Després de l’aturada estratègica que va fer la candidatura Priorat-Montsant-Siurana a Patrimoni Mundial de la UNESCO, aquesta es tornarà a presentar enguany o l’any que ve com a molt tard, segons va fer públic l’associació que coordina els esforços d’aquesta candidatura, Prioritat, l’abril del 2021. El 2019 la candidatura va ser retirada a últim moment per un informe negatiu d’ICOMOS, l’organisme consultiu de la UNESCO a Espanya en qüestions relacionades amb Patrimoni Mundial. Un dels punts febles era la manca d’un pla de gestió.

Hi ha, però, un altre factor que pot desbaratar les pretensions de la candidatura: «Cabacés». Aquesta és la forma oficial del topònim d’un municipi de la comarca del Priorat. És oficial il·legalment, ja que la llei catalana (article 18.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística) preveu que només puguin oficialitzar-se topònims correctament escrits, segons la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans. La forma correcta per a aquest topònim és Cabassers, però l’ajuntament d’aquest municipi i el Govern de la Generalitat mantenen encara, com a oficial, la forma «Cabacés». Això no només trenca la legislació catalana, sinó que també vulnera convencions de les Nacions Unides sobre la protecció de la toponímia com a patrimoni immaterial de la humanitat (recollides per la normativa més recent sobre toponímia catalana, al preàmbul del Decret 133/2020), i la Convenció de la pròpia UNESCO sobre la salvaguarda d’aquest patrimoni (vegeu la normativa que vulnera aquí). Per a fer-ho més greu, aquest fet també vulnera drets fonamentals i suposa el trencament de l’Estat de Dret.

Això es pot resoldre de tres maneres:

1- L’Ajuntament de Cabacés* pot decidir complir la llei de política lingüística i oficialitzar la forma correcta i legal del seu topònim, Cabassers, en substitució de la forma il·legal «Cabacés».

2- El Govern de la Generalitat de Catalunya pot, d’ofici, dur a terme aquesta correcció, ja que els municipis tenen autonomia per a canviar els seus topònims, però no per a decidir la seva ortografia. En el cas de Cabassers, com que no es tracta d’un canvi de nom sinó d’una correcció ortogràfica, el Govern pot dur a terme aquesta correcció de motu proprio, encara que la legislació al respecte sigui contradictòria, ja que sota el principi de la jerarquia normativa preval l’obligació de fer oficials només les formes normatives dels topònims, com s’explica en aquest article.

3- Si hi ha inacció per part de les administracions responsables de corregir aquesta il·legalitat, es pot demanar auxili a la Justícia per tal que ho faci corregir.

Els habitants de Cabassers no poden pronunciar-se sobre aquesta matèria en una consulta, vinculant o no, perquè el compliment de la llei és imperatiu i no es tracta d’un canvi de nom, com ja s’ha dit, sinó de l’adequació de la grafia d’aquest nom a les normes de l’idioma. Ni les normes d’ortografia ni l’obligació de complir la llei no poden ser sotmeses a les urnes; per tant qualsevol clam que demani aquest requisit serà il·legítim.

Si no es corregeix aquesta arbitrarietat, és molt difícil que la UNESCO pugui avalar com a Patrimoni Mundial la candidatura d’una comarca que inclou una forma oficial d’un topònim d’un municipi que vulnera no només la legislació local, sinó les pròpies disposicions de l’ONU i la UNESCO sobre protecció del patrimoni immaterial de la humanitat. I és que la responsabilitat recau, exclusivament, sobre l’administració, que també forma part de la Comissió Permanent de la Comissió del Paisatge i la Sostenibilitat del Priorat, impulsora de la candidatura. Hi són, a més de l’associació Prioritat i l’Observatori del Paisatge, el Departament de Cultura, el d’Agricultura, el de Vicepresidència (Territori), la Diputació de Tarragona i el Consell Comarcal del Priorat. I l’Ajuntament de Cabacés*, a banda, és soci de Prioritat. No hi ha cap justificació, doncs, per tal que l’administració, ja sigui la local o l’autonòmica, no corregeixi el que pot ser un impediment, i gros, per a l’èxit de la candidatura Priorat-Montsant-Siurana a Patrimoni de la Humanitat. Presentar-la vulnerant normativa d’aquest àmbit de qui ho ha d’aprovar (mantenir com a oficial la forma «Cabacés» per al topònim Cabassers, no respectant així el patrimoni immaterial de la humanitat) sembla una via ràpida al fracàs. És imperatiu, doncs, que abans de presentar la candidatura el Govern corregeixi aquest problema, que pot malbaratar l’esforç que es fa des del 2010.

