El 1975 els termes municipals de Vulpellac, Fonteta i Peratallada s’uniren en un de sol, i ho aprovava el “DECRETO 3680/1975. de 26 de diciembre, por el que se aprueba la fusión de los municipios de Vulpellach, Fonteta, y Peratallada (Gerona)”, publicat al BOE núm, 25, de 29 de gener de 1976 .” Per a establir el topònim del municipi resultant de la fusió, hom utilitzà un mètode curiós: ordenaren alfabèticament el nom dels tres municipis fusionats, i tot seguit prengueren la primera síl·laba del primer, la segona del segon i la tercera del tercer. Així: (Fo)nteta, Pe(ra)tallada, Vulpe(llac). Amb les tres síl·labes seleccionades crearen l’acrònim Forallac. Cal destacar que en aquell moment la grafia oficial de Vulpellac era Vulpellach, per la imposició de deturpacions del franquisme, però per a la creació del nou nom consideraren la grafia normativa de Vulpellac, i per això el nom resultant fou Forallac i no Forallach.
Tanmateix, l’Institut d’Estudis Catalans considera que el topònim resultant, que és un nom factici, no és normatiu perquè és un acrònim. Sí que accepta, en canvi, un altre nom factici originat el 1977 a partir de la fusió de la Cava i Jesús i Maria: Deltebre. En aquest cas deduïm que la raó de la seva acceptació és que es tracta d’un nom compost descriptiu de l’entorn i no d’un acrònim.
Amb tot, aquest nom de lloc no normatiu no és dels que més mal fan a la toponímia; Forallac només anomena un terme municipal i un ajuntament, i els tres nuclis que el componen conserven cada un el seu nom, correctament escrit. No és com els altres casos, que imposen deturpacions (excepte Castell-Platja d’Aro) i per tant fan malbé topònims genuïns, imposant aberracions ortogràfiques i etimològiques a les seves formes oficials.
Decret d’aprovació de la fusió dels municipis de Vulpellac, Fonteta i Peratallada en un de sol, anomenat Forallac, al BOE 23 del 29 de gener de 1976:
Sembla que una de les preocupacions que genera el procediment de correcció de la grafia oficial del topònim de Cabassers (oficialment, encara, “Cabacés”) és l’impacte que pugui tenir sobre els interessos comercials de la cooperativa agrícola d’aquest municipi. Produeixen i comercialitzen un oli verge extra 100% arbequina sota la marca “Baronia de Cabacés”. Aquesta denominació és una marca comercial registrada, i ningú no li demana a la cooperativa que la modifiqui. Ningú no té cap legitimitat per a demanar a una empresa privada que faci res amb una marca comercial de la seva propietat, registrada a l’oficina de patents i marques. Tampoc no se li demana que modifiqui els noms de domini que permeten accedir al seu comerç en línia: coopcabaces.coop i baroniadecabaces.com. De fet, en cap moment ningú no ha demanat absolutament res a la cooperativa, ni ningú no li demanarà que faci cap canvi a les formes toponímiques que hi ha a la seva marca comercial i als seus noms de domini, perquè no tenen caràcter oficial. La sol·licitud de correcció de la grafia oficial del topònim de Cabassers s’adreça, exclusivament, a l’administració pública, i és a ella a la que es demana que compleixi les obligacions que sí que té en aquesta matèria.
Cabassers.org no té res a dir, ni pot dir res, sobre els usos que es facin de la toponímia en àmbits estrictament privats. Ni li hem dit mai a cap particular com ha d’escriure res, ni és assumpte nostre com escrigui res ningú fora dels àmbits oficials. Si que és el nostre dret, però, reclamar que l’administració pública, que som tots, faci les coses segons marca la seva pròpia legislació, i que oficialitzi les formes toponímiques correctes per als noms de lloc. Tal com no diem a ningú com ha d’escriure, tampoc no acceptem que l’administració ens faci usar una forma toponímica que no s’ajusta ni a dret ni a norma. I la nostra reclamació es redueix estrictament a l’àmbit oficial, com no pot ser d’altra manera.
Les grafies “Cabacés” i “Cabassers” ni ens agraden ni ens desagraden; simplement una és lingüísticament correcta i l’altra no. No és qüestió de gustos. No ens molesta que gent particular, o empreses, usin la forma “Cabacés”; no ens dediquem pas a anar corregint a ningú. Ara bé, tampoc no volem que l’administració ni ningú ens faci usar noms de lloc que no estan escrits segons la norma. Amb tot, i com que no ens obliga a res, trobem fins i tot positiu que la grafia “Cabacés” pervisqui a la marca de l’oli “Baronia de Cabacés”. Si algú hi posa sentiment a un assumpte que s’ha de regir exclusivament per la raó tindrà el recurs de veure la grafia que li agrada, si és que sigui qüestió de gustos, als productes de la cooperativa. De fet, consumim aquest oli, i no l’hem rebutjat pas perquè a la marca hi digui “Cabacés”; el fem anar perquè és bo, i el continuarem fent anar mentre sigui bo.
