El 2012, l’Ajuntament de la Torre de Cabdella va sol·licitar un canvi de nom oficial del municipi, pel de “la Torre de Capdella”. Aquesta pretensió li va ser denegada per l’ACORD GOV/72/2016, de 7 de juny, pel qual es denega el canvi de nom del municipi de la Torre de Cabdella pel de la Torre de Capdella. El nom oficial d’aquest municipi és “la Torre de Cabdella”, com consta al Registre del sector públic local de Catalunya. L’Ajuntament de la Torre de Cabdella usa com a nom del municipi una forma que no és oficial i que és la que li fou denegada per l’ACORD GOV/72/2016: “la Torre de Capdella”. Aquest ús es pot observar accedint a la pàgina web del municipi, torredecapdella.org i també a les pàgines vallfosca.net i museuhidroelectricdecapdella.cat, propietat del mateix Ajuntament. També es pot veure l’ús de la forma “la Torre de Capdella” a les actes dels plens publicades a la seu electrònica de l’Ajuntament, a l’encapçalament de la mateixa seu electròncia (https://torredecapdella.eadministracio.cat/), a les insercions que realitza al Butlletí Oficial de la Província de Lleida, i en alguns continguts de la web de la Diputació de Lleida.

El 2004 l’Ajuntament de Josa i Tuixén va sol·licitar el canvi de nom oficial del municipi pel de “Josa i Tuixent”, cosa que li fou denegada pel DECRET 397/2004, de 5 d’octubre, pel qual es denega el canvi de nom del municipi de Josa i Tuixén pel de Josa i Tuixent. El nom oficial d’aquest municipi és “Josa i Tuixén”, com consta al Registre del sector públic local de Catalunya. L’Ajuntament de Josa i Tuixén usa com a nom del municipi una forma que no és oficial i que és la que li fou denegada pel DECRET 397/2004: “Josa i Tuixent”. Aquest ús es pot observar accedint a la pàgina web del municipi, josaituixent.cat i també a les insercions que realitza al Butlletí Oficial de la Província de Lleida.

Als fets anteriors són d’aplicació els següents fonaments de Dret:

1- L’article 18.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de Política Lingüística, diu que “els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans”.

2- El DECRET 133/2020, de 17 de novembre, sobre l’establiment i l’ús de la toponímia i sobre la Comissió de Toponímia, diu a l’article 4.1 que “Els topònims de Catalunya s’utilitzen en la seva forma oficial i, sempre que sigui possible, en la seva forma íntegra”. I a l’article 5.1: “Els topònims de Catalunya han de constar en la forma oficial en tots els sistemes d’informació i de comunicació interns o externs, seus i portals d’administració electrònica, recursos i aplicacions informàtiques i altres elements anàlegs, així com també en impresos, capçaleres de tota classe de papers, segells i mata-segells, premsa, publicitat, en qualsevol suport físic o digital, per al seu ús i difusió a Catalunya.”

Per tot l’exposat, resulta de les proves de domini públic vistes anteriorment, que els ajuntaments de la Torre de Cabdella i Josa i Tuixén incompleixen la legislació en matèria de toponímia i actuen arbitràriament i sense respectar el principi de legalitat.

Per tot això, i posant en coneixement de la Direcció General d’Administració Local les infraccions descrites, li hem demanat que dugui a terme les accions administratives i legals necessàries per tal de garantir que els ajuntaments de Josa i Tuixén i la Torre de Cabdella actuïn amb submissió plena a la Llei i al Dret i, per tant, que compleixin la legislació lingüística en matèria de toponímia, que s’abstinguin d’usar formes toponímiques que no són les oficials i que usin exclusivament les que són oficials en tota la documentació en paper i electrònica, cartells i senyals de qualsevol tipus, i a tot arreu on la legislació hi obligui.

A la rotonda de la carretera N-340 que la uneix amb la TV-2041 hi ha uns cartells, abans d’arribar a la rotonda, que indiquen la població de Roda de Berà amb una grafia del topònim que no és oficial, “Roda de Bará”. A la mateixa rotonda, just a la sortida cap a la carretera TV-2041, un altre indicador conté l’expressió “Roda de Bará”.

A la mateixa carretera N-340, al quilòmetre 270 hi ha un altre indicador en sentit nord que senyala erròniament “Arc de Barà” i no Arc de Berà. El mateix passa amb l’indicador en sentit sud.

El Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya indica que la denominació oficial del municipi és Roda de Berà, i que també es grafia Berà el nucli que pertany a aquell terme municipal i del qual pren el nom l’Arc de Berà:

https://www.icgc.cat/bd/pubs/nomenclator/tarragones/roda_bera.pdf

La carretera N-340 pertany a la Red de Carretaras del Estado i és competència del Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana.

L’article 42.6 del Decreto Legislativo 2/2009, de 25 de agosto, por el que se aprueba el Texto refundido de la Ley de carreteras diu que als indicadors de les carreteres de Catalunya “la toponimia debe figurar en catalán o en aranés, de acuerdo con la normativa de la Generalidad de Cataluña”.

L’article 6.1 del DECRET 133/2020, de 17 de novembre, sobre l’establiment i l’ús de la toponímia i sobre la Comissió de Toponímia diu que “La retolació a totes les vies urbanes i interurbanes dins el territori de Catalunya ha de fer constar els topònims de Catalunya exclusivament en la seva forma oficial.”

Per tot això hem sol·licitat al Departament de Territori que en l’exercici de les seves competències demani al Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana que es corregeixin els indicadors anomenats anteriorment, substituint-se l’expressió del municipi “Roda de Barà” i “Roda de Bará” per Roda de Berà; i “Arc de Barà” per Arc de Berà.

El títol d’aquest article és la cita literal d’una frase que conté un escrit adreçat per l’Ajuntament de Capmany a Macià Alavedra, Coseller de Governació de la Generalitat de Catalunya, el 20 de març de 1984. Li deien que no volien escriure bé el seu propi nom, que “en sessió extraordinària convocada amb aquest fi el dia 1 de febrer d’enguany, va demostrar-se una vegada més, que la grafia indicada en el Nomenclàtor Oficial no és acceptada per els coetanis actuals -difícilment trobarem a Capmany dues o tres persones partidàries de la nova representació proposada”. Continuaven dient que “per defensar la nostra posició, adjuntem un treball amb dades pouades de les millors fonts descriptives de caire toponímic i històric”. És el treball que comentarem en aquestes línies i que, ho avancem ara, té nul valor científic i és una invenció absurda per a justificar una grafia prenormativa. El propi document de l’Ajuntament ja devia intuir que el treball que li enviaven a Alavedra no valia res, perquè acaben la carta demanant-li que “llegiu aquest treball amb delectança i que volgueu posar-vos del costat de la gent del poble que és, vol ésser i es diu sempre, per llei atàvica, capmanyenc de Capmany“. Una invocació així al primitivisme només es pot fer si se sap que s’està contravenint la raó i el sentit comú. “Per llei atàvica”. Costa de qualificar el saber escriure això en un document oficial. Sorprèn que gosessin esgrimir un argument d’aquest tipus, però encara sorprèn més que la Generalitat consentís que continuessin amb una grafia oficial arcaica basada en arguments igualment arcaics i la negació de la normativa lingüística. No hauria ni de caldre haver de desmentir reculls fantasiosos de les característiques d’aquest que comentarem tot seguit, però lamentablement cal fer-ho perquè aquell Ajuntament encara s’hi recolza.

L’estudi en qüestió el signa “Anna Mª Oliveda Rigau, Regidora de Cultura de l’Ajuntament de Capmany”, i és un despropòsit del principi al final. El mecanografiat original es pot veure aquí, i seguidament comentem els errors que inhabiliten aquest treball.

