Demanem a l’Ajuntament de Lleida que canviï el nom de l’Avinguda de l’Exèrcit

La ciutat de Lleida té una avinguda anomenada “de l’Exèrcit”. El 17 d’abril de 2023 vam demanar a l’Ajuntament de Lleida, per una petició d’accés a la informació pública, conèixer per què aquesta avinguda té aquest nom i en quina data fou anomenada així. El 25 d’abril de 2023 l’Alcalde de l’Ajuntament de Lleida, dintre de l’expedient núm. G02030601/2023/0029, dictà una resolució estimant la petició formulada i informant que “el dit carrer fou aprovat per la Comissió Permanent de l’Ajuntament de Lleida en data de 18 de juny de 1958 i que aquest es dedicà a l’exèrcit nacional”. Van adjuntar els documents de la Comisión de Estadística que ho proven.

Vistos els antecedents, resulta que el fet que aquesta avinguda s’anomeni “de l’Exèrcit”, en homenatge a l’exèrcit nacional franquista, vulnera l’art. 35.2 de la Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica, que diu que es consideren elements contraris a la memòria democràtica les referències realitzades al nomenclàtor de carrers “de la sublevació militar i de la Dictadura, dels seus dirigents, participants en el sistema repressiu o de les organitzacions que van donar suport a la dictadura”. L’art. 35.3 de la mateixa Llei estableix que les administracions públiques, en l’exercici de les seves competències, adoptaran les mesures pertinents per a la retirada d’aquests elements.

Per tot això hem sol·licitat a l’Ajuntament de Lleida que canviï el nom de l’avinguda de l’Exèrcit per una altra denominació que no vulneri el que disposa l’art. 35.2 de la Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica.

El 28 d’abril de 2023 el Paer en Cap ha acollit la sol·licitud formulada:

En data 27 d’abril de 2023 ha tingut entrada la vostra proposta de canvi de nom de l’Avinguda de l’Exèrcit, en compliment de la Llei 20/2022, de Memòria Democràtica; us escric per posar-vos en coneixement que el Ple de l’Ajuntament de Lleida, en la sessió de data 27 de gener de 2023, va adoptar l’acord d’aprovar inicialment el Reglament del procediment per a l’assignació de denominacions de vies urbanes i espais públics de la ciutat de Lleida.

En el Ple de 28 d’abril de 2023 de l’Ajuntament de Lleida està prevista l’aprovació definitiva del Reglament.

Així mateix, volem agrair-vos la vostra proposta i expressar la voluntat de la Corporació de recollir totes les sol·licituds i una vegada tinguem aprovat definitivament el reglament,
valorar-les en el Consell Tècnic i la Comissió del Consell de la Ciutat.

[27/04/2023]

Legislació feta a mida per a garantir que determinats topònims no es puguin escriure correctament en català

La Ley 2/1992, de 28 de febrero, por la que pasan a denominarse oficialmente Girona y Lleida las provincias de Gerona y Lérida conté una disposició addicional (la primera) que diu això:

En los libros de texto y material didáctico y en otros usos no oficiales, cuando la lengua que se utilice sea el castellano, el topónimo correspondiente podrá designarse en esta lengua.

