L’Ajuntament de Cabacés ens ha demanat en moltes ocasions que fem pedagogia per a explicar a la població per què és necessari atendre la sol·licitud que li fem. Li demanem que corregeixi la grafia oficial del topònim, ara “Cabacés”, per la forma correcta d’aquest nom de lloc, Cabassers. Fa un any, quan vam començar aquesta iniciativa, vam facilitar un llibre a cada membre del consistori explicant detalladament els motius que fan necessari el que demanem, i que ja hauria d’estar fet des de 1998, quan va entrar en vigor la Llei de Política Lingüística. Aquest llibre es pot descarregar de franc, en PDF, des d’aquesta web. També vam preparar un apartat de preguntes freqüents que resumeix el contingut del llibre. A més, vam publicar un estudi jurídic, explicant el perjudicis que causa la toponímia oficial no normativa, i tenim una secció d’articles amb una seixantena de publicacions, on hem abordat aquesta problemàtica des de tots el punts de vista possibles. També vam ajudar a l’organització de la jornada del 8 de setembre de 2022, quan l’IEC i el Govern van venir a Cabassers a explicar la qüestió del topònim oficial des de les òptiques científica, administrativa i jurídica. Complementàriament, hem difós tots aquests materials via Twitter, Facebook i Instagram des del principi, i la nostra iniciativa apareix regularment als mitjans de comunicació, que també ajuden a fer pedagogia.

Ara hem comissariat l’exposició “Cabassers, la història d’un topònim”, que es podrà visitar al museu municipal Miquel Montagud de Cabassers entre els dies 5 de novembre i 31 de desembre.

També podeu descarregar els materials de l’exposició en PDF (alta resolució) mitjançant aquest enllaç, o els podeu veure a continuació (piqueu a sobre de cada imatge per a ampliar-la):

L’Ajuntament de Cabacés no ha atès com pertoca, fins avui dia i d’ençà un any, la qüestió del topònim oficial, i ha plantejat solucions que no són vàlides per a resoldre el problema, com pretendre fer votar l’ortografia, directament o amb subterfugis. Com hem explicat molts cops, una votació així no tindria base legal, qualsevol part podria qüestionar-ne el resultat, i la validesa seria nul·la. Els servidors públics han de saber distingir entre el seu gust personal i les obligacions indefugibles que comporta el seu càrrec. Observar en les seves actuacions l’ordenament jurídic vigent, per a evitar l’arbitrarietat, és una d’aquestes obligacions.

Davant de la inacció del consistori hem demanat el compliment de la llei perquè s’aturi la vulneració de drets fonamentals i els altres perjudicis que causa aquesta situació anòmala. Per això, el 29 de setembre de 2022, vam presentar al registre de l’Ajuntament un escrit en virtut del qual demanem que el Ple oficialitzi la grafia Cabassers per al topònim del municipi, nucli i disseminat, en compliment del que estableix l’article 18.1 de la Llei 1/1998, d’acord amb els procediments previstos als articles 30.1 i 31 del Decret Legislatiu 2/2003 i 2 i 14 del Decret 139/2007. I que això sigui fet dintre dels terminis més breus que permeti la legislació, ja que mentre no es resolgui aquesta situació continuaran produint-se les vulneracions que exposem a lex.cabassers.org.

Apel·lem a la responsabilitat i al sentit comú del consistori perquè resolgui aquesta situació conforme a dret.

Sovint s’afirma que el municipi de “Cabacés” manté aquesta grafia com a oficial, i no la que respecta les normes ortogràfiques, Cabassers, perquè a la dècada de 1980 la seva població així ho decidí, en el que alguns qualifiquen com a consulta popular assembleària.

Vicenç Biete, al seu llibre Cabacés, documents i escrits, publicat el 1985 (p. 92), ofereix una breu notícia, incompleta, del que va succeir:

Amb l’actual Estatut d’Autonomia, la Generalitat s’adreçà als municipis aconsellant la seva anuència als noms establerts l’any 1933. El nostre ajuntament, després d’una consulta al poble, sol·licità la continuïtat de la grafia Cabacés, recolzant la seva petició en les referències documentals i en la preferència per a aquesta forma tradicional.

El 8 d’octubre de 1982, el Parlament de Catalunya aprovà una llei per la qual es regula el procediment per al canvi de nom dels municipis. Una disposició transitòria d’aquesta llei establia que els municipis conservarien el seu nom actual, per bé que en la seva expressió catalana. D’acord amb aquesta disposició, i amb una disposició addicional de la mateixa llei, el Departament de Governació publicà la llista oficial dels municipis de Catalunya, en la qual aparegué Cabassers amb aquesta grafia.

Reiterant la seva postura, l’ajuntament proposà el canvi d’aquest nom pel de Cabacés i, d’acord amb el procediment que estableix l’esmentada llei, l’abril d’enguany, previ un període d’informació pública d’un mes, prengué per unanimitat l’acord del canvi i el trameté a l Departament de Governació. Quan aquest aplec entra en premsa la sol·licitud es troba, encara, pendent de resolució.

La cronologia exacta dels fets és la següent:

El juliol de 1980 la Directora General de Política Lingüística, Aina Moll, trameté una circular als ajuntaments de Catalunya demanant-los que oficialitzessin les formes catalanes i normatives dels seus topònims, aprovades el 1933 per la Generalitat, després que el franquisme els tornés a castellanitzar o a deturpar. Moll escrivia:

Aquesta Conselleria veuria amb molt de gust que l’Ajuntament que vós dignament presidiu prengués l’acord d’adoptar la forma “Cabassers” (dues s) com a nom oficial del Municipi i ho comuniqués, dins del més breu termini possible, al Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya.

