La Ponència de la llei de memòria democràtica de la Comissió de Justícia del Parlament reconeix la necessitat d’eliminar la toponímia deturpada pel franquisme

El 17/11/2023 vam comparèixer a la Comissió de Justícia del Parlament de Catalunya, Ponència de la proposició de llei de memòria democràtica de Catalunya, per explicar la necessitat que la nova norma faci retirar la toponímia franquista. Vam exposar els fets històrics que van portar la Generalitat republicana el 1933 a oficialitzar els noms dels municipis de Catalunya fixats per l’Institut d’Estudis Catalans, seguin la normativa lingüística. Vam repassar com el franquisme, a partir de 1939 i havent derogat il·legalment la legislació republicana va imposar com a nom oficial dels municipis les grafies anteriors a la normalització de 1933. I vam veure també com la Llei 20/2022, de Memòria Democràtica, aprovada pel Congreso espanyol reconeix la llengua i la cultura catalanes com a víctimes del franquisme i n’ordena la reparació, per explicar que la futura llei catalana ha de fer el mateix, i també que ha d’evitar que les deturpacions imposades el 1939 als topònims catalans puguin ser la denominació oficial de cap municipi. Podreu veure la nostra intervenció en aquest enllaç, a partir del minut 18:38.

Feta la compareixença, tots els grups presents a la comissió (PSC, Junts, CUP, ECP i ERC) van coincidir a considerar que la nova llei ha de fer retirar les formes prefabrianes que encara són la denominació oficial de quatre municipis: Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp. El diputat del PSC, Ferran Pedret, va manifestar que és pertinent que la llei que faci el Parlament de Catalunya “vegi quines són les millors fórmules per a les reparacions en allò que és possible i sens dubte en allò que és menester, com pugui ser en aquest cas relatiu a la toponímia”. Per la seva part, la diputada de Junts, Aurora Madaula, va afirmar que “mantenir aquests topònims significa una manera, una forma d’enaltiment del franquisme i del feixisme que hauria de ser esborrada dels nostres carrers d’una vegada per totes, i que no ens vinguin a dir alcaldes o ajuntaments que hi ha hagut una votació popular i que això ho ha tombat o ho ha tirat enrere la població; el franquisme no pot ser consultat i no pot ser votat”. La diputada de la CUP Montserrat Vinyets va afirmar que “també, com no, ha de tenir la condició de víctima la llengua i la cultura, i seria molt greu que la llei de memòria democràtica aprovada l’octubre de 2022 per part del govern espanyol precisament reconegués aquesta condició i la llei que estem tramitant en aquest Parlament s’oblidés d’una circumstància tan greu; per tant crec que tots els que estem aquí, des dels diferents grups parlamentaris, ens encarregarem que tot això també s’introdueixi al text”. La diputada d’ECP, Núria Lozano, va dir que “pensem que és molt rellevant tot el que té a veure amb la toponímia i efectivament guarda relació amb les problemàtiques de la retirada de la simbologia dels espais públics, que potser no hauria de ser una qüestió de reflexió veïnal sinó d’aplicació de la normativa, que està per ser aplicada igual com succeeix amb qualsevol altra matèria, i per tant en prenem nota”. Maria Jesús Viña, diputada d’ERC i presidenta de la ponència, va afirmar que “en quant a la toponímia certament això ho podem vincular també, com deien els companys, amb tota la simbologia franquista que encara s’ha de retirar dels nostres espais”.

Si els ajuntaments de “Cabacés”, “Capmany, “Lladó” i “Rialp” continuen insistint a mantenir aquestes deturpacions com a nom oficial dels seus municipis no només faran el ridícul, sinó que estaran mantenint conscientment una imposició de la dictadura franquista i un instrument de repressió d’aquell règim contra la llengua i la cultura catalanes. És urgent que corregeixin la seva actitud deplorable i antidemocràtica immediatament.

