El batlle de l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro, Il·lim Sr. Maurici Jiménez, ha anunciat mitjançant el seu perfil a Facebook que el municipi corregeix el seu nom i adopta la forma normativa, avalada per l’Institut d’Estudis Catalans i en ple compliment de la Llei de Política Lingüística, de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró. El consistori és governat per PSC, ECP i ERC. El batlle ha comunicat la decisió amb aquest missatge, on també explica que l’ajuntament oficialitza un escut municipal que s’ajusta a la normativa heràldica:
La Generalitat de Catalunya ens comunicava any rere any que el nostre escut municipal no s’ajustava a la normativa heràldica. Un conjunt de normes que ajuden a entendre i comprendre els escuts d’armes, és a dir, el conjunt de regles que permeten representar i descriure correctament aquests emblemes.
El nostre estimat historiador local Pere Barreda ha treballat durant molt de temps en una proposta que finalment heràldica de la Generalitat de Catalunya informa favorablement. Una proposta que recull el fet de ser un poble (menys de 20.000 habitants), els orígens del nostre municipi a Castell d’Aro i Fanals de Munt, el nexe d’unió dels nostres nuclis amb el Riu Ridaura i l’Agaró, i les quatre barres.
Un nou escut que s’acompanya de l’aprovació del nou topònim municipal (que també es trobava fora de norma), i es que ara el nostre municipi no serà anomenat Castell-Platja d’Aro, des de la seva aprovació definitiva el nom del nostre poble passarà a ser Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró.
Des de Cabassers.org felicitem el batlle i el govern de l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró per aquesta decisió històrica i encertada, que converteix el seu municipi en exemple pels que encara mantenen topònims oficials que no respecten la norma.
El 2012, l’Ajuntament de la Torre de Cabdella va sol·licitar un canvi de nom oficial del municipi, pel de «la Torre de Capdella». Aquesta pretensió li va ser denegada per l’ACORD GOV/72/2016, de 7 de juny, pel qual es denega el canvi de nom del municipi de la Torre de Cabdella pel de la Torre de Capdella. El nom oficial d’aquest municipi és «la Torre de Cabdella», com consta al Registre del sector públic local de Catalunya. L’Ajuntament de la Torre de Cabdella usa com a nom del municipi una forma que no és oficial i que és la que li fou denegada per l’ACORD GOV/72/2016: «la Torre de Capdella». Aquest ús es pot observar accedint a la pàgina web del municipi, torredecapdella.org i també a les pàgines vallfosca.net i museuhidroelectricdecapdella.cat, propietat del mateix Ajuntament. També es pot veure l’ús de la forma «la Torre de Capdella» a les actes dels plens publicades a la seu electrònica de l’Ajuntament, a l’encapçalament de la mateixa seu electròncia (https://torredecapdella.eadministracio.cat/), a les insercions que realitza al Butlletí Oficial de la Província de Lleida, i en alguns continguts de la web de la Diputació de Lleida.
El 2004 l’Ajuntament de Josa i Tuixén va sol·licitar el canvi de nom oficial del municipi pel de «Josa i Tuixent», cosa que li fou denegada pel DECRET 397/2004, de 5 d’octubre, pel qual es denega el canvi de nom del municipi de Josa i Tuixén pel de Josa i Tuixent. El nom oficial d’aquest municipi és «Josa i Tuixén», com consta al Registre del sector públic local de Catalunya. L’Ajuntament de Josa i Tuixén usa com a nom del municipi una forma que no és oficial i que és la que li fou denegada pel DECRET 397/2004: «Josa i Tuixent». Aquest ús es pot observar accedint a la pàgina web del municipi, josaituixent.cat i també a les insercions que realitza al Butlletí Oficial de la Província de Lleida.
Als fets anteriors són d’aplicació els següents fonaments de Dret:
1- L’article 18.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de Política Lingüística, diu que «els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans».
2- El DECRET 133/2020, de 17 de novembre, sobre l’establiment i l’ús de la toponímia i sobre la Comissió de Toponímia, diu a l’article 4.1 que «Els topònims de Catalunya s’utilitzen en la seva forma oficial i, sempre que sigui possible, en la seva forma íntegra». I a l’article 5.1: «Els topònims de Catalunya han de constar en la forma oficial en tots els sistemes d’informació i de comunicació interns o externs, seus i portals d’administració electrònica, recursos i aplicacions informàtiques i altres elements anàlegs, així com també en impresos, capçaleres de tota classe de papers, segells i mata-segells, premsa, publicitat, en qualsevol suport físic o digital, per al seu ús i difusió a Catalunya.»
Per tot l’exposat, resulta de les proves de domini públic vistes anteriorment, que els ajuntaments de la Torre de Cabdella i Josa i Tuixén incompleixen la legislació en matèria de toponímia i actuen arbitràriament i sense respectar el principi de legalitat.
