Al Partit Demòcrata Europeu Català

Benvolguts,

La dictadura franquista va dur a terme un programa repressiu contra la llengua catalana, que va incloure la desnormativització de la toponímia que la Generalitat havia oficialitzat el 1933. Així, es tornaren a usar com a oficials els noms de lloc amb les grafies anteriors a 1933. A Cabassers li imposaren novament la forma castellana Cabacés.

En restaurar-se la Generalitat, mort el dictador, la Llei 12/1982 oficialitzava els noms de lloc amb la seva expressió catalana, mentre els ajuntaments no els adoptessin definitivament. Però els de Campmany i Rialb, en lloc d’acceptar les formes correctes, van fer tot el que van poder i més fins a aconseguir que les grafies franquistes continués com a oficials, i així fins a dia d’avui, de manera que la forma oficial d’aquells topònim és Capmany i Rialp, cosa humiliant i equivalent a què Vich, Serchs, Figueras o Bañolas encara fossin vigents.

El Senat ha enviat a ambdós ajuntaments un requeriment perquè compleixin la recentment aprovada Llei de Memòria Democràtica i eliminin els topònims franquistes, i l’han desoït. No fan cas de res ni de ningú, i defensen interessos que no són els generals. Tenen una mirada antiquada sobre aquest afer, pròpia de la dècada de 1980, i asseguren que no tenen cap intenció de complir la llei i corregir els seus topònims.

A causa d’aquesta imposició, l’administració de la Generalitat, la de l’estat i la de la UE, la premsa, els llibres de text, els mapes i tots els ciutadans es veuen forçats a usar uns topònim franquistes perquè són oficials, i ho són il·legalment. Perquè no només contravenen la Llei de Memòria Democràtica, sinó també la de Política Lingüística. Un decret del 2007, mal fet expressament per a facilitar-los l’excusa, ofereix als ajuntaments una via per a incomplir la Llei de Política Lingüística, i només es pot fixar aquesta arbitrarietat si una sentència els fa complir la llei.

Aquesta situació és insostenible i no pot continuar produint-se. No es toleraria que cap capital de comarca tingués encara el nom franquista. Tampoc no s’ha de tolerar que cap altra població, per petita que sigui, es vegi sotmesa a aquesta arbitrarietat aberrant, indigna i humiliant.

És inadmissible que els efectes de la repressió de la dictadura contra la llengua catalana es continuïn produint, i menys en uns ajuntaments governats per unes llistes que haurien de promoure i defensar els valors democràtics. Per això us demanem que condicioneu els equips que governen els ajuntaments de Capmany i Rialp a retirar immediatament els topònims franquistes i a oficialitzar els correctes, o a no admetre’ls sota les vostres sigles a les properes eleccions municipals. També us demanem que a a qui eventualment volgués presentar-se amb les vostres sigles als altres dos municipis amb topònims imposats per la dictadura, Cabacés i Lladó (actualment governats per ERC), que els exigiu el compromís de corregir-los si hi governen o si hi poden determinar el govern.

Rebeu una salutació ben cordial, amb la seguretat que atendreu la petició justa que us fem,

Cabassers.org

Cabassers, 6 de març de 2023

PDECAT


Informació relacionada:
Procediments polítics

A Esquerra Republicana de Catalunya

Benvolguts,

El darrer govern d’ERC que tingué l’Ajuntament de Cabassers es constituí el 20 d’octubre de 1936, i durà fins a l’ocupació franquista del municipi, l’1 de gener de 1939. Acabada la guerra el batlle fou assassinat pel franquisme a Tarragona l’octubre de 1939 només per haver estat batlle republicà, i la majoria de regidors patiren captiveri amb condicions inhumanes en camps de concentració i presons o s’hagueren d’exiliar.

La dictadura va dur a terme un programa repressiu contra la llengua catalana, que va incloure la desnormativització de la toponímia que la Generalitat havia oficialitzat el 1933. Així, es tornaren a usar com a oficials els noms de lloc amb les grafies anteriors a 1933. A Cabassers li imposaren novament la forma castellana Cabacés.

En restaurar-se la Generalitat, mort el dictador, la Llei 12/1982 oficialitzava els noms de lloc amb la seva expressió catalana, mentre els ajuntaments no els adoptessin definitivament. Però el de Cabassers, en lloc d’acceptar la forma correcta, va fer tot el que va poder i més fins a aconseguir que la grafia franquista continués com a oficial, i així fins a dia d’avui, de manera que la forma oficial del topònim és Cabacés, cosa humiliant i equivalent a què Vich, Serchs, Figueras o Bañolas encara fossin vigents.