L’expedient que ha preparat amb tota cura l’associació Prioritat per avalar la candidatura davant la UNESCO, conscient del problema, utilitza la grafia «Cabassers» per al topònim del municipi que oficialment (i il·legalment) encara s’escriu «Cabacés». La Carta del paisatge del Priorat, elaborada pel Departament de Territori, fa el mateix. Ara cal que l’administració hi acompanyi i oficialitzi la forma correcta d’aquest nom de lloc. No s’ha d’arriscar la feina de tants anys per la rebequeria de voler mantenir a l’oficialitat, il·legalment i il·legítima, una forma incorrecta d’un topònim de la comarca que aspira a ser declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat. Ajuda a entendre el disbarat pensar què passaria si al Priorat hi hagués altres poblacions amb les formes prenormatives com a oficials dels seus topònims: Capsanes i no Capçanes, Lloá i no el Lloar, Marsá i no Marçà, Molá i no el Molar, Ciurana i no Siurana, Vilella Baja i no la Vilella Baixa. Si la situació no seria acceptable, tampoc no ho és per a Cabacés i no Cabassers.

Els mitjans públics de Catalunya han decidit referir-se a la capital d’Ucraïna per la transliteració del seu nom en ucraïnes, Київ (Kíiv), i no per la transliteració del seu nom en rus, Киев (Kíev), com acostumaven a fer habitualment. Ucraïna adoptà com a nom oficial de la ciutat la forma Kíiv el 1995, i l’ONU la va reconèixer, però segons explica el portal 324 de la Corporació Catalana de Mitjans Audionvisuals, «la tradició, que pesa tant en la toponímia, ens va portar a continuar fent servir la forma que havíem fet servir sempre.»

Així doncs, els mitjans públics catalans han decidit, amb bon criteri, respectar per fi les Resolucions IX/4 i IX/5 de la IX United Nations Conference on the Standardization of Geographical Names, que declaren els topònims patrimoni immaterial de la humanitat, i insten a la protecció i salvaguarda d’aquest patrimoni, registrant-los i utilitzant-los amb les formes originals dels seus idiomes. La Convenció de la UNESCO per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, de 17 d’octubre de 2003, també protegeix la toponímia en les seves formes genuïnes.

L’únic que cal lamentar és que els mitjans (no només els catalans) hagin decidit tenir aquesta sensibilitat toponímica a causa de circumstàncies tan horribles com una invasió i una guerra, i que no ho haguessin fet fa anys, com a mostra de respecte a la diversitat cultural i lingüística de la humanitat.

A Catalunya hi tenim encara una bona llista de topònims que tenen, com a formes oficials, grafies incorrectes, que no s’ajusten a les normes lingüístiques de l’Institut d’Estudis Catalans, i que par tant no respecten ni la legislació catalana de política lingúística, ni les resolucions de l’ONU i la UNESCO sobre toponímia. Entre el centenar llarg de topònims majors oficials lingüísticament incorrectes hi ha, fins i tot, els noms de deu municipis: Cabacés (Cabassers), Capmany (Campmany), Castell-Platja d’Aro (Castell i Platja d’Aro), Figaró-Montmany (el Figueró i Montmany), Forallac (Vulpellac, Fonteta i Peratallada), Lladó (Lledó), Massanes (Maçanes), Navàs (Navars), Rialp (Rialb) i Torrelavit (Terrassola i Lavit). A banda, hi ha dos altres municipis que, tot i tenir com a oficials les formes correctes dels seus noms, utilitzen il·legalment formes incorrectes: la Torre de Cabdella (fa anar «la Torre de Capdella») i Josa i Tuixén (utilitza «Josa i Tuixent). Hi ha altres topònims de nuclis de població i disseminats que també tenen com a oficials formes incorrectes.