Per tot això, i posant en coneixement de la Direcció General d’Administració Local les infraccions descrites, li hem demanat que dugui a terme les accions administratives i legals necessàries per tal de garantir que els ajuntaments de Josa i Tuixén i la Torre de Cabdella actuïn amb submissió plena a la Llei i al Dret i, per tant, que compleixin la legislació lingüística en matèria de toponímia, que s’abstinguin d’usar formes toponímiques que no són les oficials i que usin exclusivament les que són oficials en tota la documentació en paper i electrònica, cartells i senyals de qualsevol tipus, i a tot arreu on la legislació hi obligui.
A la rotonda de la carretera N-340 que la uneix amb la TV-2041 hi ha uns cartells, abans d’arribar a la rotonda, que indiquen la població de Roda de Berà amb una grafia del topònim que no és oficial, «Roda de Bará». A la mateixa rotonda, just a la sortida cap a la carretera TV-2041, un altre indicador conté l’expressió «Roda de Bará».
A la mateixa carretera N-340, al quilòmetre 270 hi ha un altre indicador en sentit nord que senyala erròniament «Arc de Barà» i no Arc de Berà. El mateix passa amb l’indicador en sentit sud.
El Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya indica que la denominació oficial del municipi és Roda de Berà, i que també es grafia Berà el nucli que pertany a aquell terme municipal i del qual pren el nom l’Arc de Berà:
La carretera N-340 pertany a la Red de Carretaras del Estado i és competència del Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana.
L’article 42.6 del Decreto Legislativo 2/2009, de 25 de agosto, por el que se aprueba el Texto refundido de la Ley de carreteras diu que als indicadors de les carreteres de Catalunya «la toponimia debe figurar en catalán o en aranés, de acuerdo con la normativa de la Generalidad de Cataluña».
L’article 6.1 del DECRET 133/2020, de 17 de novembre, sobre l’establiment i l’ús de la toponímia i sobre la Comissió de Toponímia diu que «La retolació a totes les vies urbanes i interurbanes dins el territori de Catalunya ha de fer constar els topònims de Catalunya exclusivament en la seva forma oficial.»
Per tot això hem sol·licitat al Departament de Territori que en l’exercici de les seves competències demani al Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana que es corregeixin els indicadors anomenats anteriorment, substituint-se l’expressió del municipi «Roda de Barà» i «Roda de Bará» per Roda de Berà; i «Arc de Barà» per Arc de Berà.
El 1975 els termes municipals de Vulpellac, Fonteta i Peratallada s’uniren en un de sol, i ho aprovava el «DECRETO 3680/1975. de 26 de diciembre, por el que se aprueba la fusión de los municipios de Vulpellach, Fonteta, y Peratallada (Gerona)», publicat al BOE núm, 25, de 29 de gener de 1976 .» Per a establir el topònim del municipi resultant de la fusió, hom utilitzà un mètode curiós: ordenaren alfabèticament el nom dels tres municipis fusionats, i tot seguit prengueren la primera síl·laba del primer, la segona del segon i la tercera del tercer. Així: (Fo)nteta, Pe(ra)tallada, Vulpe(llac). Amb les tres síl·labes seleccionades crearen l’acrònim Forallac. Cal destacar que en aquell moment la grafia oficial de Vulpellac era Vulpellach, per la imposició de deturpacions del franquisme, però per a la creació del nou nom consideraren la grafia normativa de Vulpellac, i per això el nom resultant fou Forallac i no Forallach.
Tanmateix, l’Institut d’Estudis Catalans considera que el topònim resultant, que és un nom factici, no és normatiu perquè és un acrònim. Sí que accepta, en canvi, un altre nom factici originat el 1977 a partir de la fusió de la Cava i Jesús i Maria: Deltebre. En aquest cas deduïm que la raó de la seva acceptació és que es tracta d’un nom compost descriptiu de l’entorn i no d’un acrònim.
Amb tot, aquest nom de lloc no normatiu no és dels que més mal fan a la toponímia; Forallac només anomena un terme municipal i un ajuntament, i els tres nuclis que el componen conserven cada un el seu nom, correctament escrit. No és com els altres casos, que imposen deturpacions (excepte Castell-Platja d’Aro) i per tant fan malbé topònims genuïns, imposant aberracions ortogràfiques i etimològiques a les seves formes oficials.
Decret d’aprovació de la fusió dels municipis de Vulpellac, Fonteta i Peratallada en un de sol, anomenat Forallac, al BOE 23 del 29 de gener de 1976:
Un «tour» per cinc dels municipis amb topònims oficials deturpats.