Quan el maig de 2019 ERC va tornar al govern d’aquell ajuntament per primer cop des de 1939, semblava que els valors republicans havien de retornar a l’Ajuntament de Cabassers, i que una acció previsible seria la restauració de la grafia catalana del topònim. Veient que la legislatura avançava i això no es produïa, ho vàrem demanar a l’ajuntament el setembre de 2021, però en lloc d’acollir la proposta, va reaccionar amb una defensa a ultrança, insensata i vergonyosa del topònim franquista. L’excusa: que hi ha algunes persones que el tenen molt arrelat i que la majoria dels qui formen el consistori no el volen corregir perquè els agrada amb la forma deturpada. Com si això fos motiu per a imposar el topònim franquista sense cap altre argument que la voluntat arbitrària d’uns quants; el que tradicionalment s’ha anomenat cacicada.

El Senat ha enviat a l’ajuntament un requeriment perquè compleixi la recentment aprovada Llei de Memòria Democràtica i elimini el topònim franquista, i aquest l’ha desoït. No fa cas de res ni de ningú, i defensa interessos que no són els generals. Té una mirada antiquada sobre aquest afer, pròpia de la dècada de 1980, i proposa una consulta popular perquè els veïns decideixin l’ortografia (esperant que l’escollida sigui la forma franquista, que promou impúdicament), com si viure al lloc que designa un topònim donés dret a decidir com s’escriu, segons capricis i manies i sense tenir en compte les normes de l’idioma i la llei.

A causa d’aquesta imposició, l’administració de la Generalitat, la de l’estat i la de la UE, la premsa, els llibres de text, els mapes i tots els ciutadans es veuen forçats a usar un topònim franquista perquè és oficial, i ho és il·legalment. Perquè no només contravé la Llei de Memòria Democràtica, sinó també la de Política Lingüística. Un decret del 2007, mal fet expressament per a facilitar-los l’excusa, ofereix als ajuntaments una via per a incomplir la Llei de Política Lingüística, i només es pot fixar aquesta arbitrarietat si una sentència els fa complir la llei.

Aquesta situació és insostenible i no pot continuar produint-se. No es toleraria que cap capital de comarca tingués encara el nom franquista. Tampoc no s’ha de tolerar que cap altra població, per petita que sigui, es vegi sotmesa a aquesta arbitrarietat aberrant, indigna i humiliant.

És inadmissible que els efectes que tingué la repressió de la dictadura sobre la llengua catalana es continuïn produint, i menys en un ajuntament governat per una llista que hauria de promoure i defensar els valors republicans i democràtics. Per això us demanem que condicioneu l’equip que governa l’Ajuntament de Cabacés a retirar immediatament el topònim franquista i a oficialitzar el correcte, o a no admetre’ls sota les vostres sigles a les properes eleccions municipals. Una situació similar es produeix també a Lledó d’Empordà, oficialitzat encara com “Lladó”, i on l’ajuntament, també governat per una llista amb les sigles d’ERC, tampoc no vol corregir el problema. També us demanem que exigiu els mateixos condicionants a la vostra llista de Lledó d’Empordà. I a qui eventualment volgués presentar-se amb les vostres sigles als altres dos municipis amb topònims imposats per la dictadura, Capmany i Rialp (actualment governats pel PDECAT), que els exigiu el compromís de corregir-los si hi governen o si hi poden determinar el govern.

Rebeu una salutació ben cordial, amb la seguretat que atendreu la petició justa que us fem,

Cabassers.org

Cabassers, 6 de març de 2023

ERC


Informació relacionada:
Procediments polítics

Censuren Òmnium Cultural per escriure “Cabassers” en lloc de “Cabacés”

L’entitat que gestiona el casal municipal de Cabassers ha prohibit a Òmnium Culutural utiltizar la sala del cinema per a fer-hi les projeccions dels premis VOC si als materials promocionals i anuncis no substituïa la forma normativa del topònim del municipi, Cabassers, per la grafia Cabacés, que encara és oficial. Això ha passat havent-hi un requeriment del Senat que exigeix a l’Ajuntament que retiri la grafia d’imposició franquista Cabacés i que oficialitzi la grafia normativa del topònim, Cabassers.

Òmnium Cultural no ha cedit al xantatge i ha cancel·lat les projeccions dels VOC, que tenia programades pels dies 4 i 5 de març. Aquest matí un pregó anunciava breument que “avui NO hi haurà sessió de cinema”. No deia que no n’hi haurà perquè l’han censurat, i que per això els veïns perden una proposta cultural d’interès.

Sobre l’excusa, usada fins a l’avorriment, d’exigir que s’usin topònims deformats pel franquisme perquè són oficials, Optimot aclareix les coses. A la fixta 6625/3, sobre la toponímia oficial no normativa, diu que “en usos no oficials es recomana fer servir sempre la forma normativa des del punt de vista lingüístic”. El propi servei d’assessorament lingüístic de la Generalitat diu que si no és per a relacionar-se amb l’administració, més val no fer anar les formes oficials dels topònims incorrectes. A Òmnium li han intentat imposar l’ús de la forma “Cabacés” sense cap altre fonament que l’arbitrarietat. Com des d’altres àmbits, com a tothom, com en tantes altres ocasions i com des de fa massa anys que passa.