Corregir la grafia oficial per la normativa, “Cabassers”, i tenir la forma “Cabacés” a la marca de l’oli és una manera de coexistència de les dues grafies del topònim que pot acontentar a tothom, ja que d’aquesta manera ni una es perd, ni a ningú no se l’obliga a fer anar una forma oficial que no compleix les normes de l’idioma.
Un “tour” per cinc dels municipis amb topònims oficials deturpats.
Als municipis amb topònims deturpats com a oficials hi ha la necessitat de repetir fins a la sacietat aquestes formes incorrectes, com si fer-les visibles per tot arreu les hagués de fer correctes. On menys es nota aquesta necessitat, però, és a Forallac. Aquest nom només designa el terme municipal i l’ajuntament, ja que el municipi es compon de tres antics municipis que decidiren, el 1977, agrupar-se en un de sol: Vulpellac, Fonteta i Peratallada. L’IEC defensa que el nou municipi resultant s’hauria de denominar així, amb els tres topònims, i per aquest ordre, dels nuclis que l’integren. Però es creà un nom factici amb un mètode si més no peculiar: hom posà per odre alfabètic els noms dels tres nuclis, i emprà la primera síl·laba del primer, la segona del segon i la tercera del tercer per a crear el topònim nou: (Fo)nteta, Pe(ra)tallada, Vulpe(llac). El nom “Forallac” té poquíssima visibilitat. Només es pot llegir en un cartell al límit del terme municipal i a la façana de l’ajuntament. Com a curiositat: a la carretera GI-644 hi ha un indicador que marca el camí cap a Vulpellac, capital del municipi, amb la forma, per error, de Vullpellac.
Vulpellac, Fonteta i Peratallada:
A Terrassola i Lavit se la coneix oficialment com “Torrelavit”. En paraules de Joan Coromines, aquesta és una “forma inadmissible en català” que, en voler unir els topònims Terrassola i Lavit, en tot cas l’aglutinat hauria hagut de ser “Terralavit”, però on Terrassola s’abrevià en “Torre” per influències foranes. És dels llocs on, tot i la presència de la deturpació, menys s’amaguen els topònims normatius de Terrassola i Lavit, principalment perquè corresponen als dos nuclis que es van unir per a formar el municipi. Hi ajuda, a aquesta visibilitat toponímica, que hi ha dues esglésies anomenades pel nom del nucli al qual pertanyen: Santa Maria de Lavit i Sant Marçal de Terrassola.
Terrassola i Lavit:
A Cabassers, només a l’entrada del poble, ja hi ha un raig de “Cabacés”. La forma incorrecta s’hi pot llegir cinc vegades, en cinc cartells diferents en un radi de 10 metres. Quan s’ha pujat al poble, al primer carrer que es troba el visitant hi veu quatre vegades més l’error “Cabacés”, incloent unes lletres enormes metàl·liques amb tipografia que recorda una popular marca de batut de cacau. Aprofitant que part del seu terme municipal està integrat al Parc Natural de Montsant, hi ha una sobreabundància de mapes en cartells i indicadors de camins, tots amb la forma al·lòctona “Cabacés”. Fins i tot les tapes de la sèquia, instal·lades en ple franquisme, tenen la inscripció “Aguas Cabacés”. No ha calgut ni tocar-les, perquè la forma toponímica oficial encara és la imposada per la dictadura el 1939.
Cabassers:
A Campmany la fomra deturpada “Capmany” apareix a cada cartell de cada carrer, i en cartells que és obvi que no cal que anomenin el nom del lloc, perquè ja se sap que l’església fortificada de Santa Àgata i la capella de Sant Sebastià són d’allí i no del poble del costat. No caldria que els cartells de metacrilat ho recordessin. Però ho fan. Excusatio non petitia, accusatio manifesta.
Campmany:
Lledó és l’altre municipi amb una presència exagerada del topònim deturpat per tot arreu. Només a l’entrada del poble ja s’hi veuen tres cartells diferents, incloent-ne un que avisa que el municipi està agermanat amb Zizurkil, a Guipuzkoa. Que el cartellet que avisa de l’agermanament digui “Lladó” i no Lledó equival a escriure Cizúrquil i no Zizurkil, però no hi va caure ningú. La insistència, a Lledó, és de tanta intensitat, que fins i tot a les portes de l’Ajuntament i del Sindicat s’hi recorda que són els de LLADÓ. Ni a Cabassers ni a Campmany no arriben tan lluny en la redundància. Per acabar-ho d’adobar, per un cartell que instal·laren amb la forma correcta del topònim, davant de l’església de Santa Maria de Lledó, algun deturpador hagué de posar una mena de pasta blanca sobre la E per a fer que semblés una A i es llegís “Lladó”.