Als municipis amb topònims deturpats com a oficials hi ha la necessitat de repetir fins a la sacietat aquestes formes incorrectes, com si fer-les visibles per tot arreu les hagués de fer correctes. On menys es nota aquesta necessitat, però, és a Forallac. Aquest nom només designa el terme municipal i l’ajuntament, ja que el municipi es compon de tres antics municipis que decidiren, el 1977, agrupar-se en un de sol: Vulpellac, Fonteta i Peratallada. L’IEC defensa que el nou municipi resultant s’hauria de denominar així, amb els tres topònims, i per aquest ordre, dels nuclis que l’integren. Però es creà un nom factici amb un mètode si més no peculiar: hom posà per odre alfabètic els noms dels tres nuclis, i emprà la primera síl·laba del primer, la segona del segon i la tercera del tercer per a crear el topònim nou: (Fo)nteta, Pe(ra)tallada, Vulpe(llac). El nom «Forallac» té poquíssima visibilitat. Només es pot llegir en un cartell al límit del terme municipal i a la façana de l’ajuntament. Com a curiositat: a la carretera GI-644 hi ha un indicador que marca el camí cap a Vulpellac, capital del municipi, amb la forma, per error, de Vullpellac.
Vulpellac, Fonteta i Peratallada:
A Terrassola i Lavit se la coneix oficialment com «Torrelavit». En paraules de Joan Coromines, aquesta és una «forma inadmissible en català» que, en voler unir els topònims Terrassola i Lavit, en tot cas l’aglutinat hauria hagut de ser «Terralavit», però on Terrassola s’abrevià en «Torre» per influències foranes. És dels llocs on, tot i la presència de la deturpació, menys s’amaguen els topònims normatius de Terrassola i Lavit, principalment perquè corresponen als dos nuclis que es van unir per a formar el municipi. Hi ajuda, a aquesta visibilitat toponímica, que hi ha dues esglésies anomenades pel nom del nucli al qual pertanyen: Santa Maria de Lavit i Sant Marçal de Terrassola.
Terrassola i Lavit:
A Cabassers, només a l’entrada del poble, ja hi ha un raig de «Cabacés». La forma incorrecta s’hi pot llegir cinc vegades, en cinc cartells diferents en un radi de 10 metres. Quan s’ha pujat al poble, al primer carrer que es troba el visitant hi veu quatre vegades més l’error «Cabacés», incloent unes lletres enormes metàl·liques amb tipografia que recorda una popular marca de batut de cacau. Aprofitant que part del seu terme municipal està integrat al Parc Natural de Montsant, hi ha una sobreabundància de mapes en cartells i indicadors de camins, tots amb la forma al·lòctona «Cabacés». Fins i tot les tapes de la sèquia, instal·lades en ple franquisme, tenen la inscripció «Aguas Cabacés». No ha calgut ni tocar-les, perquè la forma toponímica oficial encara és la imposada per la dictadura el 1939.
Cabassers:
A Campmany la fomra deturpada «Capmany» apareix a cada cartell de cada carrer, i en cartells que és obvi que no cal que anomenin el nom del lloc, perquè ja se sap que l’església fortificada de Santa Àgata i la capella de Sant Sebastià són d’allí i no del poble del costat. No caldria que els cartells de metacrilat ho recordessin. Però ho fan. Excusatio non petitia, accusatio manifesta.
Campmany:
Lledó és l’altre municipi amb una presència exagerada del topònim deturpat per tot arreu. Només a l’entrada del poble ja s’hi veuen tres cartells diferents, incloent-ne un que avisa que el municipi està agermanat amb Zizurkil, a Guipuzkoa. Que el cartellet que avisa de l’agermanament digui «Lladó» i no Lledó equival a escriure Cizúrquil i no Zizurkil, però no hi va caure ningú. La insistència, a Lledó, és de tanta intensitat, que fins i tot a les portes de l’Ajuntament i del Sindicat s’hi recorda que són els de LLADÓ. Ni a Cabassers ni a Campmany no arriben tan lluny en la redundància. Per acabar-ho d’adobar, per un cartell que instal·laren amb la forma correcta del topònim, davant de l’església de Santa Maria de Lledó, algun deturpador hagué de posar una mena de pasta blanca sobre la E per a fer que semblés una A i es llegís «Lladó».
Lledó:
Aquesta insistència en la repetició és la prova que les autoritats locals saben del cert que el que fan no està ben fet. Saben que les formes genuïnes i legítimes dels topònims no són les que fan escriure a tot arreu. I fan escriure les deturpades per amagar les correctes, en una mena d’exercici orwellià que recorda l’eslògan de l’IngSoc, i tot per afirmar el contrari del que en realitat és, per tal que, a base de repetir-ho mil vegades, el seu públic s’ho acabi creient.
WAR IS PEACE FREEDOM IS SLAVERY IGNORANCE IS STRENGTH
Tots els drets reservats. Copyright 2021 - 2026 Cabassers.org