Els principals suports per a la grafia “Capmany”, a criteri de l’autora d’aquell treball, són els següents:

a) L’epitafi de Ponç de Capmany, a l’església de la Clusa: “TERTIO DECIMO KLS ANNO DOMINI MCC NONAGESIMO PRIMO, OBITT PONCIUS DE CAPITE MAGNO DOMICELLOS CASTRI DE CLUSA. ROGO TE UT ORES PRO ME”.

b) Documents dels segles XVII, XVIII i XIX.

c) L’obra de Salvador Sanpere i Miquell Un estudi de toponomàstica catalana, editada el 1878.

d) L’obra de Gregori Artizà Notícies històriques del territori i poble de Capmany, editada el 1918.

e) Un segell en titna conservat a la biblioteca del Palau de Peralada, a la “Colección de sellos de los ayuntamientos de los pueblos de la provincia de Gerona”, que “es creu qu e és del segle XV” i que està “ortografiat CAPMANY”.

Totes les referències que cita són anteriors a la normativització toponímica que va fer l’Institut d’Estudis Catalans el 1933. Insisteix a no voler tenir en compte l’aplicació de les normes lingüístiques i l’etimologia per a la fixació gràfica del topònim Campmany. En alguns paràgrafs, el text ofereix arguments fantasiosos, més propis dels erudits aficionats del segle XIX que d’una recerca seriosa de finals del XX: “la toponomàstica catalana dóna fe de la unitat de la raça de la península pirinaica, siguent el seu element principal, segons Sanpere, l’èuskar com a íber. Podem pensar que CAPMANY comença, donç amb la història dels íbers en el mateix temps que el poble íber fundava Vic, Tarragona, Girona, Bagur, Empúries, etc, etc. L’èuskar-íber pot haver fundat Capmany. La teoria històrica surt demostrada per la filologia”. El treball continua fent un repàs als monuments prehistòrics del terme municipal, cosa que no té absolutament res a veure amb la seva toponímia, i hi afegeix encara que “a aquestes notícies podem afegir-hi la d’haver-se recollit en el terme de Capmany, alguna destral de pedra pulida que molt bé podria ésser coetània dels monuments megalítics apuntats”. La pregunta que es formula qui ho llegeix és: i què? Què hi tenen a veure dolmens, menhirs i destrals de pedra amb l’etimologia i l’ortografia del topònim Campmany? No cal dir que un recull d’aquestes característiques no pot ser tingut en consideració; tanmateix, l’Ajuntament de Capmany continua volent donar credibilitat a aquests arguments i no al rigor científic de Joan Coromines i l’Institut d’Estudis Catalans.

Per a mirar de justificar l’etimologia Capite Magno (Coromines prova que és un error dels escrivans) es basa no només en el llinatge dels feudals sinó en una idea que recull Artizà:

…esmenar el barbarisme gramatical dels que’ns malmeten el nom, despreciant l’ensenyança dels nostres ascendents, els quals alliçonats pels fundadors, pels monuments antics i per la tradició, han vingut donant constantment a la nostra població el nom llatí de Capite Magno i català de Capmany, per ser el cap o vila gran de les tres viles romanes que li havia, Vilademont, Viladevall i Vilanova. Això no obstant, alguns forasters, volent saber més que’ls de casa, ens claven “Campo Magno” en llatí i “Campmany” en català, suposant-los derivats de camp, sens fonament fidedigne, com penso demostrar, amb l’ajuda de Déu, al tractar del feudalisme capmanyenc.

Aquesta teoria de les tres viles evoluciona al treball d’Oliveda prenent aquesta forma: “la Baronia i Senyoria de Capmany comprenia la Vila d’Amunt, la Vila d’Avall i la Vila Nova. Aquesta darrera, la més recentment fundada, governava les tres aglomeracions. En ella hi residia el Senyor. Era la Vila Magna, la que ostentava la capitalitat del grup, que, com a burg, era el Cap Magne llatinitzat Capite Magno, és a dir, el Capmany dels nostres avantpassats i el Capmany dels coetanis actuals. Avui la Vila Nova i la Vila d’Amunt fan un sol cos. La Vila d’Avall és pràcticament inexistent com a burg”. No cita referències documentals d’aquesta Vila Nova, Vila Magna o Cap Magne. En tot cas, el monogràfic Capmany, de la Revista de Girona, afegeix que la referència documental més antiga a la Vila d’Amunt i a la Vila d’Avall és en un capbreu del 1331. Això genera un problema insalvable per a la teoria que vol identificar una suposada Vila Nova amb la Vila Magna o Capite Magno: si aquesta Vila Nova era “la més recentment fundada”, com s’expliquen les referències a Capite Magno i Campo Magno anteriors a 1331? D’on treu que aquesta Vila Nova era la més recent de les fundacions i la que s’anomenava Capite Magno perquè feia de capital d’uns nuclis situats en un radi de 600 metres? És obvi que ens trobem davant d’una invenció.

Tornant al principi, “per llei atàvica” rebutgen les normes del català modern, i insisteixen a voler mantenir una grafia arcaica, que no respon a l’etimologia del nom de lloc, i la justifiquen perquè la troben escrita en documentació antiga. Cometen el mateix error que Lluís Prat i Josep Caixàs en els seus intents de justificar la grafia Lladó per a Lledó d’Empordà: no voler tenir en compte les normes de l’idioma.

Joan Coromines reblava al tercer volum del seu Onomasticon Cataloniae la situació en què es troba l’Ajuntament de Campmany: “És lamentable que les autoritats locals de Campmany hagin restablert l’absurda grafia Capmany, i es resisteixin rebecament a la bona, adoptada oficialment des de 1933”. A aquell ajuntament li hauria de fer vergonya aparèixer retratat així a l’obra cabdal de la toponímia catalana, però, ben al contrari, continua defensant una grafia que el mateix Coromines qualifica d’absurda perquè ho és, ja que se sustenta només en pseudoetimologies curialesques i disbarats pseudohistoriogràfics. Tot és encara més absurd quan tenim en compte la pronúncia de Campmany (o Capmany, com encara ho fa escriure l’Ajuntament): [‘kam’maɲ]. La M que no representen la pronuncien, geminada, i la P que escriuen, no. Al final resulta que la pronúncia, que sí que és atàvica, els desmenteix.

L’estudi és tan extravagant que considerem convenient reproduir-lo transcrit a continuació, començant per la carta de l’Ajuntament de Capmany* adreçada al conseller Alaverdra que li fa de presentació:

Excm. Sr.
La secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i el Consell Executiu de la Generalitat han proposat com a nom del nostre poble el de “CAMPMANY”, en lloc de CAPMANY topònim Oficial que s’ha usat des de sempre a l’Administració Municipal de la població i el que desitjem seguir matinguent convençuts de la seva verdadera catalanitat.
En sessió extraordinaria convocada amb aquest fi el dia 1 de febrer d’enguany, va demostrar-se una vegada més, que la grafia indicada en el Nomenclàtor Oficial no és acceptada per els coetanis actuals -difícilment trobarem a Capmany dues o tres persones partidàries de la nova representació proposada-.
Admeten els senyors del Nomenclàtor, que a l’any 1.278 era “CAPITE MAGNO” fins avui, però que avans havia existit com “CAMPO MAGNO”. Realment, si fòs així, set segles de dirne CAPMANY com encara es diu, tenen llur pes i deixen llur emprenta, una emprenta inesborrable.
Per defensar la nostre posició, adjuntem un treball amb dades pouades de les millors fons descriptives de valors de caire toponímic i històric.
Us demano molt respectuosament en nom propi i en el de la Corporació Municipal, que llegiu aquest treball amb delectança i que volgueu posar-vos del costat de la gent del poble que és, vol ésser i es diu sempre, per llei atàvica, capmanyenc de Capmany.
CAPMANY – ALT EMPORDÀ – 20 de març de 1.984
L’Alcalde: Joan Rodà Verdú
EXCM. SR. MACIA ALAVEDRA. CONSELLER DE GOVERNACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