És a dir, la llei regula que els exotopònims Gerona i Lérida puguin tenir ús en qualsevol material no oficial redactat en llengua castellana. A Catalunya tenim una figura similar que pretén suavitzar lel problema dels “topònims oficials no normatius”, si bé no ho aconsegueix. La “toponímia oficial no normativa” és un oxímoron per a definir una sèrie de topònims que són oficials tot i no poder-ho ser, ja que incompleixen la Llei de Política Lingüśitica, que diu que els topònims, per a ser oficials, han d’estar fixats per l’IEC. Optimot té una fitxa (la 6625) on recomana per als topònims oficials no normatius que, en usos no oficials, s’usin les formes correctes d’aquells noms de lloc. El mateix que fa la Ley 2/1992 amb Gerona i Lérida, però sense cap valor jurídic. En el cas de Catalunya, una disposició com la de la Ley 2/1992 recomanant usar les formes catalanes de determinats topònims oficials de Catalunya seria el reconeixement d’un fracàs que tots els Governs s’han entestat a no voler reconèixer: al Nomenclàtor hi ha topònims amb formes que fan que no hi puguin ser, escrits arbitràriament per voluntats polítiques i no segons determinen la Llei i la norma de l’idioma Però que el Govern no vulgui reconèixer aquesta pedra a la sabata, i fins i tot que l’empari i la defensi, no vol dir que no sigui una vergonya nacional de primer ordre, prou estudiada i difosa perquè la conegui qui vulgui fer-ho: Cabacés, Capmany, Figaró-Montmany,, Forallac, Lladó, Massanes, Navàs, Rialp i Torrelavit són formes toponímiques impròpies, que no poden ser oficials perquè no compleixen la Llei de Política Lingüística. Si fos un Decret el que reconegués que per a usos no oficials més val no fer anar aquestes formes bàrbares -imposades, moltes, per herència del franquisme i del caciquisme- seria un reconeixement del problema dintre de l’ordenament jurídic, cosa que obligaria a resoldre’l. Però cap Govern no ha volgut enfrontar-se mai als ajuntaments infractors i obligar-los a complir la Llei en matèria de toponímia, com la compleixen tots els altres. Ben al contrari, el Govern ha legislat per tal d’obligar, en frau de llei, a tota la societat a usar les formes toponímiques que agraden als ajuntaments endarrerits en matèria de normalització lingüística. Ho fa en frau de llei perquè les formes que obliga a usar aquest Decret són il·legals, ja que cap d’elles no compleix la Llei de Política Lingüística, i quatre vulneren la Llei de Memòria Democràtica. Així, el Decret 133/2020 fa usar a tot arreu les formes oficials dels topònims, sense tenir en compte que unes quantes d’aquestes formes oficials són aberracions que són fora de la norma i la llei. A causa d’aquest Decret els mapes, la premsa, els indicadors de les carreteres i fins i tot els materials educatius han d’usar formes deformades i manifestament errònies com Figaró, Massanes o Navàs, i fins i tot les deturpacions imposades pel franquisme de Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp. És a dir, a les escoles s’ensenyen topònims no escrits en català correcte, sinó com els sembla que s’han d’escriure a uns ajuntaments incapacitats per a decidir-ho.

El que el Govern espanyol va fer amb la Ley 2/1992, per a garantir que en castellà es poguessin continuar usant les formes, correctes en aquell idioma, de Lérida i Gerona fora de contextos oficials, el Govern català ho va fer al revés amb el Decret 133/2020, assegurant-se que en català no s’usessin, ni a l’àmbit extraoficial, les formes correctes dels topònims que agraden fets malbé a uns quants ajuntaments antiquats.

[22/04/2023]

Demanem la retirada de les mencions a Eugeni d’Ors del nomenclàtor i dels centres educatius

Eugeni d’Ors va ser un falangista, una figura prominent del règim franquista i un dirigent de la dictadura. El febrer de 1938 va ser nomenat Jefe del Servicio Nacional de Bellas Artes del Ministerio de Educación Nacional, per decret de Francisco Franco i Pedro Sainz Rodríguez (BOE 478, 11 de febrer de 1938, pàg. 5724). Anteriorment, el 1937, s’afilià a la Falange (com recull nombrosa biblografia i la seva entrada biogràfica a enciclopedia.cat).

L’art. 35.2 de la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de Memoria Democrática, diu literalment que “asimismo, serán considerados elementos contrarios a la memoria democrática las referencias realizadas en topónimos, en el callejero o en las denominaciones de centros públicos, de la sublevación militar y de la Dictadura, de sus dirigentes, participantes en el sistema represivo o de las organizaciones que sustentaron la dictadura, y las unidades civiles o militares de colaboración entre el régimen franquista y las potencias del eje durante la Segunda Guerra Mundial”. L’art. 35.3 de la mateixa Llei diu que les administracions públiques adoptaran les mesures necessàries per a la retirada d’aquests elements.