La reforma recentment realitzada d’aquesta sala de cinema que ara han prohibit usar a Òmnium si no es plegava a la humiliació ha costat, segons el BOPT, 259.633,23 € , més uns altres 55.000 € (també segons el BOPT) per a comprar butaques. Més de 300.000€ públics gastats en infraestructura pública perquè després no es puguin usar les instal·lacions si no s’escriu el nom del municipi segons mana i ordena alguna voluntat arbitrària, i no com diuen la norma i la llei. I si algú troba que la toponímia oficial no normativa no vulnera drets fonamentals és perquè poc l’ha patit, aquesta imposició.

Tres observacions: la responsabilitat que a aquestes alçades encara passin aquestes coses és de l’ajuntament, per no voler complir la Llei de Política Lingüística ni la de Memòria Democràtica i no fer cas ni dels requeriments del Senat, que li demana que adapti d’una vegada l’ortografia del topònim a la legalitat. També és del partit que governa aquest ajuntament, que podria exigir a les seves llistes respecte per la llengua i per la legislació lingüística per a continuar sota el paraigua de les seves sigles. I també del Govern de la Generalitat, que tenint tots els instruments legislatius no fa absolutament res per a fer acabar aquesta infàmia dels topònims mal escrits per ajuntaments que usurpen l’autoritat lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans.

Fa pocs dies, en declaracions al Diari de Tarragona sobre el requeriment del Senat, el batlle de Cabassers deia que “no volem cap imposició“. Nosaltres tampoc. Per això exigim que l’ajuntament compleixi immediatament la llei i s’acabi la imposició d’una grafia que fins i tot el servei de consultes lingüístiques de la Generalitat recomana no utilitzar si no cal. La manera d’acabar aquesta absurditat és que la forma oficial i la normativa siguin la mateixa, a Cabassers i a tot arreu.

Actualització 08/03/2023: L’Ajuntament de Cabacés va pressionar ahir amb una trucada a Òmnium Cultural del Priorat perquè acceptés la censura i reprogramés la projecció dels premis VOC escrivint “Cabacés” i no “Cabassers” als cartells. Òmnium no ha acceptar la imposició i no reprogramarà la mostra del VOC a Cabassers. Per la seva banda, l’Ajuntament de Cabacés diu que no va pressionar a Òmnium i que va intentar mediar perquè reconsideressin la seva postura, i que la resposta que van rebre va ser que la junta havia decidit, davant la censura de l’entitat responsable, no reprogramar la mostra VOC.

No s’ha de fer electoralisme amb els topònims franquistes

Els partits que presentin llistes a les municipals a Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp han de garantir la retirada de la toponímia franquista. Els que ja hi governen, han de posar com a condició de renovació de la confiança a les llistes actuals la correcció immediata.

Qui vulgui defensar la cacicada de quatre ajuntaments per interessos electoralistes, endavant. Però qui ho faci negarà la història i blanquejarà el franquisme per una part dels 1.800 vots que suma el cens d’aquests quatre municipis junts.

A les municipals del 2019 hi va haver aquest percentatge d’abstenció+blancs+nuls:

Cabacés: 32%
Capmany: 48%
Lladó: 60%
Rialp: 27%

Els 1.109 vots a partits que hi va haver als 4 municipis junts van anar a:

ERC: 583

PDECAT: 494

PSC: 12

I només part dels votants defensen la cacicada. Cal humiliar Catalunya mantenint topònims franquistes per una part d’aquests vots?


Aquest text a Twitter.

El Govern espanyol diu que els ajuntaments han de complir la Llei de Memòria Democràtica

El Govern espanyol ha respost una pregunta que li va formular el 9 de gener el senador de Compromís Carles Mulet sobre la retirada dels topònims franquistes Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp. La pregunta del Senat es dividia en tres parts, i demanava:

  1. Quines mesures pensa adoptar el Govern espanyol, i en quins terminis, perquè els topònims Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp siguin tinguts per elements contraris a la memòria democràtica, i per tant que s’incloguin al catàleg a què es refereix l’art. 36 de la Llei 20/2022, en ser aquelles deturpacions imposicions de la dictadura amb la intenció d’humiliar i reprimir la llengua i la cultura catalanes.
  2. Si requerirà als ajuntaments de Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp que compleixin la Llei 20/2022, tenint en compte la seva negativa a corregir els noms dels seus municipis, i per tant que retirin les deturpacions franquistes i oficialitzin les formes genuÏnes i legítimes dels topònims, que són Cabassers, Campmany, Lledó i Rialb.
  3. Si en cas que aquests ajuntaments no retirin la toponímia franquista, s’incoarà d’ofici el procediment per a la retirada d’aquells elements, d’acord amb el que estableix l’article 64 de la Llei 20/2022.