Vídeo de la sessió amb les intervencions relacionades compactades:

[19/11/2023]

El Ple de l’Ajuntament de Torrelavit aprovà canviar el topònim oficial per Terrassola i Lavit el 1981

La sessió del Ple del 9 de juliol de 1981 del llavors encara Ajuntament de “Torrelavid” aprovà per cinc vots a favor i quatre en contra aquest acord:

“No formular reparo ni objeción alguna al nombre de TERRASSOLA I LAVIT que, para este Municipio, figura en la propuesta del Parlament de Catalunya”.

En canvi, la llista dels noms oficials dels municipis de Catalunya, publicada el 1983 al DOGC 303, d’11/02/1983, el municipi hi apareixia com “Torrelavit”.

[11/11/2023]

L’Ajuntament de Cabassers acceptà el topònim normalitzat el 1934

En el cas de l’Ajuntament de Cabassers, un dels que actualment són més reaccionaris i recalcitrants a voler conservar la forma toponímica imposada pel franquisme (Cabacés) com si fos oficial, els llibres d’actes de l’ajuntament republicà demostren que el 1934 s’acceptà sense cap reticència la forma normativitzada per l’IEC del topònim, Cabassers. Així es pot veure que a l’acta del Ple del 29 d’abril de 1934 ja s’usà la forma normativa, Cabassers (Llibre d’actes de 30/04/1933 a 15/09/1935, fol. 22v).

Al cap de cinc mesos de la seva oficializació pel BOGC de 14/11/1933 l’Ajuntament ja feia anar la forma Cabassers amb tota normalitat. I no seria proscrita fins a l’ocupació franquista del municipi, el gener de 1939. A partir d’aquella data l’ajuntament feixista recuperà immediatament la forma castellana, Cabacés.

Aquest exemple il·lustra la repressió del franquisme sobre la toponímia catalana, a la vegada que mostra un cas estrany (idèntic als casos de Capmany, Lladó i Rialp) de pervivència d’aquesta imposició disfressada de tradició pel caciquisme local, que encara és considerada la forma oficial del topònim tot i que tota la legislació, tant lingüística com de memòria democràtica, obliga a fer-la desaparèixer.

[11/11/2023]

L’Ajuntament de Cabassers usava el topònim català el 1979

Les credencials dels regidors del primer consistori de Cabassers elegit democràticament després del franquisme, el 1979, tenen el topònim correctament escrit a màquina en català. L’Ajuntament recuperà en aquestes credencials la forma oficialitzada per la Generalitat republicana el 1933. Contrasta amb el tampó, en castellà, encara de l’ajuntament franquista i també amb el topònim en castellà:

Però al cap de poc més d’un any, l’octubre de 1980, hi va haver un gir radical i l’Ajuntament demanava que es mantingués el topònim en castellà, tal com l’havia imposat el franquisme des de 1939:

Com es pot explicar aquest canvi? Els detalls de tot això seran difícils d’aclarir, perquè els protagonistes d’aquesta història ja són tots morts, però aparentment sembla que l’ajuntament hagués estat sotmès a algun tipus de pressió perquè no oficialitzés el topònim català. És evident que si l’alcalde democràtic signà credencials on s’usava la forma catalana del topònim del municipi és perquè estava d’acord a recuperar-la. Qui pressionà els càrrecs electes per a fer-los mantenir una postura absolutament desfasada? A Terrassola i Lavit i al Figueró i Montmany també hi ha casos documentats de pressions perquè els consistoris no oficialitzessin les formes genuïnes catalanes dels seus topònims. A Cabassers, a la vista de l’evidència, segurament hi va passar el mateix.

És absurd i ridícul que 43 anys després d’aquells fets el municipi encara arrossegui la rèmora del nom franquista, sobretot perquè tota la legislació vigent actualment ho prohibeix. No és normal que aquelles cacicades fetes fa més de quaranta anys encara tinguin efectes.

