Es pot intentar defensar jurídicament la toponímia oficial no normativa per les contradiccions internes de la norma. Però no es pot intentar una defensa jurídica de la toponímia no normativa franquista sense caure al revisionisme històric o negacionisme. És impossible. L’argument de defensa dels topònims no normatius només pot ser l’error de la legislació de règim local, pel qual un decret “permet” vulnerar la Llei de Política Lingüística, de manera que com que la norma té contradiccions, les ha de resoldre una sentència si un ajuntament no té la bona voluntat de respectar l’ortografia i l’autoritat lingüística de l’IEC. Però la Llei de Memòria Democràtica d’octubre de 2022 és clara, ja que els fonaments per a declarar elements contraris a la memòria democràtica són raons historiogràfiques. L’article 36.3 de la Llei 20/2022 estableix que aquestes raons són el fonament per a incloure un element al catàleg que el declara contrari a la memòria democràtica. Les raons historiogràfiques que fan declarar els topònims deturpats pel franquisme contraris a la memòria democràtica es poden llegir detalladament aquí, però en resum brevíssim: la Generalitat oficialitzà el 1933 formes toponímiques normativitzades per l’IEC segons l’ortografia catalana, i el 1939 la dictadura franquista va tornar a les formes prenormatives, anteriors a 1933, per raons polítiques.

Per tant, pels topònims franquistes la defensa no podria ser jurídica, sinó basada en el revisionisme i el negacionisme històric. Per a evitar la retirada d’un topònim franquista caldria negar el seu origen franquista. I la història no es pot canviar. Les deturpacions toponímiques de 1939 són universalment reconegudes com a franquistes per tota classe d’actors, també actors oficials, la premsa, l’acadèmia i el públic general. Per això, les grafies Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp seran retirades en aplicació d’aquesta llei: no es pot negar que el 1933 la Generalitat oficialitzà unes grafies normatives per a aquests noms de lloc, i que la dictadura les substituí per les que encara són vigents amb la intenció de desprestigiar l’idioma, com va fer a tantes altres poblacions. No s’ha de fer creure a ningú que aquesta matèria sigui al camp de la voluntat, perquè no hi és: no es pot plantejar cap classe de consulta per a preguntar a ningú si s’ha d’eliminar o no la toponímia franquista, il·legalitzada per la Llei 20/2022.

Resumit a Twitter i a Mastodon

Articles relacionats:
–La continuïtat de la il·legitimitat franquista
–La diferència entre toponímia prenormativa, normativa i franquista
–La Llei de Memòria Democràtica i la toponímia
–La toponímia franquista no té defensa jurídica possible sense caure al revisionisme
–Hem demanat a la Consellera de Justícia que la futura llei de Memòria Democràtica de Catalunya faci retirar la toponímia franquista
–Topònims franquistes

Informació relacionada: Punt 8 de l’estudi jurídic, “La legislació de Memòria Democràtica”

La toponímia oficial no normativa és, també, un problema d’hipocresia i de menysteniment cap als llocs afectats per aquesta mania. Que et deixin escriure malament el teu propi nom no és cap privilegi, sinó senyal que et consideren prou poc important com per permetre’t la rebequeria. Siguem clars: l’aberració de tenir noms oficials deturpats no es toleraria a cap capital de comarca ni a cap població amb un mínim d’importància o visibilitat. Figueras, Villafranca del Panadés, Seo de Urgel, Montblanch, Villanueva y Geltrú, Borjas Blancas, Gerona, Moyá, VIch, Mora de Ebro, Lérida o Tarrassa no podrien continuar essent de cap manera els noms oficials d’aquestes capitals comarcals. S’haurien canviat tantes lleis com hagués fet falta per obligar qualsevol d’aquells ajuntaments a no fer el ridícul amb topònims franquistes. En canvi, es permet amb indulgència insultant que els ajuntaments de Cabacés, Capmany, Castell-Platja d’Aro, Figaró-Montmany, Forallac, Massanes, Navàs, Rialp i Torrelavit escriguin i obliguin a escriure noms impropis, plens de faltes i, encara, franquistes. La lectura que se n’extreu és òbvia: pel Govern són llocs que són als “detrassos”, no es veuen, no importen a ningú. Per tant, si la cacicada fa escriure aquells noms contra la llei i com si el català no tingués normes, no passa res; la vergonya queda amagada al fons d’una vall, al final d’una carretera mal pavimentada, o darrere de muntanyes que ningú no sap com es diuen. En canvi, el 1992, sis anys abans de la Llei de Política Lingüística de 1998 que fa corregir els topònims, es va remoure cel i terra fins que el Govern espanyol va canviar el nom oficial de les províncies administratives de “Lérida” i “Gerona” per Lleida i Girona. Lérida no, però Rialp és igual. Gerona no, però Lladó o Capmany tant li fa que siguin deturpacions franquistes. El Govern de la Generalitat de Catalunya té plenes competències estatutàries sobre la toponímia del Principat, i si es mantenen noms ridículament escrits, o com imposà la dictadura, és perquè el Govern no fa els passos necessaris per a corregir-los. I si no els fa, ara que ja sap de sobres què passa perquè se l’ha informat per vies oficials i registrades, el problema serà de país i no d’uns quants ajuntaments recalcitrants.