Amb plena confiança que aqueix Ajuntament voldrà fer patent, amb la sol·licitud de restitució del nom tradicional del Municipi en correcta grafia catalana, la voluntat de renaixença del nostre poble, us saluda ben cordialment.

La resposta fou tot el contrari. El 3 d’octubre de 1980 l’Ajuntament responia això a la sol·licitud:

La Corporació que tinc a be Presidir, en sesió celebrada, amb data once de setembre acordá fer una Asamblea de veins amb relació al nom oficial del Municipi, per cuan l’Institut d’Estudis Catalans proposa la forma de “CABASSERS” com a nom oficial del poble. A part aquest ajuntament a fet un estudi historic recollin cuans informes se poseixen i miran archius per pogué adopta l’acord precis. S’adjunten notes referents als distins noms que el poble ha tingut dins la seva historia.

Un cop feta l’Asamblea de veins, i fet la votació correponent, aquest Ajuntament es fa ressó de l’opinió clarament majoritaria dels veins de Ca bacés en la cuestió del nom del poble, la cual es decanta per mantenir el nom vigent de “Cabacés”. Hom considera que aquesta grafia és la que ha pervalgut de molts anys ença i que, per tant, cal mantenir-la.

Hi afegiren també un certificat de l’acord que prengué la sessió plenària de l’ajuntament del 3 d’octubre de 1980:

Amb relació al canvi de nom que el Institut d’Estudis Catalans proposa a aquest Ajuntament amb la forma “CABASSERS”; feta la reunió de veins per la cual per majoria adoptá el mantenir el nom vigent de “Cabacés”.

L’Ajuntament després d’estudiá detingudament els informes que ha adquirit, aixi com tambe un estudi fet per documents obrans com es diu en fulla apart i segui el sentir majoritari del veins , pren l’accord de mantenir la forma actual de “CABACES” per cuan sembla que es la mes correcta i usada durant els segles passats.

Fins aquí, el desenvolupament del que explica Biete al primer paràgraf del seu text citat. Els errors de percepció de l’Ajuntament són evidents. No era un canvi de nom, sinó l’adaptació a la correcta ortografia catalana. I l’ortografia no està sotmesa ni al gust ni a la voluntat de ningú, de manera que una assemblea de veïns no pot dir res sobre aquesta qüestió. No era un canvi de nom; era escriure el mateix nom correctament. Tampoc no es tractava de comptar quantes vegades s’havia escrit cada forma del topònim durant els segles passats, perquè ignoraven la base de l’afer: la forma Cabassers respon a una normativització toponímica, és a dir, a l’aplicació de les normes ortogràfiques de la llengua catalana als topònims, com a qualsevol altra paraula. I aquestes normes es publicaren el 1913. Comptar quantes vegades havien escrit “Cabacés” durant els segles XVIII i XIX no feia pas que la grafia s’adaptés a la normativa del 1913.

Tal com explica Biete al segon paràgraf del text citat, el Parlament aprovà la Llei 12/1982, que regulava el procediment de canvi de nom dels municipis de Catalunya, i per la seva disposició transitòria, s’oficialitzava l’expressió catalana de tots els topònims mentre els ajuntaments no aprovessin definitivament el canvi. Per aquest motiu, el DOGC 303, d’11 de febrer de 1983, publicava la llista dels noms oficials dels municipis de Catalunya amb la forma Cabassers.

El 7 d’abril de 1983 l’ajuntament tornava a enviar la documentació de 1980 a la Conselleria de Governació, escrivint:

Amb relació a la grafia del nostre poble, em plau enviar-li fotocòpia dels documents que aquest Ajuntament va transmetre al Conseller de Governació , el 3 d’octubre de l’any 1980. Com podrá veure pels documents el nom de Cabaces es el que mes s’ha usat.

El mateix mes d’abril l’ajuntament visitava el delegat territorial de Governació a Tarragona per a lliurar-li també còpia de la documentació de 1980 i reiterar-li la sol·licitud. I fins el 1985 no hi hauria cap altra acció. El 9 de gener d’aquell any es produí el que la documentació anomena “Assemblea de Veïns i de les Entitats Locals” per a decidir, votant, quina grafia havia de tenir el topònim, i és el procediment que esmenta superficialment Biete al tercer paràgraf del seu text citat més amunt. Un escrit adreçat per part de l’Ajuntament al Conseller de Governació el 22 de gener de 1985 dona la versió oficial de quin va ser el procediment:

Que desde fa molts temps aquest Ajuntament observa que el nom del Municipi s’està escrivin de formes diverses i amb la finalitat d’evitar el confusionisme existent, va fer una Assemblea de Veins i de les Entitats Locals per a conseguir un criteri definitiu amb el nom del Municipi, un cor realitzada l’Assemblea es va acorda per majoria dels assistents demanar el canvi de nom de Cabassers, pel de CABACÉS.

Com a conseqüencia del resultat de l’Assemblea la Corporació Municipal reunida en sessió extraordinaria va pendre l’acord per majoria absoluta demanar al Departament de Governació el canvi de nom del Municipi actualment “CABASSERS” pel de CABACÉS, pels motius que exposem en documentació adjunta i com a resultat de estudis realitzats i quans informes es poseixen i miran arxius historics.

