El novembre de 2022, essent ja coneixedor el Govern dels perjudicis que causa el decret que regula els canvis de denominació dels municipis (el Decret 139/2007), el va modificar amb el Decret 344/2022. Però la modificació només va afectar a la part que regula els símbols locals (escuts, emblemes i banderes). Els articles dedicats a la modificació de denominacions oficials dels municipis que causen inseguretat jurídica per contradir la Llei 1/1998, de Política Lingüística, no van ser corregits. I el Govern no pot al·legar ignorància, perquè els seus propis funcionaris i representants reconegueren públicament el setembre de 2022 a Cabassers la inseguretat jurídica del decret modificat al cap de dos mesos.

En lloc de modificar el Decret 139/2007 per a fer-lo coherent amb la resta de l’ordenament jurídic, amb la finalitat de generar un marc normatiu estable, predictible, integrat, clar i de certesa, el Govern ens va comunciar, el setembre d’enguany, que iniciaria “una campanya adreçada a aquells municipis que presenten una denominació oficial no normativa als efectes que procedeixin a la seva rectificació, en el benentès que correspondria finalment als ajuntaments afectats la seva aprovació”. Això ho va fer després d’haver-li demostrat les incoherències d’aquell Decret 139/2007 i d’haver-li demanat que les corregís el gener de 2023. La comunicació que parlava de la “campanya” adreçada als municipis infractors era la resposta a aquella sol·licitud del gener, obtinguda vuit mesos després d’haver demanat formalment que corregissin els errors normatius i només gràcies a la intervenció del Síndic de Greuges, a qui vam denunciar el silenci del Govern.

La resposta del Govern ens ve a dir que no farà res definitiu, perquè amb el marc legal actual i les seves incoherències, l’únic que pot passar és que els ajuntaments infractors ignorin la campanya. I com que aquests ajuntaments han tingut tantes contemplacions de fa tants anys, amb polítics massa habituats a no fer cas de la Llei, simplement perquè tots els governs que hi ha hagut fins ara els han tolerat la cacicdada, tindran la temptació de no voler corregir res, perquè el Decret mal fet, en teoria, els ho permet. A la pràctica, però, els aboca a la prevaricació. Per això el Govern ni corregirà el Decret 139/2007 ni activarà el mecanisme que conté i que li permet suggerir als ajuntaments que no compleixen la Llei de Política Lingüística a la toponímia oficial que ho facin, sense conseqüències, en teoria, si no ho fan. Diem que sense conseqüències “en teoria”, perquè a la pràctica, si activen aquest mecanisme i els ajuntaments continuen incomplint la Llei de Política Lingüística, per molt que el Govern resti immòbil qui portarà els responsables de l’incompliment a la Justícia serem nosaltres. Per això no dubtem que el Govern no farà absolutament res que pugui acabar als jutjats, i que per tant cap acció de les que pugui emprendre no serà efectiva, perquè no aconseguirà corregir les denominacions oficials il·legals de municipis i nuclis.

Que el Govern solucionés les incoherències internes de la norma que provoca el Decret 139/2007 segurament tampoc no estalviaria la intervenció judicial. Com hem dit, aquests ajuntaments estan tan acostumats a incomplir la legislació lingüística en matèria de toponímia que és probable que no acatin la norma, com ja passa a la Torre de Cabdella i a Josa i Tuixén, on es neguen a usar aquestes denominacions, oficials i normatives, per als seus ajuntaments i municipis, i insisteixen a contravenir la legislació i fer anar les formes deturpades la Torre de Capdella i Josa i Tuixent. Hi hagué també, al seu dia, connivència de la Generalitat, que els permeté oficialitzar deturpacions per als noms de diversos nuclis, però no per als dels municipis (cal recordar que nucli i municipi no són el mateix: el nucli és l’agrupació d’edificis, i el municipi el terme municipal, que pot incloure més d’un nucli).

És lamentable que calgui portar ajuntaments als jutjats per aconseguir que escriguin bé el seu propi nom i que respectin els drets lingüístics dels ciutadans. És lamentable que siguin incapaços de respectar la llengua, desprestigiant-la imposant maneres ridícules d’escriure topònims. I és encara més lamentable que això passi per la inòpia d’uns polítics locals populistes, entestats a continuar enganyant a la població perquè la mentida porta vots, fent-li creure que la seva identitat es basa en una falta ortogràfica, en una falsa etimologia o en una imposició franquista. Polítics que volen vendre el disbarat insostenible com una tradició “de tota la vida”.

I quan l’arbitrarietat xoca amb els drets, els drets s’han de defensar. Als jutjats del contenciós administratiu per obligar l’Administració a complir les seves pròpies normes, i a la Fiscalia per la prevaricació d’imposar aquesta arbitrarietat.

[12/10/2023]