Atenent al fet que Eugeni d’Ors consta al nomenclàtor de diversos municipis i a la denominació de diversos centres educatius públics, hem sol·licitat que s’incloguin al Cens de Simbologia Franquista de Memorial Democràtic, per tal que es dugui a terme el procediment de retirada d’acord amb la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de Memoria Democrática, els següents símbols contraris a la Memòria Democràtica:

a) La denominació dels carrers dedicats a Eugeni d’Ors dels següents municipis: Barcelona, Begur, Cadaqués, Caldes de Montbui, Calonge i Sant Antoni, Castell-Platja d’Aro, Fornells de la Selva, Gualba, la Llacuna, Lleida, Llinars del Vallès, Pineda de Mar, Porqueres, Roses, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Sant Fruitós de Bages, Sant Pere de Ribes, Santa Margarida i els Monjos, Santa Perpètua de Mogoda, Sentmenat, Terrassa, la Vall d’en Bas, el Vendrell, Vilafranca del Penedès, Vilanova del Camí, Vilanova i la Geltrú.

b) La denominació de la plaça d’Eugeni d’Ors de Vila-seca.

c) La denominació del carrer d’Eugeni d’Ors i Rovira de Lloret de Mar.

d) La denominació dels centres educatius següents:

-Escola Eugeni d’Ors, pl. de l’Estació, 2, Valls, codi del centre 43004633

-Institut Eugeni d’Ors, av. Maresme, 192-212, Badalona, codi del centre 08001443

-Institut Eugeni d’Ors, av. Tarragona, s/n, Vilafranca del Penedès, codi del centre 08031459

-Institut Eugeni d’Ors, c. Vallparda, 32-42, l’Hospitalet de Llobregat, codi del centre 08052921

-CFA Eugeni d’Ors, c. Cedres, 38 1a, Esplugues de Llobregat, codi del centre 08061993



[20/04/2023]

La Torregassa de Solsona amaga l’homenatge a un falangista

A Solsona hi ha un barri anomenat oficiosament Torregassa. Tot i que al nomenclàtor de la ciutat no hi ha cap barri, ni tan sols cap carrer, amb el nom de Torregassa, a Google Maps sí que hi apareix indicat com a parada d’autobús. La mateixa web de l’Ajuntament de Solsona usa la denominació “Torregassa” per a aquest barri que no consta al nomenclàtor oficial.

El nom té l’origen en un grup d’habitatges, popularment conegut com “les Cases Barates”, inaugurat el 1956. L’acta del Ple de l’Ajuntament de Solsona del 3 de febrer de 1956 recull que s’acordà donar el nom de “José Torregasa” a aquell grup d’habitatges per a “perpetuar así la memoria del único combatiente de la Cruzada Nacional que siendo natural y vecino de esta ciudad murió en el frente de batalla, víctima de las balas del ejército rojo, a pesar del gran número de combatientes que dio esta población para luchar con las Tropas Nacionales” (Sense signatura, “Records de l’any 1957“, revista Celsona, núm. 764, 09/03/2012, pàg. 33).

Més recentment, l’acta del Ple de l’Ajuntament de Solsona del 27 de maig de 2021 recull una “Moció per a la revisió de tot el nomenclàtor de Solsona en clau de feminisme i de memòria històrica, a petició del Casal Popular La Fura” que denuncia que “actualment Solsona dedica un barri al falangista José Torregassa” i proposa canviar-li el nom juntament amb altres vies.

L’acta diu literalment respecte el canvi de denominació del barri oficiosament conegut com Torregrassa:

En relació a la proposta presentada, David Rodríguez explica que el grup d’ERC considera que canviar el nom dels carrers és un mal de cap i generarà un problema gros als ciutadans i més si es vol canviar el nom de tots els carrers. Entén que no cal fer una revisió de tots els carrers però que es poden adoptar altres solucions i mesures de futur, i posa per exemple: Es pot adoptar el compromís de que a partir d’ara els nous carrers portaran noms de dona i a més a més es faran amb processos participatius. Es pot considerar canviar noms que habitualment s’utilitzen i que no figuren en el nomenclàtor de carrers, com per exemple el grup Josep Torregassa. No és al nomenclàtor i es pot suprimir. De fet, des de l’Ajuntament de Solsona no es parla del barri Josep Torregassa sinó de barri Torregassa. El primer té connotacions polítiques i el segon és un indret geogràfic del Solsonès.