La resposta del Govern espanyol ha estat aquesta:

“El artículo 35.2 de la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de Memoria Democrática, establece que serán considerados elementos contrarios a la memoria democrática las referencias realizadas en topónimos de la sublevación militar y de la Dictadura, de sus dirigentes, participantes en el sistema represivo o de las organizaciones que sustentaron la dictadura, en cuyo caso correspondería a los ayuntamientos el cumplimiento de lo dispuesto..”


L’article 36 de la Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica, estableix que l’Administració General de l’Estat confeccionarà un Catàleg d’elements i símbols contraris a la memòria democràtica amb la relació d’elements que hagin de ser retirats o eliminats. El punt 2 del mateix article indica que es podran incloure al catàleg els elements que resultin d’estudis i treballs d’investigació. El punt 3 determina que les sol·licituds d’inclusió al catàleg contindran les raons “fonamentalment historiogràfiques” que justifiquin la incorporació d’elements. Per tant, hem fet arribar a la Dirección General de Memoria Democrática una sol·licitud fonamentada en raons historiogràfiques i de Dret perquè els topònims Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp siguin incorporats al catàleg d’elements a retirar, atenent a aquests punts:

a) Per a donar compliment al restabliment dels drets de les víctimes mitjançant mesures de restitució, com disposa l’art. 30 de la Llei 20/2022, ja que la toponímia és part de la cultura i la llengua catalanes, reconegudes com a víctimes de la dictadura per l’art. 3.6 a causa de la repressió reconeguda per l’art. 4.4.

b) En ser modificacions de topònims imposades per la repressió de la dictadura, són una referència a ella, ja que és a causa de la dictadura que aquells topònims van patir deformacions a les seves grafies. Per això, també per l’art. 35.2, aquests topònims s’han de considerar elements contraris a la memòria democràtica.

Aquest estudi es pot llegir a continuació (i també el podeu descarregar en PDF). Els topònims referits van ser incorporats al catàleg que crea la Llei el desembre de 2022.

ESTUDIO SOBRE LOS TOPÓNIMOS FRANQUISTAS CABACÉS, CAPMANY, LLADÓ Y RIALP Y FUNDAMENTOS PARA SU RETIRADA

1. Fundamentos historiográficos.

El Instituto Geográfico y Estadístico fijó las formas gráficas de los nombres oficiales de los municipios de España a mediados del siglo XIX, y se recopilaron en un nomenclátor de cinco volúmenes, publicados entre 1863 y 1871 (NOMENCLÁTOR, 1863-1871). Los topónimos en lengua catalana se fijaron gráficamente según la norma ortográfica de la lengua castellana, ya que el catalán fue un idioma sin normativizar hasta 1913. En ese año, el Institut d’Estudis Catalans publicó las reglas ortográficas de la lengua catalana (IEC, 1913).

En cuanto fue legalmente posible, el Gobierno de la Generalitat encargó a la Secció Filològica del Institut d’Estudis Catalans que revisase la ortografía de los nombres de los municipios de Cataluña y que restableciese la forma catalana de los nombres castellanziados. Este encargo se hizo el 20 de abril de 1931, sólo seis dias después de la proclamación de la Segunda República Española (BOGC 1933: 990).

El fruto del trabajo científico del Institut d’Estudis Catalans fue publicado por la Generalitat en un opúsculo dos años después de realizarse el encargo (GENERALITAT, 1933). En ese mismo año de 1933, un Decreto de la Consejería de Gobernación oficializaba las formas toponímicas fijadas por el Institut d’Estudis Catalans. Para hacerlo, el Decreto indicaba el nombre que había sido oficial hasta la fecha en una primera columna, titulada “Nombre oficial según el Instituto Geográfico y Estadístico”, y el que pasaba a ser oficial a partir de la publicación del Decreto en una segunda columna, titulada “Nombre que adopta la Generalitat” (BOGC, 1933).

Así, los topónimos Cabacés, Capmany, Lladó y Rialp quedaron oficializados como Cabassers, Campmany, Lledó y Rialb de Noguera (BOGC, 1933: 991-993).

Avanzada ya la guerra civil provocada por el golpe del ejército sublevado en armas contra el gobierno legítimo de la República, el gobierno franquista promulgó una ley el 5 de abril de 1938 que establecía en el primer artículo que “la Administración del Estado, la provincial y la municipal en las provincias de Lérida, Tarragona, Barcelona y Gerona se regirán por las normas generales aplicables a las demás provincias”. Un segundo artículo disponía que “sin perjuicio de la liquidación del régimen establecido por el Estatuto de Cataluña, se consideran revertidos al estado la competencia de legislación y ejecución que le corresponde en los territorios de derecho común y los servicios que fueron cedidos a la región catalana en virtud de la Ley de quince de septiembre de mil novecientos treinta y dos” (BOE, 1938: 6674). Es decir, se abolieron la legislación y la legalidad republicanas en Cataluña, y a medida que el ejército rebelde iba ocupando los municipios catalanes, se imponía nuevamente como nombre oficial las formas anteriores a la oficialización que hizo la Generalitat en 1933, es decir, las que había usado el Instituto Geográfico y Estadístico entre 1863 y 1933.