Des de Cabassers.org, fem una crida als mitjans de comunicació a utilitzar les formes lingüisticament correctes dels topònims catalans que encara tenen formes oficials incorrectes. Demanem que vulguin tenir aquesta coherència, respectant també, per a la toponímia catalana, allò que estableixe l’ONU i la UNESCO. I al Govern de la Generalitat li demanem que, en compliment del que estableix l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, oficialitzi per a tota la toponímia catalana la forma correcta de cada nom de lloc, per acabar amb l’arbitrarietat que suposa que alguns municipis encara tinguin formes oficials dels seus noms que no respecten ni la llei ni les disposicions d’organitzacions internacionals, mentre la majoria sí que ho fan.

Un usuari de Twitter, conscienciat amb el problema que suposa la toponímia oficial no normativa, ens ha fet arribar una captura de pantalla de Common Voice amb la frase “Magradaria anar a Cabacés amb autobús”:

El programa utilitza, com es pot comprovar, la forma no normativa (i encara oficial) de Cabacés per a referir-se al municipi de Cabassers. La campanya s’inscriu en el projecte Aina, impulsat pel Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori en col·laboració amb el Barcelona Supercomputing Center (BSC). No dubtem que no hi ha cap intencionalitat de cap tipus en l’ús de la toponímia no normativa en aquest projecte tan lloable, i que si s’usa al programa és perquè és oficial (i és oficial, cal recordar-ho, de manera il·legal). Els programadors no tenen ni per què sospitar que les llistes oficials de topònims de Catalunya contenen incorreccions lingüístiques, però això passa, i per tant usen les formes dels topònims que contenen aquestes llistes per a programar les frases, confiant que totes són correctes. Però totes no ho són, i aquestes, en lloc de ser corregides d’ofici, es mantenen a les llistes a tort, i encara assenyalades amb un asterisc per a indicar que no són correctes.

La ciutadania en general hauria de poder confiar que les llistes oficials, del que sigui, no tenen errors premeditats. Però això en la toponímia és encara lluny de ser una realitat, i com que les grafies oficials d’alguns topònims encara contenen incorreccions lingüístiques per motius polítics, s’inclouen així en aquelles llistes, en lloc de complir la llei de política lingüística del 1998, que al seu article 18.1 deixa ben clar que això no ha de passar.

Passa, doncs, que quan hom utilitza qualsevol d’aquests topònims oficials incorrectes ajuda, sense saber-ho, a difondre l’error, que es basa en la mania d’alguns ajuntaments de voler fer escriure el nom del municipi o dels nuclis que administren segons el gust d’alguns, i no segons la norma general. I per això van fer mans i mànegues, sobretot la dècada de 1980, per a poder mantenir com a oficials noms de lloc escrits segons manies i ideologies, i no segons norma i etimologia. I avui en dia, qui veu el nom d’aquests municipis i nuclis de població en llistes oficials, confiant que les formes estan ben escrites si són en aquestes llistes, les reprodueix.

Cal que el nostre país deixi de fer el ridícul d’aquesta manera a causa de la toponímia oficial incorrecta, i cal que el Govern corregeixi la grafia oficial d’aquests topònims que encara mantenen formes errònies per a evitar que les correctes desapareguin de l’àmbit públic, com s’observa que passa amb l’exemple de “Cabacés” (en lloc d’haver-hi la forma correcta, Cabassers) en un projecte de la importància de Common Voice. Per a fer més vergonyosa la situació, la grafia que apareix al Common Voice , “Cabacés”, és citada com a exemple de falta ortogràfica al manual d’Ortografia Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, pàgina 54, on s’hi llegeix ben clarament, en parlar dels usos de la grafia ss: “Cabassers (no *Cabacés)”.

Si ensenyem a parlar a les màquines, fem-ho correctament i sense faltes ortogràfiques. En el cas concret de “Cabacés”, a més, en tractar-se de la forma castellana del topònim “Cabassers”, la pronúncia també varia:

Cabacés: [kaβa’θes]
Cabassers: [kaβa’ses]

Passa el mateix que amb Lérida/Lleida o Gerona/Girona: es pronuncien de forma diferent, segons si s’escriuen en una llengua o una altra. En paraules d’algunes persones de Cabassers, la definició de la situació és ben clara: “ho diem en català i ho escrivim en castellà”.