Poc temps després d’aquest Ple, l’Ajuntament de Solsona responia a Twitter un missatge del Grup de Gèneres del Solsonès, que li retreia la manca de voluntat d’esborrar els noms franquistes del nomenclàtor. Insistia en la reinterpretació del cognom del falangisa:

Pel que fa al barri al qual s’ha fet referència, recordem que no es tracta de cap nom oficial. Des de l’Ajuntament, parlem sempre del “barri de la Torregassa”, en al·lusió a l’indret veí d’Olius. (16/06/2021 – 13:22)

I encara tornava a insistir en aquesta idea amb un altre missatge que responia a un altre interlocutor que preguntava amb quina justificació es diu que Torregassa fa referència al mas d’Olius i no al falangista que donava nom al grup d’habitatges José Torregasa:

No hi ha cap acord formal, sinó una voluntat municipal d’adaptar un nom popularment i oficiosament molt arrelat en aquest sector, aprofitant l’oportunitat que ens dona la proximitat geogràfica amb la Torregassa. (16/06/2021 – 21:48)

Un altre usuari retreia a l’Ajuntament que “A les actes de la Junta de Govern Local d’aquest mateix any 2021 se l’anomena “Barri Josep Torregassa”, i aquest responia que “Diversos acords estan relacionats amb instàncies de l’associació de veïns que duu aquest nom. No correspon a l’Ajuntament canviar el nom de l’entitat.”

L’entitat a què es refereix és l’Associació de veïns Josep Torregassa, inscrita des del 16/02/1981 amb el número 413 al registre d’entitats de la Conselleria de Justícia.

El cert de tot plegat és que al nomenclàtor oficial de Solsona no hi ha cap topònim que faci referència a “José Torregasa” ni a “Torregassa”, però amb tot l’Ajuntament de Solsona usa oficiosament la denominació “barri Torregassa” per a referir-se a l’antic “grupo de viviendas protegidas José Torregasa”, Només cal fer una cerca al Twitter de l’Ajuntament per a comprovar-ho. A la premsa encara és possible trobar la denominació “barri Josep Torregassa”, i el mateix Ajuntament de Solsona també usa aquesta denominació a la seva web. El que passa, en realitat, és que l’Ajuntament de Solsona intenta donar un nou significat a una nomenclatura creada durant el franquisme per homenatjar un falangista mort en combat, i això no pot ser. Convindria que l’Ajuntament deixés d’usar aquesta referència, que no pot ser resignificada de cap manera perquè, per molt que es provi, darrere de la denominació “Torregassa” sempre hi haurà el “grupo de viviendas protegidas José Torregasa”.

Un estudi fet per la Universitat de Lleida el 2006, basat en enquestes als veïns del grup d’habitatges, concloïa que “com hem vist al llarg de les enquestes, la població d’aquesta promoció no presenta problemes a l’hora de fer un canvi de nom a les seves vivendes. L’Ajuntament, va integrar-les als carrers de la ciutat i no consta cap element que recordi el nom de Josep Torregassa, simplement queda present en el record dels veïns”. No cal, doncs, que sigui l’Ajuntament qui en mantingui el record, usant la denominació “Torregassa”.

[20/04/2023]

Demanem que s’inclogui al Cens de simbologia franquista de Memorial Democràtic la denominació del poliesportiu de Riudecols

Al municipi de Riudecols hi ha una instal·lació esportiva municipal que porta el nom “Complejo poli deportivo Juan Mestre”.

Juan Mestre Mestre nasqué a Riudecols el 10/02/1908 i va ser procurador a les Corts franquistes de 1967 a 1971 (BOE núm. 265, de 06.11.1967, pàgina 15226 i web del Congreso) i de 1971 a 1977 (BOE núm. 269, de 10.11.1971, página 18057 i web del Congreso).

