En resposta a una interpel·lació de memòria democràtica al Parlament el 24 de gener de 2023, la Consellera de Jusítica, Honorable Senyora Gemma Ubasart, va anunciar que el Govern aprovarà aviat una nova llei de memòria democràtica de Catalunya. Vist l’avantprojecte d’aquesta llei, hem observat que l’article 48 considera simbologia franquista mencions al nomenclàtor de carrers, però tanmateix no fa referència a la toponímia d’imposició franquista. Hem sol·licitat a la Consellera que la nova llei faci retirar la toponímia municipal franquista que encara és vigent a Catalunya, de la que queden com a oficials les denominacions Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp. Els ajuntaments d’aquests municipis no han volgut aprovar mai cap resolució per a recuperar les formes correctes dels topònims, ja aprovades el 1933, i que són Cabassers, Campmany, Lledó i Rialb. El 6 de novembre de 2022 l’agència Efe va distribuir una informació titulada «Los últimos pueblos de España con nombres franquistas», que inclou aquests quatre municipis catalans a la llista, i que es pot llegir aquí.

Per Decret de la Conselleria de Governació el 1933 (Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 119, 14/11/1933, pàg. 991 i següents) la Generalitat va oficialitzar els noms dels municipis de Catalunya normativitzats per l’Institut d’Estudis Catalans. A partir de 1938, la dictadura franquista, a mesura com l’exèrcit rebel ocupava els municipis del Principat, revertia l’oficialització de 1933 i tornava al les formes toponímiques anteriors, com un instrument més de la repressió que patiren la llengua i la cultura catalanes.

El preàmbul de la ja derogada Llei 12/1982 reconeix aquest fet: «La Generalitat de Catalunya, el 20 d’abril de 1931, encomanà per decret a la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans la revisió del nom dels municipis de Catalunya quant a l’ortografia, i el restabliment de la forma catalana dels que havien estat castellanitzats. El 1939 els noms d’aquesta llista foren novament sotmesos a deformacions ortogràfiques i a adaptacions al castellà.» I en paraules del professor Xavier Rull (Els límits en la fixació gràfica dels topònims en català, pàgs.136-137): «Les autoritats franquistes van dur a terme una política de persecució del català; i una de les accions d’aquesta persecució consistia a desconstruir l’obra normalitzadora de la Mancomunitat i de la Generalitat republicana. Per això el franquisme va recuperar les grafies antigues […]: era una manera de desprestigiar l’obra de Pompeu Fabra, i per tant de fer visible als catalanoparlants que el català era una parla sense normes ortogràfiques clares.» Encara August Rafanell a «Breu relació de la destrucció del català sota el franquisme» a la revista Lengas, núm. 66, p. 7-30, 2009, explica així la repressió franquista sobre la toponímia: «Es tractava de fer veure a tothom que la normativització promoguda pel catalanisme institucional d’avantguerra no havia existit. O, en tot cas, que ja li havia passat l’hora. Per això, a part de castellanitzar-los, a la major part dels noms de lloc se’ls va reposar la forma antiga, pre-normativa. La manera de designar la ciutat de Vic esdevé tot un paradigma. Fins al tardofranquisme, la forma Vic, pròpia del català normalitzat i indistinta fonèticament de l’arcaïtzant Vich, serà proscrita i sancionada. Encara a finals de la dècada dels seixanta, una simple hac podia comportar algun maldecap a qui s’atrevís a prescindir-ne.»

El Cens de simbologia franquista del Banc de la Memòria Democràtica incorpora tapes del clavegueram com a elements que farà retirar la futura llei de Memòria Democràtica de Catalunya, segons preveu l’art. 54 del seu avantprojecte. Aquests elements estan inclosos al cens en ser considerats simbologia franquista perquè aquestes tapes incorporen (i citem literalment de les fitxes) «una inscripció en relleu amb la toponímia franquista del municipi». Les tapes en qüestió són dels municipis de la Vilella Baixa, Marçà i el Molar, i mostren inscripcions amb la toponímia franquista de cada un d’ells: Vilella Baja, Marsá i Molá.

Seria incoherent que la nova llei de Memòria Democràtica fes retirar tapes de claveguera amb toponímia franquista inscrita, però no la toponímia imposada per la dictadura que encara és vigent i oficial. Aquesta llei ha de preveure la retirada de les deturpacions que el franquisme imposà a la toponímia com a acte repressiu contra la llengua i la cultura catalanes. Per això, el 25 de gener de 2023 hem sol·licitat a la Consellera de Justícia que la llei de Memòria Democràtica de Catalunya garanteixi la retirada de les deturpacions franquistes que encara són el nom oficial dels municipis de Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp.

