L’Ajuntament de Cabacés* ha respost al requeriment d’informe del Senat reconeixent que «aquesta part no pot complir amb el requeriment formulat ja que, revisats els arxius municipals, no consta que s’hagi adoptat cap acord pels òrgans de govern en els que s’accepta complir la Llei de Memòria Democràtica». Al mateix document l’ajuntament intenta justificar la seva posició amb dos blocs argumentals; un de contingut jurídic i un altre de contingut polític. Cap dels dos no resulta reeixit per al que pretén, que és justificar la dilació de la correcció d’un topònim amb una grafia imposada pel franquisme i derivar la responsabilitat cap a la Generalitat de Catalunya. Analitzem paràgraf a paràgraf els arguments de l’Ajuntament:
El conflicte suscitat entorn al topònim del municipi de Cabacés sempre ha estat considerat de caire ortogràfic. Mai abans s’havia plantejat aquest conflicte com un problema de memòria democràtica.
Això no és cert. S’ha presentat com el que és -una imposició franquista- moltes vegades. Aquí hi ha la llista d’articles que ho presenten així, per ordre cronològic descendent:
-Bella, E. Topònims franquistes? El Punt Avui, 7 d’agost de 2022
-Tedó, X. L’expedient Cabassers. A Nació Digital, 17 de desembre de 2010.
-Prats, C. Cabacés o Cabassers? Quin embolic! A El Punt, p. 21, 13 de juny de 2002.
-Cavallé, J. Bitllet toponímic. Defensar una erra. A Tarragona Municipal, Butlletí d’Informació de l’Ajuntament, p. 15, 01/11/1988.
A partir de l’octubre de 2022, amb la promulgació de la Llei 20/2022 de Memòria Democràtica, també hi ha hagut la possibilitat de demanar l’aplicació d’aquesta legislació per a fer retirar aquesta imposició de la dictadura, i s’ha fet.
L’article 35.2 de la Llei 20/2022 de Memòria Democràtica, estableix que seran considerats elements contraris a la memòria democràtica les referencies a la sublevació militar i de la Dictadura, dels seus dirigents, participants en el sistema repressiu o de les organitzacions que sustentaren la dictadura, i les unitats civils o militars de col·laboració entre el règim franquista i les potencies del eix durant la Segona Guerra Mundial, realitzades en el topònim dels municipis.
La norma es clara. En aquesta s’estableix una definició concreta dels elements contraris a la memòria democràtica, excloent de la mateixa els elements de caire ortogràfic o lingüístic. El conflicte ortogràfic en torn al topònim de Cabacés no pot considerar-se un element contrari a la memòria democràtica.
No té en compte que la mateixa Llei reconeix com a víctima del franquisme la llengua i cultura catalanes (art. 3.6), i també reconeix la persecució que van patir (art. 4.4) i estableix el dret de reparació (art. 30). Tampoc no té present que la Llei crea un catàleg d’elements contraris a la memòria democràtica on s’hi incorporen elements per motius historiogràfics (art. 36) i que el topònim Cabacés hi és inscrit des del desembre de 2022. És innegable que la grafia Cabacés és una imposició franquista i que per tant aquesta grafia deturpada fa referència al franquisme: el 1939 la dictadura imposà aquesta forma, el 1983 la Generalitiat restablí provisionalment la forma correcta Cabassers, mentre l’ajuntament no adoptés la resolució definitiva adoptant la forma; per contra, l’ajuntament va aprovar resolucions reclamant el retorn de la forma franquista i ho va aconseguir el 1989. No es va publicar mai cap decret avalant el canvi de Cabassers per Cabacés el 1989 (com passà pels canvis de nom legítims) perquè simplement l’oficialització de la forma correcta era provisional, i es van limitar a incloure la forma franquista en una llista de noms oficials.
Recentment l’Ajuntament de Cabacés ha promogut diverses iniciatives per tal de posar llum al conflicte sobre l’ortografia del topònim i acostar la informació al conjunt dels veïns del municipi.
En data 08 de setembre de 2022 l’Ajuntament va organitzar la jornada informativa “Cabacés o Cabassers: Una aproximació etimològica i ortogràfica, normativa i administrativa a la qüestió del topònim” en la que van participar el Sr. Joan Anton Rabella, cap de l’Oficina Onomàstica de l’Institut d’Estudis Catalans, el Sr. Joan Plana, cap del Servei Territorial d’Administració Local de Tarragona, i el Sr. Àngel Cortadelles, director del Serveis Territorials de la Presidència de Tarragona.