Lledó:
Aquesta insistència en la repetició és la prova que les autoritats locals saben del cert que el que fan no està ben fet. Saben que les formes genuïnes i legítimes dels topònims no són les que fan escriure a tot arreu. I fan escriure les deturpades per amagar les correctes, en una mena d’exercici orwellià que recorda l’eslògan de l’IngSoc, i tot per afirmar el contrari del que en realitat és, per tal que, a base de repetir-ho mil vegades, el seu públic s’ho acabi creient.
WAR IS PEACE FREEDOM IS SLAVERY IGNORANCE IS STRENGTH
Els noms de les urbanitzacions que hi ha escampades per Catalunya mereixerien un capítol a part, siguin normatius o no. Hi ha denominacions tan estrafolàries com Tourist Club (Caldes de Malavella), Safari (Gelida), Royal Park (Gualba), Junior Park (Riells i Viabrea), Miami Platja (Mont-roig del Camp), etc. La llista supera les cent denominacions impròpies, la majoria al·lòctones, marcades amb un asterisc al Nomenclàtor oficial de la toponímia major de Catalunya per a fer constar la seva condició de “topònim oficial no normatiu” (és a dir, il·legal perquè no compleix l’art. 18.1 de la Llei 1/1998).
L’incendi forestal del Pont de Vilomara i Rocafort, al Bages, ha fet conèixer el nom d’una d’aquestes urbanitzacions, anomenada “River Parc” a les primeres piulades fetes des de comptes oficials (i per tant, susceptibles d’utilitzar el nom oficial del lloc referit) que avisaven que s’havia confinat aquella urbanització (per exemple, l’avís emès des del compte de Protecció Civil, el 17 de juliol):
Tanmateix, de seguida va començar a circular tant per canals oficials com informatius una grafia diferent del lloc, “River Park”. Tot això ha provocat el dubte de quina és la forma oficial d’aquest topònim. El “Registre del sector públic local de Catalunya” és el que estableix la denominació dels ens locals, incloent noms de municipis, nuclis i disseminats. Aquest registre deixa clar que la forma oficial és “River Parc“:
De totes maneres, a l’eina de consulta en línia del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, a la web de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, aquesta urbanització hi consta com “River Park”:
En canvi, a la cartografia en PDF i a la llista de topònims del Pont de Vilomara i Rocafort, que és la versió en línia de l’edició en paper del Nomenclàtor, aquesta urbanització no hi apareix:
Encara a la mateixa web de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya hi ha una altra eina anomenada Vissir, que permet explorar la cartografia. Mitjançant Vissir sí que es pot trobar el lloc, sota la forma “River Parc”:
Però si anem a Google Maps, tornem a trobar el topònim escrit “River Park”:
Finalment, Google Street View permet observar que a la carretera PB-1224 hi ha un indicador que senyala el lloc com “River Park”:
I la mateixa eina permet veure, a l’entrada d’aquesta urbanització, el cartell que hi dóna la benvinguda, que torna a fer constar “River Park”.
La primera referència que trobem al DOGC d’aquesta urbanització és del 1989 i amb el nom “River Park”. En canvi, un Edicte del 2002 ja anomena el lloc amb la grafia “River Parc”. Sembla que entre aquests anys s’hauria canviat la forma oficial del nom del lloc. El procediment per al canvi de nom dels nuclis es regula a l’article 14 del Decret 139/2007: s’inicia amb un decret d’alcaldia i s’ha d’acompanyar d’una memòria que justifiqui la proposta, que serà tot remès al Govern per tal que ho aprovi. Cal, també, un informe favorable de l’IEC, que garanteixi la correcció lingüística del canvi proposat. No hem trobat enlloc, però, cap disposició oficial que confirmi aquest suposat canvi de nom que, per altra banda, difícilment hauria comptat amb el vist-i-plau de l’IEC, ja que la forma que ara és oficial només tradueix l’al·loctisme “Park” per “Parc”, però deixa la primera part del nom, “River”, intacta.