Articles relacionats:
–La continuïtat de la il·legitimitat franquista
–La Llei de Memòria Democràtica i la toponímia
–La toponímia franquista no té defensa jurídica possible sense caure al revisionisme
–Hem demanat a la Consellera de Justícia que la futura llei de Memòria Democràtica de Catalunya faci retirar la toponímia franquista
–Topònims franquistes

Informació relacionada: Punt 8 de l’estudi jurídic, “La legislació de Memòria Democràtica”

El 29 de setembre de 2022 vam enviar una instància genèrica a l’Ajutnament de Cabacés per la que li exposàvem les vulneracions de Dret i els perjudicis que causa el fet que la forma oficial del topònim d’aquest municipi sigui la deturpació «Cabacés» en comptes de la forma normativa, Cabassers. Exposàvem que això és contrari a l’art. 18.1 de la Llei 1/1998, de Política Lingüística. També, que vulnera, pels efectes que produeix, els articles 9, 14 i 15 de la Constitució i l’art. 20 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea. I per tant, li demanàvem que per a acabar les vulneracions i perjudicis denunciats que complís l’art. 18.1 de la Llei 1/1998 i que oficialitzés la forma normativa del topònim, mitjançant el procediment previst a la legislació de règim local (arts. 30.1 i 31 del Decret Legislatiu 2/2003 i arts. 2 i 14 del Decret 139/2007).

La resposta va venir per un Decret d’alcaldia de 21 d’octubre de 2022, que desestimava la sol·licitud de 29/09/2022 «en els termes que es formula, atès que el supòsit plantejat no correspon a un procediment de canvi de denominació del municipi, sinó a una rectificació de nom del municipi», i que traslladaven la instància a la Direcció General d’Administració Local «als efectes previstos a la normativa citada als fonaments jurídics d’aquesta resolució, d’acord amb el marc competencial que s’hi estableix.» Això tot i haver afirmat en una comunicació anterior, de 6 d’octubre de 2022, que «la majoria dels membres del ple consideren que la decisió de modificar la grafia del topònim del poble, tot i correspondre al propi ple, hauria d’efectuar-se amb el recolzament dels veïns del municipi a través d’un procés de participació ciutadana». La manera d’impugnar l’acord era mitjançant un recurs contenciós administratiu davant del Jutjat Contenciós Administatiu de Tarragona, o un recurs potestatiu de reposició.

Vam optar pel recurs de reposició, presentat el 25 d’octubre de 2022. Traslladaven l’assumpte a la Direcció General d’Administració Local pel que preveu l’article 30.2 del Decret Legislatiu 2/2003, amb desenvolupament reglamentari de la norma als articles 5 i 6 del Decret 139/2007, que regulen una facultat potestativa del Govern, que «pot proposar als municipis les rectificacions de nom que consideri convenients» (art. 5.1). L’ajuntament, per majoria absoluta (art. 5.2), pot acceptar la proposta amb un acord favorable (art. 6.1) o denegar-la mitjançant un acord desfavorable o silenci (arts. 6.2 i 6.3). Per tant, i segons es desprèn de la pròpia norma, la potestat de dur a terme una rectificació de nom és de l’ajuntament, i el Govern, en els supòsits dels arts. 5 i 6 del Decret 139/2007, només pot proposar rectificacions i no ordenar-les. Per tant, enteníem que l’Ajuntament era competent per a resoldre el que sol·licitàvem a l’escrit de 29/09/2022, i també estava obligat al compliment de l’art. 18.1 de la Llei 1/1998, mitjançant els procediments que estableix la legislació de règim local (art. 18.2 de la Llei 1/1998). També vam al·legar que la diferència que pretenien establir entre procediment de canvi i rectificació de nom és inexistent. La Resolució GRI/2935/2012, de 27 de desembre, per la qual es dona conformitat al canvi de nom del municipi de Roda de Barà, que passa a denominar-se Roda de Berà, és un procediment de rectificació de nom de municipi fet a instància del seu ajuntament, i diu literalment al primer paràgraf: «El dia 21 de maig de 2012, l’Ajuntament de Roda de Barà va iniciar un expedient de canvi de nom del municipi de Roda de Barà pel de Roda de Berà. Aquest canvi de denominació té per objecte adequar la denominació del municipi a la normativa lingüística i a la tradició toponomàstica catalana.» La mateixa resolució es fonamenta en els arts. 30 a 32 del Decret Legislatiu 2/2003 i en els arts. 2 a 4 del Decret 139/2007, que són els mateixos que regulen el canvi de denominació d’un municipi. Això prova que la diferència de procediment que pretenien establir entre el de canvi de denominació i la rectificació de nom és inexistent quan aquest procediment es fa a iniciativa de l’ajuntament, i a ell li adreçàvem la sol·licitud e 29/09/2022 que havia desestimat. Per tot això, demanàvem que revoquessin mitjançant nul·litat o subsidiàriament anul·labilitat la resolució del decret recorregut, i que estimessin totalment la nostra sol·licitud de 29/09/2022.