Encara s’afegia un certificat de l’acord del Ple:

Que el Ple de la Corporació Municipal, en sessió extraordinaria celebrada el dia 17 de gener de 1985, va pendre el següent acord:

“La Presidencia manifeste que com a conseqüéncia de la Assemblea de Veins i de totes les Entitats Locals, realitzada el dia nou del present mes, en la qual es va tractar del nom del Municipi, en la que es va donar compte de les disposicions dictades per la Generalitat de Catalunya, s’acordà per amplia majoria enviar al Departament de Governació sol·licitud demanant el canvi del nom de “CABASSERS” pel de Cabacés.

Atès el que disposa la Llei 12/1982, de 8 d’octubre, per la qual es regula el procediment per al canvi de nom dels municipis de Catalunya, aixi com es dona compte dels documents obrans en el Municipi, procedeix adoptà la forma del nom del Municipi, per tant demana als Regidors, exposin el seu criteri; despres de discutir ampliament, acorden per majoria absoluta del set membres que la componen, demanar el canvi del nom actual de “CABASSERS” pel de “CABACÉS” per considerar que es el mes usat durant els temps. A mes acorden enviar al Departament de Governació certificació de l’acord pres, així com la documentació recollida del nom del Municipi a fi i efecte de que pel Departament de Governació es segueixi els tràmits legal i resolució corresponent”.-

Es conserva una crònica d’aquella assemblea del 9 de gener de 1985, publicada per Agustí Masip al número 18 de la revista El Sitjar, corresponent a la primavera de 1985:

No és qüestió de noms.

No és qüestió de noms, d’actituds potser, no és qüestió de claudicacions, d’apropament més bé.

No és qüestió de bons i dolents, no és qüestió d’amors o desamors, no és qüestió de revolucions ni de nostàlgies, no amics no és això el nom no fa la cosa ans la cosa vol un nom.

Tenim tots plegats un problema que no es pot resoldre sino amb bona voluntat per part de tots, tenim una nafra que cal guarir com més aviat millor, tots però hem d’acceptar no val els estrips i la ràbia no val el crit del sense raó ni l’actitut violent i desmesurada d’aquell que no accepta les raons de l’altri, i més si aquest altre, té raons objectives i formals, i no actua amb el cor sino amb el cap, amb la raó de ser fidel a una història, a unes normes, a una llengua a unes estudis seriosos i conscients.

Cabassers, Cabacers, Cabacés, de quin poble sóc? De tots, perquè tots són el mateix, però no se com s’escriu!

Segons el Diari Oficial de la Generalitat de l’abril passat, el meu poble s’escriu CABASSERS, però encara hi ha gent que no ho accepta, quina raó tindran aquells que no el volen?

I no actuen per raons objectives, ans els hi remou alguna cosa a la seva consciència, pero què serà? Serà……

No parlo per parlar, no escric per escriure, tenim exemples a la mà, gestos que he vist, que he patit, com s’enten sino que s’ha dit repetides vegades a la gent de “EL SITJAR” que si no el compren o no hi col·laboren és per la senzilla raó de que la revista escriu Cabassers i no una altra cosa, i jo deia que no era qüestió de noms!

El Sitjar va fer uns calendaris del centenari i unes enganxines que hi ha algú que no ha comprat perquè s’escriu Cabassers i no una altra manera i inclús he vist enganxines retallades en el nom i jo emp regunto a qui estimen aquesta gent al nom o al poble? I exemples així els que vulguessiu.

També he vist gent que voldria escriure Cabassers, comprar coses o cintes amb el nom de Cabacés, sense fer-li cap mena de mal de cap, ni estripar papers. Mireu actituts!

Per això us dic, no és qüestió de nom, d’actituts més bé.

Els documents no diuen res més. Però els testimonis sí. El setembre de 2022 l’Agustí Masip, l’autor de l’article que acabem de llegir, recordava que el que hom pretén que fou una assemblea democràtica on es decidí votant com s’havia d’escriure el nom de Cabassers, triant la forma Cabacés, fou en realitat una altra cosa:

Algú va dir que als anys vuitanta es va votar el nom de “Cabacés” i això no és del tot cert. Es va fer a mà alçada sense cap mena de control, esporàdicament i sense avisar a tota la població.

Anys abans, en una entrevista feta el 14 de juliol de 1998 (i publicada al recull Ràdio Cabassers Independent i la revista El Sitjar. Entrevistes, 2021, p. 153-154) explicava més extensament com havia anat aquella assemblea de 1985:

Tota la vida me’n recordaré de la reunió, de l’assemblea que va haver-hi allà baix al Cafè, en la qual, després de l’assemblea aquella, s’havia de decidir en referèndum el canvi del nom. I aleshores allí, en aquella assemblea, allò va ser una olla de grills, més que una assemblea, perquè en lloc de plantejar, per exemple, dos noms, se’n van plantejar tres o quatre, m’entens? Clar, vull dir que estem jugant amb avantatges aquí, no? Després, gent que teòricament s’hagués hagut de mullar més no es va mullar tant, pel que dèiem abans: “jo vinc aquí al poble un mes i no tinc ganes de complicar-me la vida i per tant, què volen els que manen? Això? Doncs endavant”. No es van mullar massa i ja està. Jo suposo que va haver-hi una miqueta de tot, no? A veure, el que és molt clar és que els únics que cridaven són els qui no tenien raó, com sempre, que eren els qui volien “Cabacés” amb ce i amb essa final, que són els qui cridaven més. Els altres intentàvem aportar arguments. Dic intentàvem perquè no ens escoltaven, evidentment.