Aquestes credencials de 1979 desmunten el relat dels qui afirmen, intentant defensar que “Cabacés” pugui ser la forma oficial del topònim, que “això sempre ha sigut així” (com si això fos un argument). No. No sempre ha sigut així. Ni de lluny. Ni ho pot continuar essent. Ja s’ha fet el ridícul durant massa anys.

[05/11/2023]

Crida als mitjans de comunicació perquè defensin els drets lingüístics i no usin els topònims amb formes oficials que ridiculitzen la llengua

La Llei 1/1998, de Política Lingúística, diu a l’article 18.1 que “els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans”. Tanmateix, hi ha 9 municipis que no compleixen la llei, i la seva denominació oficial és incorrecta. Això s’ha definit com “toponímia oficial no normativa“, un oxímoron per a explicar que són oficials incomplint la Llei de Política Lingüśitica.

El DECRET 133/2020, de 17 de novembre, sobre l’establiment i l’ús de la toponímia i sobre la Comissió de Toponímia obliga a usar la forma oficial dels topònims, però en el cas dels topònims oficials no normatius genera frau de llei, ja que obliga a usar uns topònims oficials que ho són il·legalment.

Els ajuntaments infractors es defensen dient que el DECRET 139/2007, de 26 de juny, pel qual es regulen la denominació, els símbols i el registre d’ens locals de Catalunya, els empara. Diuen que només el Govern pot suggerir-los que rectifiquin els seus topònims il·legals i que ells no ho poden fer per sí sols. Els casos de Roda de Berà i de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró desmenteixen aquesta pretensió. Tots dos municipis tenien denominacions oficials que no complien la Llei de Política Lingüística i tots dos les van corregir per la seva pròpia iniciativa, sense que el Govern els demanés res. Els ajuntaments tenen l’obligació de complir la llei.

Els mitjans de comunicació usen les formes oficials i incorrectes d’aquests topònims, perquè ningú no s’espera que en cap país civilitzat els noms de lloc puguin tenir faltes ortogràfiques a la seva forma oficial. En canvi grafies que consten com a exemples de faltes ortogràfiques al manual d’ortografia catalana de l’Institut d’Estudis Catalans són les formes oficials dels noms de diversos llocs. Les denominacions en qüestió són aquestes:

Denominació oficial (i il·legal)Denominació normativa
CabacésCabassers
CapmanyCampmany
Figaró-Montmanyel Figueró i Montmany
LladóLledó d’Empordà
MassanesMaçanes
NavàsNavars
RialpRialb
TorrelavitTerrassola i Lavit
ForallacVulpellac, Fonteta i Peratallada

Fem una crida a la defensa dels drets lingüístics i demanem als mitjans de comunicació que utilitzin les denominacions normatives d’aquests municipis en lloc de les oficials, imposades contra llei i contra ciència. No contribuïu al desprestigi de la llengua catalana. Continuar usant les formes incorrectes dels noms d’aquests llocs és continuar acostumant a la població a veure’ls escrits com si l’idioma no tingués normes, de manera arbitrària, ridícula i humiliant.


[14/10/2023]

La solució només pot ser judicial

El novembre de 2022, essent ja coneixedor el Govern dels perjudicis que causa el decret que regula els canvis de denominació dels municipis (el Decret 139/2007), el va modificar amb el Decret 344/2022. Però la modificació només va afectar a la part que regula els símbols locals (escuts, emblemes i banderes). Els articles dedicats a la modificació de denominacions oficials dels municipis que causen inseguretat jurídica per contradir la Llei 1/1998, de Política Lingüística, no van ser corregits. I el Govern no pot al·legar ignorància, perquè els seus propis funcionaris i representants reconegueren públicament el setembre de 2022 a Cabassers la inseguretat jurídica del decret modificat al cap de dos mesos.

