadura, com tampoc no es pot fer votar l’ortografia. Junts Cabassers ha exigit a ERC Cabacés que “respecti l’acord a què vam arribar el 5 de juliol i que no faci accions que ridiculitzin l’Ajuntament i el municipi, com voler fer votar disbarats“.

[18/07/2024]