El novembre de 2022, essent ja coneixedor el Govern dels perjudicis que causa el decret que regula els canvis de denominació dels municipis (el Decret 139/2007), el va modificar amb el Decret 344/2022. Però la modificació només va afectar a la part que regula els símbols locals (escuts, emblemes i banderes). Els articles dedicats a la modificació de denominacions oficials dels municipis que causen inseguretat jurídica per contradir la Llei 1/1998, de Política Lingüística, no van ser corregits. I el Govern no pot al·legar ignorància, perquè els seus propis funcionaris i representants reconegueren públicament el setembre de 2022 a Cabassers la inseguretat jurídica del decret modificat al cap de dos mesos.

En lloc de modificar el Decret 139/2007 per a fer-lo coherent amb la resta de l’ordenament jurídic, amb la finalitat de generar un marc normatiu estable, predictible, integrat, clar i de certesa, el Govern ens va comunciar, el setembre d’enguany, que iniciaria “una campanya adreçada a aquells municipis que presenten una denominació oficial no normativa als efectes que procedeixin a la seva rectificació, en el benentès que correspondria finalment als ajuntaments afectats la seva aprovació”. Això ho va fer després d’haver-li demostrat les incoherències d’aquell Decret 139/2007 i d’haver-li demanat que les corregís el gener de 2023. La comunicació que parlava de la “campanya” adreçada als municipis infractors era la resposta a aquella sol·licitud del gener, obtinguda vuit mesos després d’haver demanat formalment que corregissin els errors normatius i només gràcies a la intervenció del Síndic de Greuges, a qui vam denunciar el silenci del Govern.

La resposta del Govern ens ve a dir que no farà res definitiu, perquè amb el marc legal actual i les seves incoherències, l’únic que pot passar és que els ajuntaments infractors ignorin la campanya. I com que aquests ajuntaments han tingut tantes contemplacions de fa tants anys, amb polítics massa habituats a no fer cas de la Llei, simplement perquè tots els governs que hi ha hagut fins ara els han tolerat la cacicdada, tindran la temptació de no voler corregir res, perquè el Decret mal fet, en teoria, els ho permet. A la pràctica, però, els aboca a la prevaricació. Per això el Govern ni corregirà el Decret 139/2007 ni activarà el mecanisme que conté i que li permet suggerir als ajuntaments que no compleixen la Llei de Política Lingüística a la toponímia oficial que ho facin, sense conseqüències, en teoria, si no ho fan. Diem que sense conseqüències “en teoria”, perquè a la pràctica, si activen aquest mecanisme i els ajuntaments continuen incomplint la Llei de Política Lingüística, per molt que el Govern resti immòbil qui portarà els responsables de l’incompliment a la Justícia serem nosaltres. Per això no dubtem que el Govern no farà absolutament res que pugui acabar als jutjats, i que per tant cap acció de les que pugui emprendre no serà efectiva, perquè no aconseguirà corregir les denominacions oficials il·legals de municipis i nuclis.

Que el Govern solucionés les incoherències internes de la norma que provoca el Decret 139/2007 segurament tampoc no estalviaria la intervenció judicial. Com hem dit, aquests ajuntaments estan tan acostumats a incomplir la legislació lingüística en matèria de toponímia que és probable que no acatin la norma, com ja passa a la Torre de Cabdella i a Josa i Tuixén, on es neguen a usar aquestes denominacions, oficials i normatives, per als seus ajuntaments i municipis, i insisteixen a contravenir la legislació i fer anar les formes deturpades la Torre de Capdella i Josa i Tuixent. Hi hagué també, al seu dia, connivència de la Generalitat, que els permeté oficialitzar deturpacions per als noms de diversos nuclis, però no per als dels municipis (cal recordar que nucli i municipi no són el mateix: el nucli és l’agrupació d’edificis, i el municipi el terme municipal, que pot incloure més d’un nucli).