La jornada va despertar molt d’interès entre els veïns i va ser molt útil per aclarir els dubtes que es van plantejar.
L’Ajuntament només ha fet passos a contracor. Aquesta jornada s’havia de celebrar el juny de 2022 i es va cancel·lar sine die, fins que les gestions de la Regidora de Cultura (única membre del consistori que ha manifestat estar disposada a corregir el topònim) la van aconseguir reprogramar pel 08/09/2022.
En data 05 de desembre de 2022 l’Ajuntament de Cabacés va posar en coneixement de la Direcció General d’Administració Local de la Generalitat de Catalunya el conflicte entorn a la grafia del topònim del municipi, a l’empara dels articles 5 i 6 del Decret 139/2007, de 26 de juny, pel qual es regulen la denominació, els símbols i el registre d’ens locals de Catalunya. De moment, la Direcció General d’Administració Local de la Generalitat de Catalunya no s’ha pronunciat al respecte.
La Direcció General d’Administració Local va respondre el 23/01/2023 que és responsabilitat de l’ajuntament corregir la grafia: «A la data de la present Resolució la Direcció General d’Administració Local no ha dut a terme cap actuació en relació amb la denominació del topònim de Cabacés. En aquest sentit, d’acord amb el que disposa el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, és competència dels ens locals aprovar el canvis de denominació i de rectificació del seu nom». Resolució de la Direcció General d’Administració Local, per la qual s’estima totalment la sol·licitud d’accés a la informació pública amb codi de tràmit 9WGVB3F3D (PRE_2022_EXP_SIP001SOL2_00005088).
Es voluntat de l’Ajuntament de Cabacés fixar la seva posició respecte al conflicte sobre la grafia del topònim: L’Ajuntament de Cabacés considera que no hi ha cap polèmica a l’entorn de la rectificació del nom del municipi. Ningú discuteix quina és la grafia correcta del topònim en llengua catalana ni l’autoritat de l’IEC per fixar-la.
L’argument és contradictori. Si l’ajuntament no discuteix quina és la grafia correcta del topònim en llengua catalana ni l’autoritat de l’IEC per a fixar-la, el que ha de fer és exercir les competències que li reconeix la legislació de règim local i oficialitzar aquesta grafia que fixa l’IEC per la seva autoritat lingüística i legal.
L’Ajuntament de Cabacés també considera que l’actual denominació té caràcter oficial i està recollida al Nomenclàtor de Catalunya; per la qual cosa en cap cas es pot qualificar d’il·legal la utilització d’aquesta denominació.
És al Nomenclàtor de forma il·legal, ja que no compleix l’art. 18.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de Política Lingüística, que diu literalment que «els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans». El Nomenclàtor marca amb un asterisc els topònims que no compleixen la llei, i ho especifica a l’apartat sobre la metodologia usada per a la confecció del recull: «L’autonomia de què disposa l’Administració local a l’hora de fixar el nom oficial dels nuclis de població, ha comportat la inclusió en el Nomenclàtor oficial de noms incorrectes ortogràficament o inadequats a la tradició toponomàstica catalana, segons els informes de l’IEC en què es proposaven formes adequades. Tots aquests noms apareixen finalment a l’índex del Nomenclàtor destacats gràficament amb un asterisc (*)».
L’Ajuntament el que demana és que es respectin els ritmes i les prioritats del municipi i la seva realitat social i de convivència; i que s’entengui la posició d’aquells veïns que legítimament poden tenir dubtes o fins i tot no estar d’acord amb la rectificació del nom.
