Al municipi de Corçà, al Baix Empordà, hi ha el nucli de Caçà de Pelràs. Com Caçà de la Selva, aquest topònim deriva de l’ètimon romà Cattianum, amb el nom propi Cattius, com prova Coromines (On. Cat. Vol. III, 172, col. a lín. 18). Aebischer va creure erròniament que derivava del nom propi romà Cassianu, però el cert és que la primera menció documental , del 1159, diu S. Martinus de Cachan, i el 1163 un document menciona l’alodium de Cattiano.
La grafia correcta per a representar el so fricatiu alveolar sord en posició intervocàlica d’una paraula que ha arribat al català actual directament del llatí és la “c” o “ç” segons la norma d’ús. Tanmateix, en el cas de Caçà de la Selva, l’Institut d’Estudis Catalans, responsable de la fixació gràfica oficial dels topònims per l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de Política Lingüística, va decidir acceptar la grafia Cassà de la Selva per un motiu que avui en dia ja no és vàlid: durant la dècada de 1980 els sistemes informàtics no reproduïen la ç, i el topònim hi apareixia amb la forma malsonant Caca de la Selva. La informàtica actual ja no té aquest problema, i per tant la mesura de l’IEC ja no té sentit. Si Caçà de Pelràs manté la ç des que la Generalitat recuperà les competències sobre toponímia, Caçà (Cassà) de la Selva també l’hauria de mantenir.
Caçà de Pelràs apareix correctament grafiat a l’ORDRE de 20 de desembre de 1988, per la qual es fa pública la llista dels noms oficials dels municipis de Catalunya, de les seves unitats de població i de les entitats municipals descentralitzades (DOGC 1102, 02/02/1989, pàg. 540). Aquest era el primer cop que el DOGC publicava la llista de noms oficials dels nuclis de població, a més dels de municipis. També consta amb l’ortografia correcta a la llista d’entitats que formen l’ens Ajuntament de Corçà al registre públic de Municat. Tanmateix, al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya hi apareix amb la grafia incorrecta “Cassà de Pelràs”, potser per influència del “Cassà de la Selva”, amb la grafia en “ss” impròpiament acceptada per l’IEC. Als indicadors de les carreteres i al de l’entrada del nucli també hi consta grafiat com “Cassà de Pelràs (captures de Google Street View de l’agost de 2013).
El 6 d’abril publicàvem una queixa sobre unes suposades dificultats que havíem trobat a la Direcció General d’Administració Local per accedir a informació pública. En concret, demanàvem una còpia de l’expedient de canvi de denominació del municipi de Torreflor per Torrefeta i Florejacs. La DGAL havia resolt favorablement el 23/01/2023 fecilitar aquesta informació, i la va enviar juntament amb la resolució mitjançant el sistema Enotum.
No vam veure el fitxer adjunt, perquè fins aquella ocasió els documents sol·licitats sempre els havíem rebut per la secció “Tràmits i gestions” de l’àrea privada de la web gencat.cat. No ens hi vam fixar, que hi havia un annex.
En no veure la documentació adjuntada i creure que seria facilitada pel canal habitual, i no rebre-la per allí, el 23/03/2023 vam enviar un recordatori mitjançant el procediment que s’usa per adjuntar documents als tràmits, del que no vam rebre resposta. Així les coses, el 06/04/2023 vam presentar una queixa al Síndic de Greuges per la suposada manca de subministrament de la informació que la resolució aprovava facilitar, i una nova sol·licitud d’accés a la mateixa informació.
Tot això ho vam fer sense cap raó, creient que no ens havien facilitat la informació que demanàvem, per no haver vist que era, en fitxer adjunt, amb la resolució de 23/01/2023 rebuda via Enotum. Informarem el Síndic de l’error, retirarem la queixa, i demanem disculpes a la Direcció General d’Administració Local i al Director General, Sr. Bernat Valls Fuster.
