La resolució de les al·legacions al canvi de topònim de l’Ajuntament de València

L’Ajuntament de València ha resolt les al·legacions a la proposta de canvi de denominació oficial per Valencia/Valéncia desestimant-les totes excepte una, que estima parcialment, i referent a l’ordre de la denominació del municipi, en el sentit que la versió en català ha d’anteposar-se a la versió en castellà, d’acord amb l’article 4.2.a del Decret 69/2017. És a dir, la proposta que acorda finalment fixa el topònim bilingüe com Valéncia/Valencia.

La posició de l’accent es justifica per “un estudi tècnic, subscrit per un expert en lingüística, sense perjudici del dictamen preceptiu de l’AVL, que en cap cas se substituïx [art. 7.1.a del Decret 69/2017]”. Tanmateix, el document afirma que “este Ajuntament reconeix que l’AVL ostenta funcions determinants en matèria de normativa lingüística i toponímia, de manera que el seu informe és preceptiu quan el canvi de denominació requerisca la fixació o validació de la forma oficial en valencià. Este informe serà emés per l’AVL a sol·licitud de la direcció general competent en matèria d’Administració local, una vegada l’Ajuntament envie l’expedient a la Generalitat [art. 11.2.a del Decret 69/2017]”. És a dir, tot i desestimar les al·legacions presentades a la proposta de canvi, el document reconeix que depèn de l’informe de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. I l’AVL ja va fer un informe el 2016 amb la conclusió següent: «[…] encara que la pronunciació recomanada per als valencians és amb e tancada, la grafia adequada des del punt de vista històric i lingüístic del topònim és València». La mateixa AVL va emetre un comunicat el 03/04/2025 afirmant que el seu posicionament no ha variat respecte l’informe de 2016.

En conclusió: el canvi de València per Valéncia/Valencia no prosperarà.

Podeu descarregar aquí la resolució de les al·legacions a la proposta de canvi de topònim de l’Ajuntament de València (document de 145 pàgines)

La Generalitat de Catalunya obliga a usar topònims il·legals

«Els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans». Això tan clar és el que diu l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de Política Lingüística. S’entén meridianament bé i no necessita de cap interpretació jurídica. Doncs això tan clar hi ha alguns ajuntaments que no ho volen complir, amb la complicitat del Govern de la Generalitat, que promou activament l’incompliment de la Llei.

Catalunya és l’únic país del món on el Govern obliga a escriure topònims plens de faltes d’ortografia en la llengua pròpia, anomenant-los amb un oxímoron: “topònims oficials no normatius”. La llei deixa clar que si no estan ben escrits no poden ser oficials, però tanmateix el Govern afirma que aquelles formes deturpades i il·legals són “oficials” i d’ús obligatori.

La Generalitat de Catalunya esdevé còmplice necessària dels ajuntaments que no volen complir la Llei de Política Lingüística, emetent informes jurídics que contradiuen la Llei per evitar que aquesta es compleixi. Per si no n’hi havia prou, coneix la inseguretat jurídica que causa el Decret 139/2007, que regula la rectificació i canvi de nom dels municipis i sota el que s’amaguen tots aquest ajuntaments que continuen fent escriure el seu nom com si la nostra llengua no tingués normes. Però el Govern no fa res per corregir aquest decret corromput, tot i que li hem demanat explícitament en diverses ocasions que compleixi el seu deure i depuri la norma. L’intent més recent l’hem fet mitjançant el Parlament de Catalunya i encara està pendent de resolució. S’escuden en l’autonomia municipal, ignorant volgudament que aquesta té el límit del marc de la Llei, que els municipis no tenen competències lingüístiques per decidir com s’escriu cap topònim i que la jurisprudència del Tribunal Suprem deixa clar que la normativa lingüística autonòmica vinclula els ens locals i que l’han de complir.

Si tot això no era prou vergonyós, quatre de les deturpacions il·legals tingudes per oficials són l’efecte de la repressió franquista contra la llengua i la cultura catalanes. El Govern té l’obligació de corregir l’infame Decret 139/2007 i de portar als jutjats del contenciós-administratius els ajuntaments que es neguin a complir la Llei de Política Lingüística, però no ho fa i esdevé col·laborador necessari d’aquesta il·legalitat anomenada “toponímia oficial no normativa”. Haver creat un Departament de Política Lingüística el 2024 no ha servit per res més que per empitjorar la situació, ja que la Generalitat, tot i tenir un departament específic per vetllar pel compliment d’aquesta norma, no fa res i encara resulta més insultant que promogui l’incompliment de la legislació lingüística mentre tota la premsa se’n fa ressò. A Europa hi ha molts conflictes per la llengua dels topònims (a Catalunya del Nord, a la Bretanya, a Occitània, a Sardenya, etc), però només a Catalunya el govern accepta conscientment deturpacions com a noms oficials quan té una llei específica, suficient autonomia i tota la jurisprudència a favor per evitar que passi això.

Vegem què diu Optimot, el servei de consultes lingüístiques del Departament de Política Lingüística, sobre la toponímia il·legal, amb definicions que resulten ridícules sabent què diu la Llei de Política Lingüística sobre la toponímia oficial:

Demanem a la Comissió de Toponímia que corregeixi el nom dels túnels “El Figaró”, a la C-17


A la carretera C-17 hi ha uns túnels anomenats “El Figaró”, al límit dels termes municipals del Figueró i Montmany i la Garriga. La denominació “El Figaró” conté una incorrecció lingüística, com manifesta el manual d’Ortografia Catalana editat per l’Institut d’Estudis Catalans el 2017, amb ISBN 9788499653563: a la pàgina 76, que menciona la grafia “Figaró” com a exemple de falta d’ortografia i especifica que s’escriu “Figueró”. La titularitat de la carretera C-17 és de la Generalitat de Catalunya.