Les prioritats del municipi no poden ser mai incomplir la Llei, i el manteniment d’una grafia deturpada com a forma oficial del topònim n’incompleix dues: la de Política Lingüística i la de Memòria Democràtica. Les «prioritats del municipi» són l’excusa per a no fer res des de 1998, quan es promulgà la Llei de Política Lingüśitica, que ja exigeix la correció. Corregir el topònim oficial és un procediment senzill, que consisteix a incoar un expedient, exposar-lo al públic durant un mes i prendre l’acord de correcció en un Ple. Al·legar altres prioritats i urgències davant d’un procediment tan senzill no pot ser tingut que per res més que per una excusa per a no fer-ho. A banda, no corregint i mantenint una forma escrita bàrbarament com a nom oficial del municipi, l’Ajuntament usurpa l’autoritat lingüística a l’IEC, reconeguda per la Llei 8/1991 (i reconeguda també pel mateix ajuntament al text de resposta al Senat), i no compleix el que disposa l’art. 18.1 de la Llei 1/1998: «els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana d’acord amb la normativa lingüística de l’IEC». Ningú no està legitimat a imposar l’escriptura d’un topònim segons voluntats arbitràries i no segons com disposen la norma lingüística i la Llei. No corregint el topònim es privilegia el gust i la voluntat dels qui no estan d’acord amb la rectificació del nom, i s’obliga els qui volen escriure’l com diuen la llei i la norma a fer-ho com dicta la voluntat d’uns quants.
L’Ajuntament demana que no es confonguin les posicions sentimentals, per raó dels costums, o de la simple interiorització d’un nom, amb cap posicionament ideològic favorable a mantenir un nom franquista. Aquesta manera d’assenyalar les persones que per alguna raó no estan d’acord amb la rectificació del nom del poble és profundament injusta i desconsiderada amb la realitat social i política del nostre poble, que ha demostrat el seu compromís amb la lluita democràtica i per la independència.
No s’ha assenyalat ni qualificat de franquista mai a ningú per no voler corregir el topònim. En declaracions a El Punt Avui el 07/08/2022 el portaveu de Cabassers.org va deixar-ho ben clar: “Vol dir que la gent d’aquí eren franquistes? No, en absolut. Senzillament vol dir que el franquisme va tornar a un estadi previ a la normativització”. En tot cas, el costum o la interiorització de la grafia deturpada és conseqüència del franquisme i de l’obstinació de tots els ajuntaments que hi ha hagut de 1979 ençà, que han rebutjat sistemàticament escriure bé el seu propi nom pel «costum» de veure’l mal escrit durant els 40 anys de dictadura i caciquisme. L’Ajuntament fins i tot es va negar a usar la forma Cabassers mentre va ser oficial entre 1983 i 1989. El costum d’interioritzar una grafia incorrecta s’ha transmès a totes les noves generacions, ja que a l’escola ensenyen la forma oficial i no la normativa, perquè la llei obliga a usar les formes oficials en el benentès que són correctes, però en el cas de «Cabacés» la forma oficial és incorrecta i d’imposició franquista. Si no s’oficialitza la forma correcta, aquesta interiorització de la forma errònia continuarà, perquè continuarà ensenyant-se a escriure incorrectament.
En canvi sí que s’ha assenyalat, discriminat i censurat a qui defensa l’ús de la grafia normativa, Cabassers. Aquestes discriminacions ja passaven durant la dècada de 1980 (El Sitjar núm. 18, p. 4, primavera de 1985) i la de 1990 (Revista Nord, núm. 2, p. 3, març de 1999), i actualment encara són una pràctica habitual. Sense anar més lluny, a principis de març de 2023 es va denegar l»ús del casal municipal a Òmnium Cultural per no escriure la deturpació «Cabacés» als cartells que anunciaven la projecció dels Premis VOC. És a dir, a Òmnium Culural el van vetar per seguir el que el servei de consultes lingüístiques de la mateixa Generalitat, Optimot, recomana a la fitxa 6625/3: fer servir la forma normativa en usos no oficials dels topònims oficialitzats amb formes incorrectes. L’Ajuntament va telefonar a Òmnium per a veure si podien fer la mostra acceptant les exigències de l’entitat que gestiona aquell casal municipal, en lloc de contactar amb aquella entitat i reprendre-la per la seva actitud.
Pel que fa al compromís «amb la lluita democràtica» que esmenta la resposta, aquest Ajuntament destaca per no comunicar les convocatòries dels Plens, i només ha actualitzat la publicació d’actes a la seu electrònica quan s’ha reclamat a la Delegació del Govern a Tarragona, i encara falten totes les del 2022 i 2023. Una manera ben curiosa d’entendre la lluita democràtica.
L’Ajuntament de Cabacés vol que la decisió sobre la rectificació del nom del municipi per adaptar-lo a la grafia catalana sigui el resultat del consens. Un consens que passa per la informació i per la participació en la presa de decisions, no pas per la imposició.