Aquest complex esportiu que porta el nom de Juan Mestre va ser inaugurat el 8 d’agost de 1971, en un acte on hi assistiren el mateix Mestre, el ministre del govern franquista Enrique Fontana Codina, el governador civil de la província de Tarragona i l’alcalde de Riudecols (PIÑANA EDO, Marcel·lí: Joan Mestre i Mestre. Un cooperativista dins l’estructura franquista. Cossetània, 2012, pàg. 50). La mateixa obra citada afegeix, a la pàg. 51: “Al complex inaugurat se li va posar el nom de Joan Mestre, nom que encara duu en els nostres dies”.

Cal retirar la menció a un dirigent de la dictadura com a denominació d’una instal·lació pública del municipi de Riudecols pels següents fonaments de dret:

a) L’art. 35.2 de la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de Memoria Democrática, considera elements contraris a la memòria democràtica les referències a dirigents de la dictadura en denominacions de centres públics.

b) L’art. 35.3 diu que les administracions públiques adoptaran les mesures necessàries per a la retirada d’aquests elements.

Per tot això hem sol·licitat a la Direcció General de Memòria Democràtica que inclogui al Cens de Simbologia Franquista de Memorial Democràtic la denominació del complex esportiu de Riudecols, així com el cartell metàl·lic que hi ha a la porta d’accés d’aquesta instal·lació i que fa constar la denominació del poliesportiu: “Complejo poli deportivo Juan Mestre”.

El 16 d’octubre de 2023 Memorial Democràtic ens fa saber per correu electrònic que “fem arribar, doncs, a l’Ajuntament de Riudecols, aquest incompatibilitat amb la Llei vigent”.

[20/04/2023]

Caçà de Pelràs

Al municipi de Corçà, al Baix Empordà, hi ha el nucli de Caçà de Pelràs. Com Caçà de la Selva, aquest topònim deriva de l’ètimon romà Cattianum, amb el nom propi Cattius, com prova Coromines (On. Cat. Vol. III, 172, col. a lín. 18). Aebischer va creure erròniament que derivava del nom propi romà Cassianu, però el cert és que la primera menció documental , del 1159, diu S. Martinus de Cachan, i el 1163 un document menciona l’alodium de Cattiano.

La grafia correcta per a representar el so fricatiu alveolar sord en posició intervocàlica d’una paraula que ha arribat al català actual directament del llatí és la “c” o “ç” segons la norma d’ús. Tanmateix, en el cas de Caçà de la Selva, l’Institut d’Estudis Catalans, responsable de la fixació gràfica oficial dels topònims per l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de Política Lingüística, va decidir acceptar la grafia Cassà de la Selva per un motiu que avui en dia ja no és vàlid: durant la dècada de 1980 els sistemes informàtics no reproduïen la ç, i el topònim hi apareixia amb la forma malsonant Caca de la Selva. La informàtica actual ja no té aquest problema, i per tant la mesura de l’IEC ja no té sentit. Si Caçà de Pelràs manté la ç des que la Generalitat recuperà les competències sobre toponímia, Caçà (Cassà) de la Selva també l’hauria de mantenir.

Caçà de Pelràs apareix correctament grafiat a l’ORDRE de 20 de desembre de 1988, per la qual es fa pública la llista dels noms oficials dels municipis de Catalunya, de les seves unitats de població i de les entitats municipals descentralitzades (DOGC 1102, 02/02/1989, pàg. 540). Aquest era el primer cop que el DOGC publicava la llista de noms oficials dels nuclis de població, a més dels de municipis. També consta amb l’ortografia correcta a la llista d’entitats que formen l’ens Ajuntament de Corçà al registre públic de Municat. Tanmateix, al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya hi apareix amb la grafia incorrecta “Cassà de Pelràs”, potser per influència del “Cassà de la Selva”, amb la grafia en “ss” impròpiament acceptada per l’IEC. Als indicadors de les carreteres i al de l’entrada del nucli també hi consta grafiat com “Cassà de Pelràs (captures de Google Street View de l’agost de 2013).

[15/04/2023]