Fer votar què?

04/12/2021 | L’Ajuntament de Cabacés* pretén fer una consulta popular no refrendària abans que el Ple voti si compleix o no la legislació en matèria de toponímia, i adopta la forma normativa del topònim, Cabassers, com a oficial, en substitució de l’errònia que encara ho és ara, “Cabacés”. Tanmateix, no hi ha cap base jurídica per a convocar una consulta d’aquest tipus relacionada amb aquesta matèria, ja que, es convoqui sota els termes que sigui, en el fons s’estarà demanant a la ciutadania que opini sobre això:

Article 18.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística:

Ortografia catalana, Institut d’Estudis Catalans, edició del 2017, pàgina 54:

Per tant, què s’ha de fer votar? Si es compleix la llei? Si agraden les normes d’ortografia?

L’Ajuntament vol fer una consulta ciutadana

L’Ajuntament de Cabacés* ha respost avui la instància presentada el 16 de setembre de 2021 on se sol·licita que s’adopti com a grafia oficial del topònim de la població la forma normativa de Cabassers, i no la incorrecta de “Cabacés”. A la resposta, es comunica que “s’iniciarà el preceptiu expedient administratiu, procedint-se amb anterioritat a la votació pel Ple de l’Ajuntament a incoar procediment per a la convocatòria d’una consulta popular prevista a la Llei 10/2014, de 26 de setembre, de consultes populars no refrendàries i altres formes de participació ciutadana”.

Tanmateix, no hi ha base jurídica per a una convocatòria d’aquesta naturalesa, per aquests motius:

L’art. 3.1 de la Llei 10/2014, de consultes populars no refrendàries, especifica que es poden convocar “les persones legitimades en cada cas perquè manifestin llur opinió sobre una determinada actuació, decisió o política pública mitjançant votació”. La població d’un municipi no està legitimada per a pronunciar-se sobre el que regula l’art. 18.1 de la Llei 1/1998 de política lingüística, que és que els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans. És a dir, no es pot consultar a la ciutadania si vol o no que es compleixi quelcom de compliment obligat per la llei.

L’art. 1 de la Llei 8/1991 reconeix l’autoritat lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans com a “institució encarregada d’establir i actualitzar la normativa lingüística del català”. Com es pot comprovar per aquesta disposició, la ciutadania tampoc no està legitimada per a pronunciar-se sobre la normativa lingüística de l’idioma. Per tant, és evident que una consulta popular no refrendària per a decidir entre la forma impròpia de “Cabacés” o la normativa de “Cabassers” com a oficial del topònim (encara que sigui sota formulacions indirectes, però encaminades a aquest objectiu) no compleix el requisit de legitimitat que estableix l’art. 3.1 de la Llei 10/2014.

Però aquí hi ha més impediments que fan una consulta així impossible de convocar: l’art. 11.5 de la Llei 10/2014 diu que no es poden formular consultes que puguin afectar, limitar o restringir els drets i les llibertats fonamentals de la secció primera del capítol II del títol I de la Constitució. L’art. 15 de la Constitució queda enquadrat dintre d’aquest títol I del capítol II, i estableix la garantia de la integritat moral de l’individu i prohibeix el tracte degradant. La toponímia oficial no normativa vulnera aquest article 15 de la Constitució, ja que forçar els ciutadans a escriure incorrectament topònims en les seves relacions amb l’administració, és una lesió de la integritat moral de les persones i constitueix un tracte degradant, ja que se les obliga a escriure topònims com si ignoressin les normes del seu idioma. Justament per aquest motiu i amb aquest objectiu el franquisme desnormativitzà tota la toponímia de Catalunya el 1939 (que havia estat oficialitzada amb les formes normatives el 1933 pel Decret de la Conselleria de Governació, BOGC núm. 119, de 14/11/1933). Actualment, el manual “Ortografia catalana”, de l’Institut d’Estudis Catalans, que recull les normes ortogràfiques de la llengua catalana, assenyala com a exemples de faltes ortogràfiques les formes toponímiques “Cabacés” (pàg. 54) i “Figaró” (pàg. 76). Ambdues són les formes oficials dels topònims dels municipis de Cabassers i el Figueró i Montmany. Resulta evident, doncs que obligar els ciutadans a usar formes oficials incorrectes, en alguns casos fins i tot significades com a exemples de faltes ortogràfiques al manual d’ortografia de l’idioma, contravé les disposicions de l’art. 15 de la Constitució, que garanteixen la integritat moral i prohibeixen el tracte degradant a les persones.