La que suscriu, Anna Mª Oliveda Rigau, Regidora de Cultura de l’Ajuntament de Capmany, en representació de la Corporació municipal ha fet un recull de dades dignes de tota fe, seleccionades:
1/ D’estiudis publicats a l’altra banda del Pirineu per autors especialitzats en temes històrics rossellonesos i entre ells, en algun que té conexió directa amb el toponímic CAPMANY així ortografiat.
El senuor J.L. Roda Marcó, erudit enginyer i gran afeccionat en aquest temes, va facilitar-no sels esmentats estudis que transcric exactament i que poden servir-nos per demostrar que:
EL SENYOR FEUDAL ENS DONA LA CITA TOPONÍMICA
Farem referència a unes notícies extretes de “Tours et Châteaux du Vallespir” per Annie de Pous, de “Notice Histórique de Serrallonga” per Alart i del “Dictionnaire des Biographies Roussillonnaises” per Mosén Jean Capeille.
Els senyors de la Clusa (el Rosselló a 2 Km. de la frontera) anteriors als segle XI són completament desconeguts. El primer que ha estat citat és Guillem de “ipsa Clusa” que figura entre els executors testamentaris de Bernat Tallaferro, comte de Besalú mort en 1.020.
El més antic testimoni feudal del castell de la Clusa que ens ha estat conservat és el de 15 de les nones de mar’del 1.233 -març de 1.234-. En aquella data, Bernat Hug senyor de Serrallonga, sufragani del comte d’Empuries pel castell de la Clusa, va jurar-li fidelitat amb promesa de lliurar-li possessió del castell tantes vegades com en fos requerit.
El senyor de la Clusa era sens dubte el cavaller Berenguer de la Clusa, esmentat en un acte de les nones d’octubre del 1.238.
Com que el primer senyor de la Clusa que es troba després de Berenguer es deia Ponç de Capmany, mort en 1.292, hi ha lloc de pensar que era fill d’un membre de la familia de Capmany que s’hauria casat amb la filla única de Berenguer.
D’una altra part, la senyoria de Capmany (a la ribera esquerra del Llobregat, no lluny de Peralada) es troba ocupada des del 1.307 i almenys fins el 1.366 per una família dita de la Clusa, i aquest nom, seguint un ús prou comú en aquell temps, hauria estat donat a un germà cadell d’en Pon’de Capmany per a continuar un nom de família extingit a la mort de Berenguer.
Sigui com sigui, d’aquesta mutació de noms entre aquestes famílies de la Clusa i de Capmany, el senyor era sens dubte el donzell Pon’de Capmany que posseïa el castell de la Clusa en 1.285 quan el rei de França Felip III l’Atrevit, entrà al Rosselló pe ra socórrer al rei Jaume I de Mallorca, cunyat seu, traïdorament atacat per Pere III d’Aragó.
Ponç de Capmany, mort intestat, deixava només una filla, Blanca, sota la tutela del seu avi matern, Pere Aldabert, burgès de Perpinyà que reconeix en nom de la seva pupil·la Blanca de Capmany el feu del castell de la Clusa el 13 de les calendes d’abril del 1.292 al seu senyor immediat, el baró de Cabrenys que era aleshores, per dret de confiscació, el rei de Mallorca.
Blanca de Capmany va esposar Guillem de Creixell, d’una família de l’Empordà molt coneguda. Va testar a la Clusa el mes d’abril del 1.324 instituint hereu al seu fill Dalmau de Creixell, fill i hereu de Blanca de Capmany -hereu universal-, reconeix el feu del castell de la Clusa a l’infant Ramon Berenguer d’Aragó, esdevingut comte d’Empuries.
Mossén Jean Capielle ens ofereix la següent biografia:
Ponç de Capmany, donzell que poseïa el castell de la Clusa en 1.285 quan Felip III l’Atrevit, fill de Sant Lluís, rei de França, entrà al Rosselló per a apoderar-se del reialme d’Aragó que el Papa Martí IV n’hi havia fet do després d’haver excomunicat a Pere III. Aquella creuada va fracassar.
El paper de Pon’de Capmany en el curs dels esdeveiments que tingueren lloc en aquell període sobre les seves terres ens és enterament desconegut. Tot el que se sap, per la forá mateixa de les coses, és que mentre el seu senyor feudal immediat, el senyor de Serrallonga, sinónim de Cabrenys, tributari del comte d’Empuries, abraçava el partit del rei d’Aragó, Ponç de Capmany fou obligat a rebre en el seu castell de la Clusa una guarnició francesa enviada pel rei de Mallorca que havia esdevingut el seu senyor sufragani per la confiscació de la baronia de Cabrenys. A aquella circumstància degué la conservació dels seus béns.
Va morir el 15 de les calendes de març del 1.291 -febrer del 1.292-. Un epitafi en la seva llosa tombal, encara existent avui en l’església de la Clusa, diu així:
“TERTIO DECIMO KLS ANNO DOMINI MCC NONAGESIMO PRIMO, OBIIT PONCIUS DE CAPITE MAGNO DOMICELLUS DOMINUS CASTRI DE CLUSA. ROGO TE UT ORES PRO ME”.
La toponomàstica catalan dóna fe de la unitat de raça de la península pirinaica, siguent el seu element principal, segons Sanpere, l’èuskar com a íber. Podem pensar que, CAPMANY comença donç amb la història dels íbers en el mateix temps en el que el poble íber fundava Vic, Tarragona, Girona, Bagur, Empúries, etc, etc.
L’èuskar-íber pot haver fundat Capmany.
La teoria històrica surt demostrada per la filologia.
-“L’arqueologia moderna classifica els dólmens i menhirs entre els propis de l’edat de pedra i comuns a tots els pobles de la humanitat” – S. Sanpere.
En el terme de Capmany es conserven restes descrits per l’eminent geóleg Lluis Marià Vidal, consisteixen en un DOLMEN situan en la “Vinya Munera” -1- format per tres pedres dretes un xic inclinades cap a dintre i cobertes per atlra pedra. L’estança o cambra oberta al sud té 0’95 m. d’alçada, 1’60 m. d’ample i 1 m. de fondària. Les pedres son de granet i la que fa de coberta té 2 m. de llargada i 1’50 m. d’amplada.
-1- A l’any 1.910 Lluis Marià Vidal, propietari de la “Vinya Munera” de l’antiga casa Guinart, feu portar aquest Dolmen al Museu de Ciencies i Arts de Barcelona on encara s’hi conserva.
Un altre Dolmen de forma rectangular situan en un bosc a 300 m. de distància de la masia nomenada “Quera Fumat” de l’antiga casa Oliva i compost també per quatre pedres de granet, tres d’elles dretes i l’altra ajeguda a sobre fent de coberta; la cambra s’obre al SE, té 0’90 m. d’alçada i 1’10 m. d’ample i de llarg. La pedra que forma la coberta té 2’70 m. de llargada per 1’40 m. d’amplada.
Davant del primer de dits Dolmens i a pocs metres de distància s’aixeca un MENHIR, també de granet de 1’20 m. d’alçada per 0’60 m. d’amplada i 0’30 m. de gruix com per assenyelar -diu el Sr. Vidal- la presència d’aquell monument.
Un altre MENHIR entre el Pont de Capmany i els Banys de la Mercé, antic balneari, hotel avui propietat de la família Duran de Figueres.
Una pedra socilant a la finca “Rocamala” del capmanyenc Pere Sunye.
Altra pedra oscilant a la finca bosc del “Mas Marti” de l’antiga casa Massot, sobre la que hi ha un clot voltat de creus i altres senyals, un regueró amb un clotet i escalonets per a pujar-hi.
A aquestes notícies podem afegir-hi la d’haver-se recollit en el terme de Capmany, alguna destral de pedra pulida que molt bé podria ésser coetània dels monuments megalítics apuntats.
Vull expressar el nostre agraïment al Sr. Martin Costa Serra i al Sr. Josep Claveguera (Rector de la Parroquia de Llançà), ambdós, eficients bibliotecaris del Palau de Peralada, per les informacions que ens han facilitat.
Com a garantia que l’Administració Municipal del poble no ha dubtat mai en escriure així el seu nom, adjuntem uns documents dels segles XVII, XVIII i XIX, que si b é no podem prendre per base, ja que tenim fonts més antigues, valguin per recolzar la nostra posició i els nostres arguments.
CAPMANY – Alt Empordà – 6 de febrer de 1.984
Anna Mª Oliveda Rigau
Regidora de Cultura de l’Ajuntament de Capmany

TERTIO DECIMO KLS
ANNO DOMINI MCC NONAGESIMO
PRIMO, OBIIT PONCIUS DE
CAPITE MAGNO DOMICELLUS
DOMINUS CASTRI DE CLUSA.
ROGO TE UT ORES DEUM PRO ME.

