Es comet l’error, encara, per part d’alguns ajuntaments, de considerar la toponímia oficial no normativa un problema polític. I no ho és: és un problema administratiu i legal. I com que no és un problema polític, no pot tenir la solució política per excel·lència, que és votar o aconseguir algun tipus de consens. Perquè el compliment de la llei no es pot votar, ni cal cap consens per a dur a terme una obligació legal.

Un dels punts del comunicat emès per l’Ajuntament de “Cabacés” el 17 de juny de 2022 sobre el problema que té amb el seu topònim oficial diu que “com a representants polítics del poble, i mantenint una posició neutral des de l’inici, creiem fermament que caldria un consens majoritari amb entitats i veïns i veïnes del municipi sobre aquest tema”. Sembla que parafrasegi la documentació que l’ajuntament del 1985 va utilitzar per a demanar l’oficialització de la grafia deturpada i encara vigent, que deia que es va fer “una assemblea de veïns i de les entitats locals per a conseguir un criteri definitiu amb el nom del municipi”. No es pot respondre a un problema legal del 2022 amb arguments del 1985. Insistim: no es tracta de què creguin o no creguin els representants polítics municipals, sinó del compliment d’una obligació legal, com tantes altres en té l’administració local.

Les entitats, ni els veïns, no tenen l’encàrrec d’establir les normes d’ortografia de l’idioma, tasca que està reconeguda per la Llei 8/1991 a l’Institut d’Estudis Catalans. I la Llei 1/1998 li encomana, també, la fixació gràfica dels topònims oficials de Catalunya. El “consens majoritari” de què parla el comunicat de l’ajuntament és mostra que no entenen la naturalesa del problema, exclusivament legal i de procediment. No hi ha res a consensuar ni sobre l’ortografia, ni sobre la manera d’escriure un topònim, ni sobre el compliment de la llei. S’ha de fer perquè està regulat per regles de dues naturaleses: científica (la norma ortogràfica) i jurídica (la llei). El consens, que seria imprescindible si es tractés d”un canvi de nom (per exemple, passar de Cabassers a Vallclara) és irrellevant per adequar les grafies a les normes de l’idioma, de manera que la pronúncia del topònim no varia: de Cabacés a Cabassers, de Lladó a Lledó, de Capmany a Campmany, de Figaró a Figueró, de Rialp a Rialb, etc.

Tot i que hi ha dos precedents lamentables, a Cabassers (el 1980 i el 1985) i al Figueró i Montmany (el 2004), on es dugueren a terme consultes populars vinculants per a decidir l’ortografia dels seus topònims, això avui en dia també està regulat per la Llei 10/2014, que deixa clar al seu primer article que els ajuntaments poden dur a terme consultes no refrendàries només sobre les matèries en què tinguin competències. I no tenen competències ni sobre les normes de l’idioma, ni sobre la fixació gràfica dels topònims, i molt menys poden sotmetre a consulta si han de complir la llei o no fer-ho.

No és possible fer excepcions de cap classe, ja que no es poden trencar els principis generals del dret, que estableixen la igualtat davant la llei (garantida per l’art. 14 de la Constitució espanyola i per l’art. 20 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea). Permetre a uns municipis que votin la grafia que ha de tenir el seu topònim oficial i no permetre-ho a la resta, o fins i tot permetre que aquests mateixos municipis puguin tenir formes toponímiques oficials que no respecten la Llei 1/1998 mentre la resta sí que la respecten, és un trencament manifest d’aquells principis d’igualtat i de la legislació que regula la toponímia oficial. La llei està al servei de les persones per a evitar l’arbitrarietat, i insistir a voler escriure topònims segons el gust d’alguns i no segons la norma ortogràfica és una arbitrarietat que la llei no permet.

Els ajuntaments que estan en aquesta situació l’únic que poden fer és complir la legislació vigent i oficialitzar les formes toponímiques a què obliga l’art. 18.1 de la Llei 1/1998. I fer-ho ràpid, perquè no es pot escollir quan s’ha de complir la llei: s’ha de complir de manera immediata. El precedent de Roda de Berà mosta que el Decret 139/2007, tot i que regula el canvi de nom dels municipis i nuclis, pot ser utilitzat per dur a terme una correcció de grafia per adequar-la a la Llei 1/1998. I l’altra via és que el Govern ho faci d’ofici, i de fet, amb una correcta interpretació de la legislació vigent, és la més adequada.