Per a acabar-ho de reblar, una consulta d’aquestes característiques vulneraria l’art. 9.3 de la Constitució, que estableix que tot acte jurídic dels òrgans de l’Estat ha d’estar sotmès a l’ordenament jurídic vigent, per a evitar l’arbitrarietat de la voluntat de les persones. No hi ha millor mostra d’aquesta arbitrarietat que vol evitar l’art. 9.3 de la Constitució que preguntar sobre el gust, preferències personals i voluntat del públic sobre una matèria que ha de ser com regula la Llei 1/1998.

Si, en canvi, es volgués convocar un procés de participació ciutadana, pels mateixos arguments es vulneraria el que disposa l’art. 42.1 de la Llei 10/2014, que permet votar qualsevol proposta per la que “pugui ésser rellevant d’informar, debatre o conèixer l’opinió ciutadana”. Per a complir el que disposa l’art. 18.1 de la Llei 1/1998, i per a observar el que diu l’art. 1 de la Llei 8/1991, no és rellevant ni necessari conèixer l’opinió de ningú.

Per tot això, no hi ha base legal per a poder convocar cap consulta popular ni cap procés participatiu per tal que ningú opini si s’ha de complir o no el que obliga a complir l’art. 18.1 de la Llei 1/1998, de política lingüística. L’obligació del compliment de la llei no és opinable, i les normes d’ortografia tampoc. Aquestes matèries queden fora de l’àmbit competencial de l’administració local; si bé l’article 31.1 del Decret Legislatiu 2/2003 diu que “l’acord de canvi de denominació d’un municipi ha d’ésser adoptat pel ple de l’ajuntament”, això no exclou que la forma oficial d’un topònim que designi un municipi hagi de complir l’article 18.1 de la Llei 1/1998, i la forma que ara és oficial, “Cabacés”, no compleix aquest precepte. Substituir la forma “Cabacés” per la de “Cabassers” com a denominació oficial del municipi no es tracta d’un canvi de nom, sinó de l’adequació del mateix nom al que disposa la Llei 1/1998. L’administració local tampoc no té cap potestat sobre les normes de l’idioma (Llei 8/1991). Queda clar, doncs, que una consulta popular no refrendària d’aquesta naturalesa preguntaria sobre unes competències que un ajuntament no té, i sobre unes disposicions que ha de complir obligatòriament, i per tant l’ens local no la pot convocar, perquè no formen part del seu àmbit competencial (art. 1.1 de la Llei 10/2014).

L’IEC reitera a l’Ajuntament de Cabacés quina és la forma correcta del topònim

El 17 de novembre de 2021 Joan Peytaví Deixona, President de la Comissió d’Onomàstica de l’Institut d’Estudis Catalans, i Enric Ribes i Marí, Director de l’Oficina d’Onomàstica de l’Institut d’Estudis Catalans, han transmès el reconeixement de la Comissió d’Onomàstica de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a la iniciativa de cabassers.org en aquests termes: “Des de la Comissió d’Onomàstica de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), en primer lloc, us volem mostrar el nostre reconeixement per la iniciativa que heu engegat perquè el municipi de Cabassers adopti oficialment la forma normativa d’aquest topònim.”

També han fet saber que la Comissió enviarà una comunicació a l’Ajuntament de Cabacés “a fi de reiterar quina és la forma normativa del nom del poble, Cabassers i no Cabacés“.

També han fet saber que que “l’IEC no pot seguir el procediment d’adherir-se a la iniciativa de CABASSERS.ORG perquè ja es va pronunciar a l’hora de determinar quina era la forma escrita normativa d’aquest topònim i així ho ha confirmat sempre que ha estat consultat.” I remarquen que, “d’acord amb les competències de l’IEC sobre la normativa de la llengua catalana, el procediment més pertinent és que adrecem directament a l’Ajuntament el recordatori sobre la forma ortogràfica normativa del topònim Cabassers, conjuntament amb el darrer informe que se’n va fer l’any 2002 perquè el tinguin present.”

[17/11/2021]