Avui hem rebut, de nou, la mateixa informació tornada a demanar el 6 d’abril i que ja havien enviat el 23/01/2023. I a la resolució del gener ja hi deia ben clar, on eren els documents sol·licitats: “Subministrar la informació en el format que es va demanar que consta a l’annex d’aquesta resolució”.
Disculpes, de nou, per aquest cap de corda i per haver reclamat el que ja estava fet de feia dies.
Aquest text ha estat enllaçat també a Twitter, i adjuntat com a resposta a les queixes formulades sense raó en aquella xarxa social: aquí i aquí.
El municipi de Josa i Tuixén es diu així de forma oficial. El topònim és normatiu, i anomena els dos nuclis que formen el municipi: Josa de Cadí i Tuixén. Tanmateix, l’ajuntament usa arbitràriament la forma irregular “Josa i Tuixent”. Ho fa perquè el 2004 va aconseguir que la Generalitat oficialitzés la deturpació “Tuixent” com a nom oficial del nucli de Tuixén, ignorant la Llei de Política Lingüística. Aquell canvi va ser il·legal i ja hem demanat a la Direcció General d’Administració Local que sigui revertit, juntament amb els d’altres nuclis del municipi de la Torre de Cabdella, al Pallars Jussà. Allí van fer malbé diversos topònims, entre ells el del nucli capital del municipi, “la Torre de Capdella”. Així, als mapes, el lloc apareix amb doble denominació: la Torre de Capdella, deturpat, per al nucli i, entre parèntes, el nom normatiu del municipi, “la Torre de Cabdella”. Exactament igual com si fos un d’aquells casos de doble denominació ignominiosa tan habitual al País Valencià i que fa tan mal efecte de veure, com “Borriana/Burriana” o “Alboraia/Alboraya”. Tal com passa a Josa i Tuixén, l’ajuntament de la Torre de Cabdella tampoc no respecta la legislació lingüística en matèria de toponímia i fa anar la forma “la Torre de Capdella” com si fos el nom oficial del municipi (que, recordem-ho, no ho és: el topònim municipal oficial és correcte, amb B, mentre que el del nucli està desgraciat, amb P). A sobre aquell ajuntament se’n vanta i presumeix que sempre ho ha fet així. I què passa? No res. Per això hem demanat a la Direcció General d’Administració Local que posi ordre i acabi aquesta insubordinació i que, si cal, porti als tribunals aquests ajuntaments per a fer-los respectar el principi de legalitat. No pot ser que no passi res perquè el problema el causen dos municipis petits que poca gent sap ubicar; si això mai passa a qualsevol ciutat una mica gran no es tolerarà. Doncs a qualsevol altre lloc, tampoc.
La primera norma citada, la Llei de carreteres, diu a l’article 42.6 això:
Sens perjudici de la normativa general aplicable en la matèria, els indicadors de senyalització de la circulació a les carreteres de Catalunya han de ser, almenys, en català. La toponímia hi ha de figurar en català o en aranès, d’acord amb la normativa de la Generalitat de Catalunya.
Aquesta normativa de la Generalitat de Catalunya a la qual remet és al Decret 133/2020, que diu específicament això a l’article 4 sobre l’ús general dels topònims:
2. Els topònims d’altres territoris de l’àrea lingüística catalana s’utilitzen en la forma en català.
3. Els exotopònims, és a dir, els topònims de fora de l’àrea lingüística catalana s’utilitzen en català quan hi ha una forma establerta amb ús tradicional, sens perjudici que hi pugui figurar també la denominació en altres llengües del territori corresponent.
L’article 6 del mateix Decret 133/2020 és més específic sobre l’ús de la toponímia a la retolació de les vies urbanes i interurbanes:
2. Quan en la retolació de les vies urbanes o interurbanes s’indiqui la direcció cap a un lloc de fora de Catalunya, el topònim ha de figurar en la forma tradicional en català, sens perjudici que hi pugui figurar també la denominació en altres llengües del territori corresponent.