En lloc d’això van desestimar el recurs de reposició el 7 de desembre de 2022 amb les mateixes raons que al Decret de 21/10/2022, traslladant també aquesta resolució desestimatòria i la documentació de la que portava causa de nou a la Direcció Genreal d’Administació Local, i advertint que la manera d’impugnar aquell acord, que esgotava la via administrativa, era un recurs contenciós administratiu davant del Jutjat Contenciós Administatiu de Tarragona.

El 23 de desembre de 2023 vam presentar una sol·licitud d’accés a la informació pública davant de la Direcció Genreal d’Administració Local, a l’empara de l’art. 18.1 de la Llei 19/2014, per a demanar si l’Ajuntament de Cabacés els havia traslladat la documentació referida i saber si la Direcció General d’Administació Local havia seguit el procediment, quines gestions havia fet i quina resposta havia donat a l’Ajuntament de Cabacés i en quins termes.

El 23 de gener de 2023 la Direcció General d’Administació Local va respondre la sol·licitud d’informació del 23/12/2022, informant que l’Ajuntament de Cabacés els havia tramès la documentació el 7 de desembre de 2022, però que «a la data de la present Resolució la Direcció General d’Administració Local no ha dut a terme cap actuació en relació amb la denominació del topònim de Cabacés. En aquest sentit, d’acord amb el que disposa el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, és competència dels ens locals aprovar el canvis de denominació i de rectificació del seu nom.» Just el que dèiem al nostre recurs de 25/10/2022, i potser, doncs, indicatiu de què pot passar en un recurs contenciós administratiu.

En conclusió: l’Ajuntament de Cabacés, interpretant la legislació de règim local, diu que qui ha de proposar la rectificació de nom és el Govern i envia l’assumpte a la Direcció General d’Administració Local. I aquesta, també interpretant la mateixa legislació de règim local, diu que aprovar els canvis de denominació i de rectificació de nom és competència dels ens locals.

Això passa perquè la legislació de règim local que regula la toponímia és contradictòria per herència de disposicions porugues de 1982 encara traslladades a la legislació vigent el 2007, que fan que els ajuntaments que no volen complir la Llei de Política Lingüística a la toponímia puguin trobar excuses en les incoherències internes de la norma.

El cas de l’Ajuntament de Cabacés, que es nega a oficialitzar la forma normativa del topònim, Cabassers, que és la que compleix el que disposa l’art. 18.1 de la Llei 1/1998 de Política Lingüística, mostra de manera il·lustrativa, amb un exemple pràctic i recent, la contradicció legislativa aprofitada per tots aquests ajuntaments recalcitrants que pretenen mantenir formes errònies dels seus propis noms. Els errors de la norma els permeten passar la pilota a l’administració de la Generalitat, i també li permeten a aquesta tornar-los-la, en un joc on ningú no vol la responsabilitat. I això s’acaba de dues maneres: portant als jutjats aquests ajuntaments per a fer-los complir la Llei de Política Lingüística (com les seves mateixes resolucions indiquen com a manera de ser recorregudes), o corregint la legislació de règim local per a eliminar-ne la incoherència i no deixar cap excusa per a no complir l’art. 18.1 d’aquella Llei. Els ajuntaments incomplidors han fet tot el que han pogut i continuaran fent tot el que puguin per no complir la Llei de Política Lingüística a la toponímia; són incapaços d’entendre que el topònim no és seu, sinó de la comunitat lingüística sencera, i que la seva forma oficial està regulada per la normativa lingüística i per la legislació, i no pel seu caprici o la seva voluntat arbitrària.

El 23 de gener de 2023 vam exposar aquesta situació al Govern de la Generalitat, i li vam demanar que modifiqui la legislació de règim local per a fer acabar la contradicció que genera. Amb aquest canvi, s’eliminarà la toponímia oficial no normativa d’una vegada per totes, sense que pugui haver-hi cap classe d’excusa per a no fer-ho, com passa des de fa dècades. Corregir la legislació que permet aquest equívoc deshonest és necessari per a garantir la integritat de l’administració publica.