Celebrem que per primer cop l’Ajuntament de Cabacés expressi públicament el seu posicionament oficial sobre el compliment de la Llei de Política Lingüística en relació a la grafia del topònim del municipi. És un gran pas que la qüestió es tracti públicament i amb transparència. Tanmateix, volem fer unes observacions a les raons que exposa l’Ajuntament al seu comunicat:

a) Tots els actes administratius han d’estar sotmesos a l’ordenament jurídic vigent, i una grafia d’un topònim no pot ser oficial si no compleix la Llei de Política Lingüística. És el que passa amb la forma “Cabacés”. Mantenir com a oficial una forma toponímica que no respecta les normes de l’idioma, sinó que respon només a gustos personals, és una arbitrarietat que no té justificació lingüística ni jurídica.

b) El compliment de la llei per part de l’administració pública ni pot ni ha de provocar cap controvèrsia enlloc.

c) L’única manera que té una administració pública de ser neutral és complint la llei; altrament, el que fa és una arbitrarietat.

d) El consens és vàlid per a allò que es pot escollir, però les normes d’ortografia no són opinables, no es poden votar, ni admeten discussió de cap classe per part del públic: les estableix la màxima institució científica del país, que és l’Institut d’Estudis Catalans, que també té encomanada la tasca de fixar gràficament els topònims oficials. En cap cas no es tracta de canviar el nom del municipi (cosa que sí que requeriria consens), sinó d’escriure’l segons l’ortografia del nostre idioma. Un topònim, com qualsevol altra paraula, s’escriu segons les normes lingüístiques i no segons com agradi a més o menys gent.

e) Respectar l’ordenament jurídic i evitar l’arbitrarietat sempre ha de ser prioritari i urgent per a qualsevol administració.

Podeu ampliar la informació descarregant-vos un estudi que aprofundeix en els fonaments lingüístics, etimològics, històrics, documentals i de dret d’aquest assumpte a l’adreça cabassers.org/llibre, o bé accedint a un resum en 28 punts a faqs.cabassers.org. Com sempre, estem a disposició de les institucions i del públic per ajudar a explicar aquest assumpte.

A Cabassers, el 18 de juny de 2022.

La web de la Comissió de Toponímia afirma que ” la toponímia catalana és un patrimoni col·lectiu que cal salvaguardar com a part del patrimoni lingüístic i cultural de Catalunya”. Tanmateix, la política de fets consumats del Govern ha estat, els darrers 24 anys, molt diferent, tolerant més de 100 formes no normatives com a oficials. Entre aquestes formes hi ha les denominacions oficials de deu municipis.

L’estratègia de la Comissió de Toponíma és, com proven els fets, no reclamar el compliment de l’article 18.1 de la Llei 1/1998 de política lingüística, que requereix que les formes oficials dels topònims de Catalunya siguin catalanes i segueixin la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans, amb l’esperança que siguin els mateixos ajuntaments incomplidors els qui, algun dia, decideixin acatar la llei. I això sense haver-hi fet mai l’administració ni un sol intent de pedagogia, per explicar a la població i als polítics locals per què el topònim del lloc on viuen s’ha d’escriure d’una manera i no d’una altra.

L’existència de topònims oficials no normatius, a banda de ser una il·legalitat manifesta, genera frau de llei des que el 2020 s’aprovà el Decret 133/2020 (actualització del Decret 78/1991, i del Decret 59/2001, avui derogats), que fa obligatòries les formes oficials dels topònims en tots els usos, fins i tot les formes que no compleixen la llei de política lingüística tot i ser oficials. A banda, també provoca la vulneració de drets fonamentals dels ciutadans (que es veuen obligats a usar formes toponímiques assenyalades com a faltes ortogràfiques per l’IEC), i no es pot continuar tolerant que la incompetència o la mala fe d’alguns ajuntaments hagi de provocar els greuges que causa. Fins i tot aquesta manca d’exigència del Govern amb els ajuntaments que vulneren la llei de política lingüística havia començat a provocar la fossilització de les formes legítimes dels topònims que tenen deturpacions com a formes oficials, i si no fos per la nostra insistència, aquelles deturpacions inacceptables ja s’haurien començat a considerar cultes (vegeu aquest article i aquest altre) i no errors. Esperar que ajuntaments que no tenen cap intenció de rectificar ho facin és fer un brindis al sol; les noves generacions de polítics locals d’aquests llocs s’han educat en l’error que suposa aprendre, de petits, formes deturpades omnipresents dels topònims dels llocs on viuen, mentre que les formes normatives d’aquests noms estan completament amagades (i en alguns casos, fins i tot prohibides i perseguides pels poders fàctics locals).