És lamentable que calgui portar ajuntaments als jutjats per aconseguir que escriguin bé el seu propi nom i que respectin els drets lingüístics dels ciutadans. És lamentable que siguin incapaços de respectar la llengua, desprestigiant-la imposant maneres ridícules d’escriure topònims. I és encara més lamentable que això passi per la inòpia d’uns polítics locals populistes, entestats a continuar enganyant a la població perquè la mentida porta vots, fent-li creure que la seva identitat es basa en una falta ortogràfica, en una falsa etimologia o en una imposició franquista. Polítics que volen vendre el disbarat insostenible com una tradició “de tota la vida”.

I quan l’arbitrarietat xoca amb els drets, els drets s’han de defensar. Als jutjats del contenciós administratiu per obligar l’Administració a complir les seves pròpies normes, i a la Fiscalia per la prevaricació d’imposar aquesta arbitrarietat.

[12/10/2023]

El Salt de la Reina Mora és una sortida al precipici que cau des del castell de Siurana a la vall del riu del mateix nom, i apareix recollit al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya. Rep aquest nom perquè, segons una llegenda, la reina Abdel Assia (personatge llegendari, no històric) es llençà al buit amb el seu cavall en aquest punt per evitar caure presonera dels exèrcits cristians que prengueren la fortalesa de Siurana, al segle XII. Joan Amades recull així la llegenda a Les cent millors llegendes populars (1953, p. 79):

El salt de la reina mora

Un rei moro s’havia fet fort a l’inexpugnable castell de Siurana i no parava de fer guerra contra els cristians, que ja eren amos de tota la rodalia. La seva muller, anomenada Abdel Assia, era d’una bellesa sense parió, ornada amb totes les gràcies i tots els encants. En certa ocasió en què les forces mores estaven lluitant amb les del cristià Amat de Claramunt, senyor de Tarragona, la reina mora, que estava seguríssima que el seu castell era inexpugnable, donava un esplèndid banquet als seus cortesans i gent notable. La lluita era tan propera al castell, que des de la taula se sentia perfectament la fressa. En començar a trincar, una fletxa cristiana va caure enmig de la taula i produí un pànic terrible, puix que es van adonar que els cristians havien pres el castell. Tots van prendre les armes, però ja era tard, car els cristians ja eren al pati.

La reina fou prou llesta per a muntar al seu cavall. Enmig de la confusió va escapar-se i es dirigí cap a la timba, seguida dels soldats cristians, els quals, en veure que la reina els fugia, corregueren per prendre-la. La reina, veient-se perduda i que anava a caure presonera, encarà el cavall devers l’abisme i es llançà daltabaix. Fou tal l’embranzida presa per la bèstia en escometre l’abisme, que deixà marcada a la roca viva de la vora la seva potada, que encara avui la gent del país ensenya.

No hi ha cap dubte, doncs, de la genuïnitat del topònim sencer, “el Salt de la Reina Mora”. Tanmateix, apareix retallat com a “Salt de la Reina” a l’agenda escolar 2023-2024 que ha editat el Parc Natural de la Serra de Montsant. Això contravé el que disposa el Decret 133/2020, de 17 de novembre, sobre l’establiment i l’ús de la toponímia i sobre la Comissió de Toponímia, que a l’article 8.1 diu que les publicacions destinades a l’ensenyament han de fer constar els topònims de Catalunya en la forma oficial. I la forma oficial d’aquest topònim, ja ho hem vist abans, és “el Salt de la Reina Mora”, no “el Salt de la Reina”. Els editors no dubten a ignorar la disposició legal per a promoure un topònim mutilat, no oficial, que tampoc no aconsegueix amagar que la reina era mora, ja que l’explicació que el text d’acompanyament fa de la llegenda ho diu ben clar. En canvi, els mateixos editors segur que deuen remetre al mateix decret que contravenen per a justificar l’ús a la mateixa agenda de la forma deturpada “Cabacés” per a referir-se al municipi de Cabassers (també dintre del parc natural), sota el pretext que la forma castellana és l’oficial. Aquesta forma “Cabacés” fou imposada per la dictadura franquista per a substituir i amagar la grafia catalana del topònim, Cabassers. I aquesta imposició continua encara avui en dia, amb el seu ajuntament negant-se a eliminar la rèmora perquè “tota la vida ha sigut així” (tota la vida = de 1939 ençà). I tot fet amb la passivitat d’un Govern de la Generalitat que li permet la cacicada a l’ajuntament reaccionari i, pel que es veu, també tolera la mutilació de la Reina, que potser fa nosa que sigui Mora.