En palabras del profesor Xavier Rull, “las autoridades franquistas llevaron a cabo una política de persecución del catalán; y una de las acciones de esta persecución consistía en deconstruir la obra normalizadora de la Mancomunitat y de la Generalitat republicana. Por eso el franquismo recuperó las grafías antiguas […]: era una manera de desprestigiar la obra de Pompeu Fabra, y por lo tanto de hacer visible a los catalanoparlantes que el catalán era una habla sin nomras ortográficas claras” (RULL, 2021: 136-137).

August Rafanell también se refiere a esta forma de represión del franquismo: “Tuvo un calado más profundo el renombramiento de los topónimos. Así, Girona y Lleida, escritos como siempre se habían dicho en catalán, pasan a ser puras suposiciones orales, subordinadas a los nombres oficiales de Gerona y Lérida. A las ciudades medianas también se las obligó a alterar su principal matrícula identificativa: Vilanova i la Geltrú a partir de ahora será Villanueva y Geltrú; Terrassa, Tarrasa; Sant Sadurní d’Anoia, San Sadurní de Noya; Sant Boi de Llobregat, San Baudilio de Llobregat, etc. Incluso muchos pueblecitos, aun plenamente monolingües en catalán, deberán doblegarse ante el correctivo: Sant Fost de Campsentelles pasará a ser San Fausto de Campcentellas; Sant Fruitós de Bages, San Fructuoso de Bages; Sant Quirze de Besora, San Quirico de Besora; Sant Esteve de Llémena, San Esteban de Llémana; Joanetes, Juanetas; Sant Climent Sescebes, San Clemente Sasebas, etc. No acabaríamos. Se trataba de hacer visible a todo el mundo que la normativa promovida por el catalanismo institucional de preguerra no había existido. O, en todo caso, que ya había pasado su hora. Por eso, a parte de castellanizarlos, a la mayor parte de los nombres de lugar se les repuso la forma antigua, pre-normativa. La manera de designar la ciudad de Vic se convierte en todo un paradigma. Hasta el tardofranquismo, la forma Vic, propia del catalán normalizado, indistinta fonéticamente de la arcaizante Vich, será proscrita y sancionada. Todavía a finales de la década de los sesenta, una simple hache podía conllevar algún quebradero de cabeza a quien se atreviese a prescindir de ella” (RAFANELL, 2009: 7-30).

No falta quien pretende justificar que las formas prenormativas de los topónimos catalanes no son franquistas, y efectivamente no les falta razón: las grafías usadas antes de 1933 como oficiales no eran franquistas, como es obvio. Lo que las convierte en imposiciones del franquismo es la fecha de uso oficial, a partir de 1939. Siguiendo con el ejemplo de Vich, esta forma es simplemente arcaica antes de 1933. Pero en 1933, por la oficialización de las formas normativizadas de los topónimos catalanes, se fija como Vic (BOPC, 1933: 995). A partir de 1939, la dictadura impone la forma Vich, y a partir de esa fecha este es un topónimo franquista, al ser impuesta la grafía arcaica por el régimen, en sustitución de la legalizada en 1933, como parte de la represión contra la lengua y la cultura catalanas.

Recuperada la democracia, y con ella restablecida la Generalitat de Catalunya, se promulgó la “Ley 12/1982, de 8 de octubre, por la que se regula el procedimiento para el cambio de nombre de los municipios de Cataluña”. La exposición de movitos de la ley enfatizaba el propósito restaurador de los efectos que la represión franquista tuvieron sobre la toponimia catalana: “La Generalitat de Catalunya, el 20 de abril de 1931, encargó por decreto a la Secció Filològica del Institut d’Estudis Catalans la revisión del nombre de los municipios de Cataluña en cuanto a la ortografía, y el restablecimiento de la forma catalana de los que habían sido castellanizados. En 1939 los nombres de esta lista fueron otra vez sometidos a deformaciones ortográficas y a adaptaciones al castellano, y el nombre de los municipios que han resultado de agregaciones o de segregaciones de núcleos de población desde 1939 presenta con frecuencia formas arbitrarias, alejadas de la tradición catalana. Es necesario, pues, promulgar una norma que nos permita, aun respetando la autonomía municipal en esta materia, la aplicación efectiva de una toponimia correcta a los municipios de Cataluña” (DOGC, 1982: 2382). La disposición transitoria de esta misma Ley establecía que “mientras no sea aprobado definitivamente el cambio, los municipios conservarán el nombre actual, bien que en su expresión catalana”. La disposición adicional de esa Ley 12/1982 establecía que se publicaría anualmente la lista de nombres oficiales de los municipios de Cataluña, y se dio cumplimiento a ello en 1983, por la “Resolución de 4 de febrero de 1983, por la que se hace pública la lista de los nombres oficiales de los municipios de Cataluña” (DOGC, 1983: 352-356). En ella aparecían como oficiales las formas Cabassers, Campmany y Rialb para los municipios que hasta entonces habían tenido las grafías franquistas de Cabacés, Capmany y Rialp. Aun así, Lladó continuaba apareciendo en la lista con la grafía de imposición franquista, y no con la legalizada en 1933.