El Parlament de Catalunya promulgava, el 7 de gener de 1998, la Llei 1/1998, de Política Lingüística. Avui fa vint-i-cinc anys d’aquell fet, i fa el mateix temps que diversos ajuntaments n’incompleixen, impunement, l’article 18.1, que diu que els topònims oficials de Catalunya han de ser catalans i estar escrits segons les normes lingüístiques de l’IEC. Per contra, hi ha ajuntaments que tenen formes aberrants com a noms oficials, o plenes de faltes, i fins i tot encara queden quatre municipis que tenen com a oficial la toponímia d’imposició franquista, i alguns topònims estan en castellà o en anglès. Tot plegat és un demèrit i un desprestigi pel nostre idioma: que els noms de determinats llocs s’hagin d’escriure com mana i ordena la cacicada local i no com disposen la Llei i la ciència només és indicatiu de corrupció i de subdesenvolupament.

Cap dels Governs de la Generalitat que hi ha hagut de 1998 ençà no ha volgut resoldre el problema, i això que pel Govern hi han passat tots els partits catalanistes de l’arc parlamentari excepte la CUP. Cap Govern no ha volgut enfrontar mai el problema dels ajuntaments que imposen l’escriptura dels noms de municipis i nuclis segons una mania i no com determinen la llei i la norma. Ans al contrari, han mantingut i desenvolupat legislació mal feta expressament, per a mirar de mantenir gràcies a l’ambigüitat aquesta cacicada.

Entre els topònims impropis que es mantenen apuntalats per aquesta arbitrarietat n’hi ha uns quants d’imposició franquista, que encara són oficials: Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp. Exactament igual com si encara fos oficial la nomenclatura franquista per a Serchs, Vich, Figueras, San Cucufate, Mayals, Montblanch o Rosas. I per a posar la cirereta al pastís, una dada: aquests topònims franquistes no es corregiran perquè els ajuntaments d’aquests municipis siguin conscients de l’aberració que cometen, ni perquè el Govern tingui més coneixement o vergonya que ells. Es corregiran perquè el Govern espanyol ha promulgat una llei antifranquista que fa esborrar qualsevol rastre de la dictadura a l’espai públic, també a la toponímia. Els altres topònims mal escrits no es corregiran si no es modifica la legislació que encobreix la caicada, o si una sentència judicial no posa ordre al desgavell toponímic que han protegit tots els Governs de la Generalitat.

Com va exclamar Jaume I exigint dignitat a la batalla de Portopí, quan va voler avançar i va veure que ningú no gosava fer ni un pas: “Vergonya, cavallers, vergonya!”

L’Oficina Antifrau de Catalunya defineix la corrupció com “un mecanisme apte per arribar a un objectiu desitjat no permès per les normes”. També afirma que perquè hi hagi corrupció, “cal que s’hagi violat una norma que posa límits a l’exercici del càrrec o a la funció que es compleix, malgrat això no suposi la comissió d’un delicte o d’una falta administrativa”.

Aquest tipus d’excessos, en toponímia oficial, els veiem als ajuntaments de Josa i Tuixén i la Torre de Cabdella, que no usen els topònims oficials normatius per a anomenar els seus municipis, incomplint la legislació vigent. Per contra, usen les formes no oficials i no normatives “Josa i Tuixent” i “la Torre de Capdella” (aquest darrer ajuntament usa la forma il·legal a tot arreu i sense excepció, inclosa a tota la documentació oficial, i a sobre se’n vanta). A més, l’administració de la Generalitat va acceptar, contra la legalitat vigent, oficialitzar deturpacions per als noms de diversos nuclis d’aquests municipis (Tuixent, Capdella, la Torre de Capdella, Central de Capdella i Obeix), retirant de l’oficialitat les seves formes legals (Tuixén, Cabdella, la Torre de Cabdella, Central de Cabdella i Oveix).

Els altres casos de topònims oficials il·legals també són arbitrarietats evidents, amb ajuntaments que instrumentalitzen un decret mal fet, que genera inseguretat jurídica, per a mirar de saltar-se la llei i mantenir aquells topònims impropis, en lloc de corregir-los. El disbarat és tan descarat que han hagut de crear un oxímoron per a definir-lo: “topònims oficials no normatius“. És a dir: topònims que no poden ser oficials perquè no són normatius com exigeix la llei de Política Lingüística, però que tanmateix són oficials, contra la llei. A banda, la Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica, ha il·legalitzat la toponímia franquista, i això deixa encara més al descobert els ajuntaments que encara mantenen les deturpacions imposades per la dictadura com a oficials (Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp), que sumen aquesta infracció a la de tenir noms de lloc escrits de forma no normativa.