El marc d’aquesta inscripció, ornat amb dotze pues pomiformes es troba plaçat a una de les pilastres de la dreta a l’interior de l’Estlésia de la Clusa.
Com constaten les fotografies adjuntades, hem visitat l’Església de St. Nazaire de l’Ecluse, joia arquitectònica restaurada fa un any per la “Comission Archéologique de Narbonne” – Palais des Archevêques – Hôtel de Ville.
Aquesta organització estatal francesa, va deixar traduït l’escrit de la llosa de marbre en un document guardat a l’Església; diu així: -“Le 15 de mar’de l’an 1.291 est mort Pons signeur de Capmany (village a 2 Km. de l’Ecluse) et seigneur du fortin de l’Ecluse. Je te demande de prier pour moi”.
Ponç de Capmany va ésser enterrat dret.

2/ Elements extrets de:
“Notícies històriques del territori i poble de Capmany” pel pedagog Capmanyenc Gregori Artizà – 1.839-1.821- obra publicada en 1.918. Imp. La veu de l’Empordà de Figueres.
La Baronia i Senyoria de Capmany comprenia la Vila d’Amunt, la Vila d’Avall i la Vila Nova. Aquesta darrera, la més recentment fundada, governava les tres aglomeracions. En ella hi residia el Senyor. Era la Vila Magna, la que ostentava la capitalitat del grup, que, com a burg era el “Cap Magne” llatinitzat “Capite Magno”, és a dir el Capmany dels nostres avantpassats i el Capmany dels coetanis actuals.
Avui la Vila Nova i la Vila d’Amunt fan un sol cos. L Vila d’Avall és pràcticament inexistent com a burg.
El primer senyor de Capmany, ens diu Artizà, del que se’n té coneixement fou Francesc Ponç de Vilanova, ben conegut com a Ponç de Capmany. Entre els seus antecessors hi hagué Galcerà de Vilanova que el 1.108 va anar a ajudar a foragitar els moros de Barcelona i el 1.114 va anar amb el comte Ramon Berenguer a la conquesta de Mallorca.
Francesc Ponç de Vilanova, Senyor del feu de la Clusa, el l’Albera del Rosselló, pel seu matrimoni amb la filla única de Berenguer de la Clusa, és identificat pels historiadors francesos com el propi Ponç de Capmany.
Tant Berenguer com Ponç eren sufraganis del comte d’Empuries.
El toponímic CAPMANY és doncs evient.
La primera Senyoria coneguda com a Baronia es deia de CAPMANY.
A l’any 1.821 es va crear el Marquesat de CAPMANY.

3/ Biblioteca del Palau de Peralada
MARCA HISPANICA
SIVE
LIMES HISPANICUS
HOC EST
Geographica & hiftorica defcriptio Cataloniae
Rufienonis & circumjacentium populorum
Auctore illuftrissimo vivo PETRO DE MARCA
Omnia nunc primum edita
PARISIIS
Apud Franciscum Huguet Regis & illuftriffimi Privilegio Regis
MDCLXXXVII – CVM
Escrita a l’any 1.190, “CAPMAYN” amb aquesta grafia queda referenciada en les pàgine snº 392, 567 i 575.
Parla dels “castrums” o castells de Rocaberti del que Capmany era feudatari “CAPITE MAGNO” -CAPMAYN- tenia nom de Fort que avui encara conserva i es componia d’una plaça anomenada “Plaça del Fort” envoltada pel Castelli casa Senyorial, l’Església parroquial, la rectoria, algunes cases amb tres torres fortes quadrades, alguna rodona i alguns esclafatestes.
El Castell i casa Senyorial era un gran edifici amb torres per a la defensa del castro i habitacle del Senyor. L’Església parroquial era la capella del Castell i en ella s’hi veneraba principalment a Santa Àgata com a patrona i lliuradora dels mal de pits i a Sant Gregori com a salvador dels escarbats de les vinyes i sembrats.
Copia fidel a la pàgina 575.
Pàg. 575. Gefta Comitum 576
“Sed com Dominus Rex nofter ut praemittitur, ageret extra limites regni fui, Iacobus Rex ipfius avunculus procuravit quod magnus exercitus Galigorum cum eodem Iacobo fimul invaderent terram Comitis Imporiarum & V. de Rocabertine, quarum potentia fuit captum caftrum de Rocaberti & Ionquera & de Roquefem & de Capmayn & de Cantalops & de Cabrera & caftrum de Quermenzo funditus dirutum Item fuit captrum monafterium fancti Cirici de Colera”.

4/ Biblioteca del Palau de Peralada
COLECCION DE SELLOS
DE LOS
AYUNTAMIENTOS DE LOS PUEBLOS
DE LA PROVINCIA DE GERONA
En el foli nº 6 hi ha el segell original del nostre poble, es creu que és del segle XV.
Sobre una rodona de paper blanc, sobresurt al mig com un casquet de cera de color negre de uns 4 mm. d’espesor i 23 mm. de diàmetre, ortografiat CAPMANY de la següent forma:

Un segell de ferro similar al precedent encara existeix en el veïnat de Bosquerós.

5/ Biblioteca del Palau de Peralada
UN ESTUDI DE TOPONOMASTICA CATALANA
per
SALVADOR SANPERE I MIQUEL
Va ésser l’obra llorejada en el Certàmen promogut per l’Assocaició d’Excursions Catalana a Barcelona 4 de novembre de 1.878, donant lloc que es presentés un treball d’importància per referir-se a les fons històriques de Catalunya, on hi mancaven en aquelles dates estdis d’investigació històrica i filològica que l’esmentada obra de Sanpere va compensar.
“Los Indices del Real Patrimonio en Cataluña, Rosellón y Cerdaña”, recòndits en l’Arxiu de la Corona d’Aragó i l’obra d’en Marca “Marca Hispanica Parisiis 1.688”, han sigut les fons d’on ha tret tot el relatiu als noms dels pobles tal com se troben escrits en documents de l’Edat Mitjana.
President del Jurat fou. Anton Bergues de Las Casas
Vocals: Lluis Cutchet, Fco. Maria Tubino, Ramon Arabiai Solanas.
Secretari: Joseph Balari i Jovany.
Judicaren que el mètode de l’obra de Salvador Sanpere es considera rigurosament científic, filològig-històric.
En el llibre de Salvador Sanpere es troba CAPMANY.
Segons l’estudi de les radicals toponímiques catalanes, CAPMANY es classifica entre els 599 pobles que té Catalunya amb Ajuntament, que tenen o semblen tenir una etimologia catalana que data dels temps anteriors a la història escrita, molt abans de la vinguda dels romans a Catalunya.
Fotocopia del llibre. Pàg. 53-54 i 55.
CAPMANY nom termenal.
Fotocopia del llibre. Pàg. 103-104-105-106-107 i 108.
Les fites i mollons cadastrals del terme encara existeixen marcats CAPMANY com descriu molt bé l’autor.

Articles relacionats:
–Anàlisi de la resposta de l’Ajuntament de Capmany al Senat
–Campmany
–El Senat demana als ajuntaments dels municipis amb topònims franquistes que compleixin la Llei de Memòria Democràtica
–Topònims franquistes

L’Ajuntament de Capmany* ha respost la sol·licitud de remissió d’informe que li formulà el Senat. Un document annex a la resposta conté l’acta del Ple de 23 de febrer de 2023 amb la qual responen el requeriment.

Els arguments d’aquell ajuntament es basen en dues premisses falses:

a) Que Capmany no és una grafia prenormativa d’imposició franquista.
b) Que Capmany respon a l’etimologia curialesca Capite Magno, negant l’etimologia Campo Magno, que és la documentada amb més antiguitat i seguretat.