La paraula “moro” prové del llatí “mauri” i era el gentilici dels habitants de la província romana de Mauritània. A l’edat mitjana es conegué amb aquesta denominació els berebers i altres pobles procedents del Nord d’Àfrica. Amagar aquest adjectiu per a la reina que la llegenda diu que va saltar al buit a Siurana és fer malbé la toponímia, la tradició i les arrels andalusines de la nostra terra.

Que tot això passi en una agenda escolar per als més menuts ho fa encara més greu: fer malbé el topònim del Salt de la Reina Mora és fer malbé la tradició de la terra on es fan grans. I acostumar-los a veure la grafia “Cabacés” és inculcar-los una mania acientífica, simplement perquè un ajuntament reaccionari es nega a complir la Llei de Política Lingüística i imposa a la nació sencera una forma absurda d’escriure un topònim, heretada de la repressió franquista. Tot fet amb la passivitat del Govern de la Generalitat, incapaç de portar als tribunals els ajuntaments que, com el de Cabassers, desacaten la legislació lingüística del Parlament de Catalunya.

Tot plegat és un circ on diferents àmbits de l’Administració Pública incompleixen la seva pròpia legislació i ningú no hi posa ordre

[05/10/2023]

El 30 de setembre de 2023 es va anunciar via Twitter la constitució d’un grup de treball per a canviar el nom del barri barceloní de Navas per Torrent de la Guineu. La reclamació es basa en donar al barri el nom d’un torrent, documentat ja al segle XIX, que naixia al barri del Guinardó i que passa per l’actual barri de Navas. De fet en aquest barri hi ha el carrer del Torrent de la Guineu i la plaça de la Guineu, en record del torrent.

El blog Històries de Barcelona explica que el barri de Navas va treure el seu nom de l’estació de metro que s’anomena igual. Segons explica l’article citat, el nom del carrer fou aprovat el 1879 per l’Ajuntament de Sant Martí de Provençals. Formava part d’un paquet d’hodònims que feien honor a gestes militars espanyoles i castellanes, que encara anomenen els mateixos carrers de la Barcelona actual: Lepant, Los Castillejos, Padilla, Dos de Maig, Independència i Navas de Tolosa. El 1953, en arribar el metro al barri, l’estació que li corresponia fou batejada com a Navas de Tolosa tot i que cap dels accessos no donava a aquell carrer, però hom creu que el nom de l’estació era plaent les autoritats franquistes pel regust nacionalista espanyol que la historiografia va voler donar a la batalla a què es refereix.

La batalla de Las Navas de Tolosa es va produir el 16 de juny de 1212 en aquella localitat andalusa, quan tres exèrcits cristians (el d’Alfons VIII de Castella, el de Pere el Catòlic d’Aragó i el de Sanç VII de Navarra) van derrotar els almohades, que els superaven en nombre.

No va ser fins el 2006 que Navas no es convertí oficialment en un barri de Barcelona, amb aquest nom. Fins llavors havia estat un territori indefinit. El nom de Navas per a referir-se al barri va sorgir d’una associació de veïns legalitzada el 1978 que s’anomenà així per l’estació i per a reivindicar una identitat pròpia del que encara es considerava una barriada de la Sagrera.