Ja tenim, amb això, una visió general del procediment que dugué a l’oficialització de la grafia “Cabacés”, substituint la forma lingüísticament correcta, Cabassers. Es pot concloure que, més enllà d’algunes voluntats, el canvi es dugué a terme a iniciativa del poder local i no de cap clam unànime popular. La memòria explicativa del decret que havia d’aprovar el canvi de grafia de Cabassers a Cabacés (que no es publicà mai) conté un apartat titulat “Justificació de la disposició” que explica clarament les motivacions: “Desig de l’Ajuntament que el municipi tingui la denominació exacta que consideren que li correspon”. El projecte de decret que aprovava el canvi, preparat ja el gener de 1986, no va ser mai signat ni es publicà al DOGC. La disposició deia que el procediment complia “totes les formalitats que estableixen els preceptes formals i reglamentaris vigents”, cosa que no era certa: hi havia, en contra de la pretensió de l’Ajuntament, un informe de l’Institut d’Estudis Catalans, que no donava conformitat al canvi de grafia. A banda, el que pretenia l’ajuntament anava directament en contra de l’esperit de la llei que invocava per a substituir la grafia normativa per una de prenormativa com a nom oficial del municipi. La Llei 12/1982 deixava clara, a l’exposició de motius, el seu perquè:

Els noms de lloc són una part essencial del patrimoni d’un poble i contenen elements importants de la seva història i tradició. Per això, en èpoques d’opressió els topònims són sovint deformats i el restabliment de llurs formes tradicionals constitueix el recobrament d’un dels principals senyals d’identitat del poble.

La Generalitat de Catalunya, el 20 d’abril de 1931, encomanà per decret a la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans la revisió del nom dels municipis de Catalunya quant a l’ortografia, i el restabliment de la forma catalana dels que havien estat castellanitzats. El 1939 els noms d’aquesta llista foren novament sotmesos a deformacions ortogràfiques i a adaptacions al castellà, i el nom dels municipis que han resultat d’agragacions o de segregacions de nuclis de població del 1939 ençà presenta sovint formes arbitràries, allunyades de la tradició catalana.

Es fa necessari, doncs, de promulgar una norma que ens permeti, tot respectant l’autonomia municipal en aquesta matèria, l’aplicació efectiva d’una toponímia correcta als municipis de Catalunya”.

L’Ajuntament va usar aquesta llei per a aconseguir tot el contrari del que la norma pretenia. Per això l’oficialització de la forma “Cabacés” es va fer d’amagat, incloent aquesta deturpació a la llista anual de noms oficials dels municipis de Catalunya que llavors es publicava, al DOGC 1101, de 2 de febrer de 1989.

Quina legitimitat democràtica va tenir tot aquell procediment? No cap. Pretendre votar l’ortografia no és possible. Comptar quantes vegades s’ha escrit determinada grafia per a pretendre que això justifiquí la seva correcció, no ho justifica. Oficialitzar de nou una forma prenormativa del nom del municipi, imposada a més pel franquisme el 1939, i fer-ho capgirant el sentit de la llei que permetia que els municipis adoptessin la forma normativa dels seus noms, és una incoherència. I que el Govern ho acceptés és injustificable. Però el més greu de tot és que avui en dia això encara continuï així i no s’hagi corregit, i que l’Ajuntament actual encara estigui encallat en aquells arguments insostenibles, pretenent que els ciutadans votin un altre cop l’ortografia ni que sigui amb subterfugis, tot i els canvis legislatius que hi ha hagut des de llavors i que provoquen dues coses: que no es pugui votar l’ortografia, i que s’hagi de corregir la grafia oficial del topònim per a complir la Llei 1/1998, de Política Lingüśitica. Quina legitimitat democràtica tindria voler tornar a votar l’ortografia o no voler complir la llei? No cap.

La legitimitat democràtica és al fet de complir les lleis que promulga un Parlament democràtic, no a voler fer votar com s’ha d’escriure un nom de lloc, usurpant funcions, a sobre, que per llei i per sentit comú corresponen a l’Institut d’Estudis Catalans. Val per al cas de Cabassers i per a tots els altres municipis que pretenen ignorar les normes de l’idioma i la llei de Política Lingüística que tots els altres compleixen.

Hi ha, encara, un altre element a tenir en compte: la contradicció a la legislació que regula la toponímia oficial. L’article 18.1 de la Llei 1/1998, de Política Lingüística, deixa ben clar que:

Els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans, excepte els de la Vall d’Aran, que tenen l’aranesa.

El Decret 139/2007, a l’article 2.1, explica qui pot canviar la denominació oficial d’un municipi:

La denominació d’un municipi només es pot canviar si així ho acorda el seu ajuntament mitjançant el procediment establert a l’article 31 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, que desenvolupa aquest Decret.

I el mateix Decret diu, a l’article 5.1, que el Govern pot proposar als ajuntaments la correcció dels topònims “quan la denominació del municipi no s’adigui amb la toponímia catalana, hi hagi incorreccions lingüístiques o pugui haver-hi confusió amb la denominació d’un altre municipi”. Però, afegeix, a l’article 6.3, que l’ajuntament requerit pot rebutjar la proposta de rectificació mitjançant l’adopció d’un acord desfavorable o no responent el requeriment. Confereix això legitimitat, doncs, al fet que diversos ajuntaments mantinguin com a oficials topònims que no compleixen la llei de Política Lingüística, si poden obviar els requeriments que els pugui fer el Govern per a corregir-los? No. Cap ni una. Això només posa de manifest que la legislació està mal feta, que té contradiccions que generen inseguretat als operadors jurídics. Com és lògic, res no justifica que no es compleixi una llei. I que el Govern no tingui un mecanisme previst per a fer complir l’art. 18.1 de la Llei 1/1998 no vol dir que no hi hagi vies efectives per a exigir-ne el compliment.

