18
gen., 2026

La contradicció de l’Ajuntament de Cabassers: reconeix que la grafia Cabacés és il·legal però contracta un advocat per defensar-la als tribunals

El 5 de juliol de 2024 l’Ajuntament de Cabassers va emetre un comunicat on afirmava que «l’Ajuntament sencer reconeix que l’única forma correcta del topònim és la de l’ortografia estrictament catalana: Cabassers, i que s’ha d’oficialitzar en compliment de la Llei 1/1998 de Política Lingüística i la de Memòria Democràtica, i per això assumei l’obligació i la urgència d’iniciar l’expedient per a fer oficial la forma legal del topònim Cabassers».

Tanmateix, al cap de pocs dies, el govern municipal es va negar a complir aquest compromís, i Junts per Catalunya en va reclamar l’execució mitjançant una sol·licitud registrada el 31 de juliol del mateix any. Quan aquesta petició va entrar en silenci administratiu, Junts va presentar un recurs al contenciós administratiu el desembre de 2024 per tal de forçar l’Ajuntament a executar el compromís de legalitat que havia manifestat sobre el topònim mesos abans.

Quan l’Ajuntament de Cabassers va rebre la notificació de la demanda, en lloc d’aplanar-se i complir immediatament allò que havia reconegut públicament que tenia l’obligació de fer, va contractar per 3.267€ un advocat per tal de defensar la grafia “Cabacés” als tribunals.

Aquí hi veiem, com a mínim, una gestió negligent dels diners dels contribuents.

El comunicat de juliol de 2024 on l’Ajuntament reconeix que la grafia Cabassers és l’única correcta i que s’ha d’oficialitzar (esquerra) i el decret d’alcaldia que contracta els serveis jurídics per defensar als tribunals la grafia Cabacés, que reconeix com a il·legal.

17
gen., 2026

Demanem la inclusió al Cens de simbologia franquista de l’Avinguda de l’Exèrcit de Lleida

Hem demanat a la Direcció General de Memòria Democràtica que inclogui el nom de l’Avinguda de l’Exèrcit de Lleida al cens de simbologia franquista. El fonament per a la sol·licitud és l’article 35.2 de la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de Memoria Democrática, que considera contràries a la memòria democràtica les referències a les unitats militars que van participar al cop d’estat del 18 de juliol de 1936 realtizades al nomenclàtor de carrers. Aquesta avinguda, segons es desprèn de la documentació de la Comisión de Estadística de la Paeria de Lleida, fou anomenada el 1958 així per honorar “al Ejército que nos trajo la victoria”; és a dir, a l’exèrcit colpista que protagonitzà el cop d’estat contra la República.

També hem demanat a la Dirección General de Promoción de la Memoria Democrática del Ministerio de Política Territorial y Memoria Democrática la inclusió del nom de l’avinguda al Catálogo de elementos y símbolos contarios a la Memoria Democrática.

Aquesta sol·licitud la fem després de comprovar que la Paeria de Lleida encara no ha retirat aquesta denominació del seu viari, com vam demanar-li el 2023.

17
gen., 2026

Demanem a Memorial Democràtic que inclogui els topònims Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp al Cens de simbologia franquista

Hem demanat formalment al Memorial Democràtic del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya que inclogui els topònims Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp al Cens de simbologia franquista.

Aquest cens ja incorpora tres topònims franquistes inscrits sobre tapes de claveguera: Marsá, Molá (tapa 1, tapa 2, tapa 3 i tapa 4) i Vilella Baja. La descripció d’aquestes peces, segons consta al Cens, és taxativa: «Tapa metàl·lica circular del clavegueram, amb una inscripció en relleu amb la toponímia franquista del municipi». És a dir, Memorial Democàtic ja reconeix com a símbols franquistes les deturpacions toponímiques imposades per la dictadura el 1939, i per tant li demanem que incorpori al cens les que encara tenen caràcter oficial i es troben en ús a l’Administració. No incloure-les seria una arbitrarietat.

El 1933 la Generalitat de Catalunya va oficialitzar els topònims del país correctament ortografiats en llengua catalana. El 1939 el franquisme va tornar a modificar l’ortografia dels topònims per raons ideològiques, tornant a les formes castellanitzades que havien estat oficials abans de 1933. Actualment encara queden quatre d’aquelles deturpacions imposades que són considerades oficials: Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp.

Resum a Twitter

16
gen., 2026

No corregir a temps el nom de Cabassers costarà molts diners

Carles Prats

Un dels arguments del lobby que vol mantenir el topònim deturpat “Cabacés” és que “canviar el nom del poble” (sempre diuen canviar, quan en realitat és corregir faltes ortogràfiques) costaria molts diners. I és just el contrari: el que costarà molts diners serà no corregir-lo a temps. De moment l’Ajuntament ja ha malbaratat 3.267€ contractant un advocat perquè defensi als tribunals l’incompliment de la Llei de Política Lingüística davant el contenciós-administratiu interposat per Junts. Perquè el que voldria continuar fent l’Ajuntament de “Cabacés” és precisament això: incomplir eternament la Llei de Política Lingüística, com si Catalunya fos quelcom abstracte i llunyà que no els vincula més enllà de demanar-li subvencions. I això, evidentment, és impossible, perquè la jurisprudència del Tribunal Suprem diu dues coses:

a) Que “no hi ha un interès general superior, a l’ordre constitucional, que la llei es compleixi” (STS 1206/2021).
b) Que “la normativa lingüística autonòmica vincula in genere els ens locals” (STS 6918/2001).

