Tenim l’únic govern del món que en lloc de corregir les faltes ortogràfiques que hi ha als topònims els fa escrirue oficialment malament, tot i que és il·legal. Són els mal anomenats «topònims oficials no normatius». Aquesta situació és un oxímoron jurídic, ja que la Llei de Política Lingüística deixa clar que els topònims tenen com a única forma oficial la normativa. Per tant, si no són normatius no poden ser oficials.

Això ho contravé absolutament tot. Fins i tot la Llei de règim jurídic i procediment de les administracions públiques de Catalunya, que deixa ben clar que han d’actuar «amb submissió plena a la llei i al dret». I en lloc d’axiò fan una llista per avisar que és obligatori usar topònims il·legals:

El 29/07/2025 vam formular una sol·licitud davant la Comissió de Peticions perquè el Parlament  insti el Govern de la Generalitat a modificar el Decret 139/2007 de 26 de juny, pel qual es regulen la denominació, els símbols i el registre d’ens locals de Catalunya, perquè la correcció dels topònims inscrits al Registre del sector públic local de Catalunya amb incorreccions lingüístiques la faci d’ofici l’Administració de la Generalitat de Catalunya.

Hem rebut una carta de la Direcció General d’Administració Local en referència a la sol·licitud que vam formular al Conseller de la Presidència perquè es corregeixin els topònims que incompleixen la Llei de Política Lingüística. La carta (que no és la resolució a aquella sol·licitud) respon en els termes clàssics: «la toponímia oficial no normativa no és il·legal» i corregir-la és cosa dels ajuntaments. Heus ací l’escrit:

Des de Cabassers.org hem decidit que farem acabar l’aberració de la toponímia imposada per cacics, i així ho hem fet saber al Sr. Director General d’Administració Local, enviant aquesta resposta a la seva carta:

Benvolgut senyor Belver,

En primer lloc, agrair-vos la carta d’11 de juliol on acuseu la recepció de la sol·licitud que vaig formular al Conseller de la Presidència el passat dia 3 del mateix mes en nom de la plataforma Cabassers.org. Entenc que el vostre escrit no és la resolució d’aquella sol·licitud, en tant que no especifica si exhaureix o no la via administrativa ni fa constar les vies d’impugnació. Per tant, continuo esperant per part del Conseller la resolució a aquell escrit meu del 3 de juliol en temps i forma.

Tanmateix us voldria fer unes consideracions al respecte sobre el contingut de la vostra carta:

L’article 18.1 de la Llei de Política Lingüística és meridianament clar establint que «els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans». És evident, doncs, que l’anomenada «toponímia oficial no normativa» és un oxímoron, en tant que la toponímia només és oficial si és normativa, segons fixa la mateixa llei. Així doncs, aquest tipus de topònims amb incorreccions lingüístiques són il·legals en tant que es troben inscrits al Registre del sector públic local de Catalunya amb una forma contrària al que disposa la legislació vigent.

Certament, com dieu, el nom oficial dels municipis de Catalunya és el que figura inscrit en aquest Registre, com estableix el Decret 139/2007, de 26 de juny, pel qual es regulen la denominació i els símbols dels ens locals de Catalunya. Per tant és de tota rectitud jurídica el que plantejo a la meva sol·licitud: al Registre només hi pot haver inscrits els topònims que compleixen allò que disposa l’art. 18.1 de la Llei de Política Lingüística, justament pel seu caràcter oficial.

El Govern, a proposta del Conseller de la Presidència, pot tramitar un procediment de correcció dels topònims que relaciono a l’escrit del 3 de juliol, tenint en compte la nul·litat pel principi de jerarquia normativa dels articles del Decret 139/2007 que contradiuen el que disposa la Llei de Política Lingüística. Així es compliria el supòsit que especifiqueu a la vostra carta, on afirmeu que «la Direcció General d’Administració Local només pot inscriture directament en l’esmentat Registre les dades relatives als ens locals […] que derivin d’un procediment tramitat per la Direcció General que afecti a alguna de les dades inscriptibles.»

El desitjable seria que abans d’iniciar el procediment de correcció el Govern modifiqués o derogués els articles antijurídics d’aquest Decret 139/2007 per eliminar la inseguretat que causa aquesta contradicció del reglament, que diu quelcom tan impossible com que els ajuntaments poden incomplir el que estableix la Llei de Política Lingüística sobre la toponímia. Tanmateix, en cas que haguem de presentar un recurs contenciós administratiu per la denegació per silenci administratiu negatiu o per la desestimació de la sol·licitud presentada el 3 de juliol, hi plantejarem un recurs indirecte contra els articles 5, 6 i 15 del Decret 139/2007 perquè siguin anul·lats per sentència judicial, utilitzant aquest mecanisme que permet purificar les normes contràries a l’ordenament jurídic. La correcció de topònims que no compleixen la llei no pot ser mai potestativa, ja que el compliment de la llei és una obligació. En aquest sentit, l’Ajuntament de «Cabacés» ja té obert des del gener de 2025 un procediment al Jutjat Contenciós Administratiu número 1 de Tarragona per negar-se a complir la Llei de Política Lingüística a la toponímia oficial, el qual encara està pendent de resolució.