Són fets provats que el 1933 la Generalitat de Catalunya oficialitzà la forma Campmany, d’acord amb el criteri de l’Institut d’Estudis Catalans, i que el 1939 aquesta forma desaparegué de l’ús oficial perquè el franquisme imposà les formes prenormatives anteriors a l’oficialització toponímica de 1933. Al·lega l’ajuntament que la grafia actualment encara oficial del topònim, Capmany, fou aprovada per un Ple d’1 de febrer de 1984, i adjunta en annex l’expedient de canvi de nom oficial de Campmany per Capmany que instruí. Com ja s’ha explicat en altres ocasions, l’Ajuntament es limità a reclamar a la Generalitat que continués essent oficial la deturpació imposada pel franquisme -Capmany- provisionalment substituïda el 1983 per la forma normativa aprovada ja el 1933. Per als detalls d’aquesta circumstància, vegeu aquest article. Per als efectes del franquisme sobre el topònim, vegeu aquest altre text.

L’Ajuntament fa també una interpretació errònia de la Llei de Política Lingüística. Diu literalment que “no se considera que se esté vulnerando la Ley 1/1998 de política lingüística dado que el topónimo Capmany tiene una raíz indudablemente catalana (Cap)”. La Llei de Política Lingüística especifica, a l’article 18.1, que “els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans”. És obvi que la grafia Capmany no compleix el que aquest article determina, encara que l’Ajuntament vulgui justificar-la amb una etimologia curialesca, “Capite Magno”, desmentida tant per Joan Coromines a l’Onomasticon Cataloniae com per l’Institut d’Estudis Catalans. Per a més informació sobre les qüestions etimològiques i ortogràfiques del topònim Campmany, podeu veure aquest article.

Finalment cal destacar que l’Ajuntament de Capmany cita referències antigues on hi apareix la forma Capmany, totes anteriors a la normativització de l’idioma, que tingué lloc el 1913. Per tant, no té en compte que la fixació gràfica dels topònims es fa d’acord amb la normativa lingüística del català actual.

Insisteix l’Ajuntament a voler basar els seus arguments en un recull de 1984 fet per la regidora de cultura del consistori d’aquell moment, sense cap rigor científic ni cap valor, on s’hi fan afirmacions com aquesta: “La toponomàstica catalana dóna fe de la unitat de raça de la península pirinaica, siguent el seu element principal, segons Sanpere, l’euskar com a íber. Podem pensar que, CAPMANY comença donç amb la història dels íbers en el mateix temps en el que el poble íber fundava Vic, Tarragona, Girona, Bagur, Empúries, etc, etc. L’èuskar-íber pot haver fundat Capmany. La teoria històrica surt demostrada per la filologia”. També, a la resposta al Senat, l’Ajuntament diu que “la Baronía y Señoría de Capmany comprendía la Vila d’Amunt, La Vila d’Avall y la Vila Nova. Esta última, la más recientemente fundada, gobernaba las tres villas. En ella residía el Señor. Era la Villa Magna la que ostentaba la capitalidad del grupo que como burgo era la “Cabeza Magna” latinizado “Capite Magno”, es decir, el Capmany de nuestros antepasados y el Capmany de los coetáneos actuales”. Les primeres referències a les viles d’Avall i d’Amunt són en un caprbreu del 1331. L’argument cau sol: si la primera referència documental a Campmany és del 1186, com prova Coromines, com ha de ser la “Vila Nova” (el pretès “Cabeza Magna”) la més recent i la que donés nom al terme?

Articles relacionats:
–Campmany
–El Senat demana als ajuntaments dels municipis amb topònims franquistes que compleixin la Llei de Memòria Democràtica
–Per llei atàvica, capmanyenc de Capmany
–Topònims franquistes

L’Ajuntament de Cabacés* ha respost al requeriment d’informe del Senat reconeixent que “aquesta part no pot complir amb el requeriment formulat ja que, revisats els arxius municipals, no consta que s’hagi adoptat cap acord pels òrgans de govern en els que s’accepta complir la Llei de Memòria Democràtica”. Al mateix document l’ajuntament intenta justificar la seva posició amb dos blocs argumentals; un de contingut jurídic i un altre de contingut polític. Cap dels dos no resulta reeixit per al que pretén, que és justificar la dilació de la correcció d’un topònim amb una grafia imposada pel franquisme i derivar la responsabilitat cap a la Generalitat de Catalunya. Analitzem paràgraf a paràgraf els arguments de l’Ajuntament:

El conflicte suscitat entorn al topònim del municipi de Cabacés sempre ha estat considerat de caire ortogràfic. Mai abans s’havia plantejat aquest conflicte com un problema de memòria democràtica.

Això no és cert. S’ha presentat com el que és -una imposició franquista- moltes vegades. Aquí hi ha la llista d’articles que ho presenten així, per ordre cronològic descendent:
-Bella, E. Topònims franquistes? El Punt Avui, 7 d’agost de 2022
-Tedó, X. L’expedient Cabassers. A Nació Digital, 17 de desembre de 2010.
-Prats, C. Cabacés o Cabassers? Quin embolic! A El Punt, p. 21, 13 de juny de 2002.
-Cavallé, J. Bitllet toponímic. Defensar una erra. A Tarragona Municipal, Butlletí d’Informació de l’Ajuntament, p. 15, 01/11/1988.

A partir de l’octubre de 2022, amb la promulgació de la Llei 20/2022 de Memòria Democràtica, també hi ha hagut la possibilitat de demanar l’aplicació d’aquesta legislació per a fer retirar aquesta imposició de la dictadura, i s’ha fet.

L’article 35.2 de la Llei 20/2022 de Memòria Democràtica, estableix que seran considerats elements contraris a la memòria democràtica les referencies a la sublevació militar i de la Dictadura, dels seus dirigents, participants en el sistema repressiu o de les organitzacions que sustentaren la dictadura, i les unitats civils o militars de col·laboració entre el règim franquista i les potencies del eix durant la Segona Guerra Mundial, realitzades en el topònim dels municipis.

La norma es clara. En aquesta s’estableix una definició concreta dels elements contraris a la memòria democràtica, excloent de la mateixa els elements de caire ortogràfic o lingüístic. El conflicte ortogràfic en torn al topònim de Cabacés no pot considerar-se un element contrari a la memòria democràtica.

No té en compte que la mateixa Llei reconeix com a víctima del franquisme la llengua i cultura catalanes (art. 3.6), i també reconeix la persecució que van patir (art. 4.4) i estableix el dret de reparació (art. 30). Tampoc no té present que la Llei crea un catàleg d’elements contraris a la memòria democràtica on s’hi incorporen elements per motius historiogràfics (art. 36) i que el topònim Cabacés hi és inscrit des del desembre de 2022. És innegable que la grafia Cabacés és una imposició franquista i que per tant aquesta grafia deturpada fa referència al franquisme: el 1939 la dictadura imposà aquesta forma, el 1983 la Generalitiat restablí provisionalment la forma correcta Cabassers, mentre l’ajuntament no adoptés la resolució definitiva adoptant la forma; per contra, l’ajuntament va aprovar resolucions reclamant el retorn de la forma franquista i ho va aconseguir el 1989. No es va publicar mai cap decret avalant el canvi de Cabassers per Cabacés el 1989 (com passà pels canvis de nom legítims) perquè simplement l’oficialització de la forma correcta era provisional, i es van limitar a incloure la forma franquista en una llista de noms oficials.

Recentment l’Ajuntament de Cabacés ha promogut diverses iniciatives per tal de posar llum al conflicte sobre l’ortografia del topònim i acostar la informació al conjunt dels veïns del municipi.

En data 08 de setembre de 2022 l’Ajuntament va organitzar la jornada informativa “Cabacés o Cabassers: Una aproximació etimològica i ortogràfica, normativa i administrativa a la qüestió del topònim” en la que van participar el Sr. Joan Anton Rabella, cap de l’Oficina Onomàstica de l’Institut d’Estudis Catalans, el Sr. Joan Plana, cap del Servei Territorial d’Administració Local de Tarragona, i el Sr. Àngel Cortadelles, director del Serveis Territorials de la Presidència de Tarragona.

