Hem demanat al Govern de la Generalitat que compleixi el que disposa l’art. 18.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística. Si no compleix la seva obligació, o si la sol·licitud és desestimada per silenci administratiu negatiu, presentarem una demanda a la jurisdicció contenciosa administrativa contra el Govern. Tota la legalitat vigent, així com la jurisprudència del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional avalen que el Govern corregeixi d’ofici qualsevol topònim que contingui faltes ortogràfiques, i de fet és la seva obligació fer-ho, per complir la llei, cosa que li exigim. El compliment i execució «in genere» de la normativa lingüística autonòmica també vincula els ens locals.

La grafia dels topònims es fixa segons la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans i de cap altra manera, i cap topònim que no compleixi aquest requisit legalment establert no és oficial. Queden fora d’aquesta sol·licitud els topònims que no s’adapten a la tradició toponomàstica catalana per haver estat creats amb la fusió de dos o més noms: Torrelavit (Terrassola i Lavit) i Forallac (Vulpellac, Fonteta i Peratallada. Corregir-los, aquí sí, implica un canvi, no una adaptació ortogràfica i prou, i això sí que s’escapa del que disposa la Llei de Política Lingüística. En els altres casos demanem l’aplicació rigorosa d’aquesta llei: topònims escrits segons la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans.

Aquest és el document que hem presentat avui al registre, demanant el compliment de la llei a la toponímia inscrita al Registre del sector públic local de Catalunya:

Carles Prats, amb DNI XXXXXXXXX i domicili al carrer XXXXXXX, 43373 Cabassers, telèfon XXXXXX i correu electrònic info@cabassers.org, en compliment de l’article 18.2c del Decret 171/2015, de 28 de juliol, sobre el Registre de grups d’interès de l’Administració de la Generalitat i del seu sector públic, informo que estic actuant en nom i representació de la plataforma Cabassers.org, grup d’interès inscrit al registre el 18/01/2023 amb l’identificador únic 4949, que té la finalitat de fiscalitzar la toponímia oficial catalana, amb l’objectiu de l’eliminació de la mal anomenada toponímia oficial no normativa i l’oficialització de les formes normatives dels topònims, com obliga l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de Política Lingüística, i

EXPOSO

PRIMER. Que el Registre del sector públic local de Catalunya conté denominacions de municipis i nuclis de població amb incorreccions lingüístiques, la qual cosa vulnera l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de Política Lingüística (d’ara endavant, Llei 1/1998).

SEGON. Que el Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya marca amb un asterisc aquests topònims per fer constar que són lingüísticament incorrectes, i per tant il·legals en contradir l’art. 18.1 de la Llei 1/1998. Aquesta circumstància s’explica a la pàgina XXI del Nomenclàtor.

TERCER. Que el Govern de la Generalitat de Catalunya té l’obligació de mantenir el Registre del sector públic local de Catalunya actualtzat amb la nomenclatura legal dels municipis i nuclis de població, és a dir, la que compleix el que determina l’art. 18.1 de la Llei 1/1998, segons aquests

FONAMENTS DE DRET

PRIMER. L’article 3.2 de la Constitució disposa, sobre les llengües diferents al castellà, que “serán también oficiales en las respectivas Comunidades Autónomas de acuerdo con sus Estatutos”.

SEGON. L’article 143.1 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya diu que “correspon a la Generalitat de Catalunya la competència exclusiva en matèria de llengua pròpia, que inclou, en tot cas, la determinació de l’abast, els usos i els efectes jurídics de la seva oficialitat, i també la normalització lingüística del català.”

TERCER. Els topònims de Catalunya són competència exclusiva de la Generalitat per l’art. 151 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

QUART. La Llei 8/1991, de 3 de maig, sobre l’autoritat lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans diu a l’article 1 que “Es reconeix que l’Institut d’Estudis Catalans és la institució encarregada d’establir i actualitzar la normativa lingüística del català”. A l’article 2 també diu que “L’ús lingüístic dels òrgans de l’Administració de la Generalitat, de les corporacions locals, de l’Administració de l’Estat a Catalunya i de les entitats autònomes, les empreses i les altres entitats i institucions que depenen de les esmentades administracions ha de respectar la normativa establerta per l’Institut d’Estudis Catalans.”

CINQUÈ. L’article 18.1 de la Llei 1/1998 de Política Lingüística diu que “els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans”.

SISÈ. L’atribució de modificar el nom oficial del municipi correspon al Ple de l’Ajuntament per l’art. 123.1e de la Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local i per l’art. 31.1 del DECRET LEGISLATIU 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (d’aquí endavant, TRLMC). Tanmateix, no és competència del ple establir l’ortografia dels topònims, que per l’art. 18.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, han de seguir la normativa lingüística de l’IEC.