Permeteu-me acabar amb una reflexió de caire sociològic. Fa massa anys que cap Govern de la Generalitat no vol abordar aquesta injustícia de la toponímia «oficial no normativa» perquè cap d’ells no ha volgut enfrontar-se als cacics que imposen des d’aquells municipis el disbarat de forçar a ciutadans i administracions al ridícul d’escriure topònims amb faltes d’ortografia. És simple i pur caciquisme; una forma de dominar el grup social local mitjançant la humiliació, fent-lo combregar amb rodes de molí, fent-li escriure el nom del lloc no com diu la ciència sinó com agrada al cacic analfabet funcional de torn, sovint per herència del franquisme, que usà aquesta forma de repressió, humiliació i dominació contra els vençuts, desnormativitzant la toponímia que el 1933 ja havia regularitzat la Generalitat. Aquest tribalisme primitiu, Director, s’ha d’acabar. Cap Administració democràtica i civilitzada no pot tolerar cacicades ni herències imposades per dictadures. No tenim per què aguantar el jou d’un caciquisme d’arrel franquista que tot i que agonitza encara fa escriure de manera ridícula el nom d’un lloc contra la legislació vigent, com a símbol i bandera del seu poder decadent. Això suposa una clara discriminació respecte la resta de ciutadans de Catalunya, a qui ningú no força a fer el ridícul ni a semblar analfabets fent-los usar oficialment formes toponímiques plagades de faltes ortogràfiques. El Govern de la Generalitat té l’obligació de protegir i defensar la dignitat de tots els ciutadans. Us demano que feu arribar aquesta reflexió al Conseller de la Presidència i al President de la Generalitat de Catalunya i que tinguin a bé atendre i resoldre favorablement la justa sol·licitud que vaig formular el 3 de juliol.

Des de la plataforma Cabassers.org ens hem proposat fer acabar aquesta aberració humiliant que fa massa anys que patim i suportem. Arriba un punt que s’ha de dir prou davant de ridiculeses absurdes que tothom veu que són un disbarat i una injustícia.

Carles Prats

Cabassers, 12 de juliol de 2025

Al. Director General d’Administració Local, Sr. Francisco José Belver Vallès.

Hem adreçat un escrit al conseller de Política Lingüística comunicant-li la sol·licitud que vam adreçar al Govern el 30/06/2025 demanant-li que compleixi l’obligació que fixa l’article 18.1 de la Llei 1/1998 de Política Lingüística i corregeixi d’ofici els topònims que consten al Registre del sector públic local de Catalunya amb faltes ortogràfiques. Demanem al Departament de Política Lingüística la seva col·laboració per fer que el Govern compleixi la legalitat vigent.

Aquest és el document que hem presentat avui al registre:

Carles Prats, amb DNI XXXXXXXXX i domicili al carrer XXXXXXX, 43373 Cabassers, telèfon XXXXXXXXX i correu electrònic info@cabassers.org, en compliment de l’article 18.2c del Decret 171/2015, de 28 de juliol, sobre el Registre de grups d’interès de l’Administració de la Generalitat i del seu sector públic, informo que estic actuant en nom i representació de la plataforma Cabassers.org, grup d’interès inscrit al registre el 18/01/2023 amb l’identificador únic 4949, que té la finalitat de fiscalitzar la toponímia oficial catalana, amb l’objectiu de l’eliminació de la mal anomenada toponímia oficial no normativa i l’oficialització de les formes normatives dels topònims, com obliga l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de Política Lingüística, i

EXPOSO

PRIMER. Que el 30 de juny de 2025 vaig adreçar una sol·licitud al Conseller de la Presidència i al President de la Generalitat de Catalunya, amb número de registre 9015-1771827/2025 i que adjunto com a document número 1, perquè compleixin la Llei de Política Lingüística i corregeixin d’ofici les faltes ortogràfiques que hi ha en alguns topònims del Registre del sector públic local de Catalunya.