En conclusió: els qui vulguin escriure els topònims com si l’idioma no tingués normes tenen tot el dret a fer-ho, ells particularment. Però no tenen cap dret a fer que la seva mania sigui oficial ni a imposar-la a ningú. I el que passa ara, essent oficials formes toponímiques contràries a la llei i a la norma, és que s’imposa a tota la comunitat lingüística una arbitrarietat, basada en el gust d’uns quants. Aquesta imposició no té cap legitimitat ni cap possibilitat de resistir, un cop exigit el compliment de la llei.

Abans de començar, i per a evitar equívocs, hem d’aclarir que la forma correcta del gentilici de Cabassers és cabasserol. Dit això: s’ha pretès que el gentilici s’escrivís “cabacerol”. El primer que va usar aquesta grafia fou Vicenç Biete, al seu treball “Toponímia de Cabacers i el seu terme”, publicat al número 5 de la Revista Catalana de Geografia (1979). L’usava, ell, per coherència, perquè defensava la forma “Cabacers” per al topònim, seguint l’opinió d’Enric Moreu-Rey. Tanmateix, ben aviat adoptaren aquesta forma espúria del gentilici els qui defensaven que el topònim Cabassers s’escrivís “Cabacés”; la forma “cabasserol” posava massa de manifest l’absurditat de la grafia “Cabacés” per al topònim, i creien que “cabacerol” s’hi apropava més. L’ajuntament arribà a usar aquest gentilici deturpat el 1985, per a imprimir un tríptic turístic:

Aquest és el primer ús públic documentat del gentilici “cabacerol” aplicat a la grafia “Cabacés”. Al contrari del que pretenien, l’ús de “cabacerol” feia encara més insostenible qualsevol al·legat a favor de la grafia “Cabacés”. El mateix Vicenç Biete -que, recordem-ho, usava el gentilici “cabacerol” per coherència amb la seva preferència per la forma “Cabacers”- escrivia el 1983, en un article al número 6 de la revista El Sitjar:

En qualsevol derivat de Cabacers apareixerà aquesta erra amagada: Cabacerol, Cabacerenc, etc. En canvi, si afegim els sufixes -ol i -enc a la paraula Cabacés, tindrem Cabacessol i Cabacessenc, mots totalment absurds.

Per tant, escriure “cabacerol” i no “cabasserol” per a mirar de sostenir la grafia “Cabacés”, només aconsegueix posar encara més de manifest la incorrecció, perquè la r etimològica continua apareixent al pretès derivat. Apareix fins i tot quan s’escriu el gentilici (com a adjectiu, si es vol) en castellà: “cabacerense”:

I és que l’etimologia és infalsificable i insubstituïble. Per això tots els intents de justificar la grafia “Cabacés” sempre acaben en fracàs rotund.

De tant en tant és possible veure, encara, la grafia “Cabacers” referida al topònim Cabassers. A finals de la dècada de 1970 i principis de la de 1980 tingué cert predicament perquè la preferiren dos erudits, tot i que amb anterioritat a aquestes dates no s’havia postulat mai com a candidata a l’oficialització. El primer que la defensà per escrit fou Vicenç Biete, a la seva Toponímia de Cabacers i el seu terme, publicada a la Revista Catalana de Geografia el 1979. Ho justificava així:

El Nomenclàtor dels municipis de Catalunya que figura a La Divisió Territorial de Catalunya, capítol VI, Barcelona, 1937, estableix la grafia Cabassers. Quant al nom oficial vigent, és Cabacés.
En el present treball m’he decantat per la grafia Cabacers, atesa la forta preponderància en la documentació transcrita de la c inicial de la darrera síl·laba, així com la r semi-final, que solament desapareix de la forma escrita en esdevenir muda aquesta lletra.

El març de 1980 Enric Moreu- Rey també defensava la grafia “Cabacers”, i el seu al·legat es publicaria el 1983 al Butlletí Interior de la Societat d’Onomàstica número XIV, sota el títol “Grafia correcta de Cabacers”, que reproduïm íntegrament per la seva brevetat:

Considerem que l’imperatiu categòric -l’única condició sine qua non- de la correcció gràfica d’un mot és la conformitat de la seva grafia amb la pronúncia, segons les normes convencionals establertes per les institucions adequades i acceptades amb general adhesió (aquesta llei essent vàlida tant per als noms comuns o genèrics com per als noms propis).
D’aguesta primera consideració se’n segueix que les grafies del nom de lloc “Cabacers”, “Cabacés”, i “Cabassés”, “Cabassers” poden ésser admeses com a correctes en aquest punt precís, car respecten, tant les unes com les altres, la pronúncia -corresponent a la realitat actual- d’una sibilant sorda en la tercera consonant del mot.