Ara una iniciativa ciutadana impulsa el canvi de nom per aquest pretèrit “el Torrent de la Guineu”. A criteri nostre la iniciativa és encertada: recuperar un topònim històric del lloc per anomenar el barri és millor que mantenir un nom que commemora una batalla llunyana, tant en l’espai com en el temps, que no té res a veure amb el territori que anomena.

[03/10/2023]

El Govern finalment ha respost el 15 de setembre a la sol·licitud que li vam formular el 23 de gener de 2023 perquè corregís la inseguretat jurídica que provoquen els errors de la legislació en matèria de toponímia. Aquesta es produeix perquè hi ha contradiccions internes de les normes, que poden acabar abocant els càrrecs electes a cometre delicte de prevaricació si segueixen el que preveu un Decret que, a la pràctica, diu que es pot vulnerar una Llei, la qual cosa genera una situació antijurídica.

La resposta del Govern a aquella sol·licitud, mitjançant la Direcció General d’Administració Local, contràriament al que es podria esperar, no és la correcció dels errors legislatius que provoquen la situació anteriorment descrita, sinó “iniciar una campanya adreçada a aquells municipis que presenten una denominació oficial no normativa als efectes que procedeixin a la seva rectificació, en el benentès que correspondria finalment als ajuntaments afectats la seva aprovació”.

Responent -també el mateix 15 de setembre- a una altra sol·licitud formulada el 10 de febrer de 2023 perquè es declarin nuls de ple dret els procediments de canvi de nom de diversos nuclis dels municipis de Josa i Tuixén i de la Torre de Cabdella, la Direcció General d’Administració Local torna a insistir en la idea: “el Departament de la Presidència té previst iniciar una campanya adreçada a aquells municipis que presenten denominacions oficials no normatives, ja siguin del municipi o de les seves entitats i nuclis de població, als efectes que procedeixin a la seva rectificació”.

No considerem adequat que el govern pretengui que hagin de ser els mateixos ajuntaments que incompleixen la Llei de Política Lingüística a la toponímia oficial els qui hagin de corregir-la seguint el procediment que fixa en aquests casos el Decret 139/2007, defectuós i generador d’inseguretat jurídica, que pot fins i tot abocar càrrecs electes i funcionaris a cometre prevaricació per rebutjar el compliment d’aquella Llei seguint el que disposa aquest mateix Decret. Considerem que la via adequada per a fer-ho és la modificació legislativa que ja vam demanar el 23 de gener, per tal d’eliminar les contradiccions internes de la norma, i que sigui el Govern qui d’ofici corregeixi la toponímia oficial que no compleix la Llei de Política Lingüística. No és acceptable, com preveu actualment el Decret 139/2007, que el Govern pugui proposar a ajuntaments amb topònims que continguin incorreccions lingüístiques que els rectifiquin i que aquests s’hi puguin negar, perquè en el fons al que es negarien seria al compliment de la Llei de Política Lingüística i per tant cometrien delicte de prevaricació.

[17/09/2023]

Junts ha presentat una proposta de resolució al ple de l’Ajuntament de “Cabacés”, que serà debatuda i votada a la sessió ordinària d’aquest mes de setembre, perquè la corporació acati la Llei de Política Lingüística i oficialitzi el nom català del municipi.

Els principis de la proposta són aquests: la Llei de Política Lingüística obliga a oficialitzar els topònims en català i segons les normes lingüístiques de l’IEC. La potestat (i per tant l’obligació) per a fer-ho és del ple de l’Ajuntament, com reconeixen tots els operadors jurídics. Per tant, com que l’Administració té l’obligació de complir la Llei, l’Ajuntament no té altre remei que acatar la de Política Lingüística i oficialitzar el topònim legal, Cabassers, com a denominació del municipi.