L’Ajuntament de Rialb no ha volgut utilitzar mai la denominació normativa del nom del seu municipi, i sempre ha fet anar la forma “Rialp”, fins i tot entre 1933 i 1938, quan la forma normativa fou l’oficial. Tot i que el BOGC n. 119, de 14/11/1933, oficialitzava la forma Rialb, l’Ajuntament sempre va fer anar segell i encapçalaments de documentació oficial amb la deturpació “Rialp”:
Curiosament, l’únic dubte d’escriptura l’ofereix un document de la Causa General franquista, on el funcionari que l’escrigué hi posà primer la grafia “Rialb”, que després canvià per “Rialp”:
Després de la dictadura, i havent oficialitzat novament la Generalitat la forma Rialb el 1983, l’Ajuntament d’aquell municipi insistí fins a aconseguir que el 1985 el Govern acceptés oficialitzar un altre cop la deturpació “Rialp”, sense tenir en compte els informes de l’Institut d’Estudis Catalans.
En canvi, al municipi anomenat la Baronia de Rialb, el 1933 no suposà cap problema l’accpetació de la forma normativa, que fou substituïda pel franquisme el 1939 i recuperada el 1983.
Al domini lingüístic català hi ha diversos topònims que comparteixen l’etimologia de Rialb (Rivo Albo, és a dir, riu blanc):
la Baronia de Rialb Pantà de Rialb Rialb Rialb (llogaret al terme de Ribes de Freser, entre Ribes de Freser i Queralbs) Riu Rialb
Joan Comomines els relaciona al seu monumental Onomasticon Cataloniae, a les pàgs, 354 i 355 del VI volum. Resulta inconsistent la insistència de l’Ajuntament de Rialb de voler escriure el topònim sota la forma “Rialp”. Remetria a una falsa etimologia suposadament referent als Alps i no al color blanc (albo) de l’etimologia correcta. Certament, al municipi pronuncien aquest nom [ri’alp], cosa que també passa a la Baronia de Rialb i al llogaret de Rialb (a Ribes de Freser), però això no és motiu per a voler transliterar una dicció deformada a la fixació gràfica de la forma oficial del topònim, cosa que no passa en cap d’aquests casos excepte a Rialb.
El professor Xavier Rull descriu així els motius de la dictadura per a tornar a usar les formes prenormatives dels topoǹims catalans: “les autoritats franquistes van dur a terme una política de persecució del català; i una de les accions d’aquesta persecució consistia a desconstruir l’obra normalitzadora de la Mancomunitat i de la Generalitat republicana. Per això el franquisme va recuperar les grafies antigues […]: era una manera de desprestigiar l’obra de Pompeu Fabra, i per tant de fer visible als catalanoparlants que el català era una parla sense normes ortogràfiques clares” (Els límits en la fixació gràfica dels topònims en català, pàgs.136-137).
El 1933, la Generalitat havia oficialitzat la grafia Cabassers per al topònim fixat gràficament fins llavors com “Cabacés”. Aquesta denominació estigué en vigor i ús a l’Ajuntament de Cabassers fins l’1 de gener de 1939, data en què la població fou ocupada per l’exèrcit franquista i, immediatament, tota la documentació generada per l’Ajuntament passà a usar la forma prenormativa “Cabacés” un altre cop.
El 1983 el Govern de la Generalitat tornà a oficialitzar les formes normatives dels topònims de Catalunya (DOGC núm. 317, p. 741, de 6.4.1983), i aquesta nova llista de noms oficials incloïa la forma Cabassers. Tanmateix, l’ajuntament d’aquest municipi es va negar rotundament a usar mai aquesta grafia, i de 1983 a 1989, anys durant els quals fou oficial la forma normativa per al nom del municipi, continuà usant la deturpació imposada pel franquisme de “Cabacés”. La forma “Cabassers” la van utilitzar només a la documentació que enviaren entre 1983 i 1988 a la Conselleria de Governació sol·licitant que el Govern els concedís el canvi de grafia oficial, per a recuperar la imposada pel franquisme el 1939, “Cabacés”. I contra tota lògica, el Govern va cedir a aquesta pretensió anacrònica i injustificada el 1989.
L’Ajuntament de Cabassers no ha tingut mai, en tota la seva història, un segell tampó ni un encapçalament de documentació oficial on s’hagi usat la forma normativa “Cabassers”. Entre 1933 i 1939 sí que la documentació de l’Ajuntament usà sistemàticament als redactats la grafia correcta i oficial de “Cabassers”, però el tampó i els encapçalaments de documents continuaven mostrant la grafia prenormativa. Aquesta grafia es va tornar a usar a partir del 1939, i l’ajuntament l’ha fet anar ininterrumpidament des de llavors, desobeint fins i tot mentre tingué l’obligació legal d’utilitzar-la entre 1983 i 1989. Les següents imatges mostren els diversos tipus de marques municipals usades de 1980 a 2022:
1980
1981
1983
1985 (i encara en ús)
1985
1989
2022
Tots els drets reservats. Copyright 2021 - 2025 Cabassers.org