Por la disposición transitoria de esa Ley 12/1982 sobre la aprobación definitiva de los cambios por los ayuntamientos afectados, esta oficialización tuvo carácter provisional. Los ayuntamientos, en vez de aprobar los cambios y recuperar las formas oficializadas en 1933, aprobaron resoluciones reclamando justo lo contrario: que los topónimos franquistas continuasen siendo oficiales. Los expedientes administrativos que generaron esas reclamaciones se conservan en el archivo del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, y hemos obtenido copia de ellos en virtud de la”Ley 19/2013, de 9 de diciembre, de transparencia, acceso a la información pública y buen gobierno”. Por ello, pueden consultarse en las siguientes direcciones URL:

Cabacés:
https://www.cabassers.org/wp-content/uploads/2022/01/expedient_cabassers.pdf

Capmany:

https://www.cabassers.org/wp-content/uploads/2022/11/CAPMANY.pdf

Lladó:

https://www.cabassers.org/wp-content/uploads/2022/11/Llado.pdf

Rialp:

https://www.cabassers.org/wp-content/uploads/2022/11/Rialp.pdf

En las sucesivas listas de nombres oficiales de los municipios de Cataluña, fueron apareciendo esos topónimos otra vez con la forma impuesta por el franquismo, como consecuencia de las gestiones que realizaron los consistorios ante la Generalitat, que cedió a su presión. Así, Cabacés volvió a constar como forma oficial del topónimo en 1989 (DOGC, 1989: 536), Capmany en 1984 (DOGC, 1984: 948) y Rialp en 1985 (DOGC, 1985: 1581). La continuidad de la ilegitimidad franquista es ininterrumpida, puesto que esos ayuntamientos (incluyendo el de Lladó, que ya evitó incluso la oficialización provisional del topónimo correcto en 1983) no adoptaron jamás ninguna resolución restaurando las formas oficiales de la legalidad republicana de 1933, sino que hicieron justo lo contrario: reclamar insistentemente a la Generalitat que los topónimos franquistas no dejasen de ser oficiales.

2. Fundamentos de Derecho.

El artículo 3.6 de la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de Memoria Democrática, considera víctimas del franquismo a la comunidad, lengua y cultura catalana. El artículo 4.4 reconoce la política de persecución y represión contra la lengua y la cultura catalana perpetrada por el régimen dictatorial franquista durante el periodo de guerra y en las décadas posteriores de dictadura. El artículo 30 otorga el derecho al reconocimiento y la reparación integral por parte del Estado a las víctimas de la guerra y la dictadura definidas en la Ley. El mismo artículo también dispone que la Administración General del Estado desarrollará un conjunto de medidas de restitución, rehabilitación y satisfacción para el restablecimiento de los derechos de las víctimas en sus dimensiones individual y colectiva. El artículo 35.2 considera elementos contrarios a la memoria democrática las referencias de la dictadura realizadas en topónimos. Los topónimos deturpados por el franquismo por motivos políticos no son otra cosa que efecto de la represión contra la lengua y la cultura catalanas de esa dictadura, reconocidas en el art. 4.4 de la Ley 20/2022, y por lo tanto refieren a ella.

Se podría alegar que estos topónimos no mencionan explícitamente al dictador (como Alberche del Caudillo, Llanos del Caudillo, Villafranco del Guadiana o Villafranco del Guadalhorce) o a dirigentes del régimen (como Alcocero de Mola, Quintanilla de Onésimo o San Leonardo de Yagüe). Es preciso matizar que mientras que las menciones al dictador y a otros dirigentes de la dictadura tenían intención de exaltar sus figuras, la imposición de grafías arcaicas a los topónimos catalanes no perseguía otro propósito que la humillación y la degradación de la lengua y la cultura catalanas. En relación a este propósito, el artículo 15 de la Constitución española garantiza el derecho a la integridad moral y prohíbe el trato degradante. El mantenimiento todavía de topónimos con formas deturpadas impuestas por la Dictadura implica la vulneración de ese derecho constitucionalmente protegido, así como la previvencia de los efectos humillantes y degradantes de la represión franquista, que se siguen produciendo en los casos de esos cuatro topónimos, ya que conservan la forma oficial que les impuso el franquismo como parte de su programa represivo.