3. A l’Aran, quan en la retolació de les vies urbanes o interurbanes s’indiqui la direcció cap a un lloc de fora de Catalunya, el topònim ha de figurar en occità si té una forma tradicional en aquesta llengua, sens perjudici que hi pugui figurar la denominació en altres llengües del territori corresponent.
Vista la normativa, es pot demanar la correcció de tots els cartells que no compleixin els preceptes mencionats. Per tant, tots els Perpignan, Toulouse, etc que es llegeixen als cartells de les carreteres que hi ha al Principat poden ser corregits. I també els Zaragoza, Huesca, Teruel, Alcañiz, Caspe, etc. Cal tenir clar que la Llei de Carreteres regula només l’ús de la toponímia al Principat, i no diu res de com s’hagi d’usar la toponímia catalana fora d’aquest. Per tant, també per aquesta Llei de Carreteres, no hi ha res a dir si fora dels límits del Principat i dintre de l’estat espanyol els cartells indiquen topònims catalans amb formes diferents de les oficials amb tradició toponomàstica en llengua castellana (per exemple, Lérida).
Per a sol·licitar la correcció de qualsevol d’aquests cartells ubicats a les carreteres del Principat primer cal saber a qui s’ha d’adreçar la sol·licitud, i per això cal esbrinar de qui és titularitat o qui gestiona aquella via. La Viquipèdia té una pàgina molt interessant que ajuda en molts casos a conèixer aquesta informació. La sol·licitud es pot adreçar directament al titular de la via, o bé al Departament de Territori, demanant-li que gestioni la petició per les seves competències. En aquest cas el que farà Territori serà traslladar la sol·licitud a l’organisme responsable de la via.
Tot seguit oferim un model de sol·licitud:
Nom i cognoms, DNI i domicili, telèfon i correu electrònic
EXPOSO:
1- Feu constar el cartell o la llista de cartells dels quals demaneu la correcció. Heu d’especificar el nom de la via on són, punt quilomètric o coordenades. Google Street View és una eina que ajuda a obtenir les coordenades de qualsevol lloc.
2- Expresseu de qui és competència o qui gestiona la carretera on siguin els cartells que demaneu corregir.
FONAMENTS DE DRET:
L’article 42.6 del Decret Legislatiu 2/2009, de 25 d’agost, pel que s’aprova el text refós de la Llei de carreteres diu que als indicadors de les carreteres de Catalunya “la toponimia hi ha de figurar en català o en aranès, d’acord amb la normativa de la Generalitat de Catalunya”.
L’article 6.2 del DECRET 133/2020, de 17 de novembre, sobre l’establiment i l’ús de la toponímia i sobre la Comissió de Toponímia diu que “Quan en la retolació de les vies urbanes o interurbanes s’indiqui la direcció cap a un lloc de fora de Catalunya, el topònim ha de figurar en la forma tradicional en català, sens perjudici que hi pugui figurar també la denominació en altres llengües del territori corresponent.” [Si ho demaneu per vies araneses, citeu l’article 6.3: “A l’Aran, quan en la retolació de les vies urbanes o interurbanes s’indiqui la direcció cap a un lloc de fora de Catalunya, el topònim ha de figurar en occità si té una forma tradicional en aquesta llengua, sens perjudici que hi pugui figurar la denominació en altres llengües del territori corresponent.”]
Per tot l’anterior,
SOL·LICITO:
Que el Departament de Territori [o qui sigui el responsable de la via], en l’exercici de les seves competències corregeixi [o demani al responsable de la via que corregeixi] els cartells indicats a l’exposició d’aquesta sol·licitud, fent constar les formes catalanes dels exotopònims [o topònims del domini lingüístic català].