Article relacionat:
Hem demanat la modificació de la legislació de règim local per garantir el compliment de la Llei de Política Lingüística a la toponímia 

En data 23 de gener de 2023 hem demanat al Govern de la Generalitat de Catalunya que es revisin i es modifiquin o suprimeixin les parts que calgui dels articles 30 i 31 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i també dels articles 2, 3, 4, 5, 6, 14 i 15 del Decret 139/2007, de 26 de juny, pel qual es regulen la denominació, els símbols i el registre d’ens locals de Catalunya, amb l’objectiu que la legislació de règim local garanteixi el compliment de l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de Política Lingüística. Aquest article diu literalment:

Els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans, excepte els de la Vall d’Aran, que tenen l’aranesa.

Demanem aquesta modificació perquè la legislació de règim local obligui a corregir els topònims oficials que no respecten la Llei de Política Lingüística. A la pràctica, actualment, les incoherències internes d’aquesta legislació de règim local provoquen que diversos ajuntaments incompleixin la Llei de Política Lingüística a la toponímia oficial, i que mantinguin com a denominacions de municipis, nuclis i disseminats topònims impropis, amb faltes ortogràfiques i fins i tot imposats pel franquisme. Això genera els anomenats «topònims oficials no normatius», oxímoron per a definir la situació d’inseguretat jurídica que genera aquest fet: és a dir, topònims que són oficials tot i no poder-ho ser per no complir els requisits que estableix la Llei de Política Lingüśitica.

El Govern no ha de permetre que alguns ajuntaments, amb actituds impròpies d’administracions democràtiques, continuïn escudant-se darrere d’una legislació de règim local contradictòria per a esquivar el compliment de la Llei de Política Lingüística i imposar voluntats particulars i arbitràries a les denominacions oficials de municipis i entitats de població.

Article relacionat:
Un cas pràctic que mostra per què el Govern ha de corregir la legislació de règim local

L’ajuntament de la Torre de Cabdella, per acord del Ple de 18 d’abril de 2013, va iniciar un procediment de canvi de denominació dels nuclis de Cabdella, Central de Cabdella, Envall, Guiró, Oveix i la capital, que té el mateix nom que el municipi, la Torre de Cabdella. Durant el tràmit d’informació pública de l’expedient, es va formular una al·legació relativa a la denominació del nucli d’Envall, aportant un informe de l’Institut d’Estudis Catalans i sol·licitant que no fos deturpat, i això va fer que a la sessió del Ple de 4 de novembre de 2013 l’Ajuntament de la Torre de Cabdella desistís de deturpar el nom d’aquest nucli. Tanmateix, totes les deturpacions proposades al Ple del 18 d`abril de 2013 foren acceptades per la Generalitat, que aprovà la pretensió d’aquell ajuntament i va inscriure com a oficials les formes incorrectes dels topònims: Capdella, Central de Capdella, Aguiró, Obeix i la Torre de Capdella per al nom de la capital (tot i que el municipi té com a nom oficial la forma normativa d’aquest topònim, la Torre de Cabdella).

Tanmateix, al Registre del sector públic local de Catalunya, a la llista d’entitats de població de la Torre de Cabdella, Envall hi consta amb la forma deturpada que proposà l’ajuntament d’aquell municpi el 2013, Emball. El 29 de desembre de 2022, i mitjançant una sol·licitud d’accés a la informació pública, vam demanar a la Direcció General d’Administació Local que aclarís la situació d’aquest topònim, ja que al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya hi consta amb la seva forma normativa. El 23 de gener de 2023, la Direcció General d’Administració Local ha respost mitjançant una Resolució on comunica que «per error, consta en el Registre del sector públic local de Catalunya la denominació
d’Emball quan la denominació oficial és la d’Envall, motiu pel qual es procedirà d’ofici a la seva correcció.»

[L’autor de la imatge d’Envall que il·lustra aquest article és Gustau Erill i Pinyol, feta per a la Viquipèdia, i es pot usar sota llicència Creative Commons 3.0]

La nota de premsa que va difondre el Govern el 27 de maig de 2019, quan va aprovar l’actualtizació del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, descriu així la tasca de la Comissió de Toponímia:

Adscrita al Departament de Cultura des de 2012, la Comissió de Toponímia va ser creada l’any 2001 pel Govern per vetllar per la toponímia de Catalunya i és l’òrgan d’assessorament, consulta i proposta en matèria de fixació oficial dels topònims de Catalunya, sempre d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Institut d’Estudis Aranesi. Els topònims són part del patrimoni lingüístic i cultural de Catalunya, per això la Comissió de Toponímia també és l’encarregada d’adoptar les mesures pertinents per tal de difondre la toponímia oficial i els estudis de toponímia en general que es duguin a terme.