Considerem que, en cas de multiplicitat de grafies correctes segons el punt precedent, els criteris a seguir per a triar la més recomanables són els següents (per ordre de preferència objectiva):

a) la voluntat, unànime o molt majoritària, dels interessats (segons el principi: el nom pertany a qui el porta), sempre i quan aquesta voluntat, acceptant naturalment la condició prèvia, no s’oposi arbitràriament (és a dir: no raonadament) a alguns dels arguments següents.

b) la tradició (entenent així, globalment, la persistència en el temps, documentada, de la utilització d’una de les grafies).

c) l’origen o etimologia demostrada, del mot (argument genètic).

d) l’etimologia suposada del mot. (Aquest argument desvaloritzant-se proporcionalment amb el grau d’improbabilitat de la hipòtesi etimològica).

Tenint en compte que, per al nom de lloc objecte d’examen, no existeix etimologia demostrada, resten únicament com a arguments vàlids a tenir en compte els dos primers: a) i b).

Quant al primer (a), no ens toca de dir la darrera paraula -que correspon als interessats. Ens consta, això no obstant, que una forta proporció dels habitants del terme prefereixen la grafia Cabacers o Cabacés (basant-se precisament en el segon argument).

Quant a aquest (b), afavoreix també, i en aquest cas de manera aclaparadora, la grafia Cabacers, segons una àmplia documentació aplegada i aportada per Vicenç Biete i Farré, vocal de la Junta Directiva de la Societat d’Onomàstica.

Uns quants exemples bastaran. -D’entre els més antics:
-“locum ipsum qui antea dicebatur Auincabacer”. 24-IV.1149 (Llibre Verd, V);
-“qui antea Auincabacer dicebatur”. 27-XII-1158 (Íd., íd);
-“locum D auincabacer” 2-I-1159 (Íd., íd.)
-“et [Unicapcerii] [o Unicapcerii]” 8-XII-1170 (Bibl. Prov. Tarragona);
-“Cabacers cum suis terminis”, 1178 (Acte consagr. caterdr. Tortosa);
-“locum qui dicitur Cabacer”, 9-V-1185 (Llibre Verd, VIII);
-“in termino de Cabezer”, 26-V-1190 (Arx. Catedr. Tortosa); etc.

D’entre els posteriors:
-“apud Cabecers”, 15-IX-1237 (C. pobl. Gorrapte; Arch. Hist. Nac. M.);
-“los prohomens de Cabacers”, 1310 (Usances; Llibre Verd VIII);
-“Cabaces” 1497 (Fogatge); “Cabaçés”, 1553 (Fogatge); etc

(La grafia amb “s” es troba a partir del segle XVI i molt minoritàriament; i amb “ss”, també molt minoritàriament, a partir del s. XVIII només).

En conclusió: l’argument etimològic sobre el qual hom podria fonamentar la grafia “Cabassers” no passant del nivell d’una mera hipòtesi; i la realitat objectiva essent que hom ignora absolutament quin fou l’ètim llunyà de l’antropònim que donà nom al terme; restant només dempeus els factors a) i b), que abonen ambdós la grafia Cabacers; creiem, per tant, que la grafia Cabacers és l’única recomanable d’entre les possibles; i consideraríem un greu error la imposició de la grafia “Cabassers”, -que no respon, sembla, al desig dels interessant; -que no respon a una tradició de vuit segles sense interrupció; -que no pot ésser justificada en cap raonament genètic.

L’octubre de 1983 Biete defensava més extensament la forma Cabacers, en un article aparegut al número 6 de la revista El Sitjar, titulat “El perquè de Cabacers”, que també reproduïm en la seva integritat:

El nom del nostre poble, degut a les seves especials característiques, ha estat durant segles font de dubtes i de vacil·lacions a l’hora d’escriure’l. De primer moment, pot semblar que la grafia Cabacés és la que de sempre ha prevalgut, però la realitat és que solament s’ha mantingut invariable, de manera oficial, des que el govern de Madrid la va establir així. Només caldrà fer un repàs a la documentació antiga que tenim a l’abast per comprovar les múltiples formes escrites que es registren entre els segles 16 i 18: Cabaces, Cabacés, Cabacès, Cabaçes, Cabaçés, Cabases, Cabasés, Cabaér, Cabasses, Cabassés. El mateix Delfí Navàs, a la seva “Descripció històrica, física i política de Cabacés”, escriu: “Així, trobem en els documents més vells que existeixen, tant llatins com catalans, dels segles 15, 16 i 17, unes vegades Cabasses amb dues esses, d’altres amb una i d’altres amb c, com ara, però sense accentuar la e.

I és natural, ja que les persones que majorment escrivien el nom -notaris, capellans, escivents de fogatges i de cadastres, etc.- sovint no coneixien, o coneixien malament, la nostra llengua, i quan tenien dubte interpretaven a la seva manera el so de l’essa sorda de la darrera síl·laba. Com també prescindien normalment de l’erra semifinal, per tal com en aquells temps ja no es pronunciava. De la mateixa manera que el cognom Ferrer l’escrivien Ferré, que és tal i com ens ha arribat fins als nostres dies.

Val la pena, però, de remuntar-nos a la primera documentació escrita de què tenim notícia, per tal d’intentar establir l’origen del nom i l’evolució que ha sofert al llarg dels temps. La referència més antiga que s’ha trobat fins ara és el document pel qual Ramon Berenguer IV fa donació del nostre poble a l’orde premonstratesa l’any 1149. En ell es diu: “locum ipsum qui antea dicebatur Auincabacer·. Aquest era el nom del nostre poble en aquell temps, i altres documents de l’època ho confirmen. Una anàlisi d’aquest nom ens diu que estava format per la paraula Auin (o Avin, per la confusió de l’època entre u i v) i Cabacer. El mot Auin o Avin és una paraula àrab que significa “fills de” o “família de”. de la qual cosa es dedueix que “Cabacer” era, obligadament, un nom de persona. Aquell “Fills de” el podríem assimilar al “Cal” actual, i així tindríem, per a Auincabacer, la traducció lliure de “Cal Cabacer”.