SEGON. Els fonaments de dret en els quals es basa aquella sol·licitud són els següents:

a) L’article 3.2 de la Constitució disposa, sobre les llengües diferents al castellà, que “serán también oficiales en las respectivas Comunidades Autónomas de acuerdo con sus Estatutos”.

b) L’article 143.1 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya diu que “correspon a la Generalitat de Catalunya la competència exclusiva en matèria de llengua pròpia, que inclou, en tot cas, la determinació de l’abast, els usos i els efectes jurídics de la seva oficialitat, i també la normalització lingüística del català.”

c) Els topònims de Catalunya són competència exclusiva de la Generalitat per l’art. 151 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

d) La Llei 8/1991, de 3 de maig, sobre l’autoritat lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans diu a l’article 1 que “Es reconeix que l’Institut d’Estudis Catalans és la institució encarregada d’establir i actualitzar la normativa lingüística del català”. A l’article 2 també diu que “L’ús lingüístic dels òrgans de l’Administració de la Generalitat, de les corporacions locals, de l’Administració de l’Estat a Catalunya i de les entitats autònomes, les empreses i les altres entitats i institucions que depenen de les esmentades administracions ha de respectar la normativa establerta per l’Institut d’Estudis Catalans.”

e) L’article 18.1 de la Llei 1/1998 de Política Lingüística diu que “els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans”.

f) L’atribució de modificar el nom oficial del municipi correspon al Ple de l’Ajuntament per l’art. 123.1e de la Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local i per l’art. 31.1 del DECRET LEGISLATIU 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (d’aquí endavant, TRLMC). Tanmateix, no és competència del ple establir l’ortografia dels topònims, que per l’art. 18.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, han de seguir la normativa lingüística de l’IEC.

g) La jurisprudència del Tribunal Suprem (STS 5250/1998, STS 5847/1998, STS 6723/2000, STS 6918/2001) és clara determinant que la correcció ortogràfica d’ofici dels topònims per part de l’administració autonòmica no és cap vulneració de l’autonomia municipal, ja que “el cumplimiento y ejecución in génere de la normativa lingüística de la Comunidad Autónoma vincula también a los entes locales”, i això no planteja cap dubte d’inconstitucionalitat, com avala la Sentència del Tribunal Constitucional 214/1989, de 21 de desembre de 1989.

h) La legislació catalana preveu, a l ‘art. 31.3 del TRLMC, un procediment pel qual el Govern es reserva el dret a resoldre definitivament qualsevol procediment de canvi de nom iniciat per un ajuntament si conté incorreccions lingüístiques.

i) Aquest procediment referit al punt anterior es desenvolupa reglamentàriament a l’art. 4 del DECRET 139/2007, de 26 de juny, pel qual es regulen la denominació, els símbols i el registre d’ens locals de Catalunya. Segons el mateix reglament el Govern també pot proposar als ajuntaments amb topònims que no compleixin la Llei de Política Lingüística que els corregeixin. Tanmateix aquest procediment, regulat als articles 5, 6 i 15 del mencionat Decret 139/2007, disposa que l’ajuntament requerit pot ignorar el requeriment, la qual cosa, de facto, implica que el decret permet vulnerar l’art. 18.1 de la Llei 1/1998, de Política Lingüística. Això és una contradicció interna de la norma que causa inseguretat jurídica, i pel principi de jerarquia normativa (art. 9.3 de la Constitució) aquests articles del Decet 139/2007 són nuls en contradir el que disposa una norma de rang superior (l’art. 18.1 de la Llei 1/1998).

j) En dues ocasions el Govern ha usat la potestat que li confereix l’art. 31.1 del TRLMC, per evitar la inscripció al Registre del sector públic local de Catalunya de formes toponímiques amb faltes ortogràfiques. Es tracta del DECRET 397/2004, de 5 d’octubre, pel qual es denega el canvi de nom del municipi de Josa i Tuixén pel de Josa i Tuixent i de l’ACORD GOV/72/2016, de 7 de juny, pel qual es denega el canvi de nom del municipi de la Torre de Cabdella pel de la Torre de Capdella. Per tant, atenent al principi “Qui potest plus, potest minus”, i veient la jurisprudència citada, és obvi que el Govern, si per l’art. 31.1 del TRLRLMC pot resoldre definitivament qualsevol procediment de canvi de nom iniciat per un ajuntament si conté incorreccions lingüístiques, també ha de resoldre la situació dels topònims que ja estiguin inscrits al Registre del sector públic local de Catalunya amb faltes ortogràfiques o en llengües diferents de la catalana. Perquè l’objectiu d’aquest art. 31.1 és evitar que arribin al registre topònims que no compleixin la Llei de Política Lingüística, i per tant els que ja hi són sense complir-la s’han de corregir.

En conclusió, el Govern ha de garantir que els topònims inscrits al Registre del sector públic local de Catalunya compleixin la Llei 1/1998, i per tant ha de dur a terme d’ofici les correccions necessàries als que hi són inscrits sense respectar-la.

Per tot això

SOL·LICITO

La col·laboració del Departament de Política Lingüística perquè el Govern de la Generalitat de Catalunya compleixi el que disposa l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de Política Lingüística, i no calgui, amb el compliment de la llei i la correcció d’ofici dels topònims il·legals, iniciar un recurs contenciós administratiu en cas de denegació o desestimació per silenci administatiu de la sol·licitud presentada al Departament de la Presidència.

A l’Hble. Sr. Francesc Xavier Vila, conseller de Política Lingüística.