La jornada va despertar molt d’interès entre els veïns i va ser molt útil per aclarir els dubtes que es van plantejar.

L’Ajuntament només ha fet passos a contracor. Aquesta jornada s’havia de celebrar el juny de 2022 i es va cancel·lar sine die, fins que les gestions de la Regidora de Cultura (única membre del consistori que ha manifestat estar disposada a corregir el topònim) la van aconseguir reprogramar pel 08/09/2022.

En data 05 de desembre de 2022 l’Ajuntament de Cabacés va posar en coneixement de la Direcció General d’Administració Local de la Generalitat de Catalunya el conflicte entorn a la grafia del topònim del municipi, a l’empara dels articles 5 i 6 del Decret 139/2007, de 26 de juny, pel qual es regulen la denominació, els símbols i el registre d’ens locals de Catalunya. De moment, la Direcció General d’Administració Local de la Generalitat de Catalunya no s’ha pronunciat al respecte.

La Direcció General d’Administració Local va respondre el 23/01/2023 que és responsabilitat de l’ajuntament corregir la grafia: “A la data de la present Resolució la Direcció General d’Administració Local no ha dut a terme cap actuació en relació amb la denominació del topònim de Cabacés. En aquest sentit, d’acord amb el que disposa el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, és competència dels ens locals aprovar el canvis de denominació i de rectificació del seu nom”. Resolució de la Direcció General d’Administració Local, per la qual s’estima totalment la sol·licitud d’accés a la informació pública amb codi de tràmit 9WGVB3F3D (PRE_2022_EXP_SIP001SOL2_00005088).

Es voluntat de l’Ajuntament de Cabacés fixar la seva posició respecte al conflicte sobre la grafia del topònim: L’Ajuntament de Cabacés considera que no hi ha cap polèmica a l’entorn de la rectificació del nom del municipi. Ningú discuteix quina és la grafia correcta del topònim en llengua catalana ni l’autoritat de l’IEC per fixar-la.

L’argument és contradictori. Si l’ajuntament no discuteix quina és la grafia correcta del topònim en llengua catalana ni l’autoritat de l’IEC per a fixar-la, el que ha de fer és exercir les competències que li reconeix la legislació de règim local i oficialitzar aquesta grafia que fixa l’IEC per la seva autoritat lingüística i legal.

L’Ajuntament de Cabacés també considera que l’actual denominació té caràcter oficial i està recollida al Nomenclàtor de Catalunya; per la qual cosa en cap cas es pot qualificar d’il·legal la utilització d’aquesta denominació.

És al Nomenclàtor de forma il·legal, ja que no compleix l’art. 18.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de Política Lingüística, que diu literalment que “els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans”. El Nomenclàtor marca amb un asterisc els topònims que no compleixen la llei, i ho especifica a l’apartat sobre la metodologia usada per a la confecció del recull: “L’autonomia de què disposa l’Administració local a l’hora de fixar el nom oficial dels nuclis de població, ha comportat la inclusió en el Nomenclàtor oficial de noms incorrectes ortogràficament o inadequats a la tradició toponomàstica catalana, segons els informes de l’IEC en què es proposaven formes adequades. Tots aquests noms apareixen finalment a l’índex del Nomenclàtor destacats gràficament amb un asterisc (*)”.

L’Ajuntament el que demana és que es respectin els ritmes i les prioritats del municipi i la seva realitat social i de convivència; i que s’entengui la posició d’aquells veïns que legítimament poden tenir dubtes o fins i tot no estar d’acord amb la rectificació del nom.

Les prioritats del municipi no poden ser mai incomplir la Llei, i el manteniment d’una grafia deturpada com a forma oficial del topònim n’incompleix dues: la de Política Lingüística i la de Memòria Democràtica. Les “prioritats del municipi” són l’excusa per a no fer res des de 1998, quan es promulgà la Llei de Política Lingüśitica, que ja exigeix la correció. Corregir el topònim oficial és un procediment senzill, que consisteix a incoar un expedient, exposar-lo al públic durant un mes i prendre l’acord de correcció en un Ple. Al·legar altres prioritats i urgències davant d’un procediment tan senzill no pot ser tingut que per res més que per una excusa per a no fer-ho. A banda, no corregint i mantenint una forma escrita bàrbarament com a nom oficial del municipi, l’Ajuntament usurpa l’autoritat lingüística a l’IEC, reconeguda per la Llei 8/1991 (i reconeguda també pel mateix ajuntament al text de resposta al Senat), i no compleix el que disposa l’art. 18.1 de la Llei 1/1998: “els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana d’acord amb la normativa lingüística de l’IEC”. Ningú no està legitimat a imposar l’escriptura d’un topònim segons voluntats arbitràries i no segons com disposen la norma lingüística i la Llei. No corregint el topònim es privilegia el gust i la voluntat dels qui no estan d’acord amb la rectificació del nom, i s’obliga els qui volen escriure’l com diuen la llei i la norma a fer-ho com dicta la voluntat d’uns quants.

L’Ajuntament demana que no es confonguin les posicions sentimentals, per raó dels costums, o de la simple interiorització d’un nom, amb cap posicionament ideològic favorable a mantenir un nom franquista. Aquesta manera d’assenyalar les persones que per alguna raó no estan d’acord amb la rectificació del nom del poble és profundament injusta i desconsiderada amb la realitat social i política del nostre poble, que ha demostrat el seu compromís amb la lluita democràtica i per la independència.

No s’ha assenyalat ni qualificat de franquista mai a ningú per no voler corregir el topònim. En declaracions a El Punt Avui el 07/08/2022 el portaveu de Cabassers.org va deixar-ho ben clar: “Vol dir que la gent d’aquí eren franquistes? No, en absolut. Senzillament vol dir que el franquisme va tornar a un estadi previ a la normativització”. En tot cas, el costum o la interiorització de la grafia deturpada és conseqüència del franquisme i de l’obstinació de tots els ajuntaments que hi ha hagut de 1979 ençà, que han rebutjat sistemàticament escriure bé el seu propi nom pel “costum” de veure’l mal escrit durant els 40 anys de dictadura i caciquisme. L’Ajuntament fins i tot es va negar a usar la forma Cabassers mentre va ser oficial entre 1983 i 1989. El costum d’interioritzar una grafia incorrecta s’ha transmès a totes les noves generacions, ja que a l’escola ensenyen la forma oficial i no la normativa, perquè la llei obliga a usar les formes oficials en el benentès que són correctes, però en el cas de “Cabacés” la forma oficial és incorrecta i d’imposició franquista. Si no s’oficialitza la forma correcta, aquesta interiorització de la forma errònia continuarà, perquè continuarà ensenyant-se a escriure incorrectament.

En canvi sí que s’ha assenyalat, discriminat i censurat a qui defensa l’ús de la grafia normativa, Cabassers. Aquestes discriminacions ja passaven durant la dècada de 1980 (El Sitjar núm. 18, p. 4, primavera de 1985) i la de 1990 (Revista Nord, núm. 2, p. 3, març de 1999), i actualment encara són una pràctica habitual. Sense anar més lluny, a principis de març de 2023 es va denegar l”ús del casal municipal a Òmnium Cultural per no escriure la deturpació “Cabacés” als cartells que anunciaven la projecció dels Premis VOC. És a dir, a Òmnium Culural el van vetar per seguir el que el servei de consultes lingüístiques de la mateixa Generalitat, Optimot, recomana a la fitxa 6625/3: fer servir la forma normativa en usos no oficials dels topònims oficialitzats amb formes incorrectes. L’Ajuntament va telefonar a Òmnium per a veure si podien fer la mostra acceptant les exigències de l’entitat que gestiona aquell casal municipal, en lloc de contactar amb aquella entitat i reprendre-la per la seva actitud.

Pel que fa al compromís “amb la lluita democràtica” que esmenta la resposta, aquest Ajuntament destaca per no comunicar les convocatòries dels Plens, i només ha actualitzat la publicació d’actes a la seu electrònica quan s’ha reclamat a la Delegació del Govern a Tarragona, i encara falten totes les del 2022 i 2023. Una manera ben curiosa d’entendre la lluita democràtica.