El prefixe Auin es va perdre ràpidament, i aquest hipotètic “Cal Cabacer” es va convertir molt aviat en la forma plural Cabacers (de manera anàloga a com, tractant-se d’un nom de persona, diríem indistintament, per exemple, “Cal Ferrer” o els “Ferrers”). Amb aquesta forma plural el trobem ja a les “Usances et costumes” del nostre poble, l’any 1310: “Aquesta es memoria que fan los prohomens de Cabacers…”. Cal tenir present que, en aquell temps, encara es pronunciava la erra final.

Tenim, per tant, al segle 14, una forma indiscutible, car la documentació la confirma: Cabacers. A partir d’aleshores, ja hem vist les moltes maneres amb les quals apareix el nom. Una anàlisi, però, dels documents que hem tingut a l’abast i que pertanyen als segles 15 al 19 presenta la ce com a plenament majoritària. Perquè, doncs, la Generalitat republicana, en establir la llista normalitzada dels noms dels pobles, es va decantar per la doble essa? Només hi podia haver un motiu, i és que l’ortografia catalana moderna reserva la lletra c únicament per a les paraules d’ascendència llatina. Deixant, però, de banda el possible origen llatí de Cabacers, considerem que un topònim (en el nostre cas, un nom de poble) ha d’obeir més a una tradició documentada al llarg de vuit segles que no pas a una norma arbitrària, altrament aplicable sense problemes als mots comuns de la llengua. Criteri nostre, aquest, recolzat en l’opinió de persones erudites en aquest camp, entre les quals el catedràtic Enric Moreu-Rey, autor de nombroses obres sobre toponímia catalana i secretari de la Societat d’Onomàstica, entitat especialitzada en aquests estudis. Cal tenir present, a més, que les normes que presidiren la confecció d’aquella llista poden modificar-se a la vista de nous arguments o nova documentació. No fa pas gaire, la Generalitat, atenent les proves presentades, acceptà de modificar el nom del poble de Lledó, forma amb amb la qual apareixia a l’esmentada llista, per Lladó, que és com ho sol·liciten els seus habitants.

Quant a la erra semifinal, comparteixo plenament l’opinió que expressa l’Agustí Masip en el número 4 de “El Sitjar”. Aquesta lletra solament va desaparèixer de la forma escrita quan va deixar de ser pronunciada. Però això no vol dir que no continuÏ integrada en la paraula Cabacers, de la mateixa manera que pronunciem “fustés” i, tanmateix, escrivim “Fusters”. Tal com es diu en aquell article, en qualsevol derivat de Cabacers apareixerà aquesta erra amagada: Cabacerol, Cabacerenc, etc. En canvi, si afegim els sufixes -ol i -enc a la paraula Cabacés, tindrem Cabacessol i Cabacessenc, mots totalment absurds.

És per tots aquests motius, que he procurat exposar de la manera més objectiva possible i sense cap mena de prejudici, que considero que la forma correcta de la grafia del nostre poble és Cabacers. Amb tot, com a foraster que sóc -tot i que estimo el poble de tot cor-, demano per endavant que vulgueu exusar-me per haver expressat la meva opinió en aquest debat.

Els arguments de Moreu-Rey, sobre els que Biete basava la seva opinió, foren contradits per Pere Balañà i Josep Garcia en un estudi signat el 19 de gener de 1985, completat després d’una visita a Cabassers l’estiu de 1984, i titulat “El nom de Cabassers. Dades històrico-lingüístiques sobre la seva evolució” (publicat a Biete, Cabacés, documents i escrits, 1985; i a Homenatge a la memòria del prof. Dr. Emilio Sáez, 1989) que demostra l’etimologia àrab del topònim. Cloïen el seu estudi, però, amb el mateix criteri que ja havia expressat Moreu-Rey. “si per alguna altra mena de convenció, hom prefereix escriure Cabacers o Cabacés, per exemple, l’esmentada convenció és tan respectable com l’etimologia aràbiga, que considerem demostrada.”

A la versió publicada el 1989 al recull Homenatge a la memòria del prof. Dr. Emilio Sáez, tanmateix, matisaven aquella afirmació del 1985, i el redactat del darrer paràgraf del seu estudi apareixia publicat així: “Això no obstant, si per alguna altra mena de convenció, àdhuc la purament administrativa o consuetudinària, per exemple, hom prefereix d’escriure Cabacers o Cabacés o Cabecés, etc, la citada convenció ha d’ésser considerada tan respectable com l’etimologia àrab, que nosaltres donem per demostrada. Pensar altrament seria quasi una deformació a cavall entre la ciència i la realitat: cap d’ambdues no pot ser fossilitzada per decret. I els topònims, no ho dubteu mai, tenen també la seva petita vida, és a dir, llur pròpia vida, curulla de les evolucions que qualsevol procés vital comporta. Per al cap i casal, que hom sàpiga, ningú no recupera avui dia, en el llenguatge normal, l’original Bàrcino o Bàrkeno…”. La crítica als postulats de Moreu-Rey és evident.