La IX Conferencia de las Naciones Unidas sobre la normalización de los nombres geográficos (2007), en la Resolución IX/4, considera que los topónimos forman parte del patrimonio cultural inmaterial de la humanidad, y que hay que inventariarlos, darles protección y promover según la Convención de la UNESCO para la Salvaguarda del Patriomonio Cultural Inmaterial, de 17 de octubre de 2003. Además, la Ley 1/1998, de 7 de enero, de Política Lingúística del Parlamento catalán, establece en su artículo 18.1 que la única forma oficial de los topónimos de Cataluña es la catalana, según la normativa lingüística del Institut d’Estudis Catalans. Los topónimos Cabacés, Capmany, Lladó y Rialp no sólo son contrarios a la Ley 20/2022, de Memoria Democrática, sinó que también incumplen este precepto de la Ley 1/1998, de Política Lingüística catalana, por lo que la retirada de las formas impuestas por la dictadura deberá consistir en la corrección de las grafías oficiales de esos nombres, según el criterio actual del Institut d’Estudis Catalans para cada uno de ellos.

Así pues, los topónimos Cabacés, Capmany, Lladó y Rialp deben retirarse por una doble razón contemplada en la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de Memoria Democrática:

a) Para dar cumplimiento al restablecimiento de los derechos de las víctimas mediante medidas de restitución, como dispone el art. 30, al ser la toponimia parte de la cultura y lengua catalanas, reconocidas como víctimas de la dictadura por el art. 3.6, cuya represión reconoce el art. 4.4 de la Ley.

b) Al ser modificaciones de topónimos impuestas por la represión de la dictadura refieren a ella, y es a causa de ella que dichos topónimos sufrieron deformaciones en sus grafías. Por ello, también por el art. 35.2 estos topónimos deben considerarse elementos contrarios a la memoria democrática.

3. Solicitud de inclusión en el Catálogo de elementos contrarios a la memoria democrática de los topónimos franquistas Cabacés, Capmany, Lladó y Rialp.

El artículo 36 de la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de Memoria Democrática, establece que la Administración General del Estado confeccionará un Catálogo de elementos y símbolos contrarios a la memoria democrática con la relación de elementos que deban ser retirados o eliminados. El punto 2 del mismo artículo indica que se podrán incluir en el catálogo los elementos que resulten de estudos y trabajos de investigación, como es el presente caso. El punto 3 determina que las solicitudes de inclusión en el catálogo contendrán las razones “fundamentalmente historiográficas” que justifiquen la incorporación de elementos al catálogo. Por lo tanto, se facilita, en base al presente estudo, que fundamenta las solicitudes, la información requerida para que se pueda proceder a inscribir en el Catálogo los topónimos franquistas Cabacés, Capmany, Lladó y Rialp:

a) Topónimo “Cabacés”

Descripción: El nombre del municipio fue oficializado en 1933 por la Generalitat de Cataluña como Cabassers, mediante Decreto publicado en el Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya número 119, de 14/11/1933. El topónimo Cabassers se estableció siguiendo los criterios lingüísticos de la normativización toponímica encargada al Institut d’Estudis Catalans. En 1939 el franquismo impuso nuevamente la grafía “Cabacés” a este topónimo, que sigue vigente.

Titularidad del elemento: Ayuntamiento de Cabacés.

Dirección: C/ Major 29, 43373 Cabacés.

b) Topónimo “Capmany”

Descripción: El nombre del municipio fue oficializado en 1933 por la Generalitat de Cataluña como Campmany, mediante Decreto publicado en el Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya número 119, de 14/11/1933. El topónimo Campmany se estableció siguiendo los criterios lingüísticos de la normativización toponímica encargada al Institut d’Estudis Catalans. En 1939 el franquismo impuso nuevamente la grafía “Capmany” a este topónimo, que sigue vigente.

Titularidad del elemento: Ayuntamiento de Capmany.

Dirección: Pl. del Fort 1, 17750 Capmany.

c) Topónimo “Lladó”

El nombre del municipio fue oficializado en 1933 por la Generalitat de Cataluña como Lledó, mediante Decreto publicado en el Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya número 119, de 14/11/1933. El topónimo Lledó se estableció siguiendo los criterios lingüísticos de la normativización toponímica encargada al Institut d’Estudis Catalans. En 1939 el franquismo impuso nuevamente la grafía “Lladó” a este topónimo, que sigue vigente.

Titularidad del elemento: Ayuntamiento de Lladó.

Dirección: Pl. Claustre de Santa Maria 2, 17745 Lladó.

d) Topónimo “Rialp”

Descripción: El nombre del municipio fue oficializado en 1933 por la Generalitat de Cataluña como Rialb de Noguera, mediante Decreto publicado en el Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya número 119, de 14/11/1933. El topónimo Rialb de Noguera se estableció siguiendo los criterios lingüísticos de la normativización toponímica encargada al Institut d’Estudis Catalans. En 1939 el franquismo impuso nuevamente la grafía “Rialp” a este topónimo, que sigue vigente.

Titularidad del elemento: Ayuntamiento de Rialp.