En lloc de modificar el Decret 139/2007 per a fer-lo coherent amb la resta de l’ordenament jurídic, amb la finalitat de generar un marc normatiu estable, predictible, integrat, clar i de certesa, el Govern ens va comunciar, el setembre d’enguany, que iniciaria “una campanya adreçada a aquells municipis que presenten una denominació oficial no normativa als efectes que procedeixin a la seva rectificació, en el benentès que correspondria finalment als ajuntaments afectats la seva aprovació”. Això ho va fer després d’haver-li demostrat les incoherències d’aquell Decret 139/2007 i d’haver-li demanat que les corregís el gener de 2023. La comunicació que parlava de la “campanya” adreçada als municipis infractors era la resposta a aquella sol·licitud del gener, obtinguda vuit mesos després d’haver demanat formalment que corregissin els errors normatius i només gràcies a la intervenció del Síndic de Greuges, a qui vam denunciar el silenci del Govern.

La resposta del Govern ens ve a dir que no farà res definitiu, perquè amb el marc legal actual i les seves incoherències, l’únic que pot passar és que els ajuntaments infractors ignorin la campanya. I com que aquests ajuntaments han tingut tantes contemplacions de fa tants anys, amb polítics massa habituats a no fer cas de la Llei, simplement perquè tots els governs que hi ha hagut fins ara els han tolerat la cacicdada, tindran la temptació de no voler corregir res, perquè el Decret mal fet, en teoria, els ho permet. A la pràctica, però, els aboca a la prevaricació. Per això el Govern ni corregirà el Decret 139/2007 ni activarà el mecanisme que conté i que li permet suggerir als ajuntaments que no compleixen la Llei de Política Lingüística a la toponímia oficial que ho facin, sense conseqüències, en teoria, si no ho fan. Diem que sense conseqüències “en teoria”, perquè a la pràctica, si activen aquest mecanisme i els ajuntaments continuen incomplint la Llei de Política Lingüística, per molt que el Govern resti immòbil qui portarà els responsables de l’incompliment a la Justícia serem nosaltres. Per això no dubtem que el Govern no farà absolutament res que pugui acabar als jutjats, i que per tant cap acció de les que pugui emprendre no serà efectiva, perquè no aconseguirà corregir les denominacions oficials il·legals de municipis i nuclis.

Que el Govern solucionés les incoherències internes de la norma que provoca el Decret 139/2007 segurament tampoc no estalviaria la intervenció judicial. Com hem dit, aquests ajuntaments estan tan acostumats a incomplir la legislació lingüística en matèria de toponímia que és probable que no acatin la norma, com ja passa a la Torre de Cabdella i a Josa i Tuixén, on es neguen a usar aquestes denominacions, oficials i normatives, per als seus ajuntaments i municipis, i insisteixen a contravenir la legislació i fer anar les formes deturpades la Torre de Capdella i Josa i Tuixent. Hi hagué també, al seu dia, connivència de la Generalitat, que els permeté oficialitzar deturpacions per als noms de diversos nuclis, però no per als dels municipis (cal recordar que nucli i municipi no són el mateix: el nucli és l’agrupació d’edificis, i el municipi el terme municipal, que pot incloure més d’un nucli).

És lamentable que calgui portar ajuntaments als jutjats per aconseguir que escriguin bé el seu propi nom i que respectin els drets lingüístics dels ciutadans. És lamentable que siguin incapaços de respectar la llengua, desprestigiant-la imposant maneres ridícules d’escriure topònims. I és encara més lamentable que això passi per la inòpia d’uns polítics locals populistes, entestats a continuar enganyant a la població perquè la mentida porta vots, fent-li creure que la seva identitat es basa en una falta ortogràfica, en una falsa etimologia o en una imposició franquista. Polítics que volen vendre el disbarat insostenible com una tradició “de tota la vida”.

I quan l’arbitrarietat xoca amb els drets, els drets s’han de defensar. Als jutjats del contenciós administratiu per obligar l’Administració a complir les seves pròpies normes, i a la Fiscalia per la prevaricació d’imposar aquesta arbitrarietat.

[12/10/2023]