Aquest consens ja existeix, i és la Llei 1/1998 del Parlament i la 20/2022 del Congreso. Els representants democràticament escollits que hi ha en aquestes cambres ja han arribat al consens, aprovant aquelles lleis. La imposició es produeix ara: obliguen a tothom a usar una grafia toponímica imposada pel franquisme, que no compleix la Llei de Política Lingüística i que respon només a la voluntat arbitrària d’algunes persones. És curiosa aquesta visió de l’Ajuntament, que considera una imposició complir la Llei de Política Lingüística i escriure bé el topònim oficial, però li sembla d’allò més democràtic fer-lo escriure com durant la dictadura i segons el caprici d’uns quants.
En aquest sentit, no estem d’acord amb les veus que diuen que no es pot consultar el poble sobre les qüestions que ja estan establertes a la Llei. En primer lloc, perquè escoltar la gent és intrínsecament bo.
El problema no és «consultar el poble», és enganyar-lo: el resultat de la consulta, si resulta a favor de no corregir el topònim, es podrà aplicar o serà un exercici de populisme i prou? Si qüestionem l’obligació legal de tenir topònims en català i correctament escrits, podem qüestionar el pagament de taxes municipals, la normativa sobre el reciclatge de deixalles o la prohibició d’aparcar a determinades zones. Però encara que ens pronunciem negativament sobre aquestes obligacions no podrem deixar de complir-les. Aleshores, cal consultar el que no es pot evitar?
En segon lloc, perquè ningú ha parlat d’un referèndum ni d’una consulta popular, sinó de l’obertura d’un procés participatiu, dels previstos a la Llei de consultes no referendàries. Un procés en el qual els veïns i les veïnes de Cabacés puguin rebre informació i expressar la seva opinió.
Això és fals. Han parlat contínuament d’un referèndum i d’una consulta popular, tant en documents oficials com en declaracions a la premsa:
Resposta de l’Ajuntament de 02/12/2021 a una instància de 16 de setembre de 2021:
«Havent-se rebut la instància genèrica de data 16 de setembre de 2021, número de registre 1-2021-000563-1, sol·licitant el canvi de nom oficial de “Cabacés” per “Cabassers”, l’informo que d’acord amb l’article 31.1 del Decret Legislatiu 2/2003 de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya, s’iniciarà el preceptiu expedient administratiu, procedint-se amb anterioritat a la votació pel Ple de l’Ajuntament a incoar procediment per a la convocatòria d’una consulta popular prevista a la Llei 10/2014, de 26 de setembre, de consultes populars no referendàries i altres formes de participació ciutadana.»
El Punt Avui 07/08/2022
«Planteja la possibilitat d’una consulta no referendària perquè la gent decideixi si creu que l’Ajuntament ha de fer el pas, una votació que l’alcalde no descarta que tingui lloc en aquest mandat. “No sé què sortiria, però abans cal fer pedagogia”, defensa. En qualsevo€l cas, l’Ajuntament s’hi mantindria neutral.»
Resposta de l’Ajuntament de 10/10/2022 a una instància de 17 de setembre de 2022:
«Estem del tot convençuts que aquesta divulgació serà de gran ajuda per a tots els veïns del municipi en el moment en que hagin de prendre la seva decisió al respecte en el futur procés de participació ciutadana que promourà l’Ajuntament.»
EFE, 06/11/2022:
«En el municipio de Cabacés (Tarragona) un grupo de vecinos está impulsando una campaña para volver a llamarse Cabassés y el actual alcalde ha abierto la puerta a una consulta municipal para iniciar la petición del cambio.»
CCMA, 20/02/2023:
«L’Ajuntament entén l’argument, però prefereix fer una consulta entre els veïns. «Apel·lem a una qüestió sentimental, no només científica. Entenem que part de la població té molt arrelat lo topònim actual perquè se’l sent seu»
Diari de Tarragona, 21/02/2023:
«L’Ajuntament està treballant en un reglament de participació ciutadana per tal de poder fer una votació entre tots el veïns. «Si surt el ‘sí’, farem el canvi», assegura.»
La Vanguardia, 24/02/2023:
«Desde el inicio de esta controversia se planteó la posibilidad de realizar una consulta popular para averiguar qué opinan sus vecinos sobre cómo debe escribirse el nombre del pueblo.»