L’estratègia de tolerància amb els ajuntaments que es neguen a complir la llei de política lingüística ha estat un fracàs absolut. Només un dels municipis amb formes toponímiques il·legals ha decidit complir la llei i oficialitzar la forma genuïna. Fou Roda de Berà, que deixà enrere la deturpació “Roda de Barà” el 2012, i la llista de municipis amb denominacions incorrectes es reduïa als 10 que encara es resisteixen rebecament a la legalitat i al respecte de l’ortografia. Però per contra, aquesta passivitat i deixar fer ha propiciat que dos municipis amb topònims oficials normatius usin formes deturpades, perquè se’ls permeté oficialitzar-les per als noms dels seus nuclis (hem de recordar la diferència que hi ha entre el nom d’un municipi -que és el nom del seu ajuntament- i el nom d’un nucli -que és el nom d’una agrupació d’edificis). Es tracta de Josa i Tuixén i la Torre de Cabdella, que usen les deturpacions Josa i Tuixent i la Torre de Capdella. L’absència de conseqüències encoratja els incompliments.

D’ençà de l’any 2000, quan es creà la Comissió de Toponímia, a més, sis nuclis han vist com s’oficialitzaven, per part del Govern i a sol·licitud d’ajuntaments, sense tenir en compte el criteri de l’Oficina d’Onomàstica de l’IEC (únic amb atribucions legals en la matèria, segons la Llei 1/1998), formes deturpades:

Aguiró per Guiró
Capdella per Cabdella
Central de Capdella per Central de Cabdlela
Obeix per Oveix
la Torre de Capdella per la Torre de Cabdella
Tuixent per Tuixén

Totes aquestes oficialitzacions es feren contra l’art. 18.1 de la Llei 1/1998, i per tant són nul·les de ple dret, perquè aquest acte administratiu no està sotmès a l’ordenament jurídic vigent.

El balanç és certament negatiu: un topònim de municipi corregit (Roda de Berà), sis topònims de nuclis històrics deturpats (Aguiró, Capdella, Central de Capdella, Obeix, la Torre de Capdella i Tuixent), i dos municipis que usen il·legalment formes no oficials (Josa i Tuixent i la Torre de Capdella). El resultat ha estat més positiu a l’hora de fer corregir topònims estrafolaris i sense solera, d’urbanitzacions de recent edificació, tot i que encara persisteixen exemples escandalosos, com Tourist Club, Junior Park, King Park, etc. Però voler utilitzar la toponímia històrica com a moneda de canvi per a fer contents localismes mal entesos només provoca perjudicis.

Per tal d’evitar els greuges que causa l’incompliment de la legislació vigent en aquest àmbit, hem demanat al Govern, el 19 d’abril de 2022, que assumeixi les seves atribucions i corregeixi d’ofici la toponímia oficial catalana. Només les formes normatives poden ser oficials, com deixa clar l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de política lingüística. Esperem que el Govern sàpiga aprofitar aquesta ocasió, i que la Comissió de Toponímia s’adoni del seu error i vulgui rectificar, exigint el compliment de la llei de política lingüística en tots els casos, per a evitar les arbitrarietats i discriminacions que es produeixen avui en dia.

A les persones que vivim en llocs afectats per aquest problema no se’ns pot obligar a escriure els noms d’aquests llocs com si la llengua catalana no tingués normativa, o, fins i tot en alguns casos, com imposà el franquisme el 1939. Si les formes Serchs, Sardañola, Tarrasa o Vich no serien acceptables, tampoc no ho són Cabacés, Capmany, Figaró-Montmany, Lladó o Rialp, per citar-ne només unes quantes.