El Decret 133/2020, de 17 de novembre, sobre l’establiment i l’ús de la toponímia i sobre la Comissió de Toponímia, reforça aquesta voluntat de protecció de la toponímia, i al preàmbul afirma:

La IX Conferència de les Nacions Unides sobre la normalització dels noms geogràfics (2007), en la Resolució IX/4, considera que els topònims formen part del patrimoni cultural immaterial de la humanitat, i que s’han d’inventariar, protegir i promoure d’acord amb la Convenció de la UNESCO per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, de 17 d’octubre de 2003.

No hi ha cap contradicció més gran amb els objectius de la Comissió de Toponímia i de la legislació lingüística que regula els noms de lloc que l’existència dels anomenats «topònims oficials no normatius«. Són topònims que no respecten les normes de la llengua, i que són oficials exclusivament per motius polítics, i en diversos casos com a herència directa del franquisme.

El mateix preàmbul del Decret 133/2020 també afirma que la Generalitat té la competència exculsiva sobre l’organització territorial, que inclou els topònims, d’acord amb l’article 151.b) de l’Estatut d’autonomia. No pot haver-hi cap excusa, doncs, per a no fer les modificacions que calgui a la legislació de règim local per tal que els ajuntaments tinguin l’obligació inequívoca d’eliminar l’aberració dels topònims oficials no normatius. Si els topònims són part del patrimoni lingüístic i cultural de Catalunya i part del patrimoni cultural immaterial de la humanitat han de ser tractats, tots, com a tal, i no tenir-ne uns quants abandonats al caprici de ningú.

Com sabeu, a Catalunya encara hi ha diversos municipis que mantenen com a nom oficial formes toponímiques incorrectes, impròpies i fins i tot imposades pel franquisme. Són Cabacés, Capmany, Castell-Platja d’Aro, Figaró-Montmany, Forallac, Lladó, Massanes, Navàs, Rialp i Torrelavit. Els seus ajuntaments rebutgen complir l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de Política Lingüística, que fixa que els topònims oficials de Catalunya han de seguir la normativa lingüística de l’IEC.

A banda, hi ha 74 ajuntaments més que també incompleixen la llei de Política Lingüística a les denominacions de diversos nuclis i entitats de població. Els casos més flagrants són els dels ajuntaments de Josa i Tuixén i la Torre de Cabdella, que han fet malbé en temps recents topònims que ja estaven oficialitzats amb la seva forma normativa. Trobareu la llista completa d’ajuntaments irrespectuosos amb la llei de Política Lingüística a rebels.cabassers.org

No pot ser que la mania i el gust d’uns quants, d’escriure malament determinats noms de lloc, sigui oficial contra la llei i s’imposi a tota la comunitat lingüística. Aquestes actituds, pròpies del caciquisme i no d’institucions democràtiques, ja haurien d’estar superades de fa dècades.

Enguany es compleixen 110 anys que l’IEC aprovà les Normes Ortogràfiques de la llengua catalana, el 1913. Aquestes són les eines que van permetre al català, llengua nacional, equipar-se a les altres llengües nacionals. Tenir faltes ortogràfiques als noms de lloc és un greuge contra l’idioma. Per això el franquisme va revertir la normalització toponímica que va fer la Generalitat el 1933, i va tornar a les formes prenormatives dels noms de lloc catalans, per a desprestigiar l’obra normalitzadora de les institucions democràtiques. D’aquella època fosca encara queden com a oficials les deturpacions Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp, que tècnicament és el mateix que si les formes Serchs, Vich, Figueras o Sardañola encara fossin les oficials i les que utilitzés l’administració en tota classe de registres.

Us demanem que garantiu que les candidatures del vostre partit que es presentin a les eleccions municipals en aquests municipis es comprometin a respectar la Llei de Política Lingüística. I per tant, que es comprometin a corregir immediatament les deformacions que pateixen tots aquest topònims si governen o formen part dels governs locals. I si en aquests municipis ja hi governen candidatures vostres, us demanem que els exigiu respecte per la llengua i l’oficialització immediata de les formes normatives i legals dels noms de lloc.

Les institucions han de ser les primeres a respectar la llengua catalana i a complir la legislació lingüística. Per això, confiem que el vostre partit voldrà defensar el prestigi de la llengua en un camp de tanta importància com els noms de lloc. Com afirmà Pompeu Fabra: «si la llengua falla, fallarà tot».

Cabassers, 18 de gener de 2023

Informació relacionada:
Procediments polítics