L’Ajuntament de Cabacés vol que la decisió sobre la rectificació del nom del municipi per adaptar-lo a la grafia catalana sigui el resultat del consens. Un consens que passa per la informació i per la participació en la presa de decisions, no pas per la imposició.

Aquest consens ja existeix, i és la Llei 1/1998 del Parlament i la 20/2022 del Congreso. Els representants democràticament escollits que hi ha en aquestes cambres ja han arribat al consens, aprovant aquelles lleis. La imposició es produeix ara: obliguen a tothom a usar una grafia toponímica imposada pel franquisme, que no compleix la Llei de Política Lingüística i que respon només a la voluntat arbitrària d’algunes persones. És curiosa aquesta visió de l’Ajuntament, que considera una imposició complir la Llei de Política Lingüística i escriure bé el topònim oficial, però li sembla d’allò més democràtic fer-lo escriure com durant la dictadura i segons el caprici d’uns quants.

En aquest sentit, no estem d’acord amb les veus que diuen que no es pot consultar el poble sobre les qüestions que ja estan establertes a la Llei. En primer lloc, perquè escoltar la gent és intrínsecament bo.

El problema no és “consultar el poble”, és enganyar-lo: el resultat de la consulta, si resulta a favor de no corregir el topònim, es podrà aplicar o serà un exercici de populisme i prou? Si qüestionem l’obligació legal de tenir topònims en català i correctament escrits, podem qüestionar el pagament de taxes municipals, la normativa sobre el reciclatge de deixalles o la prohibició d’aparcar a determinades zones. Però encara que ens pronunciem negativament sobre aquestes obligacions no podrem deixar de complir-les. Aleshores, cal consultar el que no es pot evitar?

En segon lloc, perquè ningú ha parlat d’un referèndum ni d’una consulta popular, sinó de l’obertura d’un procés participatiu, dels previstos a la Llei de consultes no referendàries. Un procés en el qual els veïns i les veïnes de Cabacés puguin rebre informació i expressar la seva opinió.

Això és fals. Han parlat contínuament d’un referèndum i d’una consulta popular, tant en documents oficials com en declaracions a la premsa:

Resposta de l’Ajuntament de 02/12/2021 a una instància de 16 de setembre de 2021:
“Havent-se rebut la instància genèrica de data 16 de setembre de 2021, número de registre 1-2021-000563-1, sol·licitant el canvi de nom oficial de “Cabacés” per “Cabassers”, l’informo que d’acord amb l’article 31.1 del Decret Legislatiu 2/2003 de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya, s’iniciarà el preceptiu expedient administratiu, procedint-se amb anterioritat a la votació pel Ple de l’Ajuntament a incoar procediment per a la convocatòria d’una consulta popular prevista a la Llei 10/2014, de 26 de setembre, de consultes populars no referendàries i altres formes de participació ciutadana.”

El Punt Avui 07/08/2022
“Planteja la possibilitat d’una consulta no referendària perquè la gent decideixi si creu que l’Ajuntament ha de fer el pas, una votació que l’alcalde no descarta que tingui lloc en aquest mandat. “No sé què sortiria, però abans cal fer pedagogia”, defensa. En qualsevo€l cas, l’Ajuntament s’hi mantindria neutral.”

Resposta de l’Ajuntament de 10/10/2022 a una instància de 17 de setembre de 2022:
“Estem del tot convençuts que aquesta divulgació serà de gran ajuda per a tots els veïns del municipi en el moment en que hagin de prendre la seva decisió al respecte en el futur procés de participació ciutadana que promourà l’Ajuntament.”

EFE, 06/11/2022:
“En el municipio de Cabacés (Tarragona) un grupo de vecinos está impulsando una campaña para volver a llamarse Cabassés y el actual alcalde ha abierto la puerta a una consulta municipal para iniciar la petición del cambio.”

CCMA, 20/02/2023:
“L’Ajuntament entén l’argument, però prefereix fer una consulta entre els veïns. “Apel·lem a una qüestió sentimental, no només científica. Entenem que part de la població té molt arrelat lo topònim actual perquè se’l sent seu”

Diari de Tarragona, 21/02/2023:
“L’Ajuntament està treballant en un reglament de participació ciutadana per tal de poder fer una votació entre tots el veïns. «Si surt el ‘sí’, farem el canvi», assegura.”

La Vanguardia, 24/02/2023:
“Desde el inicio de esta controversia se planteó la posibilidad de realizar una consulta popular para averiguar qué opinan sus vecinos sobre cómo debe escribirse el nombre del pueblo.”

Ràdio Falset, 08/03/2023;
“Des del consistori creuen però que qui ha de decidir com s’escriu el nom del poble son els veïns I per això aposten per una consulta ciutadana.”

En tercer lloc, perquè l’argument de “no es pot consultar sobre el que la llei ja estableix” és el mateix argument que serveix al Govern d’Espanya per negar que els catalans puguem decidir el nostre futur com a nació i per perseguir les consultes legítimes sobre el nostre futur.

L’argument és populista, perquè compara objectius polítics legítims i reconeguts pel dret internacional amb una consulta local grotesca, sense base jurídica i que faria votar quatre disbarats:

1- Seria vergonyós i lamentable votar per a decidir si s’ha de mantenir o no la grafia prenormativa d’un topònim imposada per la dictadura en substitució de la forma normativa, oficialitzada per un govern democràtic abans de la guerra; és una indignitat que existeixi el dubte de si s’han de reparar o no els efectes de la repressió franquista contra la llengua.

2- Es votaria si s’ha de complir o no l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de Política Lingüística, que estableix clarament que els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana d’acord amb la normativa lingüśitica de l’Institut d’Estudis Catalans.

3- Igualment seria un disbarat voler decidir l’ortografia i l’etimologia d’una paraula per votació, cosa tan ridícula i absurda com pretendre decidir per votació i no per les regles i procediments de les matemàtiques el resultat d’una suma.

4- Finalment es votaria si s’ha de continuar imposant la mania d’escriure un topònim segons el caprici d’alguns i no segons les normes de l’idioma i la Llei.

I en quart lloc i MOLT IMPORTANT, perquè quan hom apel.la al compliment de la Llei, ha de reconèixer que el marc jurídic, pel que fa als topònims dels municipis, és com mínim poc clar. I aquí convé aclarir algunes qüestions:

a) Certament la Llei de Política Lingüística estableix que la forma correcta dels topònims és la catalana i que l’autoritat per establir la forma correcte és de l’IEC.

b) Però també és cert que la llei de Política Lingüística no regula els topònims MUNICIPALS, sinó que ens remet a les normes de règim local. La Llei de Règim Local els seus articles 30 i 31 es limita a diferenciar els canvis de nom dels municipis de les rectificacions.

c) És un reglament, també de règim local, el Decret 139/2007, el que regula els procediments de rectificació (que és el cas que es planteja a Cabacés) el qual NO ESTABLEIX EL CARÀCTER OBLIGATORI DE LA RECTIFICACIÓ i estableix únicament que la Generalitat la pot proposar si així ho informa l’IEC.

Aquesta incoherència interna de les normes que regulen la toponímia, consistent en que una norma estableix l’obligatorietat de la grafia catalana dels topònims (ARTICLE 18.1 Llei Política Lingüística) i una altra estableix un procediment de rectificació dels topònims municipals NO OBLIGATORI (article 6
del Decret 139/2007 que desenvolupa la Llei Municipal i de Règim Local) és reconeguda des de la pròpia Direcció General d’Administració Local. I així es va posar de manifest en la xerrada informativa que es va dur a terme a Cabacés el passat 08 de setembre de 2022.

Davant aquesta realitat normativa no es pot traslladar el focus de la responsabilitat a l’Ajuntament, sinó que s’ha de treballar per modificar el marc normatiu i donar seguretat jurídica a totes les parts interessades: els ajuntaments afectats (com tothom sap Cabacés no és l’únic de Catalunya en aquesta situació) els veïns i la pròpia Generalitat de Catalunya.