El text també es refereix a la impossibilitat d’obrir un procés de participació ciutadana per a decidir matèries ja taxades per l’autoritat lingüística i la Llei: “el que considerin els membres del ple és absolutament irrellevant quan parlem de l’obligació que té l’Administració de complir la llei, qüestió que no és opinable i que no es pot sotmetre a la voluntat arbitrària de ningú mitjançant cap procés de participació ciutadana.”

El ple té set membres, i el govern local està format per cinc regidors d’Esquerra Republicana de Catalunya, que es presentaren a les eleccions municipals sota la marca “Independents per Cabacés-AM”. Aquesta llista portava al programa electoral un punt on deia que promouria “la correcció del topònim des de la participació ciutadana”. Junts-Compromís Municipal, autor de la proposta de resolució, també es va presentar a les eleccions locals a Cabassers, i al programa hi deia clarament i sense subterfugis que faria corregir el topònim oficial: “som l’únic municipi del Priorat que encara té com a oficial una grafia del seu nom que no respecta les normes de la llengua ni la llei de política lingüística, i ho resoldrem”.

Sembla difícil que el govern municipal de Cabassers hagi de votar en contra d’aquesta proposta de resolució, principalment perquè no aprovar-la implica una negativa provada a complir la Llei.

Podeu veure la proposta de resolució i els seus annexos que ha presentat Junts en aquest enllaç.

[08/09/2023]

El gener de 2022 parlàvem dels efectes que la toponímia il·legal té sobre els noms de carrers, quan algun municipi dedica una via a algun altre municipi dels que encara tenen topònims que no compleixen la Llei de Política Lingüística. Aquesta mena d’intromissió té una altra derivada: els topònims amb grafies il·legals, imposades com si fossin oficials per ajuntaments populistes i recalcitrants, afecten els noms dels termes municipals veïns. Així, l’acció d’aquests ajuntaments que no volen acatar la llei de Política Lingüística i escriure correctament el seu nom fa que toponímia propera i fora del seu àmbit jurisdiccional també acabi feta malbé. Ho veurem amb el cas de Cabassers, on l’ajuntament -amb la complicitat de la Generalitat- continua imposant el nom en castellà del municipi, “Cabacés” (fruit de la repressió franquista el 1939), i això afecta a la denominació de llocs dels termes municipals veïns:

Al Lloar hi ha dos indrets anomenats “Coll de Cabassers” i “Portell de Cabassers”. Als mapes de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya hi apareixen com a “Coll de Cabacés” i “Portell de Cabacés“.

A la Torre de l’Espanyol hi ha el “Camí de Vinebre a Cabassers” i el “Camí vell de Cabassers”, que apareixen a la cartografia oficial com “Camí de Vinebre a Cabacés” i “Camí vell de Cabacés“.

Finalment, a la Vilella Baixa hi ha el “Camí ral de Cabassers”, que als mapes hi surt com “Camí ral de Cabacés“.

És a dir, l’Ajuntament de “Cabacés” exporta la seva mania als ajuntaments veïns, i els obliga a tenir topònims oficials dintre dels seus termes municipals escrits segons aquella arbitrarietat i no com determinen la raó, la llei i la ciència. Si ja és inacceptable que aquest ajuntament vulgui fer escriure el nom del municipi contra la llei, resulta intolerable que, a sobre, imposi aquesta mania a altres ajuntaments. Jurídicament, els ajuntaments del Lloar, la Torre de l’Espanyol i la Vilella Baixa veuen com un ajuntament veí i desfasat els imposa la manera d’escriure alguns topònims dels seus termes municipals.

Això és un argument més que posa en evidència els greuges que causa tolerar que uns quants municipis incompleixin la Llei de Política Lingüística a la toponímia i que imposin com si poguessin ser oficials topònims escrits segons capricis, manies, cacicades o herències del franquisme.

La imposició d’aquests topònims il·legals no només ridiculitza els municipis que la pateixen, sinó que també empastifa la toponímia dels altres.

[20/08/2023]