El 1985, al llibre mencionat, Biete explicava les vicissituds polítiques que havien portat a l’oficialització de la grafia Cabassers el 1983 i al procés de canvi de nom iniciat per l’ajuntament el 1985 mateix. Deia (i ja ho avisava al primer capítol), que en atenció a la sol·licitud de l’ajuntament havia usat la grafia “Cabacés” i no la que ell defensava com a correcta, “Cabacers”. De totes maneres, quan aquest llibre es publicà la forma oficial del topònim era “Cabassers”, i així l’usà Albert Manent al prefaci de la mateixa obra. Set anys més tard, a la monumental monografia Cabacés. Un poble al peu de Montsant, tornava a incloure el mateix capítol (núm. 62) actualitzat amb l’oficialització de la forma “Cabacés” el 1989 i reproduint la versió del treball de Balañà i Garcia que aparegué al recull Homenatge a la memòria del prof. Dr. Emilio Sáez.

Amb anterioritat, la forma “Cabacers”, si bé grafiada erròniament “Els Cabacers” aparegué al diari La Humanitat del 24 de maig de 1936, pàg. 9, en una notícia que informava d’una multa de 100 pessetes, imposada pel Comissari de la Generalitat, Sr. Prunés, a l’alcalde de Cabassers, per no haver posat la bandera a l’ajuntament el 14 d’abril. Queda això, només, com una anècdota curiosa que res no té a veure amb la defensa d’una grafia o una altra, sinó que és un error evident.

El criteri de la voluntat popular que invocava Moreu-Rey, i que d’alguna manera acceptaven, si bé a desgrat, Balañà i Garcia, avui en dia no només es considera fora de lloc (i ja s’hi considerava el 1933, com es veurà més avall), sinó que l’impedeix la legislació vigent. L’article 18.1 de la Llei 1/1998, de política lingüística, atorga la facultat de fixar la grafia dels topònims oficials a l’Institut d’Estudis Catalans, que ho fa amb criteris científics, de manera que la voluntat i la preferència de ningú queden absolutament excloses del procediment. Seria, si s’hagués de fer cas d’aquest criteri, una autèntica arbitrarietat i un més que possible caos, que portaria a la desnormativització de la toponímia del Principat. Com ja notava la ponència que el 1933 fixà els topònims de Catalunya, a la Llista dels noms dels Municipis de Catalunya: “Aquesta llista no té un caràcter definitiu. Deixant a part els canvis ortogràfics que, per llur índole tècnica, no sembla oportú lliurar a la discussió del públic, la Generalitat oirà les observacions que puguin fer-li els Ajuntaments afectats per canvis de nom i es reserva la facultat d’atendre llurs indicacions quan siguin fonamentades.”

Les raons que justifiquen la grafia Cabassers són etimològiques per a la r que se sonoritza al gentilici, cabasserol. I la “ss” (com ja veia Biete al seu article de 1983 i al llibre de 1985) s’usa perquè la normativa del català actual reserva les lletres c i ç únicament a les paraules d’ascendència llatina, arribades a l’idioma sense la intervenció de cap altra llengua. Voler recuperar la grafia “Cabacers” seria, a la vista de tots els raonaments exposats, una mena de restauració arqueològica injustificada, que ignoraria volgudament les normes del català actual per a la representació gràfica del so alveolar sord en posició intervocàlica, tot i respectar una r que l’etimologia fa que s’hagi de representar encara que sigui muda al topònim, perquè es pronuncia al gentilici. La forma “Cabacers” seria, doncs, equiparable a la “Bàrcino” que mencionaven Balañà i Garcia per a cloure el seu estudi.

Després de més d’una setmana de la jornada de toponímia a Cabassers, l’ajuntament encara no s’ha posat en contacte amb nosaltres ni ha anunciat quines accions ha decidit dur a terme per a solucionar el problema del topònim oficial del municipi, que actualment té una grafia contrària a la llei de Política Lingüística, “Cabacés”.

Com hem dit manta vegades, no és possible sotmetre a consulta popular l’ortografia d’un topònim, perquè no hi ha fonaments de dret per a poder-ho fer. Ho hem explicat sempre que n’hem tingut ocasió, però l’Ajuntament insistí, un cop més, en aquest impossible. Ja va manifestar aquesta intenció el desembre de 2021, i ja llavors li vam argumentar jurídicament, mitjançant un document presentat al seu registre, que no és possible fer votar la grafia d’un topònim.

Les altres formes de participació ciutadana previstes a la Llei 10/2014 (enquestes, audiències o fòrums) no poden servir per a orientar la resolució d’un afer regulat per la llei i la normativa lingüística, circumstàncies que defineixen clarament el procediment que cal seguir. Dur a terme accions que no poden influir de cap manera en la resolució del problema seria ajornar aquesta resolució de manera injustificada, amb finalitats que no tindrien res a veure amb el procediment administratiu. Per això proposem que la participació ciutadana es basi en les al·legacions a l’expedient de canvi de nom oficial del municipi: com estableix el Decret 139/2007 a l’art. 2.3, l’acord de canvi de nom oficial ha d’estar sotmès a un període d’informació pública de 30 dies. Durant aquest termini els ciutadans poden presentar les al·legacions que considerin adients, i proposem que s’utilitzi aquesta via per a facilitar la participació ciutadana en aquest afer. Les al·legacions s’han de resoldre conforme a dret, de manera que la imparcialitat i la legalitat d’aquest procediment queden garantides.