SETÈ. La jurisprudència del Tribunal Suprem (STS 5250/1998, STS 5847/1998, STS 6723/2000, STS 6918/2001) és clara determinant que la correcció ortogràfica d’ofici dels topònims per part de l’administració autonòmica no és cap vulneració de l’autonomia municipal, ja que “el cumplimiento y ejecución in génere de la normativa lingüística de la Comunidad Autónoma vincula también a los entes locales”, i això no planteja cap dubte d’inconstitucionalitat, com avala la Sentència del Tribunal Constitucional 214/1989, de 21 de desembre de 1989.

VUITÈ. La legislació catalana preveu, a l ‘art. 31.3 del TRLMC, un procediment pel qual el Govern es reserva el dret a resoldre definitivament qualsevol procediment de canvi de nom iniciat per un ajuntament si conté incorreccions lingüístiques.

NOVÈ. Aquest procediment referit al punt anterior es desenvolupa reglamentàriament a l’art. 4 del DECRET 139/2007, de 26 de juny, pel qual es regulen la denominació, els símbols i el registre d’ens locals de Catalunya. Segons el mateix reglament el Govern també pot proposar als ajuntaments amb topònims que no compleixin la Llei de Política Lingüística que els corregeixin. Tanmateix aquest procediment, regulat als articles 5, 6 i 15 del mencionat Decret 139/2007, disposa que l’ajuntament requerit pot ignorar el requeriment, la qual cosa, de facto, implica que el decret permet vulnerar l’art. 18.1 de la Llei 1/1998, de Política Lingüística. Això és una contradicció interna de la norma que causa inseguretat jurídica, i pel principi de jerarquia normativa (art. 9.3 de la Constitució) aquests articles del Decet 139/2007 són nuls en contradir el que disposa una norma de rang superior (l’art. 18.1 de la Llei 1/1998).

DESÈ. En dues ocasions el Govern ha usat la potestat que li confereix l’art. 31.1 del TRLMC, per evitar la inscripció al Registre del sector públic local de Catalunya de formes toponímiques amb faltes ortogràfiques. Es tracta del DECRET 397/2004, de 5 d’octubre, pel qual es denega el canvi de nom del municipi de Josa i Tuixén pel de Josa i Tuixent i de l’ACORD GOV/72/2016, de 7 de juny, pel qual es denega el canvi de nom del municipi de la Torre de Cabdella pel de la Torre de Capdella. Per tant, atenent al principi “Qui potest plus, potest minus”, i veient la jurisprudència citada, és obvi que el Govern, si per l’art. 31.1 del TRLRLMC pot resoldre definitivament qualsevol procediment de canvi de nom iniciat per un ajuntament si conté incorreccions lingüístiques, també ha de resoldre la situació dels topònims que ja estiguin inscrits al Registre del sector públic local de Catalunya amb faltes ortogràfiques o en llengües diferents de la catalana. Perquè l’objectiu d’aquest art. 31.1 és evitar que arribin al registre topònims que no compleixin la Llei de Política Lingüística, i per tant els que ja hi són sense complir-la s’han de corregir.

En conclusió, el Govern ha de garantir que els topònims inscrits al Registre del sector públic local de Catalunya compleixin la Llei 1/1998, i per tant ha de dur a terme d’ofici les correccions necessàries als que hi són inscrits sense respectar-la.

Per tot això

SOL·LICITO

PRIMER. Que corregiu segons la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans, previ informe de la seva Oficina d’Onomàstica que manifesti quina és la seva forma lingüisticament correcta, al Registre del sector públic local de Catalunya, els següents topònims municipals, que el Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya especifica que contenen incorreccions lingüístiques i, per tant, que vulneren en la seva forma actualment inscrita l’article 18.1 de la Llei 1/1998:

Cabacés

Capmany

Figaró-Montmany

Lladó

Massanes

Navàs

Rialp

SEGON. Que corregiu segons la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans, previ informe de la seva Oficina d’Onomàstica que manifesti quina és la seva forma lingüisticament correcta, al Registre del sector públic local de Catalunya, els següents topònims corresponents a nuclis de població, que el Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya especifica que contenen incorreccions lingüístiques i, per tant, que vulneren en la seva forma actualment inscrita l’article 18.1 de la Llei 1/1998:

Nucli del municipi dels Alamús:

Vencilló

Nucli del municipi de la Baronia de Rialb:

Politg

Nucli del municipi de Campdevànol:

Sant Quintí de Puigrodon

Nucli del municipi del Figueró i Montmany:

Figaró

Nucli del municipi de Flaçà:

Farreres

Nucli del municipi de Josa i Tuixén:

Tuixent

Nucli del municipi de Lladurs:

Montpol

Nucli del municipi d’Olost:

Santa Creu de Jutglar

Nucli de Sant Feliu de Pallerols:

La Torra

Nucli del municipi de Tiurana:

Solés de Tiurana

Nuclis del municipi de la Torre de Cabdella:

Capdella

Central de Capdella

Aguiró

Obeix

la Torre de Capdella

Nucli del municipi de Vilabella:

el Padrós

A l’Hble. Sr. Albert Dalmau Miranda, Conseller de la Presidència del Govern de la Generalitat de Catalunya, i al Molt Hble. Sr. Salvador Illa Roca, President de la Generalitat de Catalunya.

La «toponímia oficial no normativa» és un oxímoron: la Llei de Política Lingüística diu a l’article 18.1 que els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la Catalana d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans. Per tant només els topònims normatius poden ser oficials. Tot i així encara hi ha topònims no normatius tinguts per oficials, la qual cosa és una il·legalitat fruit de la corrupció que afecta tots els àmbits de l’administració, també la regulació dels topònims.

Un ciutadà va registrar una petició al Parlament de Catalunya perquè s’acabi aquesta situació. Es troba en tràmit, i fins el 19 de juliol de 2025 pot rebre adhesions de qui li vulgui donar suport. La podeu veure en aquest enllaç i us demanem si us plau que us hi adheriu.

A la pàgina XXI del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya i sota el títol «Una referència obligada», hi ha un paràgraf que fa passar vergonya aliena:

«L’autonomia de què disposa l’Administració local a l’hora de fixar el nom oficial dels nuclis de població, ha comportat la inclusió en el Nomenclàtor oficial de noms incorrectes ortogràficament o inadequats a la tradició toponomàstica catalana, segons els informes de l’IEC en què es proposaven formes adequades. Tots aquests noms apareixen finalment a l’índex del Nomenclàtor destacats gràficament amb un asterisc (*). Cal dir, tanmateix que molts dels noms corresponents a entitats de població que en la primera edició s’havien transcrit amb grafies inapropiades o amb formes estranyes a la llengua i no havien estat validats per l’IEC; en aquesta nova edició, i mercès als informes pertinents elaborats per la Comissió de Toponímia de Catalunya adreçats als ajuntaments, s’han pogut reduir fins a 102 que encara es consideren incorrectes segons els criteris de l’IEC. El fet que el Nomenclàtor sigui una obra viva com la toponímia fa esperar que aquesta llista proporcionalment petita respecte del corpus que normalitza el conjunt de l’obra, es vagi reduint i que esdevingui un al·licient perquè els consistoris vagin aprovant formes adequades a la normativa.»

Per començar, no és cert que l’Administració local disposi de cap autonomia a l’hora de fixar el nom oficial de res; pot proposar canvis de noms (com va passar, per exemple, amb Santa Maria de Corcó, canviat per l’Esquirol), però mai pot determinar COM s’escriuen aquests noms. Per l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de Política Lingüística, els topònims de Catalunya només poden ser oficials en català i escrits segons la normativa lingüística de l’IEC. Tot el que s’allunyi d’això és il·legal. La jurisprudència del Tribunal Suprem també deixa clar que la legislació lingüística vincula els ens locals i que l’han de complir. Per tant, si es tolera que ajuntaments indocumentats fixin la forma gràfica oficial d’alguns topònims oficials només és per corrupció.

Tenir faltes d’ortografia al nomenclàtor oficial i marcar-les amb un asterisc en lloc de corregir-les és una aberració.

Quan el juliol de 2024 l’alcalde de Cabassers va enganyar a tothom fent veure que per fi acataria la Llei de Política Lingüística i oficialitzaria el nom català del municipi, el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals va afegir una nota a la seva fitxa sobre el topònim «Cabacés»: «En procés de canvi de nom a Cabassers [2024]»

Quan, passats els mesos, va ser evident que aquell anunci del juliol de 2024 era una enganyifa de l’alcalde de Cabassers i dels cacics que li mouen els fils per mirar de guanyar temps, Junts va demandar l’Ajuntament al Jutjat Contenciós Administratiu de Tarragona per l’incompliment de la legislació lingüística. En aquest punt el portal lingüístic de la CCMA va tornar a actualitzar la seva fitxa sobre «Cabacés»:

Ara hi diu que «Fem servir la forma oficial, Cabacés, que divergeix de la fixada per l’IEC (Cabassers)». Només hi ha un problema: la forma oficial no és «Cabacés», sinó Cabassers. Així ho disposa l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de Política Lingüística: «Els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans, excepte els de la Vall d’Aran, que tenen l’aranesa». Per tant, si una forma toponímica divergeix de la fixada per l’IEC no és oficial, sinó que és il·legal.