Per tant és clar que una sentència judicial obligarà l’Ajuntament de “Cabacés” a complir la llei i a dir-se Ajuntament de Cabassers, com fa 40 anys que ja hauria d’haver fet en lloc de resistir-se rebecament a la correcció. El que no està clar és si aquesta sentència serà en primera instància, en apel·lació al TSJC o en cassació al Suprem. Perquè, que es desenganyin; si la jurisprudència del Suprem diu que els ajuntaments han de complir les lleis de política lingüística autonòmiques, les han de complir i punt, sense discussió possible. I això afecta de ple els topònims, perquè aquesta normativa lingüística autonòmica els regula explícitament.

Si el cas va escalant a causa dels recursos, els costos també pujaran per a les dues parts, i finalment els pagarà qui perdi. I una cosa està clara: la jurisprudència del Suprem ja marca el camí.

La temeritat de no voler corregir a temps el nom oficial de Cabassers pot acabar costant molts milers d’euros. I ja van tard, perquè el 2024 van anunciar que ho farien i tot seguit s’hi van negar en rodó. Tot per la tossuderia d’un ajuntament influït per un lobby de nostàlgics que volen intentar mantenir les faltes ortogràfiques al nom del poble al preu que sigui. Preu i caprici que paguem tots.

11
gen., 2026

El dia que ERC Priorat va demanar al Govern d’ERC de la Generalitat que fes complir la llei a ERC “Cabacés”

Una de les situacions més esperpèntiques que ha generat el circ del topònim franquista “Cabacés” es va produirel 18 de març de 2024. Aquell dia ERC Priorat va presentar al Consell Comarcal del Priorat una moció que reconeixia la inseguretat jurídica causada pel decret que regula el procediment de canvi i rectificació de nom dels municipis, el Decret 139/2007, que contradiu la Llei de Política Lingüística. La moció d’ERC Priorat demanava al Govern d’ERC de la Generalitat de Catalunya que dugués a terme una reforma normativa per obligar ERC “Cabacés” a oficialitzar el nom català del municipi en substitució de la versió franquista. Podeu veure la moció a la pàgina 70 de l’acta de la sessió.

El mateix dia i a la mateixa hora ERC “Cabacés” s’atrinxerava votant en un ple extraordinari que no volia complir la Llei de Política Lingüística i no volia corregir el topònim franquista “Cabacés”. Aquí hi trobareu l’acta d’aquella sessió de l’Ajuntament de Cabassers. I el problema amb què s’ha trobat el govern municipal de Cabassers és que ha cavat la trinxera tan fonda que l’ha convertit en una fossa d’on no pot sortir.

No cal dir que el Govern d’ERC no va fer absolutament res per eliminar la toponímia franquista i la cosa es va quedar en un foc d’encenalls que només va servir per evidenciar la nul·la voluntat de l’administració catalana d’eliminar la inseguretat jurídica de la seva pròpia normativa.

Tot aquest despropòsit ha fet cap als Tribunals i la sentència s’espera per aquest 2026.

1
gen., 2026

La resolució de les al·legacions al canvi de topònim de l’Ajuntament de València

L’Ajuntament de València ha resolt les al·legacions a la proposta de canvi de denominació oficial per Valencia/Valéncia desestimant-les totes excepte una, que estima parcialment, i referent a l’ordre de la denominació del municipi, en el sentit que la versió en català ha d’anteposar-se a la versió en castellà, d’acord amb l’article 4.2.a del Decret 69/2017. És a dir, la proposta que acorda finalment fixa el topònim bilingüe com Valéncia/Valencia.

La posició de l’accent es justifica per “un estudi tècnic, subscrit per un expert en lingüística, sense perjudici del dictamen preceptiu de l’AVL, que en cap cas se substituïx [art. 7.1.a del Decret 69/2017]”. Tanmateix, el document afirma que “este Ajuntament reconeix que l’AVL ostenta funcions determinants en matèria de normativa lingüística i toponímia, de manera que el seu informe és preceptiu quan el canvi de denominació requerisca la fixació o validació de la forma oficial en valencià. Este informe serà emés per l’AVL a sol·licitud de la direcció general competent en matèria d’Administració local, una vegada l’Ajuntament envie l’expedient a la Generalitat [art. 11.2.a del Decret 69/2017]”. És a dir, tot i desestimar les al·legacions presentades a la proposta de canvi, el document reconeix que depèn de l’informe de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. I l’AVL ja va fer un informe el 2016 amb la conclusió següent: «[…] encara que la pronunciació recomanada per als valencians és amb e tancada, la grafia adequada des del punt de vista històric i lingüístic del topònim és València». La mateixa AVL va emetre un comunicat el 03/04/2025 afirmant que el seu posicionament no ha variat respecte l’informe de 2016.

En conclusió: el canvi de València per Valéncia/Valencia no prosperarà.

Podeu descarregar aquí la resolució de les al·legacions a la proposta de canvi de topònim de l’Ajuntament de València (document de 145 pàgines)