Dirección: Pl. del Tornall 1, 25594 Rialp.

4. Bibliografía

BOE, 1938: Boletín Oficial del Estado, número 534, 8 abril 1938. Accesible en Internet:

https://www.boe.es/datos/pdfs/BOE//1938/534/A06674-06674.pdf

BOGC 1933: Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 119, 14 de noviembre de 1933. Accesible en Internet:

https://dogc.gencat.cat/.content/continguts/serveis/republica/1933/19330119.pdf#page=2

DOGC, 1982: Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 268, 20 octubre 1982. Accesible en Internet:

https://portaljuridic.gencat.cat/ca/document-del-pjur/?documentId=9483

DOGC 1983: Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 303, 11 febrero 1983. Accesible en Internet:

https://dogc.gencat.cat/ca/document-del-dogc/?documentId=11965

DOGC 1984: Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 428, 18 abril 1984. Accesible en Internet:

https://dogc.gencat.cat/ca/document-del-dogc/?documentId=234752

DOGC 1985: Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 542, 28 mayo 1985. Accesible en Internet:

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/542/564962.pdf

DOGC 1989: Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 1101, 2 febrero 1989. Accesible en Internet:

https://dogc.gencat.cat/ca/document-del-dogc/?documentId=43878

IEC, 1913: Normes ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans. La Novel·la Nova. Any II. Nº 67 [Barcelona, 1913].

GENERALITAT, 1933: Llista dels noms dels Municipis de Catalunya dreçada per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans amb la col·laboració de la Ponència de Divisió Territorial. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 1933

Accesible en Internet:

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/GenCat3136/id/11147

NOMENCLÁTOR, 1863-1871: Nomenclátor que comprende las poblaciones, grupos, edificios, viviendas, albergues, etc., de las cuarenta y nueve provincias de España : dispuesto por riguroso órden alfabético entre las provincias, partidos judiciales, ayuntamientos, y entidades de poblacion.Imprenta de José María Ortiz. 5 vols. Madrid, 1863-1871. Accesible en Internet:

http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000167814&page=1

RAFANELL, 2009: Rafanell, A. “Breu relació de la destrucció del català sota el franquisme”. En Lengas. Varia. Núm. 66, p. 7-30, 2009. Accesible en Internet:

https://journals.openedition.org/lengas/888

RULL, 2021: Rull, X. Els límits en la fixació gràfica dels topònims en català. Torrazza Piemonte, Italia, 2021.

Un problema nacional

Dels quatre ajuntaments amb topònims imposats pel franquisme, tres es neguen rotundament a acatar la Llei de Memòria Democràtica (Capmany, Lladó i Rialp) i un proposa fer una consulta entre els seus veïns per a veure què s’ha de fer (Cabacés). El batlle de Cabassers ho explicava així al Diari de Tarragona:

«Si surt el ‘sí’, farem el canvi», assegura. Destaca, no obstant, que no és una qüestió «prioritària» i que la grafia «no és només una qüestió normativa, sinó que és també sentimental. La gent se l’ha fet seva i un canvi necessita una transició».

El primer que cal preguntar-se és si cal votar si s’ha d’eliminar o no una imposició de la dictadura. I la segona pregunta és què passa si surt el no: l’Ajuntament garanteix que podrà respectar el resultat i evitarà el compliment de la Llei de Memòria Democràtica? Promoure la participació ciutadana és molt saludable, però s’ha de fer de forma realista, sensata i tenint en compte les possibilitats. Una consulta que pregunti si Cabacés o Cabassers, amb els subterfugis que es vulgui, enganyaria a la població, perquè només es podria aplicar el resultat en cas que l’opció triada fos la que compleix la legislació vigent. Aquesta qüestió, com tantes altres a l’administració, no es regeix per la voluntat de ningú, ja que està legislada: com l’obligació de posar clor a l’aigua, pagar impostos o no fumar als edificis públics. Encara que hom decidís no fer cas d’aquestes normes s’haurien de complir igualment.

Que la correcció del topònim no sigui “una matèria prioritària”, com també afirma l’ajuntament, ho discuteix el Senat, que els ho reclama, i per ser que no és prioritari, com diuen, el problema ha aparegut a l’agència EFE, a la Sexta, a TeleCinco, a TV3, a Catalunya Ràdio, a La Vanguardia, a Nació Digital, a El Punt Avui i a un reguitzell de mitjans locals i comarcals. El que és prioritari, sembla, és no voler abordar el problema, o com a mínim no abordar-lo fins passades les eleccions municipals. I com més tardin, més difícil els serà sortir de l’espiral d’incerteses que han generat. El que per a aquests ajuntaments no és una “qüestió prioritària” és, en realitat, un problema nacional que fa corregir una llei del Congreso (la de Memòria Democràtica) quan s’hauria d’haver corregit fa vint-i-cinc anys per una llei del Parlament de Catalunya (la de Política Lingüística).