Passa el mateix per Campmany, el Figueró i Montmany, Lledó d’Empordà, Maçanes, Navars, Rialb, Terrassola i Lavit i Vulpellac, Fonteta i Peratallada. La toponímia «oficial no normativa» no existeix: és toponímia il·legal, i el Govern té l’obligació de corregir-la d’ofici als registres de l’Administració.

Viure en un lloc no converteix a ningú en propietari del topònim que designa aquell lloc, i encara menys li dona dret a decidir com s’ha d’escriure aquest nom. Això, que avui és una obvietat, durant la dècada de 1980 no era tan clar. Enric Moreau-Rey, fundador de la Societat d’Onomàstica, escrivia el 1983 que la grafia d’un topònim, en cas de múltiples formes correctes, s’havia de fixar segons «la voluntat, unànime o molt majoritària, dels interessats (segons el principi el nom pertany a qui el porta)». Però obviava que de forma correcta d’escriure qualsevol paraula (topònims inclosos) només n’hi ha una. Parlava, és clar, del cas de Cabassers, on per aquells anys hi havia un ball de grafies: la prenormativa i imposada pel franquisme Cabacés, la forma curialesca Cabacers, i la normativa Cabassers.

Un any més tard, el 1984, Pere Balañá i Josep Garcia, també parlant de la fixació gràfica del topònim Cabassers, deien que «tanmateix, si per alguna altra mena de convenció, hom prefereix escriure Cabacers o Cabacés, per exemple, l’esmentada «convenció» és tan respectable com l’etimologia aràbiga, que considerem demostrada».

Aquest ball d’arbitrarietats s’hauria d’haver acabat el 1998, amb la promulgació de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de Política Lingüística, que deixa ben clar que la forma oficial dels topònims de Catalunya és la catalana i segons la normativa lingüśitica de l’Institut d’Estudis Catalans. Però aquests reductes de toponímia deturpada que van generar tan debat durant la dècada de 1980 van sobreviure a aquesta llei, desobeïnt-la, i la insensatesa encara dura, perquè cap Govern de la Generalitat no ha tingut la dignitat de posar els ajuntaments que desacaten la llei al lloc que toca.

El principal error dels plantejaments expressats per Moreu-Rey i Balañá i Garcia, avui totalment superats, és que consideren que els qui viuen als llocs que designen els topònims tenen dret a decidir-ne l’ortografia. Viure en un lloc o en un altre és circumstancial, i a ningú no se li acut que cap veí de Vic tingui dret a decidir si el nom d’aquest lloc s’escriu Vic o Vich, per posar un exemple. Això tan clar, a llocs com Cabassers, Campmany, el Figueró i Montmany, Josa i Tuixén, Lledó d’Empordà, Maçanes, Rialb o la Torre de Cabdella no es vol entendre. Més ben dit: són els seus ajuntaments els qui no volen entendre-ho. Els topònims estan sotmesos a les normes lingüśitiques, com totes les altres paraules de la llengua. Ningú, a part de l’IEC, que és l’autoritat lingüística (reconeguda fins i tot per llei) no ha de dir com s’escriu el nom d’un lloc.

Per a fer-ho encara tot més sòrdid, a Catalunya s’ha votat tres vegades l’ortografia de la toponímia. Aquest disbarat va passar dos cops a Cabassers (el 1980 i el 1985) i una altra vegada al Figueró i Montmany (i a la població vallesana això hi va passar, alerta, el 2004, no durant la dècada dels 80!). Avui en dia la Llei de Consultes Populars no Refrendàries, del 2014, impedeix la celebració d’aquestes votacions ridícules, que tampoc no van tenir cap mena de legitimitat ni de sentit quan es van fer. Hi ha, però, qui encara hi apel·la i, per desgràcia i vergonya nacional, ajuntaments que no dubtarien a tornar-les a fer si amb això poguessin mantenir la mania absurda de fer escriure malament el seu propi nom. La Llei és la Llei i tothom hi està sotmès. Els ajuntaments també. Es tracta, només, de fer-la complir, i ja hi ha el primer contenciós administratiu iniciat contra un d’aquests ajuntaments recalcitrants per obligar-lo a escriure sense faltes d’ortografia el seu nom.