Ràdio Falset, 08/03/2023;
«Des del consistori creuen però que qui ha de decidir com s’escriu el nom del poble son els veïns I per això aposten per una consulta ciutadana.»
En tercer lloc, perquè l’argument de “no es pot consultar sobre el que la llei ja estableix” és el mateix argument que serveix al Govern d’Espanya per negar que els catalans puguem decidir el nostre futur com a nació i per perseguir les consultes legítimes sobre el nostre futur.
L’argument és populista, perquè compara objectius polítics legítims i reconeguts pel dret internacional amb una consulta local grotesca, sense base jurídica i que faria votar quatre disbarats:
1- Seria vergonyós i lamentable votar per a decidir si s’ha de mantenir o no la grafia prenormativa d’un topònim imposada per la dictadura en substitució de la forma normativa, oficialitzada per un govern democràtic abans de la guerra; és una indignitat que existeixi el dubte de si s’han de reparar o no els efectes de la repressió franquista contra la llengua.
2- Es votaria si s’ha de complir o no l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de Política Lingüística, que estableix clarament que els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana d’acord amb la normativa lingüśitica de l’Institut d’Estudis Catalans.
3- Igualment seria un disbarat voler decidir l’ortografia i l’etimologia d’una paraula per votació, cosa tan ridícula i absurda com pretendre decidir per votació i no per les regles i procediments de les matemàtiques el resultat d’una suma.
4- Finalment es votaria si s’ha de continuar imposant la mania d’escriure un topònim segons el caprici d’alguns i no segons les normes de l’idioma i la Llei.
I en quart lloc i MOLT IMPORTANT, perquè quan hom apel.la al compliment de la Llei, ha de reconèixer que el marc jurídic, pel que fa als topònims dels municipis, és com mínim poc clar. I aquí convé aclarir algunes qüestions:
a) Certament la Llei de Política Lingüística estableix que la forma correcta dels topònims és la catalana i que l’autoritat per establir la forma correcte és de l’IEC.
b) Però també és cert que la llei de Política Lingüística no regula els topònims MUNICIPALS, sinó que ens remet a les normes de règim local. La Llei de Règim Local els seus articles 30 i 31 es limita a diferenciar els canvis de nom dels municipis de les rectificacions.
c) És un reglament, també de règim local, el Decret 139/2007, el que regula els procediments de rectificació (que és el cas que es planteja a Cabacés) el qual NO ESTABLEIX EL CARÀCTER OBLIGATORI DE LA RECTIFICACIÓ i estableix únicament que la Generalitat la pot proposar si així ho informa l’IEC.
Aquesta incoherència interna de les normes que regulen la toponímia, consistent en que una norma estableix l’obligatorietat de la grafia catalana dels topònims (ARTICLE 18.1 Llei Política Lingüística) i una altra estableix un procediment de rectificació dels topònims municipals NO OBLIGATORI (article 6
del Decret 139/2007 que desenvolupa la Llei Municipal i de Règim Local) és reconeguda des de la pròpia Direcció General d’Administració Local. I així es va posar de manifest en la xerrada informativa que es va dur a terme a Cabacés el passat 08 de setembre de 2022.
Davant aquesta realitat normativa no es pot traslladar el focus de la responsabilitat a l’Ajuntament, sinó que s’ha de treballar per modificar el marc normatiu i donar seguretat jurídica a totes les parts interessades: els ajuntaments afectats (com tothom sap Cabacés no és l’únic de Catalunya en aquesta situació) els veïns i la pròpia Generalitat de Catalunya.
No és cert que la Llei de Política Lingüística no reguli els topònims municipals, com s’afirma al punt b) del text. L’article 18.1 d’aquella llei s’aplica a tots els topònims oficials de Catalunya, municipals o no.