Com es pot veure, mantenir com a oficials grafies impròpies de topònims catalans només causa perjudicis, i cal corregir aquesta situació immediatament. Permetre la caciacada de fer escriure malament noms de lloc fa quaranta anys va ser responsabilitat de la gent que hi havia fa quaranta anys; en canvi, evitar que aquesta cacicada continuï avui en dia, i que embruti la digitalització, ja és responsabilitat de la gent que hi ha avui en dia. I la nostra generació això ho ha de corregir.

El Termcat defineix així l’ESTAT DE DRET: «Model d’estat on regeixen la divisió de poders, la supremacia i reserva de llei, el reconeixement i la garantia dels drets i llibertats fonamentals dels ciutadans, el principi de legalitat de l’Administració pública, el control judicial ordinari de la potestat reglamentària i de la legalitat de l’activitat administrativa i el principi d’integritat patrimonial en cas de lesió de drets o béns per raons d’interès públic.»

Continuar tolerant que a Catalunya hi hagi topònims oficials amb formes no normatives, contra el que disposen l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, i contra la Llei 8/1991, de 3 de maig, sobre l’autoritat lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans, provoca les següents vulneracions dels principis de l’Estat de Dret:

a) Vulnera la supremacia de la llei
La llei és el centre del sistema polític, de manera que tots els altres poders, i especialment l’Administració pública, es troben en estricta subordinació a la llei. Que algunes administracions locals vulnerin aquest principi, mantenint com a oficials formes no normatives dels municipis i nuclis de població que administren, vulnera aquest principi, i també el vulnera que el Govern no ho rectifiqui de motu proprio.

b) Vulnera drets fonamentals
L’article 15 de la Constitució espanyola reconeix el dret a la integritat moral de totes les persones. Forçar la ciutadania a escriure incorrectament topònims en les seves relacions amb l’administració, quan se sap perfectament quina és la forma lingüísticament correcta de fer-ho, obligant les persones a escriure com si fossin ignorants, és lesiu per a la seva integritat moral, i constitueix un tracte denigrant, degradant i humiliant.

L’article 20 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea estableix que «totes les persones són iguals davant la llei». Que les formes oficials de determinats topònims no s’ajustin al que disposa la llei de política lingüística és una vulneració d’aquest principi, ja que aquestes formes no només són les que han d’utilitzar els ciutadans en les seves relacions amb l’administració, sinó que, a més, són les que han de constar als documents de tota classe de les persones empadronades als municipis i nuclis de població amb aquest problema. Així, mentre uns ciutadans poden utilitzar formes toponímiques correctes, altres han de fer anar formes incorrectes, perquè són oficials tot i que la llei ho prohibeix. Però, a banda, i aquí és on es genera de manera explícita la desigualtat davant la llei, la promulgació del Decret 133/2020, de 17 de novembre, sobre l’establiment i l’ús de la toponímia i sobre la Comissió de Toponímia, fa obligatòries les formes oficials dels topònims en tots els usos públics que puguin tenir, incloent l’edició de mapes, textos per a l’ensenyament i utilització a la premsa. Això, si bé es fa sota el supòsit que totes les formes oficials són normatives i, per tant, legals, dóna obligatorietat d’ús a les formes que no són normatives, i, per tant, no són legals, provocant frau de llei i desigualtat de les persones davant la llei, ja que, depenent d’on s’estigui empadronat, la mateixa legislació causa uns efectes o uns altres sobre les persones: mentre a unes els garanteix l’ús de la forma normativa i correcta del topònim del lloc on estan empadronats, a altres els garanteix exactament el contrari.

c) Vulnera el principi de legalitat de l’Administració pública
Tot acte jurídic dels òrgans de l’Estat ha d’estar sotmès a l’ordenament jurídic vigent, per a evitar que estiguin sotmesos a l’arbitrarietat de la voluntat de les persones. Mantenir com a denominació oficial d’un municipi o nucli de població formes toponímiques no normatives, contra el que disposa l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, suposa donar primacia a l’arbitrarietat, i suposa la vulneració del principi de legalitat de l’Administració pública, en la figura de l’administració local. Algunes de les formes oficials no normatives d’aquests topònims (com Cabacés i Figaró-Montmany) van ser sotmeses a processos de votació popular, de manera que l’arbitrarietat de la seva oficialització és encara més clamorosa, ja que no s’ajusten ni a la norma ortogràfica, ni a les disposicions legals, i només al gust de les persones que ho van decidir en base a les seves preferències personals.