Optimot, el servei de consultes lingüístiques de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat, va actualtizar el 22 de març de 2022 la fitxa 6625, titulada “Topònims oficials no normatius”. El canvi consistí d’una correcció tipogràfica al títol (majúscula a la primera lletra) i la modificació del a darrera frase del primer paràgraf que passà de dir:

“en uso no oficials es recomana fer servir sempre la forma normativa, és a dir, la forma correcta lingüísticament” (ver. 2, 13/12/2012)

a dir:

“en usos no oficials es recomana fer servir sempre la forma normativa des del punt de vista lingüístic” (ver. 3, 22/03/2022)

Tanmateix, aquesta recomanació contradiu el Decret 133/2020, que fa obligatori l’ús dels topònims oficials, més enllà dels usos estrictament oficials, com en premsa (art. 5.1), mapes, guies (art. 5.2) i publicacions per a l’ensenyament (art. 8), i els fa d’ús obligatori encara que no siguin normatius, provocant una evident situació de frau de llei. Això és una altra mostra del despropòsit que suposa que encara existeixin topònims oficials il·legals, contra el que disposa l’art. 18.1 de la Llei 1/1998. És urgent, per coherència, que el Govern corregeixi aquesta situació absurda i perjudicial.

Demostració gràfica en tres passos de la il·legalitat de la toponímia oficial no normativa:

1- “Cabacés”, forma oficial del topònim Cabassers:

2- Article 18.1 de la Llei 1/1998 de Política Lingüística:

3- Pàgina 54 del manual Ortografia catalana, de l’Institut d’Estudis Catalans:

I el mateix amb tots els altres topònims oficials no normatius d’aquesta llista.

El 9 de juny de 2015 la web de l’Ajuntament de la Torre de Cabdella publicava una notícia titulada “Capdella s’escriu amb P” (vegeu la captura al final d’aquest article). Era més que fer gala de la ignorància; era l’anunci del triomf d’una mala praxi il·legal: l’oficialització, contra la llei, de formes toponímiques deturpades inacceptables per l’Institut d’Estudis Catalans, i per tant contràries a l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de Política Lingüística. S’anunciava cofoiament que “l’Ajuntament de la Torre de Capdella aconsegueix que la Generalitat accepti que els topònims Capdella, la Central de Capdella i la Torre de Capdella s’escriguin amb p, i Obeix amb b.” Reconeixien, orgullosos, que havien fet desgraciar els seus propis topònims, i encara es vantaven que “era una reivindicació històrica i finalment s’ha donat la raó a la gent del municipi.”

La “gent del municipi” ni té raó ni es pot pronunciar sobre la fixació gràfica dels topònims. Aquesta funció està reconeguda per llei a l’Institut d’Estudis Catalans. Però a banda, el Govern, acceptant aquesta irregularitat, duia a terme un acte administratiu no sotmès a l’ordenament jurídic vigent, i per tant nul de ple dret, segons l’art. 47.2 de la Llei 39/2015. La ignorància és atrevida fins al punt que l’Ajuntament de la Torre de Cabdella va anunciar públicament la il·legalitat comesa pel Govern, en acceptar la seva pretensió contrària al dret.

Poc temps després, el 2016, el Govern denegava al mateix ajuntament la pretensió de deturpar també la forma oficial del topònim del municipi. Volien que “la Torre de Cabdella” s’escrigués com ja els havien concedit que es fes amb el nucli i capital del municipi, del mateix nom, però deturpat oficialment: “la Torre de Capdella”. Aquest cop el Govern no va cedir i va denegar la sol·licitud. El resultat, però, va ser el que es podia esperar: l’Ajuntament de la Torre de Cabdella va desacatar l’acord del Govern de Catalunya, i va utilitzar il·legalment, i encara utilitza, la forma “la Torre de Capdella” per a referir-se al municipi, tot i que la forma oficial d’aquest és “la Torre de Cabdella”. I el més sorprenent és que no hi ha hagut encara conseqüències legals davant d’aquesta desobediència. Cedir i permetre pràctiques que erosionen la qualitat democràtica de l’administració local acaba provocant casos com aquest.

Aquestes males pràctiques s’han d’erradicar de l’administració catalana, i cal corregir les il·legalitats comeses. Permetre que es deturpin les formes oficials d’alguns topònims és una arbitrarietat inacceptable. I hi ha massa casos.

Informació relacionada:
Hem demanat el restabliment de la toponímia normativa a diversos nuclis de Josa i Tuixén i la Torre de Cabdella