Pel que fa a les incoherències de la legislació de règim local i la toponímia, cal tornar a citar la Resolució de la Direcció General d’Administració Local, per la qual s’estima totalment la sol·licitud d’accés a la informació pública amb codi de tràmit 9WGVB3F3D (PRE_2022_EXP_SIP001SOL2_00005088) de 23/01/2023: «A la data de la present Resolució la Direcció General d’Administració Local no ha dut a terme cap actuació en relació amb la denominació del topònim de Cabacés. En aquest sentit, d’acord amb el que disposa el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, és competència dels ens locals aprovar el canvis de denominació i de rectificació del seu nom». També desmenteix aquesta interpretació de l’Ajuntament la RESOLUCIÓ GRI/2935/2012, de 27 de desembre, per la qual es dóna conformitat al canvi de nom del municipi de Roda de Barà, que passa a denominar-se Roda de Berà: «El dia 21 de maig de 2012, l’Ajuntament de Roda de Barà va iniciar un expedient de canvi de nom del municipi de Roda de Barà pel de Roda de Berà. Aquest canvi de denominació té per objecte adequar la denominació del municipi a la normativa lingüística i a la tradició toponomàstica catalana».
La mateixa resposta de l’Ajuntament menciona la jornada informativa del 8 de setembre de 2022, on destaca que hi intervingué el cap del Servei Territorial d’Administració Local de Tarragona, Sr. Joan Plana. Les explicacions del Sr. Plana en aquella jornada contradiuen la interpretació que l’Ajuntament vol fer de la legislació de règim local: «És veritat que el reglament estableix, només regula la rectificació a instàncies de la Generalitat, quan comença la Generalitat l’expedient. Però això és una qüestió que l’hem discutit a nivell de Subdirecció General i entenem que també és viable un expedient de rectificació iniciat pel propi Ajuntament. Hi ha un principi… Els juristes, quan volem quedar bé, diem principis en llatí: qui potest plus, potest minus. És tan senzill, per a dir-ho a la cafeteria: qui pot el més pot el menys. I si un ajuntament té potestat per a canviar el nom més la tindrà encara per a rectificar. Per tant, quan a part de diagnosticar el problema apuntem a solucions, doncs la solució està a la vista, no? Expedient de rectificació, si no els insta la Generalitat els pot promoure el propi Ajuntament, no cal que esperem a la Generalitat que vingui a trucar a la porta: “va, rectifiqueu”, no?»
El focus de la responsabilitat sí que és sobre l’Ajuntament, no sobre la Generalitat de Catalunya. L’Ajuntament té els instruments, al reglament del Decret 139/2007, per a complir el que disposa la norma substantiva (l’art. 18.1 de la Llei 1/1998, de Política Lingüística). Roda de Berà és un exemple anàleg d’aquesta possibilitat. La responsabilitat només es desplaça cap a la Generalitat per la negativa de l’Ajuntament a complir la Llei de Política Lingüística abusant de la incoherència interna de la legislació de règim local, de manera que això força el Govern a corregir aquesta incoherència per obligar l’Ajuntament a complir la Llei.
Mentrestant, és necessari que tothom entengui que la posició de l’Ajuntament és informar els veïns, escoltar la seva opinió, promoure la participació en la presa de decisions i que a la futura rectificació del topònim s’hi arribi de manera serena, consensuada i acceptada per la majoria dels veïns; i si és possible per un clam unànime.
De nou hi ha contradiccions entre el que diu el document i la realitat. A Cabassers.org una majoria de regidors de l’Ajuntament li han manifestat que no volen corregir ni corregiran el topònim perquè els agrada més amb la forma deturpada, i que només ho faran si els obliguen les administracions competents. La decisió que ha de prendre l’Ajuntament està regulada per la llei i és indefugible. L’Ajuntament només fa dilació per a retardar tant com pugui la correcció. El consens i l’acceptació de la majoria ja s’ha produït quan el Parlament, el Senat i el Congrés han votat i aprovat lleis mitjançant els membres democràticament escollits pels ciutadans i que els representen en aquelles cambres. Si no fos així, cada municipi decidiria arbitràriament com escriure el seu nom, i això no passa: la majoria de municipis de Catalunya tenen el seu nom escrit seguint la normativa lingüística de l’IEC, com disposa la Llei 1/1998, de Política Lingüística, excepte deu que el tenen escrit segons la mania i el caprici d’algunes persones, i quatre d’ells encara mantenen les deturpacions imposades pel franquisme, com és el cas de «Cabacés». No té cap sentit subjugar la correcta escriptura i en català del nom del municip a «un clam unànime»; així doncs, si no hi ha unanimitat, s’ha de continuar privilegiant els qui no volen corregir el topònim i hem de continuar patint la imposició d’una deturpació franquista?