Lloc de signatura i data
[Per a fer arribar la sol·licitud al Departament de Territori utilitzeu aquest enllaç. Un cop redactat el document, guardeu-lo en PDF i adjunteu-lo a la sol·licitud, ja que les caselles de l’aplicació de Territori per a exposar i sol·licitar el que hom consideri admeten pocs caracters. Allí simplement feu-hi constar que demaneu el que s’expressa al document PDF adjuntat. Per a fer-la arribar al Ministerio de Fomento utilitzeu aquest altre enllaç. En ambdós casos cal disposar de certificat i signatura digital per a tramitar les sol·licituds]
Al municipi de Móra la Nova hi ha una tapa de claveguera d’època franquista, amb la toponímia franquista de Lleida inscrita, “Lérida”. Això contravé els següents FONAMENTS DE DRET:
a) L’art. 35.2 de la Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica, il·legalitza la simbologia franquista, inclosos els topònims relacionats amb la dictadura.
b) L’art. 3.6 reconeix la comunitat, la cultura i la llengua catalanes com a víctimes del franquisme.
c) L’art. 4.4 reconeix la política de repressió i persecució contra la llengua i la cultura catalanes durant la guerra civil i la dictadura.
d) L’art. 30.1 diu que les víctimes definides per aquesta llei tenen dret al reconeixement i a la reparació integral, en les dimensions individuals i col·lectiva, i el 30.1 que l’Administració General de l’Estat desenvoluparà un conjunt de mesures de restitució, rehabilitació i satisfacció, orientades al restabliment dels drets de les víctimes en les seves dimensions individuals i col·lectiva.
Cal entendre, doncs, que la tapa de claveguera de la Móra la Nova amb la toponímia franquista de Lleida vulnera l’art. 35.2 de la Llei 20/2022, a la vegada que és una expressió i producte de la repressió que patí la llengua catalana, reconeguda a l’art. 4.4. La llengua, la cultura i la comunitat catalanes, reconegudes com a víctimes del franquisme per l’art. 3.6, tenen dret a la restitució, rehabilitació i satisfacció orientades als restabliments dels seus drets que reconeix l’art. 30. Per tant, no és procedent que les tapes amb aquesta toponímia inscrita hagin de continuar a l’espai públic, ja que refereixen a la dictadura i a la seva repressió lingüística i cultural.
En aquest sentit, el Cens de Simbologia Franquista de Memorial Democràtic ja inclou peces d’aquest estil, amb la toponímia franquista inscrita de diversos municipis.
Per tot això hem sol·licitat a la Direcció General de Memòria Democràtica que s’inclogui al Cens de Simbologia Franquista de Memorial Democràtic una tapa de claveguera que hi ha al municpi de Móra la Nova amb la inscripció “AYUTAMIENTO LERIDA ALCANTARILLADO”.
El municipi del Figueró i Montmany encara té com a forma oficial del seu topònim la deturpació Figaró-Montmany, contrària a l’article 18.1 de la Llei 1/1998 de Política Lingüística. Tot i que a principis de la dècada de 1980 el consistori acceptà oficialitzar la forma correcta, per pressions de “ciutadans de renombrada influència econòmica i política, així com algun altre reaccionari”, com els descriu la documentació de l’època, s’imposà la forma deturpada del topònim Montmany-Figaró, amb l’ordre dels nuclis canviat el 1994 per Figaró-Momtmany.
El caciquisme i les accions reaccionàries no han de trobar cap defensa en una força política republicana com la vostra, que promou la transformació social i democràtica. El respecte per la Llei de Política Lingüística és també un puntal del republicanisme i de qualsevol força democràtica: la nostra llengua està sotmesa a atacs constants des de 1714, i l’últim que necessita és tenir topònims escrits de forma acientífica, sense seguir les normes de l’idioma. Per això us demanem que garantiu que la vostra llista electoral al Figueró i Montmany es comprometi públicament a corregir el topònim oficial del municipi, acatant plenament la Llei de Política Lingüística.
Si aquesta candidatura es compromet de forma inequívoca i pública amb la correcció toponímica, cabassers.org li donarà suport sense reserves, com fem amb totes les altres llistes que es presenten en municipis amb topònims il·legals i que assumeixen corregir el problema de la toponímia oficial no normativa.