L’anàlisi detallada de totes les implicacions jurídiques que genera aquest cas el podreu llegir aquí. I aquí també hi trobareu la fonamentació per la qual, en base a la jerarquia normativa, el Govern de la Generalitat de Catalunya pot corregir d’ofici aquesta situació i fer innecessària la intervenció de la justícia o la modificació de la legislació actual.

Recull de toponḿia prenormativa a les tapes de claveguera de Catalunya de cronologia franquista, i la data en què s’han registrat les peces:

Voleu ajudar a ampliar aquest registre? Publiqueu a Twitter la fotografia de la grafia toponímica franquista o prenormativa (o amb mencions honorífiques d’època franquista) i mencioneu-nos: @CabassersOrg.

El portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, esadir.cat, ha incorporat les formes normatives tant dels topònims com dels gentilicis d’aquells municipis que encara tenen com a oficials formes no normatives dels seus noms. Fins fa poc, el portal només recollia les formes oficials d’aquests topònims, que condicionaven també els gentilicis d’aquells llocs.

La legislació vigent obliga a utilitzar les formes oficials dels topònims catalans, amb el benentès que són lingüísticament correctes, però l’existència de topònims oficials amb formes deturpades, al·lòctones o amb altres incorreccions, provoca la contradicció de fer obligatori l’ús de formes errònies pel fet que són oficials. Els ajuntaments amb topònims en aquesta situació entren en contradicció amb el que disposa la llei sobre toponímia oficial, i el portal ésAdir reflecteix aquesta realitat, incorporant tant les formes oficials com les normatives dels municipis amb aquest problema.

Una altra derivada de la incorporació de les formes normatives dels topònims que encara tenen com a oficials formes incorrectes, és que el cercador d’esAdir retorna resultats quan es fa la cerca segons la forma normativa d’aquests noms de lloc. Abans només era possible fer la cerca per les formes oficials. Per exemple, si hom cerca «Lledó», el resultat dirigeix a l’entrada «Lladó», que especifica quines són les formes oficial i normativa del topònim.

La llista de millores introduïdes per ésAdir es pot consultar a les entrades corresponents als topònims dels municipis que estan en conflicte amb la llei a causa de la grafia oficial dels seus noms:

Cabacés – Cabassers

Capmany – Campmany

Castell-Platja d’Aro – Castell i Platja d’Aro
(Corregit quan el municipi canvià de nom)

Figaró Montmany – el Figueró i Montmany

Forallac – Vulpellac, Fonteta i Peratallada

Lladó – Lledó

Massanes – Maçanes

Navàs – Navars

Rialp – Rialb

Torrelavit – Terrassola i Lavit

Agraïm i reconeixem la millora que ha dut a terme ésAdir, i recordem que la responsabilitat de tenir com a forma oficial d’un topònim un error lingüístic és, exclusivament, dels ajuntaments afectats. La cadena de derivades que provoca l’existència d’aquests topònims oficials amb formes incorrectes té el seu origen en l’incompliment de la llei per part dels ajuntaments, que són responsables de tenir la toponímia oficial adequada al que disposa la norma lingüística. Tanmateix, la promulgació del decret 133/2020, de 17 de novembre, sobre l’establiment i l’ús de la toponímia i sobre la Comissió de Toponímia, estableix, a l’article 5.1, que els topònims de Catalunya han de constar en la forma oficial a la premsa. Això força l’ús de les formes incorrectes perquè són oficials (i causa frau de llei, perquè les formes incorrectes són oficials contra el que disposa l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística). Per aquest motiu, els mitjans de la CCMA hauran de continuar utilitzant les formes oficials dels topònims no normatius, encara que el seu portal lingüístic reflecteixi el problema, fins que es faci respectar la llei i s’oficialitzin les formes normatives d’aquests noms.

Que els mitjans de comunicació es vegin forçats per la legislació (i el frau de llei que hi provoca la toponímia oficial no normativa) a usar i difondre faltes ortogràfiques en la toponímia, és una mostra més de la urgència que hi ha per a fer complir la llei en toponímia oficial als ajuntaments que s’hi neguen de fa dècades.