L’Oficina Antifrau també afirma que “la corrupció és un acte de deslleialtat envers la institució a la qual es pertany i a les seves regles”. Entre els efectes de la corrupció administrativa que enumera Antifrau, n’hi ha diversos que descriuen a la perfecció la situació que generen les irregularitats a la toponímia oficial:

-La corrupció mina els principis d’objectivitat i de legalitat que són fonamentals a l’administració pública d’un país democràtic.

-La corrupció és incompatible amb la transparència i el retiment de comptes.

-La corrupció escampa dubtes i genera desconfiança en els representants polítics i en tots els servidors públics, minva la credibilitat de les institucions i contribueix a la desafecció ciutadana.

L’administració pública ha de tenir integritat, i mantenir com a oficials topònims que no respecten la legalitat vigent és una arbitrarietat incompatible amb aquella integritat que se li demana. No pot ser que la mania d’alguns, de voler imposar el seu gust a la manera d’escriure determinats topònims, passi per sobre de les disposicions legals. No pot imposar-se la voluntat de ningú a la fixació gràfica dels topònims oficials, ja que la determinació de la seva forma és una qüestió regulada per la llei i definida per l’ortografia. Aquestes restes d’autoritarisme arnat en una administració democràtica no hi poden ser.

Memorial Democràtic manté un “Cens de Simbologia Franquista” on hi inclouen les peces que la futura llei de memòria democràtica de Catalunya, plantejada des del 2019, hauria de fer retirar. Tanmateix la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de Memoria Democrática, li ha passat al davant i ja fa retirar qualsevol rastre de la dictadura de l’espai públic, inclosa la toponímia franquista. Aquest cens de Memorial Democràtic va rebre, el setembre passat, una sèrie d’imatges de tapes de claveguera amb la toponímia franquista de diversos municipis. Eren de Cabassers, Marçà, el Molar i la Vilella Baixa, amb les deturpacions Cabacés, Marsá, Molá i Vilella Baja.

Van acceptar totes les tapes, incloent-les al cens amb la descripció “Tapa metàl·lica circular del clavegueram, amb una inscripció en relleu amb la toponímia franquista del municipi”. Totes excepte les de “Cabacés”, amb una toponímia tan franquista com la de totes les altres peces. Les de “Cabacés” no les hi van voler incloure de cap manera i s’hi van negar en rodó; primer amb cançons i llenya del bosc, i finalment ni contestant les comunicacions enviades demanant explicacions d’aquesta arbitrarietat. No té cap justificació que un registre destinat a inventariar símbols franquistes accepti incloure-hi tots els topònims imposats per la dictadura excepte el que encara és vigent contra la llei, i quan tothom reconeix obertament la realitat historiogràfica: que “Cabacés” és un topònim franquista. El cens de simbologia franquista ha de servir per a eliminar-la de l’espai públic, no per a blanquejar la que queda.

Si el que fa que no puguin acceptar el topònim “Cabacés” a l’inventari de restes de la dictadura és que encara és oficial, la solució és molt fàcil: complir la llei i retirar-lo de l’oficialitat, restaurant la forma genuïna que esborraren els colpistes. Després tot seran laments quan el govern estatal obligui els ajuntaments de Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp a complir la recentment aprovada Llei de Memòria Democràtica, que ha il·legalitzat els topònims franquistes que encara tenen com a oficials.

Podeu col·laborar en la retirada de la toponímia franquista que encara queda a l’espai públic comunicant l’existència d’elements contraris a la memòria democràtica.

Articles relacionats:
La llei de Memòria Democràtica i la toponímia
La toponímia franquista no té defensa jurídica possible sense caure al revisionisme
Topònims franquistes

Informació relacionada: Punt 8 de l’estudi jurídic, “La legislació de Memòria Democràtica”

Fins el 25 d’octubre de 2022 la pàgina «Cabacés» de la Wikipedia en castellà deia això sobre el topònim del municipi:

Aunque el topónimo Cabacés es el topónimo oficial, el topónimo correcto y defendido por el Instituto de Estudios Catalanes es Cabassers, convirtiéndose así en uno de los pocos municipios de Cataluña que tienen el topónimo oficial en castellano.

Tanmateix, el 17 de novembre de 2022 va començar una guerra d’edicions que, de moment, han deixat l’apartat amb aquest text:

El topónimo Cabacés es el oficial debido a que la gran mayoría de los vecinos así lo prefieren^{[cita requerida]}, lo que convierte a este municipio en uno de los pocos que continúan usando oficialmente el topónimo en español impuesto en la localidad durante el franquismo.²​³​ El Instituto de Estudios Catalanes defiende el cambio al topónimo catalán e histórico Cabassers.¹

​Tots aquests canvis es poden veure a la secció Historial de la pàgina.

L’entrada «Cabacés» va ser creada el 4 de juliol de 2012, i fins el 12 de juny de 2017 no s’hi va fer cap menció al fet que el topònim oficial no és el correcte.

Article relacionat: Cabacés és l’únic municipi de Catalunya que té el seu nom oficial en castellà