No és cert que la Llei de Política Lingüística no reguli els topònims municipals, com s’afirma al punt b) del text. L’article 18.1 d’aquella llei s’aplica a tots els topònims oficials de Catalunya, municipals o no.

Pel que fa a les incoherències de la legislació de règim local i la toponímia, cal tornar a citar la Resolució de la Direcció General d’Administració Local, per la qual s’estima totalment la sol·licitud d’accés a la informació pública amb codi de tràmit 9WGVB3F3D (PRE_2022_EXP_SIP001SOL2_00005088) de 23/01/2023: “A la data de la present Resolució la Direcció General d’Administració Local no ha dut a terme cap actuació en relació amb la denominació del topònim de Cabacés. En aquest sentit, d’acord amb el que disposa el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, és competència dels ens locals aprovar el canvis de denominació i de rectificació del seu nom”. També desmenteix aquesta interpretació de l’Ajuntament la RESOLUCIÓ GRI/2935/2012, de 27 de desembre, per la qual es dóna conformitat al canvi de nom del municipi de Roda de Barà, que passa a denominar-se Roda de Berà: “El dia 21 de maig de 2012, l’Ajuntament de Roda de Barà va iniciar un expedient de canvi de nom del municipi de Roda de Barà pel de Roda de Berà. Aquest canvi de denominació té per objecte adequar la denominació del municipi a la normativa lingüística i a la tradició toponomàstica catalana”.

La mateixa resposta de l’Ajuntament menciona la jornada informativa del 8 de setembre de 2022, on destaca que hi intervingué el cap del Servei Territorial d’Administració Local de Tarragona, Sr. Joan Plana. Les explicacions del Sr. Plana en aquella jornada contradiuen la interpretació que l’Ajuntament vol fer de la legislació de règim local: “És veritat que el reglament estableix, només regula la rectificació a instàncies de la Generalitat, quan comença la Generalitat l’expedient. Però això és una qüestió que l’hem discutit a nivell de Subdirecció General i entenem que també és viable un expedient de rectificació iniciat pel propi Ajuntament. Hi ha un principi… Els juristes, quan volem quedar bé, diem principis en llatí: qui potest plus, potest minus. És tan senzill, per a dir-ho a la cafeteria: qui pot el més pot el menys. I si un ajuntament té potestat per a canviar el nom més la tindrà encara per a rectificar. Per tant, quan a part de diagnosticar el problema apuntem a solucions, doncs la solució està a la vista, no? Expedient de rectificació, si no els insta la Generalitat els pot promoure el propi Ajuntament, no cal que esperem a la Generalitat que vingui a trucar a la porta: “va, rectifiqueu”, no?”

El focus de la responsabilitat sí que és sobre l’Ajuntament, no sobre la Generalitat de Catalunya. L’Ajuntament té els instruments, al reglament del Decret 139/2007, per a complir el que disposa la norma substantiva (l’art. 18.1 de la Llei 1/1998, de Política Lingüística). Roda de Berà és un exemple anàleg d’aquesta possibilitat. La responsabilitat només es desplaça cap a la Generalitat per la negativa de l’Ajuntament a complir la Llei de Política Lingüística abusant de la incoherència interna de la legislació de règim local, de manera que això força el Govern a corregir aquesta incoherència per obligar l’Ajuntament a complir la Llei.

Mentrestant, és necessari que tothom entengui que la posició de l’Ajuntament és informar els veïns, escoltar la seva opinió, promoure la participació en la presa de decisions i que a la futura rectificació del topònim s’hi arribi de manera serena, consensuada i acceptada per la majoria dels veïns; i si és possible per un clam unànime.

De nou hi ha contradiccions entre el que diu el document i la realitat. A Cabassers.org una majoria de regidors de l’Ajuntament li han manifestat que no volen corregir ni corregiran el topònim perquè els agrada més amb la forma deturpada, i que només ho faran si els obliguen les administracions competents. La decisió que ha de prendre l’Ajuntament està regulada per la llei i és indefugible. L’Ajuntament només fa dilació per a retardar tant com pugui la correcció. El consens i l’acceptació de la majoria ja s’ha produït quan el Parlament, el Senat i el Congrés han votat i aprovat lleis mitjançant els membres democràticament escollits pels ciutadans i que els representen en aquelles cambres. Si no fos així, cada municipi decidiria arbitràriament com escriure el seu nom, i això no passa: la majoria de municipis de Catalunya tenen el seu nom escrit seguint la normativa lingüística de l’IEC, com disposa la Llei 1/1998, de Política Lingüística, excepte deu que el tenen escrit segons la mania i el caprici d’algunes persones, i quatre d’ells encara mantenen les deturpacions imposades pel franquisme, com és el cas de “Cabacés”. No té cap sentit subjugar la correcta escriptura i en català del nom del municip a “un clam unànime”; així doncs, si no hi ha unanimitat, s’ha de continuar privilegiant els qui no volen corregir el topònim i hem de continuar patint la imposició d’una deturpació franquista?

Avui el Govern ha presentat la proposició de Llei de Memòria Democràtica de Catalunya, que no contempla la retirada dels topònims d’imposició franquista que encara són oficials. Hem demanat a la CUP, ECP, ERC, Junts i PSC que facin les aportacions necessàries durant el tràmit parlamentari de la Llei per a garantir que retirarà els topònims franquistes Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp. Aquest és el text que hem enviat als diputats:

La Ley 20/2022, de 19 de octubre, de Memoria Democrática, reconeix com a víctimes del franquisme la llengua i la cultura catalanes per la repressió que van patir sota la dictadura, i estableix el dret de restauració. També proscriu la toponímia franquista. En base a aquestes disposicions, el Senat ha exigit a quatre ajuntaments catalans amb topònims d’imposició franquista que els retirin i que oficialitzin les formes correctes. Aquests ajuntaments són Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp. El 1933 la Generalitat republicana oficialitzà la toponímia catalana d’acord amb les normes de l’idioma, i aquests municipis tingueren les grafies Cabassers, Campmany, Lledó i Rialb. El 1939 la dictadura franquista va derogar la legalitat republicana, i també desnormativitzà els topònims catalans, tornant a les formes arcaiques que havien estat oficials abans de 1933, com a part de la política repressiva contra la llengua catalana.

Amb la recuperació de la Generalitat, la Llei 12/1982 establí que mentre no es produís l’aprovació definitiva per part dels ajuntaments, la toponímia tindria com a forma oficial la seva expressió catalana. Però els ajuntaments de Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp van reclamar insistentment per a evitar que les grafies imposades pel franquisme dels topònims deixessin de ser oficials, i ho van aconseguir pressionant la Generalitat. El 1998 el Parlament promulgà la Llei de Política Lingüística, que hauria hagut de resoldre aquest problema i també els dels altres municipis amb noms oficials que no respecten la normativa de l’idioma. Però en canvi, aquests ajuntaments no l’han volgut complir mai, emparats per un decret mal fet premeditadament (el Decret 139/2007) i que contradiu el que disposa la Llei de Política Lingüística.

El passat 25 de gener de 2023 vam demanar a la Consellera de Justícia, Drets i Memòria que la futura Llei de Memòria Democràtica garantís la retirada dels topònims franquistes que encara són oficials, però hem observat que la proposició de llei no incorpora cap article que faci corregir aquesta indignitat. És per això que us demanem que el vostre grup parlamentari aprofiti la tramitació parlamentària de la Llei per a fer-hi les aportacions necessàries per tal que els topònims Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp no puguin continuar essent les formes oficials dels noms dels municipis de Cabassers, Campmany, Lledó d’Empordà i Rialb.

No es toleraria que cap capital de comarca tingués encara el nom franquista. Seria impensable que Vich, Seo de Urgel, Villafranca del Panadés o Figueras fossin encara els topònims oficials d’aquells municipis. Cal garantir la igualtat de tots els ciutadans, i no abandonar al caciquisme els qui patim encara la imposició de topònims franquistes per la mania absurda d’uns quants. Som ciutadans com tots els altres i amb els mateixos drets. Us demanem que ens els garantiu per a no continuar veient-nos obligats a patir la humiliació d’haver d’usar noms oficials franquistes en ple segle XXI.