L’article 18.1 de la Llei 1/1998 de Política Lingüística, diu que “els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans.
Per l’art. 1.2 del Decret 133/2020 sobre l’establiment i l’ús de la toponímia i sobre la Comissió de Toponímia (d’aquí endavant, Decret 133/2020), la denominació de les vies interurbanes és competència de la Generalitat de Catalunya. Per l’art. 9.1 del Decret 133/2020 el procediment per a modificar els topònims que són competència de la Generalitat l’inicia d’ofici la Comissió de Toponímia.

Per tant hem sol·licitat formalment a la Comissió de Toponímia que iniciï d’ofici el procediment per a modificar el nom dels túnels anomenats “El Figaró” per substituir-lo per la forma normativa catalana “El Figueró”, i complir així el que disposa l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de Política Lingüística.

Resposta de la Comissió de Toponímia del 19 de novembre de 2025.

L’oxímoron jurídic dels topònims oficials no normatius

Tenim l’únic govern del món que en lloc de corregir les faltes ortogràfiques que hi ha als topònims els fa escrirue oficialment malament, tot i que és il·legal. Són els mal anomenats “topònims oficials no normatius”. Aquesta situació és un oxímoron jurídic, ja que la Llei de Política Lingüística deixa clar que els topònims tenen com a única forma oficial la normativa. Per tant, si no són normatius no poden ser oficials.

Això ho contravé absolutament tot. Fins i tot la Llei de règim jurídic i procediment de les administracions públiques de Catalunya, que deixa ben clar que han d’actuar “amb submissió plena a la llei i al dret”. I en lloc d’axiò fan una llista per avisar que és obligatori usar topònims il·legals:

Demanem al Parlament que insti el Govern a modificar l’antijurídic Decret 139/2007 i a complir la Llei de Política Lingüística a la toponímia

El 29/07/2025 vam formular una sol·licitud davant la Comissió de Peticions perquè el Parlament  insti el Govern de la Generalitat a modificar el Decret 139/2007 de 26 de juny, pel qual es regulen la denominació, els símbols i el registre d’ens locals de Catalunya, perquè la correcció dels topònims inscrits al Registre del sector públic local de Catalunya amb incorreccions lingüístiques la faci d’ofici l’Administració de la Generalitat de Catalunya.

Usen el topònim franquista Cabacés a l’homenatge al batlle republicà assassinat pel franquisme que implantà l’ús de la forma Cabassers

Vicent Porqueres Argany fou un destacat republicà i catalanista de Cabassers, militant d’Esquerra Republicana de Catalunya. L’abril de 1931 la seva signatura apareix en qualitat de testimoni a l’acta de proclamació de la II República a l’Ajuntament de Cabassers. L’octubre de1934 fou el president del Comitè Revolucionari que proclamà l’Estat Català al municipi. A causa d’això patí un consell de guerra que el condemnà a un any de presó al vapor Manuel Arnús, ancorat al port de Tarragona. L’octubre de 1936 fou nomenat alcalde de Cabassers, i sota el seu mandat el consistori consolidà l’ús del topònim català del municipi, Cabassers. Va fer emetre moneda local fraccionària el febrer de 1937 amb la inscripció “AJUNTAMENT DE CABASSERS”, cosa que ajudà també a consolidar l’ús del topònim correcte entre la població, que veia escrit el nom del seu poble en català als bitllets que tenia a la butxaca.

Bitllet de l’Ajuntament de Cabassers amb la signatura de Vicent Porqueres


Tot i que el topònim Cabassers fou aprovat per la Generalitat el novembre de 1933, no fou fins l’abril de 1934 que es començà a usar a la documentació de l’Ajuntament, amb un govern de la Lliga. Aquest ús s’estengué fins els fets d’octurbe de 1934, després dels quals es tornà a usar la forma “Cabacés” per motius clarament ideològics, i no va ser fins l’alcaldia de Porqueres, l’octubre de 1936, que l’Ajuntament adoptà definitivament l’ús de la forma Cabassers fins a l’ocupació franquista del poble l’1 de gener de 1939, quan el nou consistori feixista imposà el topònim castellanitzat de Cabacés un altre cop.

L’Associació de víctimes de la repressió franquista a Tarragona ha organtzat un homenatge a Porqueres pel proper 5 d’octubre. Es col·locarà una llamborda del record a l’Ajuntament. Hi col·laboren el Departament de Justícia, el Memorial Democràtic i el mateix Ajuntament de Cabassers. Doncs als cartells difosos per l’Ajuntament per anunciar l’acte hi han fet anar el topònim castellà imposat pel franqusme Cabacés. És impossible imaginar-se una manca de respecte més greu i una mostra de cinisme més extrema que aquesta; homenatjar l’aclalde que va normalitzar l’ús de la forma Cabassers amb la grafia que van imposar els seus assassins, Cabacés.

Cartell anunciant l’homenatge al batlle Vicent Porqueres, assassinat pel franquisme, on s’usa el topònim franquista Cabacés